Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Cinisme suprem

Com era previsible, el Tribunal Suprem s’ha acarnissat amb la llei de Política Lingüística i el programa d’immersió lingüística. Nihil novum sub sole. Cal, però, denunciar el cinisme suprem que inspira aquest atac, especialment quan se sosté (com fan els ‘Ciutadanos’ i el PP) que és un triomf dels drets individuals, per sobre dels nefastos drets territorials. En primer lloc, si fos un tema de dret individual, tothom tindria dret a escollir la llengua d’escolarització, independentment del territori on viu. Per exemple, si jo visc a Cadis, tinc dret que el meu fill rebi l’escolarització en la seva llengua materna, és a dir el català? Evidentment, això ni es planteja, perquè resulta que sobre aquest suposat dret individual tenim una restricció territorial: el català no és oficial a Andalusia! Passaria el mateix si fos ciutadà espanyol d’origen xinès i exigís que el meu fill fos escolaritzat en xinès. Per tant, de tria i de dret individual, res de res: en castellà i gràcies. Que vingui l’il·lustre catedràtic Francesc de Carreras i ens ho expliqui!
A més, per acabar-ho d’adobar, recordem que els ciutadans espanyols tenen un tret que els fa únics: en el moment de néixer o d’adquirir la nacionalitat, automàticament, com si baixés l’esperit sant, esdeven castellanoparlants complets i perfectes, fins al punt que resulta il·legal exigir-los una prova de llengua. Spain is different!

Anterior

Ensenyar català a Xile

Següent

L’infern

  1. Antes de insultarnos a los españoles de bien y de poner a parir al TS sería cuestión de leerse la sentencia.

    He conocido a gente que se presume inteligente, pero todas ante el PP y Bush se vuelven con el mismo grado de estulticia que el más analfabeto víctima de la LOGSE y de la inmersión.

    El TS dice, con los propios datos de la Generalitat, que el catalán se ha normalizado, o al menos está mucho mejor que cuando se promulgaron las primeras leyes de normalización. La temporalidad es uno de los elementos de la discriminación positiva. En caso contrario, es pura discriminación. Esos dos elementos más el regalito del TC (si se van haciendo leyes inconstitucionales pasan estas cosas) y las prevenciones que ya tenía el TC en el año 1994, junto a la evidencia (que estaba en el informe de la Inspección Educativa) que no se utilizaba el español como lengua vehicular, han llevado a esta sentencia que pone un poco de sentido común.

    Y sí, se trata de derechos individuales en el marco legal, no en el incosntitucional que Vd. defiende, ni en la “burlesque” de comparar un idioma oficial con el chino.

    C’est la vie!

  2. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Carlos,
    Els drets individuals són això, individuals, i el concepte d’idioma oficial no ho és. Si al concepte genèric de dret individual, establim una restricció (ha de ser la llengua materna del nen, però si és oficial) i als catalanets una altra (ha de ser la llengua materna del nen, però si és oficial al territori): el TC que digui missa, però això, com a dret individual, és una estafa. Compara-ho amb la possibilitat de cobrar pensions diferents segons el territori on vius. En resum, el dret només és individual per al castellanoparlants, per als altres hi ha restriccions d’una mena o d’una altra: això és discriminació positiva cap als castellans. Si hem de ser ciutadans de segona, doncs què hi farem, però això de cornut i pagar el beure, no.
    Ah, i sobre la normalització, jo m’espero que els jutges facin servir el català al cinquanta per cent (dels polícies analfabets que hi ha a les oficines del DNI, millor deixar-ho córrer). Si ho arribo a veure abans de morir, em podré anar a l’altre barri amb una alegria bilingüística!

  3. ¿Ciudadanos de segunda? Yo me iré tranquilo al otro barrio cuando se haya extinguido por motivos biológicos el último llorica del antifranquismo. Tal vez mis descendientes puedan tener un país normal.

  4. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Carlos,
    Ja se sap, home: som de la ceba i la ceba fa plorar. Ara que de ploraners del postpujolisme, també en sou una colla. Us ha agafat el nostre mal vici i és que això de sentir-se víctimes tira molt, ho reconec: que si els castellans estan perseguits (per això quan se jubilen no se’n tornen al ‘pueblo’ ni que els arrosseguin!), que si als nens se’ls castiga per parlar en castellà a l’escola (no guanyaríem per càstigs!!!!), que si estem enfonsant el comerç amb les multes per posar rètols en castellà (si de veritat les posessin, la Generalitat ara tindria superàvit! i, per cert, per què no denunciem les multes per no retolar en castellà?), que si l’Albert Rivera ha de compartir el cotxe oficial amb el Laporta, que si el Villarato…
    En fi, però millor no entrar-hi. Jo només faig la prova del cotó de la ciutadania: un ciutadà espanyol de fora de Catalunya que s’instal·la per un any té dret que el seu fill quedi exclòs del català i, per tant, que tingui les mateixes condicions que al seu lloc d’origen, un ciutadà espanyol de Catalunya que s’instal·la un any a Almendralejo, no té dret a escolaritzar el seu fill en les mateixes condicions que al seu lloc d’origen (i per què anava a Almendralejo, que es foti!). És un tema de drets individuals, oi? I els drets te’ls emportes amb tu, però els meus es perden pel camí quan surts de Catalunya. El cafè per tothom, com sempre, vol dir, tots com els castellans i la resta que es foti. Ai, perdó, que m’oblidava que els bascos i els navarresos sí que tenen privilegis consagrats per la Constitució, però esclar, són més simpàtics que nosaltres.

  5. Frederic

    Carlos, quan te’n vagis a l’altre barri (no seré jo que t’empenyi, però), digues-m’ho i obriré una ampolla de cava (català, per suposat). I ja sabem que Catalunya té molts defectes però si vols que els teus descendents visquin en un país “normal”, aleshores emporta-te’ls fora d’Espanya perquè aquest, de normal, en té ben poc.

    Això sí, a qui sí empentaria -i de bon gust- seria aquesta trepa del Tribunal que no tenen ni “pajptera” idea de la realitat catalana. I als pares que volen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà -per això dels drets individuals- els plantejaria la següent reflexió: ni escolarització en castellà ni català? es farà en anglès i s’ha acabat el bròquil. Estic convençut que no dirien ni mu. I saps per què?

    Salutacions.

  6. Frederic

    Per cert, Carlos, abans m’he oblidat una cosa quan dius això del “más analfabeto víctima de la LOGSE y de la inmersión”. Estàs comparant dues coses diferents: un pot ser igual d’analfabet en castellà que en català (de tot n’hi ha a la vinya del Senyor) però que se sigui més analfabet per la immersió lingüística … home, què vols que et digui?

    Justament l’educació en varis idiomes ajuda a un millor domini d’aquests i també d’altres competències però vosaltres, els castellanoparlants monolítics us entossudiu en anar contra corrent, moltes vegades per motius que la veritat, no acabo d’entendre del tot bé si el que es vol és que el fill surti ben escolaritzat. Ara si vols que el teu fill -si és que en tens- surti de l’escola només dominant un idioma i desconeixent-ne l’altre que també està present en el seu entorn, potser sí que amb el temps acabarà sent un marginat, ergo, discriminat. I després encara tindràs la barra de fotre’ns la culpa als altres.

    Això sí, estem d’acord en una cosa: quan atribueixes el fet de ser analfabet amb la LOGSE. I veig que malauradament, n’ets una víctima. T’acompanyo en el sentiment. Jo sóc més aviat de la vella escola (de l’antiga EGB i en a més en castellà) i n’estic ben orgullós de saber parlar castellà, la qual cosa em va donar base per després aprendre el català.

    Salutacions i a menjar torrons.

  7. Carlos Vegas Ronda

    Realmente ¿Qué patología sufrís? Porque la cosa ya es de ambulatorio ¿Por qué deponéis tanta media verdad? Por supuesto que todo individuo acaba aprendiendo catlán y español. Pero la pregunta no es esa. El tema es si son competentes en dichos idiomas. Siempre explico una anécdota. Una vez aistí en un expediente de expulsión a un ciudadano de Liberia. El tipo hablaba un inglés que ya quisiéramos algunos, pero ¡Ay! El muchacho no sabía leer ni escribir. Hasta los emigrantes españoles aprendieron alemán ¿Pero sabían utilizar el idioma en sentido técnico?

    No acabo de entender porqué os dan estos ataques mezcla de ira e irracionalidad con este tema.

    Además no seré tan analfebeto como suelta Frederic, cuando el TS (que no serán tampoco analfabetos) opina, con la ley en la mano, lo mismo que yo.

  8. Carlos Vegas Ronda

    Por cierto, domino bien los dos idiomas. Mejor uno que el otro. Y mi hija que habla (pues el pequeño solo balbucea) también. Pero no gracias a mentes como las vuestras, si no por el complemento personal que tanto su madre como yo le damos.

    ¿Y la realidad catalana cuál es Frederic? Dímelo tu, que yo en 41 años parece que no la he visto.

  9. Carlos Vegas Ronda

    Como hay tanta cosa voy a salto de mata.

    Creo que fue en Madrid dónde se abrió una línea para educar en catalán, y que la demanda no daba ni para un grupo. La inmersión se ha basado en el “secuestro” de los niños. Porque no nos engañemos, ante la “amenaza” de marginación y discriminación hacia sus hijos, lo normal es no ponerlos en primera línea. Qué pasaría si fuera la Administración la que proactivamente diera la opción, o mejor, hiciera la educación bilingüe.

    Al final ese discurso típicamente de maltratador, “lo hago por tu bien”, se desmorona. Y aparece el real, el doctrinario, el de los dogmas.

  10. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Carlos,
    Tens raó, va ser la Sra. Esperanza Aguirre que ho va proposar i no hi havia quòrum, però potser és perquè hi havia l’amenaça de marginació i de discriminació cap a uns nens que aprenien en català enmig de la ‘corte y villa’. Posats a inventar-se paranoies…
    Per cert, no t’acabes d’aclarir. Dius que hi ha l’opció però la gent no l’agafa perquè la policia lingüística els persegueix i després dius que l’administració no dóna l’opció, en què quedem? A més, per què no apliques el mateix criteri a l’administració de justícia, on la gent no gosa fer servir el català perquè si el jutge se t’entrevessa ja has begut oli? El problema és que no acabes d’entendre que parlem català perquè és la nostra llengua i som al nostre país, no pas per molestar ni perquè tinguem problemes mentals, com suggereixes.
    Per cert, per dogmes, comença per revisar el del bilingüisme, perquè hi ha altres models que el del teu dogmatisme: els castellans monolingües i els catalans bilingües.

  11. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Carlos,
    Et contesto: a la selectivitat, oi que sempre és més difícil la prova de català que la de castellà? Els periodistes catalans que treballen o han treballat en mitjans castellans (Susanna Griso, Maria Casado, Carles Francino, Ramon Pellicer, Àngels Barceló, etc.) pronunciaven bé la zeta i la jota? Parlaven el castellà millor que parlen el català Xavier Trias (metge), Albert Rivera (advocat), els germans Fernández Díaz o l’expresident Montilla? Jo que me n’he fet un fart de veure coses com que ‘ombrívol’ deriva d'”homvría” (primer curs del grau de filologia catalana), no em munto històries sobre l’analfabetisme castellà dels nostres estudiants. Cal tenir molta barra per dir que uns joves que no saben ni un refrany en català (tots són calcs del castellà) són incompetents en castellà per culpa de la immersió lingüística.
    Ep, i sobre els immigrants espanyols, no t’inventis històries de la vora del foc, que són de pedra picada en qüestió lingüística: si aprenien a dir quatre coses en alemany era perquè no tenien més remei, ja que devien esperar que els alemanys els parlessin en castellà, com passa encara amb ‘nous catalans’ que fa 30 anys que viuen aquí i no saben o no volen dir ni bon dia.

  12. Frederic

    Carlos, una cosa és ser analfabet i una altra analfabet funcional. No ho dic per tu sinó pels membres del TS. I ja que exposes tu un cas que has viscut amb no sé quin immigrant liberià jo te n’exposo un altre: declaro en un judici (a Catalunya) i el jutge (que no devia ser català ni saber-ne un borrall) em “convida” a parlar en castellà, sota perill, literalment, que no entengui bé tot el que es digui i la sentència es decanti cap a un costat. Ell sí que em va obligar a una immersió lingüística, però en castellà. No em sabria gens greu parlar-lo -faltaria més- però hi ha maneres i maneres.

    I la realitat catalana que dius que no coneixes és la d’un país bilingüe on hi ha dos idiomes i un, et pesi o no, està en inferioritat davant de l’altre en determinats àmbits. No és que patim de cap patologia, simplement volem parlar català a casa nostra i que a l’escola de Catalunya l’educació sigui, en gran part, en català. Si tu vols que els teus fills siguin escolaritzats en castellà em semblarà molt bé però recorda que com va dir abans en una intervenció, hi ha drets individuals i drets, diguem que territorials. No parlem català per tocar-vos els pebrots. No fotem.

    I sobre dogmatisme i postures que freguen el fanatisme, temps al temps, que aviat se’ns acusarà als que defensem l’escola en català de portar els castellanoparlants a la foguera al mig del patí i a l’hora del “recreo” i cremar-los per ser uns heretges “lingüístics”. Bé, de fet, si sents Canals Intereconomia ja es diu. El que et deia, i de bon rotllo, si vols que els teus fills creixin en un país “normal”, deixa Catalunya (perquè ja es veu que per a tu no ho és) però també Espanya perquè és allò que, com es diu en castellà, “de lunes a martes no te apartes”. Llevat que la teva idea de “normalitat” sigui és clar, l’oposada a una “anormalitat” per a un català de bé.

    Lo dicho, que tengas una buena entrada de fin de año en familia y con tus hijos, en catalán o en castellano. Es igual.

  13. Carlos Vegas Ronda

    Estas son de las discusiones de imposible consenso. El lóbulo frontal se bloquea y ya puedes decirlo tocando las castañuelas que no te escuchan. Por lo que voy a acabar con tres observaciones.

    Español 2 (sentencia del TC y TS) Inmersión 0

    Los jueces. El problema de los jueces no es que hablen español o catalán. Es que sean buenos o malos. Mi experiencia con jueces (y seguro que es mayor que la anecdótica de los ponentes) es que es indiferente el idioma. Y tras la observación del juez “españolazo” de Frederic sólo hay la intención de no provocar indefensión en caso de duda del significado de lo depuesto como testigo. Así que no es bueno seguir con manías persecutorias.

    Y la última. Yo estaría preocupado si estuviera en vuestra situación ¿Por qué pasa esto? ¿No será que hemos superado un límite? ¿No será que nuestras buenas intenciones no son tales? ¿Cómo podemos reconducir y conciliar? La autocomplacencia y la insistencia en un enemigo exterior autista no es el mejor favor que se puede hacer al catalán.

  14. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Carlos,
    Home, si toquessis la gralla…
    Bé, encara esperem que ens expliquis això del dret individual, perquè a la sentència del suprem es parla tota l’estona de “lengua oficial” i que jo sàpiga, això és un concepte territorial i no pas individual.
    En qualsevol cas, no veig que hagis de patir per res, perquè, com recull la constitució, pel fet de ser ciutadà espanyol automàticament saps castellà. Altrament no s’entén que sigui anticonstitucional demanar a un ciutadà espanyol que acrediti el seu nivell de castellà. Després de festes ens ho expliques i si necessites ajuda, segur que el Francesc de Carreras t’ajuda a fer l’exègesi constitucional pertinent.

    I més coses sobre la irrealitat catalana. Algunes coses que no he sentit mai (i tu?):
    ‘Jo ja parlaria castellà, però és que el parlo molt malament i em fa vergonya’
    ‘Ya sé estamos en la televisión estatal, pero me expresaré en catalán porque me encuentro más cómodo’
    ‘M’ho podria dir en català, és que no entenc el castellà?’
    ‘¿Me podría redactar el contrato de alquiler en castellano?’
    ‘Perdoni, és que sóc xinès i fa poc que he arribat i no entenc el castellà: m’ho pot dir en català?’

    Ah, i sobre el consens, jo el plantejaria en termes justos. Si bilingüisme vol dir això d’ara (els catalans parlem català i castellà i els castellans parlen castellà i prou), no hi ha tracte: serem victimistes, oligofrènics i retardats mentals, però cornuts i pagar el beure, no, gràcies. Tu, d’això, en dius ‘llibertat’, però estic segur que molta gent com tu, defenseu el petit comerç contra les condicions abusives de les grans distribuïdores, contra la implantació indiscriminada de grans superfícies. Molta gent com tu, si tinguéssiu una botigueta familiar al costat del Corte Inglés no defensaríeu la llibertat d’horaris, perquè les condicions de joc no són justes. En aquest cas, defensar la llibertat del Corte Inglés d’obrir les 24 hores els 365 dies de l’any no sembla tan ‘liberal’, oi?

  15. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Frederic,
    No cal que t’escarrassis, que és la cançó de l’enfadós. El que el Carlos proposa és el que demanen ‘Ciutadanos’: castellà a tot arreu i català on es pugui. Si només cal veure els seus lemes de campanyes: Rebélate/Rebela’t. T’imagines un partit ‘nacionalista’ que fes una errada ortogràfica en la versió castellana? Solusiones pa Cataluña/Solucions per a Catalunya!
    Res, són els defensors de la llibertat lingüística quan el rival és petit (català) i defensors del proteccionisme a ultrança quan el rival és més gran (l’anglès). Si apliquessin el mateix discurs que fan aquí a Puerto Rico…

  16. Frederic

    Carlos, tinc el meu lòbul frontal en ple funcionament, no sé pas el teu. Respecte l’exemple del jutge, dir-te que no havia perill d’indefensió per pa cap de les dues parts perquè ambdues parlàvem el català (només el jutge que no l’entenia molt bé). El que va molestar va ser el to, les formes.
    Si no s’acata la sentència què fareu: enviar la Brunete (la dels tancs, no pas la mediàtica que aquesta ja fa anys que està desplegada)?
    I no cal buscar enemics a fora quan els tenim ben endins (allò que en diuen la “quinta columna”). Per cert, si al final us sortiu amb la vostra, com ho aplicaries a la pràctica, vull dir en una escola? Què faries? una aula per a un grapat d’estudiants tot en castellà i la gran majoria, separats, en català? O imposaries un sistema d’ensenyament bilingüe per a tothom? I els que ho volem tot en català? Ens automarginem? I ja posats, i si n’hi uns quants que com jo, seríem més partidaris de fer-ho tot en anglès?
    Perdona, deu ser que tinc ara mateix el meu lòbul frontal col.lapsat de tantes correccions d’estudiants. Però si em pots explicar com ho faries, potser em podries convèncer que m’estic equivocant. Dogmatismes a part, per part de tothom, és clar.
    Gràcies i bona tarda.

  17. Frederic

    Francesc Xavier,
    Avui he sentit una estona sentint a parlar un dels 3 dels Ciutadans i, òbviament, ha acabat parlant del nacionalisme. Curiós que sempre se’n parli en sentit negatiu per fer referència al català i basc (el gallec ja està de baixa) però mai a l’espanyol, que segurament deu ser el més perillós dels tres. És clar que com un dia va dir la tonta de l’Esperanza Aguirre a l’expresident Pasqual Maragall, a Espanya no hi ha cap partit que defensi la nació espanyola.
    Gràcies a tu.

  18. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Frederic,
    Ja t’ho dic jo: les maries en català i les matèries importants en castellà, òbviament, que tothom sap que és una llengua més apta i evolucionada.
    Jo proposaria que fessin plàstica i gimnàstica en castellà i la resta en català. Una proporció raonable.

  19. Gómez

    CAPÍTULO III.
    LA ENSEÑANZA.

    Artículo 20. La lengua de la enseñanza.

    1. El catalán, como lengua propia de Cataluña, lo es también de la enseñanza, en todos los niveles y modalidades educativos.

    2. Los centros de enseñanza de cualquier nivel deben hacer del catalán el vehículo de expresión normal en sus actividades docentes y administrativas, tanto internas como externas.

    Artículo 21. La enseñanza no universitaria.

    1. El catalán debe utilizarse normalmente como lengua vehicular y de aprendizaje en la enseñanza no universitaria.

    2. Los niños tienen derecho a recibir la primera enseñanza en su lengua habitual, ya sea ésta el catalán o el castellano. La Administración ha de garantizar este derecho y poner los medios necesarios para hacerlo efectivo. Los padres o tutores lo pueden ejercer en nombre de sus hijos instando a que se aplique.
    —————
    ¿y cómo la escogen si no la dejan escoger?
    La Generalitat ni siquiera respeta la ley que ella dicta.
    Por ejemplo, si los padres quieren o no religión para sus críos ponen una crucecita en un cuadradito. Fácil, ¿no? Pues que en las hojas de inscripción haya cuadraditos.

  20. Gómez

    En el País Vasco ya hubo o hay tres líneas de enseñanza y no se hundió el mundo. A B y D: bilingüe, inmersión vasco e inmersión castellano. No hay que ir muy lejos para que te dejen escoger. Y allí había pistolas sobre la mesa.

  21. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Gómez,
    Home, si no et mires el full de preinscripció difícilment ho veuràs. Llegeix-te la nota 3 del full de preinscripció (també et pots mirar la versió en castellà, per si no saps català):

    (3) En concordança amb l’article 21.2 de la Llei 1/1998, de 7 de gener, de política lingüística, i d’acord amb els articles 11.4 i 56 de la Llei
    12/2009, de 10 de juliol, d’educació, en el curs escolar en què els alumnes iniciïn el primer ensenyament, els pares, mares o tutors/es dels
    alumnes la llengua habitual dels quals sigui el castellà poden instar, en el moment de la matrícula, a la direcció del centre en el qual siguin
    admesos, que llurs fills/es hi rebin atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua.

    Ara, també pots passar-te pel web (monolingüe) de CCV i llegir com la política lingüística i educativa està inspirada en un fullet nacionalsocialista:

    En 1933, la Deutsche Stundentenschaft, edita un pasquín con la intención de promover la “regeneración” de la universidad alemana como parte del movimiento general de la Gleichschaltung (puesta a punto) con la que los nacional-socialistas intentan consumar su proyecto totalitario. La similitud de lo que allí se dice con la ideología (la del “conflicto lingüístico”) sostenida por los catalanistas en su afán de imponer el catalán como lengua exclusiva en Cataluña (“queremos vivir plenamente en catalán”) y, en especial, en las escuelas produce espanto. Huelgan más comentarios: el lector saque sus propias conclusiones tras leer la versión española de ese texto (nunca publicado antes en castellano).

  22. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    No, el món, no, però l’euskera té els dies comptats, que suposo que a tu ja t’està bé! Deus pensar, com l’avi de Mayor Oreja, que els fas un favor traient-los de la seva llengua primitiva i ensenyant-los la llengua de l’imperi.
    I que consti que els catalans no ens podem queixar: si ens hagués annexionat França durant el segle XIX, ara tots parlaríem francès i el català ja seria història a Catalunya. Sort vam tenir de ser una colònia d’un estat de pa sucat amb oli!

  23. gómez

    Miro la hoja de inscripción y sigo sin ver la casilla en donde te permiten escoger lengua. Por favor, haz un corta y pega. Debo ser muy bruto. De todas formas, es grave si es cierto que hay casilla para escoger lengua porque los de Ciutadans lo denunciaron enseñando una en donde no la había.
    —————
    Lo de ofrecer “atenció lingüística individualitzada en aquesta llengua”, oh, sí, ya entiendo, relegar al crío a la categoría de friki de la clase que no quiere adapartarse al grupo. Eso sí que es jodidamente fascista.

  24. Frederic

    Hola Gómez,

    Sense voler polemitzar gaire perquè les dates no són propícies: podem pensar que no són gaires els pares i mares d’estudiants que volen una educació només en castellà perquè tot i que no segueixo gaire el tema, tampoc he sentit que hagi una pluja de casos que ho demanin. És clar que sempre es pot pensar (alguns amb una certa vena espanyolista que estan també representats al parlament català segur que ja ho fan) que si no n’hi ha més és per por (vés a saber a què doncs no he vist encara cap foguera a la Plaça Sant Jaume de BCN cremant els heretges castellanoparlants).

    Aleshores, si acceptem per bona la idea dels escàs nombre de casos, aleshores els pares haurien d’acceptar aquesta atenció individualitzada, sense que els importi després si els fills són o no considerats “frikis”. O és que vols que els altres nens també siguin escolaritzats en castellà, a desgrat dels pares? Això sí que seria refotudament feixista. No creus? Per què si no és així, com ho posem en pràctica? Un grup de, posem per cas, 25 estudiants en català i una aula amb 1 o 2 en castellà? No sé si seria gaire viable. I ja no és una qüestió de drets (que si són individuals, que si territorials, etc.) sinó simplement de disposar de prou recursos econòmics i humans per fer-ho possible.

    I si em permets ara faré una comparació un pèl arriscada perquè barrejo aquesta qüestió dels drets amb una altra de mercat (per alguns, és clar): jo no puc veure gairebé cap pel.lícula en català perquè a la meva ciutat (i no és qualsevol poblet de mala mort sinó una capital comarcal relativament ben poblada) no n’en projecten o l’oferta és molt minça. És clar que els empresaris del sector s’han defensat -davant de la llei del cinema en català- argumentant que no hi ha prou demanda, de la qual no n’estic gaire segur. Però deixant de banda aquesta visió de mercat, em pregunto: No tindria dret a veure pel.lícules en català a Catalunya, en la mateixa proporció que les puc veure en castellà, si em vingués de gust. I compte, que a mi tant se’m fot veure-les en un idioma o altre ja que sóc bilingüe i els entenc tots dos. Però segurament si pogués escollir triaria l’opció del català. I al cap i a la fi, el món audiovisual també ha de formar part del procés d’ensenyament d’un alumne. Potser sóc jo el friki per veure pel.lícules en català.

    I respecte l’opinió comparativa amb el cas basc, què vols que et digui: al País Basc els friquis són els que parlen euskara i agradi o no, aquí encara estem en una situació millor de parla i domini del català; suposo que en això hi ajuda bastant que sigui també una llengua romànica. com el castellà. Pe`ro això ja és un altre debat.

    Apa, que tinguis un bon any.

  25. Gómez

    Hola, Frederic:
    Entonces lo de garantizar la primera enseñanza en castellano para los padres que lo pidan era algo que no pensaban cumplir, ¿no? Lo pusieron en la ley pero sin ánimo de aplicarlo. Porque si se garantiza se hace de la misma manera que se garantiza la primera enseñanza en catalán… o no se hace. Lo de que sean muchos o pocos los padres que lo pidan no me parece relevante.
    ¿Por qué dice “només en castellà”? No te hagas trampas al solitario. Hablamos de la primera enseñanza no de toda la enseñanza. ¿O por qué crees que el gobierno fascista del PP – uy, no, que fue el progre del Psoe- añadió la tercera hora de castellano?
    El sistema pedagógico de la “atención individualizada” es algo que se recordará como una gran ignominia, indigna de una democracia.
    ¿Sabes que no se pueden ver titelles en castellà?
    ¿Sabes la cantidad de premios literarios sufragados con dinero público de ayuntamientos y diputaciones a los que una persona no se puede presentar si pretende hacerlo en castellano?
    ¿Me he perdido algún genocidio desde el de Franco? ¿qué necesidad hay de prohibir una lengua? Yo creía que era el catalán el que se tenía que normalizar (antes se prohibía ahora se suma) y no el castellano el que se tenía que subnormalizar (antes se permitía ahora se resta).
    ¿Conoces el sistema dual de TV3? Sí, hombre, ese que te permite darle a un botoncito y escuchar la lengua original de la peli. Pues hazlo cuando la peli sea original en el español: sorpresa, no funcionará. Joder, vale, dóblenla al catalán (porque el castellano es una lengua poco dominada en Cataluña), pero no me impida mi derecho en la lengua que salga de los huveos. ¿Le parece fascista?
    UN saludo, y felices fiestas.
    Gómez.

  26. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Aquest és el fuil de preinscripció. Pots marcar la casella amb les llengües que entén (no marquis català) i després quan facis la matrícula demanes que l’escolaritzin en castellà. Si això suposa un trauma per a la criatura, hi ha uns logopedes boníssims de Convivenzia Zibica Catalana (perdona però no em van ensenyar castellà a l’escola) que t’assessoraran (a tu, que el nen, no té cap problema).
    Si això et sembla feixista, denuncia-ho al jutge o a la guàrdia civil, però no ho facis en català que et cauria un ‘puro’ de nassos.
    Jo, personalment, també eliminaria la tria de religió, que l’escola és laica. Ara, això no sembla preocupar als Ciutadanos ni als ‘zìbics’.

  27. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Gómez,
    Si fa no fa com la constitució i l’estat espanyol per sistema:
    1) tots som iguals davant la llei, però n’hi ha que tenen dret al concert econòmic i n’hi ha que no,
    2) l’estat ha de protegir totes les llengües d’Espanya, però l’institut Cervantes, que paguem tots, s’ocupa del castellà i prou.
    3) tots tenim dret a adreçar-nos a l’administració estatal en castellà o anglès, però no en català o euskera o gallec (mira-t’ho si mai omples una sol·licitud per a un projecte).
    4) el premi Cervantes discrimina els ciutadans espanyols que no escriuen en castellà.
    5) qualsevol servei telèfonic d’atenció al client et fa esperar més si vols que t’atenguin en una llengua que no sigui el castellà.
    6) el senat i el congrés dels diputats estableixen l’obligatorietat d’expressar-se en castellà, cosa que viola els drets individuals dels diputats no castellans, però esclar com que els drets s’apliquen segons la zona on pares…
    Vaja, una llista de drets que els catalans ni tenim ni podríem exercir mai.
    Per cert, per posar-me a l’alçada del cinisme amb què planteges la qüestió, fem-ho així: oi que, com que tothom entén el castellà, no cal escarrassar-se a aprendre el català? Doncs, girem la truita. Oi que el català està normalitzat i gairebé tothom l’entén (això diuen les estadístiques del Carlos)? Doncs, deixem l’ensenyament en català, que tothom l’entén, i així estalviem en temps de crisi i destinem els diners que vols fer servir per duplicar el sistema a la gent que no té feina o que viu al carrer. Fet i fet, aquesta preocupació vostra perquè els nens no parlin correctament no sembla que preocupi gaire gent: pots ser president del Congrés dels Diputats i cobrar un dineral parlant un ‘cajteyano’ de pena (i si vols el cas del Montilla amb el català, també m’està bé).

  28. Gómez

    No, Francesc, parlo de casella per a català i casella per a castellà. No la hay. La quitaron. ¿Así garantizan la tria? Coño, estoy hasta las inglés de oír lo del “derecho de los pueblos a escoger su futuro” y esos mismos niegan el derecho de escolarizar a los críos en una de las dos lengua oficiales durante su primera enseñanza. Es que es para mearse, una ley que se inventan los nacionalistas y que luego no cumplen. Claro, dejan escoger religión pero no dejan escoger lengua. ¿Por qué será?
    Sí, claro, mentira sería que el catalán padeció un acoso lingüístico de proporciones brutales durante el franquismo si ahora ya todo se pudiera hacer en catalán. Vaya mierda de persecución sería si ya se hubiera normalizado. Pues claro que todavia está en inferioridad con el castellano, pero te vuelvo a preguntar… si durante el franquismo casi nada se podía hacer en catalán y sí todo en castellano, ¿qué estúpida, idiota, y gratuita persecución se está haciendo con el castellano para que algunas cosas ya no se puedan hacer en esta otra lengua oficial? Me parece cojonudo que la gente pueda escoger leer EL PERIODICO de CATALUNYA en catalán. Pero, ¿qué sentido tendría haber hecho desaparecer la edición en castellano?
    Pues eso es de lo que estoy hablando. Todo lo que antes solo se podía hacer castellano que ahora se haga también en catalán, pero coño, no suprimas lo que estaba en castellano.
    Puedes comentar algo sobre el dual de TV3. Fuera de Cataluña no se lo creen.
    Pasa buenas fiestas.
    Gómez.

  29. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Gómez,
    Ja suposo que no voldries que haguessin suprimit les classes de ‘formación del espíritu nacional’, que es feien en castellà, però ara tenim la ‘formació per a la ciutadania’, que un govern tan nonacionalista com el del PP valencià la volia fer en anglès. No, seriosament. Ja m’imagino que saps que els conflictes lingüístics són jocs de suma zero: si un guanya l’altre perd. I el que s’està jugant aquí, lamentablement és la supervivència d’una llengua minoritària en contacte amb una llengua de dimensions descomunals recolzada sense fissures per tota una maquinària estatal. Com li comentava al Carlos, vosaltres sou el Corte Inglés i nosaltres el petit comerç: competirem en condicions d’igualtat si establim preus lliures i horaris lliures? Si el català vol respirar, necessita espais per fer-ho i aquests espais no sempre es poden crear i cal compartir-los i cedir-los, sí, cedir-los, cosa que tu no acceptes de cap de les maneres. Com amb l’exemple del Periòdico? Si desapareix la versió castellana, tens el Mundo, el País, el ABC, el Público, la Vanguardia i tots els diaris gratuïts per llegir. Si desapareix la versió catalana (traducció de la castellana, que quedi clar), què ens queda?
    Mira, si creus que tens moltes coses que no pots fer en castellà (curiosament, dels que diuen que volen viure plenament en català, en diuen provincians i coses pitjors), aquí t’anoto algunes que NOMÉS pots fer en castellà:

    llegir pornografia, revistes del cor, revistes d’informàtica, de cotxes, de pesca o de bricolatge
    llegir les novel·les històriques de Scarrow que entusiasmen la meva dona
    llegir les obres de Bernhard o Handke
    consultar un diccionari combinatori
    aprendre xinès pel teu compte
    llegir les instruccions d’un aparell electrònic
    veure totes les pel·lícules d’estrena al cinema
    jugar a la Wii o al monopoli electrònic o amb els Gormiti (saps si hi ha cap nina o nino que parli català, el meu nen comença a estar una mica mosca? Que no té dret a jugar en la seva llengua, pobret?)
    sol·licitar els sexennis de recerca de la CNEAI
    tenir una conversa amb un policia de l’oficina del DNI
    llegir la web de conbibensia sibica catalana (és que no em van ensenyar castellà a l’escola)
    demanar ajuda a l’encarregat d’una botiga de queviures del meu barri

    Bé, de moment n’hi ha per estar-s’hi entretingut una bona estona. Demà te n’amplio la llista.

    Esclar que com Laín Entralgo i altres exfalangistes, sempre pots dir-nos: quina sort que teniu! Podeu accedir a tota una cultura extraordinària sense cap esforç, el bilingüisme és magnífic. La pregunta és: com ens ho fem per ser bilingües de grat o per força, si només ens ensenyen en català? O altrament, com és que amb l’ensenyament en català, un nombrós grup de castellanoparlants són analfabets funcionals en català? Què vol dir que a la selectivitat un text de Cervantes no resulti problemàtic i un poema de Carner aixequi protestes aïrades?

    Per acabar, una precisió històrica: què en saps tu, de l’assetjament del català? Que et penses que és un invent del franquisme? Quants SEGLES fa que el castellà era la llengua obligatòria de l’ensenyament, de l’administració pública, de la universitat i és encara la de la justícia? Per què la meva sogra, catalana, escriu i llegeix perfectament en castellà, però m’escriu que li compri ‘llagurs y tronchas’? No pateixis que el teu fill no escriurà ‘llogú y naranhas’ encara que l’escolaritzin en català. El meu, en canvi, està escolaritzat en català, parlem català a casa i ja diu ‘se m’ha caigut’ i ‘on estàs?’. Ara, repeteix les frases del Bob Esponja en un castellà cervantí (la zeta encara li costa, però té set anys). AIxò, no és culpa teva, però no siguis torracampanes amb les persecucions, home, que l’últim que va fugir va ser Jiménez Losantos i porta anys vivint de la cabronada dels criminals de Terra Lliure!

  30. Gómez

    Hola, Francesc:
    Está clara la inferioridad del catalán. No hacen falta listas.
    Pero es que ni siquiera ahí podemos acercar posturas llegando a la conclusión de que como ello es así, ¿qué necesidad hay de impedir hacer algunas cosas en castellano -titelles, premis literaris, etc-? ¿Es sólo por joder?, ¿para que descubramos en carne propia lo que fue la discriminación brutal del franquismo? Como yo estoy discriminado a lo bestia voy a discriminar un poco para desahogarme.
    Veo que no comentas lo de Tv3. Es una metáfora de lo que muchos querrían hacer con el castellano: eliminarlo de Cataluña con un click.
    No hace falta que os escandalizéis con las cosas que se dicen sobre la lengua desde EL MUNDO, INTERECONOMÍA, etc, basta con que dos catalanes con ideas diferentes como las nuestras discutan en un foro para que se descubra que sí hay un problema lingüístico. Oír tus posiciones, que son compartidas por gran parte de la ciudadanía catalana, es más que suficiente para no tener que inventarse cuentos chinos.
    Salut
    Gómez.

  31. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Les situacions de desigualtat es combaten amb discriminacions positives. És just fer-ho en el cas de la discriminació per motiu de sexe o per discapacitat, oi? Doncs, com bé dius, el català és el sexe feble i el discapacitat de la pel·lícula (doblada al castellà). No és per molestar els castellans, és per mirar de sobreviure, com et deia, davant d’un estat que no ens defensa, tot i el mandat constitucional que mereixem una protecció especial (tipus reserva índia, tipus zoo?).
    Sobre el tema de TV3. Cal que fem la meitat dels programes en català i l’altra meitat en castellà? Ho fa TVE a Catalunya (no ho esmentes)? Quan la situació sigui normal i no calgui que TV3 faci una funció normalitzadora, parlem-ne. De moment, això no sembla que vagi en aquesta direcció, atesa l’oferta televisiva per TDT.
    Jo, personalment, no he fet mai com el polítics, que diuen que això és una bassa d’oli: tenim un conflicte lingüístic i cal acceptar-ho i mirar de conviure-hi o, si no podem, buscar altres camins. El problema és que tu vols fer creure que el conflicte l’ha creat artificialment la Generalitat oprimint els pobres castellans. El conflicte ja existia i els catalans fa segles que el patim.
    Per sentir opinions intermèdies entre les d’INTERECONOMIA o el sonat de l’Anglada, llegeix-te què deia fa uns dies el nou director de la Real Academia Española, José Manuel Blecua, poc sospitós d’independentisme:

    En el 2006, sobre la situación del castellano en Catalunya, afirmó: “Yo, que soy el catedrático de Lengua Española más antiguo de Catalunya, no me siento perseguido, sino más bien todo lo contrario”. ¿Sigue pensando igual?

    Cómo voy a decir que me siento perseguido si he tenido todos los honores. El último ha sido el premio Vicens Vives de la Generalitat al mérito docente. Aparte de que yo no me dejaría perseguir.

    La llengua crea comunitats, però a vegades també ressentiments.
    – La llengua és una arma difícil de manejar quan hi ha comunitats complexes, amb una història lingüística complexa. Jo vaig arribar a Catalunya en un moment en què la integració era molt fàcil. El primer que vaig fer va ser estudiar català. Com que estava prohibit, el professor Badia ens ensenyava en secret. Em vaig integrar rapidíssim.

    ¿Ara la integració no és tan senzilla?
    – Ara la comunitat està més feta i la integració en una llengua així és més complicada. Ara s’ha d’anar a classe. En aquells anys les classes de català les rebíem al metro.

    ¿El castellà perilla a Catalunya com a vegades es denuncia?
    – De cap manera està en una situació dèbil a Catalunya. És el català el que està en una posició més dèbil davant la potència del castellà i el que necessita ajuda, si veiem per exemple el nombre de mitjans de comunicació o de llibres publicats en català. Això explica per què s’utilizen processos com la immersió lingüística.

    Se denomina catalán por oposición. Fue vicerrector del profesorado de la Universitat Autònoma de Barcelona. ¿El castellano está en peligro en Catalunya?
    – Qué va a estar en peligro. Cada día aumentan los hablantes en castellano. La situación del catalán es muy débil. Es necesario proteger el catalán. La única manera de integrarse en Catalunya es hablar catalán.

    Segur que al Gat l’aigua deuen pensar que és un venut i un criptoindependentista.

  32. Gómez

    Sobre el asunto de TV3, esto es lo que he escrito:
    1) ¿Conoces el sistema dual de TV3? Sí, hombre, ese que te permite darle a un botoncito y escuchar la lengua original de la peli. Pues hazlo cuando la peli sea original en el español: sorpresa, no funcionará. Joder, vale, dóblenla al catalán (porque el castellano es una lengua poco dominada en Cataluña), pero no me impidan oírla en la lengua original en que se rodó como no impiden oírla en la lengua original en la que se rodó excepto cuando es en castellano.
    2) Puedes comentar algo sobre el dual de TV3. Fuera de Cataluña no se lo creen.
    3) Veo que no comentas lo de Tv3. Es una metáfora de lo que muchos querrían hacer con el castellano: eliminarlo de Cataluña con un click.
    Y esta es tu respuesta:
    “Sobre el tema de TV3. Cal que fem la meitat dels programes en català i l’altra meitat en castellà? Ho fa TVE a Catalunya (no ho esmentes)? Quan la situació sigui normal i no calgui que TV3 faci una funció normalitzadora, parlem-ne. De moment, això no sembla que vagi en aquesta direcció, atesa l’oferta televisiva per TDT.”
    Evidentemente tu respuesta nada tiene que ver con mi pregunta. Y no porque mi pregunta no sea clara. Es que no hay argumentos para defender semejante canallada.
    Resumiendo y agradeciéndote de antemano tu amabilidad en contestarme: soy partidario de que el catalán se normalice y que todo lo que antes sólo se podía hacer en castellano se haga también en catalán. Tú, en cambio, eres partidario que de como el catalán todavía no se ha normalizado, coño, vamos a desnormalizar algunas cosas que antes se podían hacer en castellano.
    Un saludo.
    Gómez.

  33. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Gómez,
    No coneixia aquesta malignitat, de veritat. Ja m’hi fixaré. És, evidentment, una estupidesa, essent com és una tele pública (no parlaria de canallada, que em sembla un xic exagerat). Mira, en això, ens hem posat d’acord, encara que parcialment!
    Ara et plantejo jo la contra: TVE és la tele pública de TOTS els espanyols, independentment de la seva llengua, oi? Si el meu nen vol mirar Bob Esponja, pot triar: castellà i anglès. Home, estaria bé, que fes un servei públic als nens catalans (i bascos i gallecs) i els oferís la possibilitat de veure Bob Esponja en la seva llengua (sistema dual), ja que no només la paguen els castellans, sinó tots els espanyols. I esclar, només ens queda que vegi el canal d’adoctrinament ultranacionalista Super3, on rebrà consignes independentistes i se l’incitarà al genocidi contra els castellans. Perdona el sarcasme, però és que és el de sempre: cornuts i pagar el beure!

  34. Joan Gil Oliveras

    “vegi el canal d’adoctrinament ultranacionalista Super3, on rebrà consignes independentistes i se l’incitarà al genocidi contra els castellans. ” he he!!!

  35. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Joan,
    És que ja tinc una edat (41) i això de fer-se el catalanet simpàtic que li cau la bava quan el rei o el papa maldiuen quatre mots catalans mentre ens van clavan bastonades ja fa temps que vaig veure que no porta enlloc. En Joan Solà ens ho va dir molt clar: Plantem cara!

  36. Frederic

    Osti tu, el meu nen té 6 mesos només i ja es queda embadalit veient el Super3. Potser que per contrarestar aquesta influència maligna li faci veure les tertúlies d’Intereconomia i les “zoooorres” dels seus tertulians (¿?) o escoltar les bajanades del Losantos i Vidal a Es.Radio. Què us sembla?

  37. Francesc Xavier Villalba Nicolás

    Sí, sí, que comenci a ser no nacionalista i amant de les llibertats! Si no, l’escola totalitària i la tele nacionalista el convertiran en un nou Karadzic. Jo amb el meu, ja ho tinc més magre, perquè ha passat pel rentat de cervell de cinc cursos d’adoctrinament. Ara només en queda portar-lo a algun col·legi de l’Opus…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén