Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Corregir

Fa unes quantes setmanes que no faig altre que corregir: corregir dictats, corregir redaccions, corregir exàmens, corregir treballs. És una feina embrutidora, certament, però és el que toca i, com que la vida acadèmica ens ha ensenyat a fer de la necessitat virtut, he pogut extraure algunes lliçons profitoses.

En primer lloc, he après que l’estudiant actual de Traducció i Interpretació, amb comptades i agradabilíssimes excepcions, és en el millor dels casos poc curós i gens atent i en el pitjor, analfabet (estic convençut que aquesta descripció no es limita als estudiants de la FTI i té validesa arreu del campus, però això demanaria aprofundir en la qüestió i els blocs no estan pensants per a fer-ho). Altrament no s’explica que algú faci faltes copiant l’enunciat que té al davant.

En segon lloc, encara que un em pugui adduir que la descurança anterior és fruit de les presses i, per tant, susceptible d’absolució prèvia penitència en forma d’avemaries, hi ha proves que el problema va més enllà i assoleix la categoria de pecat capital, perquè afecta lliuraments i fins i tot treballs que s’elaboren durant mesos. Per exemple, que una persona presenti el treball del curs farcit de perles com ‘cassos’ (repetit una dotzena de vegades), fa pensar i evidentment cap pensament agradable. Sé que sóc un nostàlgic i que no he entès que l’ortografia i el lèxic són una nosa prescindible perquè tenim correctors ortogràfics i diccionaris. Però ¿què passa quan no ens molestem a fer servir el corrector ni a consultar el diccionari? Doncs, ben senzill, som a la universitat del segle XXI.

En tercer lloc, aquesta descurança en el fons i la forma dels treballs acadèmics va més enllà i es trasllada a l’espai d’estudi en general, fins al punt que és cosa normal que l’alumne badalli desvergonyidament a primera fila o que et pregunti a final de curs quin és el temari, com s’avalua l’assignatura o quin horari d’atenció tens.

En quart lloc, resulta sorprenent que els estudiants de traducció, en termes generals, no tinguin cap mena d’interès per les llengües més enllà de la seva tria de llengües A, B i C. Quan he mirat d’amanir les explicacions de la sintaxi del català amb comparacions amb el xinès, el turc o l’anglès, la reacció ha estat primer de perplexitat i tot seguit de desconnectar: això segur que no entrarà a l’examen. I és que el professor de llengua catalana que mira de fugir dels tòpics, rep aquesta resposta: “Sí, sí, tot això està molt bé, però ¿quina recepta de mestretites hem d’aplicar per no cagar-la amb el per i el per a? Que ja sabem que sou tots una colla de torracollons que disfruteu (perdó, gaudiu) torturant les criatures amb normes incomprensibles en una llengua incomprensible.” La temptació de “mestretitejar” i no complicar-se la vida és, doncs, irresistible.

Finalment, malgrat el que acabo de relatar, haig de dir que hi ha molts estudiants de traducció educats, curosos, curiosos, inquisitius, crítics, divertits i intel·ligents i, fins i tot, n’hi ha que tenen totes aquestes virtuts alhora. Llavors, la feina embrutidora de corregir esdevé per uns breus moments una satisfacció i un cau en el pecat capital de l’orgull, encara que sigui no del tot immerescut i digne d’indulgència, si no d’absolució. Amén.

Anterior

En temps de confusió, informació

Següent

Rondinar

  1. pep

    Ai, Xavier, la docència i la correcció de treballs i exàmens…
    Per si ho podem compartir…
    http://pepvalsalobre.wordpress.com/2012/02/15/jo-plagiar-i-ara-per-cert-que-vol-dir-plagiar-i/

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Pep,
    Ai, sí, és mitja vida… La meitat dolenta!
    Un bloc molt maco i gens melancòlic, el teu!

  3. El problema és la falta de motivació. Per escriure bé, primer cal que t’agradi. Jo he perdut la costum d’escriure en català i ara que veig que m’agrada és realment quan puc apendre’n.

    És inútil ensenyar coses que no es volen apendre 🙂

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Ja és veritat, ja. I si a l’escola i a casa no s’ha aconseguit que els agradi, nosaltres no podem fer miracles…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén