Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Convocada una megaassemblea del PDI i el PAS de tota Catalunya (i, si volen venir, també d’Espanya)… a la capella de la UB

Si sou de la UAB, ja haureu patit el correu-spam dels pesats de sempre (van canviant de nom i de plataforma: abans Plataforma pel diàleg, ara Assemblea PDI i PAS, demà ves a saber; els de la CGT ja no ho fan perquè és fàcil fer-ne un filtre i enviar-los a la paperera). Ens convoquen a tots els PDI i PAS de les universitats catalanes i (en la part castellana de la convocatòria que tenen al seu blog -amb zero comentaris, com els que van obrir abans) de la resta de l’estat si s’hi volen apuntar. Deveu pensar que han reservat el Camp Nou per encabir tanta gent. Doncs, no, haurem d’enllaunar com sardines els milers i milers de persones que hi estem convocats a la capella de la UB!!! No la recordava tan gran, però el cert és que ja han passat molts anys des que hi assistia a les assemblees quan era estudiant de la fantàstica universitat pre-Bolonyesa.

No em puc estar de reproduir el magnífic ordre del dia, molt ben elaborat, però avorridíssim. Per això hi he afegit un punt de broma: a veure si endevineu quin és.

0. Aprovació de la proposta d’ordre del dia.
1. Valoració dels fets de 18 de març.
2. Necessitat d’establir canals de diàleg per a resoldre el conflicte.
3. Recull de propostes.
4. Celebració d’una missa.

Per cert, parlant d’aquesta megaassemblea a la capella de la UB, se m’han avivat els records de la meva època d’estudiant mobilitzat de vint anys enrere i puc donar fer que les assemblees eren tan multitudinàries com ara (no arribàvem a la cinquantena) i les decisions que es prenien al matí es canviaven a la tarda: ben bé com ara! Ah, i teníem assemblearis professionals, juraria que funcionaris, perquè anys després de fer la carrera i de treballar com a becari quatre anys al Laboratori de Fonètica, encara corrien pel pati de Lletres fumant porrets i jugant a malabars. O tempora o mores!

Anterior

Més reflexions sobre la batalla campal

Següent

Una mirada científica al desordre

  1. Marc

    ¿Qué tal señor Villalba? Querría hacerle una pregunta. Es simple y rápida de responder. ¿Suscribe usted el manifiesto que han publicado organizaciones tan antisistema como el Colegio de Abogados, el Observatorio penal de la UB, Justicia y Paz, entre muchos otros radicales?

    http://www.justiciaipau.org/noticies.ca.shtml?x=9746http://www.justiciaipau.org/noticies.ca.shtml?x=9746

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Marc,
    Abans de criticar llegeix-te el que vaig publicar: http://blogs.uab.cat/xaviervillalba/2009/03/19/carregues-brutals/
    Ho trobes prou clar i explícit?
    Jo critico la violència de tothom, no com altres que justifiquen la d’alguns (o callen de manera hipòcrita) i criminalitzen els col·lectius (estudiants/mossos) per les accions d’alguns (estudiants/mossos).
    Si cal que passi algun altre examen d’honestedat i coherència morals, ja m’ho diràs: prometo estudiar molt.

  3. Marc

    Ya que le veo dispuesto, ahí van unas preguntas (no dejo de maravillarme por cómo la gente defiende las cosas que antes condenaba sólo si salen desde el colegio de abogados, es decir, cuando se queda moralmente en bragas.)

    -¿Condena la actuación del rectorado de la UB por no haber agotado todas las vías de diálogo, como sí hace el comunicado?

    “Per tot això, CONSIDEREM QUE:

    Respecte a l’actuació del Rectorat de la Universitat de Barcelona:

    · Lamentem que s’hagi optat per la intervenció policial sense haver esgotat les vies de diàleg resolutiu i lamentem, alhora, les escenes de violència policial indiscriminada que es van produir.”

    -¿Está de acuerdo con el hecho de que ha sido el rectorado el que ha roto el proceso de diálogo?

    “Per tot això, les entitats mencionades reclamem al Rectorat de la universitat de Barcelona:

    · Que reobri el procés de diàleg interromput amb els estudiants contraris al pla Bolonya i es posi fi al discurs criminalitzador en vers la seva protesta.”

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Marc,
    He estudiat molt. A veure si trec bona nota. Si no, diré que em tens mania!

    ¿Está de acuerdo con el hecho de que ha sido el rectorado el que ha roto el proceso de diálogo?
    Ignoro si es dialogava. Hi havia una comissió negociadora? Què es negociava? Això no es va explicar a classe!
    Del que sé: es va fer un referèndum i un claustre per votar la moratòria (una de les reivindicacions, encara que fos parcial). Molts dels estudiants claustrals van fer un paper d’estrassa perquè o no van anar o van pretendre votar ‘per delegació’ (per dir-ho de manera fina) o simplement van fer el paperet habitual d’exigir una cosa absolutament inacceptable per poder tenir l’excusa de tocar el dos, sentir-se víctimes i descarregar sobre els altres la seva desorganització i confusió mental.

    I els ocupants què van fer a canvi? No cuinar sota els quadres? No pixar-se pels racons? Deixar d’esbroncar les treballadores de la neteja perquè els despertaven massa d’hora? Negociacions d’alt nivell. Al meu entendre: rectorat 1, ocupants 0. Són fets objectius, oi?
    A més, el diàleg té uns terminis i unes condicions, que el rectorat de la UB considera que es van trencar i que els ocupants, no van negar, sinó que van simplement carregar el mort a algú altre (com passa sempre: uns que es fan passar per estudiants, uns que no tenen res a veure amb la protesta, etc. etc.: això m’ho tinc molt estudiat, que aquí a Lletres tenim un màster en violència espontània sense nom i sense responsables). Personalment, jo no hauria enviat els mossos, sinó els de Sanitat i el resultat hauria estat més efectiu.

    Per cert, la criminalització del discurs és una qüestió de percepció (això t’ho explicaran els meus col·legues de psicologia social): si critico l’ocupació de la meva Facultat per part d’un grup de (presumptes) estudiants criminalitzo el moviment estudiantil; si critico l’actuació injustificadament violenta d’alguns mossos, ¿no criminalitzo també tot el col·lectiu dels mossos? En el primer cas està molt malament, en el segon… també!

    Les organitzacions que subscriuen aquest manifest són molt respectables i tenen tot el dret del món a opinar i criticar, encara que en el cas del que ha passat a dintre de les universitats (no entro en les càrregues policials), no en tinguin ni idea. Ho fan de bona fe i els disculpo, però primer que s’informin i que després opinin. Per exemple, no van venir a la nostra Facultat a defensar els drets dels estudiants que volien anar a classe i dels professors durant l’ocupació del novembre i el desembre, ni tan sols van fer un miserable comunicat (mira que se’n fan, de comunicats). Ara, els respecto (i els patrocino), encara que no els desitjo que hagin de tenir les seves oficines ocupades durant un parell de setmanes (no dic quatre mesos) per un grup d’ocupes que els exigeixin revocar les decisions de la seva junta sense cap contrapartida ni garantia a canvi. Estic segur que llavors, no parlarien tant de ‘vies de diàleg resolutiu’. És molt fàcil ser generós amb els diners i la casa dels altres!

  5. Marc

    Una buena noticia desde psicología: la junta permanente de la facultad; en convocatoria extraordinaria; ha decidido hoy, por unanimidad, entre otras cosas, suscribir y adherise a este mismo manifiesto que promovió el Colegio de Abogados, entre otros.

  6. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Marc,
    Pots sumar a la Junta Permanent de Psicologia els 150 assemblearis del PDI i PAS de totes les universitats catalanes que es van aplegar a la capella de la UB. I jo que patia perquè no hi hagués un problema d’espai!
    Els problemes d’ordre públic (com per exemple, una ocupació violenta o l’assalt al despatx d’una persona o que et robin el portàtil a la biblioteca) són la feina de la policia. Suposo que si a tu t’ocupen pacíficament casa dialogaràs durant quatre mesos i cridaràs un mediador, però jo sóc dels qui crida la polícia. Són maneres de ser, ves. Deu ser cosa de l’educació que vaig rebre, però no vull entrar en psicoanàlisis…

  7. Marc

    Si. Será mejor que no intente psicoanalizarse. Puede que dolorosamente tenga que llamar a la policía (es por la seguridad de todos, entiéndame).

    El acuerdo de la junta de facultad significa un posicionamiento político claro por parte de la facultad de psicología y significa, además, un posicionamiento de cariz institucional.

    Otra cosa; su casa es un espacio privado, la universidad no.
    Lo digo para que tenga en cuenta esta sutil diferencia antes de opinar. Esto sí que es algo para psicoanalizar: ¿Por qué considera usted la universidad pública como si fuera su casa?

  8. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Marc,
    Ai, això deu ser que hi passo masses hores! A més, jo m’estimo la UAB com si fos casa meva i miro de no trencar els vidres ni d’embrutar les parets, etc.

    A tu, en canvi, el teu subsconscient et traeix i traspua que penses que el que és privat és privat i el que és públic no és de ningú i es pot ocupar, trencar i violentar sense responsabilitat, ni conseqüència alguna. T’he psicoanalitzat, potser, però que consti que tu has començat primer!

    Ah i parlant de posicionaments institucionals, aquí en tens un altre:

    http://www.uab.es/servlet/Satellite/NOTICIES/Detall-d-una-noticia/La-UAB-condemna-els-greus-incidents-causats-per-un-grup-d-estudiants-1090226434100.html?noticiaid=1238052615989

    Espero la teva condemna clara i explícita d’aquests fets violents que fan malbé el patrimoni públic (de tothom, no pas com ho entens tu: de ningú).

    Jo ja he fet els deures, ara et toca a tu mullar-te.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén