mpi

Com us anunciava ahir, avui tocava visita a l’Institut Max Planck de Psicolingüística, per assistir a una xerrada de la professora Paula Rubio Fernández. Malauradament, la meva esperança ha quedat frustrada per una sit uació imprevista i gairebé surrealista: l’edifici estava envoltat per una tanca metàl·lica d’aquestes que fan servir a les obres i no hi hem trobat un forat per on passar. Deu sonar increïble, però tot plegat ha estat molt real. L’edifici és en un bosc al costat del campus de la Radboud University, en concret a tocar del futur edifici de la facultat de dret, en construcció (i és que s’ha de dir que aquí hi tenen obres, però a diferència de les nostres, hi ha gent treballant-hi). Doncs bé, resulta que l’accés habitual a través del bosc estava bloquejat per totes bandes i el meu company d’aventures, en Bob van Tiel, i jo hem mirat de trobar-hi un forat i d’envoltar la tanca, però hi hem perdut més de mitja hora per caminois forestals de conte de por (no em puc imaginar què deu ser això quan plogui fort!) i quan ja no ens quedava més alternativa que fer una marrada de mitja hora més i mirar d’entrar per l’altra banda del bosc, ja feiem tard a la xerrada. En resum, que m’he quedat sense visitar l’institut ni escoltar la Paula (ella m’ha dit després que també ha suat per arribar-hi… tard!). Ja veieu que aquí dalt la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, però també fan unes cagades monunmentals, com no podia ser altrament.

Bé, una altra vegada tindré més sort. Demà ja faig via cap a Barcelona, però amb una visita a Utrecht, el lloc on vaig fer la meva primera xerrada en un congrés… el 1992, quan tot just havia acabat la carrera!