Analfabetisme universitari

hortografia-02

Els professors de llengua solem plorar per la baixa competència lingüística dels nostres estudiants i pel poc interès que demostren per millorar-la, però és norma arxivar la queixa a la paperera dels rondinaires empedreïts i els mestretites insuportables. Però en la queixa s’amaga una veritat objectiva que mereix ser analitzada i és que la veritat és que a la universitat arriben alumnes que són veritables analfabets funcionals. Podem discutir si són molts o pocs, si n’hi ha més ara que abans, però no podem negar l’evidència.

El que sovint no es destaca prou és una altra veritat també tossuda: l’escassa competència lingüística dels formadors, especialment en l’àmbit universitari. És evident que no és el mateix esquinçar-se les vestidures per la ignorància o la desídia dels alumnes que fer-ho davant de les mateixes faltes dels nostres col·legues, perquè, encara que els professors universitaris tendim a ser terriblement crítics amb els col·legues no presents en converses de passadís, som enormement reticents a fer-ho públicament i cara a cara. És per això que anem renegant de la ruqueria dels alumnes i callem davant la incompetència dels qui els ensenyen.

Ja fa temps que denuncio la plaga de la mala redacció d’alumnes i d’acadèmics i avui porto un cas especialment sagnant: la guia docent oficial de l’assignatura “Orientació educativa i la seva didàctica” [sic], del (agafo aire) Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. No puc reproduir una a una les més de cinquanta faltes que conté el document, però el podeu llegir aquí en la versió original i aquí amb les correccions i comentaris. Si els docents dels futurs professors de secundària tenen aquest grau d’incompetència lingüística i de descurança, què podem esperar després als instituts?

La vaga semestral

El 3 de març de 2016 publicava un post titulat La vaga a la UAB. El cert és que fora de canviar el 3+2 per la rebaixa del 30% de les taxes, poques novetats. L’únic destacable és que quan he fet la ruta a peu des de la RENFE els contenidors no cremaven.

20170301_091903

A Traducció tenien la porta bloquejada, però sense caputxes i de manera molt educada i amable. He pogut entrar sense cap problema per la porta d’emergència. Evidentment, amb els accessos bloquejats, no hi ha ningú a les aules. Un èxit de convocatòria, doncs.

És una llàstima que una reclamació tan justa com és la rebaixa de les taxes arribi després d’anys de vagues maximalistes (Bolonya, privatització, LOMCE, LUC, 3+2) que han cremat la credibilitat i el personal i que han estat tan inútils com ho serà aquesta.

Llibertat d’expressió, malgrat tot

cartellcedoc_2155

Dilluns passat, un estudiant em va demanar de marxar abans perquè havia d’anar a protestar contra la parada de SCC a la Plaça Cívica. Bé, muntar parades i protestar (pacíficament) són activitats naturals en un campus universitari, o sigui que cap problema. Al vespre vaig llegir a e-notícies que els Mossos van aparèixer per separar els partidaris de SCC i els protestants convocats pel SEPC. Això ja no sembla tan natural, però vist el comunicat del Rectorat recordant que cal vetllar perquè les idees s’expressin lliurement (encara que ens repugnin) i el de la CGT-UAB rebutjant la presència de la policia al campus “sigui quin sigui el pretext esgrimit per les autoritats acadèmiques, i en qualsevol circumstància” (en qualsevol circumstància? i si hi ha un assassinat, una violació o un segrest?), ja m’adono que això és una lluita de desgast.

Avui s’ha mantingut la flama amb motiu de l’exhibició d’un documental de SCC: més merder, més desgast per al rectorat i més publicitat gratuïta per als quatre arreplegats de SCC (mireu la gran congregació de la foto). Si dilluns només se’n feia ressò e-noticies, avui també era elpais.cat. Quina publicitat més fantàstica!

scc-dins

Tot plegat és una tempesta en un got d’aigua, em direu i hi estic d’acord, però també és cert que impedir la llibertat d’expressió no hauria de ser acceptable mai, però encara menys en un campus universitari. Jo no aniria ni a la cantonada amb la gent de SCC i les seves fal·làcies, però això no vol dir que no tinguin dret a expressar les seves idees en llibertat, com deia abans, encara que ens repugnin. Els campus universitaris són llocs per al combat d’idees, no per a silenciar-les. I el SEPC hauria de ser el primer a entendre-ho, ja que sempre es queixa de la repressió que pateix. Sé que no servirà de res, perquè anar d’antifeixista hardcore mola molt, però els recomano aquests dos paràgrafs dels Principis sobre la llibertat d’expressió de la Universitat de Chicago:

In a word, the University’s fundamental commitment is to the principle that debate or deliberation may not be suppressed because the ideas put forth are thought by some or even by most members of the University community to be offensive, unwise, immoral, or wrong-headed. It is for the individual members of the University community, not for the University as an institution, to make those judgments for themselves, and to act on those judgments not by seeking to suppress speech, but by openly and vigorously contesting the ideas that they oppose. Indeed, fostering the ability of members of the University community to engage in such debate and deliberation in an effective and responsible manner is an essential part of the University’s educational mission.

As a corollary to the University’s commitment to protect and promote free expression, members of the University community must also act in conformity with the principle of free expression. Although members of the University community are free to criticize and contest the views expressed on campus, and to criticize and contest speakers who are invited to express their views on campus, they may not obstruct or otherwise interfere with the freedom of others to express views they reject or even loathe. To this end, the University has a solemn responsibility not only to promote a lively and fearless freedom of debate and deliberation, but also to protect that freedom when others attempt to restrict it.

Burocratès de cada dia

Ja es prou esgotador haver de suportar el llenguatge artificiós i embolicat de l’administració en tota mena de documents i missatges, però avui s’ha traspassat un límit. Mireu què ens han penjat a les portes dels despatxos de la FTI.20161128_150334

No n’hi havia prou amb un simple ‘per netejar els vidres’ (o millor, ‘per fer els vidres’)?

Òbviament, al costat del recargolament innecessari, hi trobareu incorreccions gramaticals:

“impedeixen el poder treballar amb seguretat”.

“la taula o taules que queden davant”

Per què ho fem tot tan complicat i tan malament?

Entrevista a la rectora als Matins de TV3

arboixmatins,0

La rectora, Margarita Arboix, ha reiterat la seva postura sobre les taxes universitàries i sobre la necessitat d’un preu unificat per a tots els cursos del 4+1 o 3+2. No confio gaire que l’escoltin, especialment els defensors de models productius basats en la construcció i el turisme, que necessiten mà d’obra poc qualificada, o dels qui defensen la mineria del carbó i l’agricultura ecològica (al mateix temps!). I, esclar, com que els miralls d’una veritable societat del coneixement lligada a la universitat són dues bèsties negres de les esquerres (Estats Units i Israel) o dos mostres del capitalisme salvatge (vegeu aquest article), tenim mala peça al teler en qualsevol cas.

Acte de presa de possessió de la nova rectora

20160606_115118

Avui, poc abans del migdia ha pres possessió com a nova rectora Margarita Arboix. Ho ha fet en presència del rector sortint, Ferran Sancho, del president del Consell Social, Gabriel Masfurroll, de l’alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, i del conseller d’Empresa i Coneixement, Jordi Baiget. I, sobretot, davant d’una sala plena de gom a gom.

Ha estat un acte sobri, com és habitual, i sense interrupcions ni incidents, cosa gens habitual. En podeu llegir un resum aquí.

Ara toca treballar de valent i, ateses les paraules del conseller, barallar-se amb la Generalitat per un finançament just i una inversió a l’alçada de les paraules que tant agrada dir als polítics: innovació, societat del coneixement, talent, etc.

Enhorabona a l’equip d’Arboix

equip-arboix

Marga Arboix ha estat elegida nova rectora de la UAB amb el 60,56% del vot ponderat.

La participació en el sector A (professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat) va ser d’un 71,35%; (resta de personal acadèmic i personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència), d’un 24,17%; al sector C (estudiants), d’un misèrrim 4,88%; i al sector D, d’un 56,20%. La candidatura d’Arboix va guanyar a tots quatre sectors:

  • Sector A: Arboix 492 vots, Méndez 356 vots
  • Sector B: Arboix 431 vots, Méndez 188 vots
  • Sector C: Arboix 952 vots, Méndez 622 vots
  • Sector D: Arboix 682 vots, Méndez 355 vots

    Es tracta d’una victòria aclaparadora que el nou equip haurà de gestionar amb mesura i diàleg: la gran confiança que hi ha dipositat la UAB fa que Marga Arboix i el seu equip estiguin obligats a esforçar-se al màxim per superar els grans reptes i dificultats que ens esperen. Els desitjo molta sort!

    Bona feina de CCOO

    fry

    Els companys de CCOO han fet un bon servei als electors de la UAB en plantejar preguntes clares als dos candidats al rectorat, ja que ens han permet veure el grau de concreció o vaguetat de les propostes. Hi ha dos punts que em semblen especialment interessants, per la qual cosa convé acarar les respostes, que ordeno cronològicament:

    Pregunta: ¿Mantindreu la mateixa actitud cap a les retallades pressupostàries i les intromissions de la Generalitat en les decisions de la UAB que ha mantingut l’actual Equip de Govern o us plantegeu un canvi? Què penseu fer per a la recuperació dels ajuts perduts del PAS i PDI (com l’ajut al transport, menjador, etc.)?

    Resposta Arboix:

    Evidentment no. No seguirem la política actual cap a les retallades i intromissió de la Generalitat en les decisions de la UAB. La nostra actitud serà proactiva, en defensa de l’autonomia de la nostra universitat.

    Resposta Méndez:

    El programa de govern d’aquest equip que pretén governar la Universitat Autònoma els propers anys està elaborat amb independència de qualsevol altra candidatura present o anteriors. Per tant, respondrem la pregunta prescindint absolutament d’altres actituds que res tenen a veure amb la candidatura Méndez i el seu equip.

    Les limitacions legals i pressupostàries són innegables. I són inadmissibles i innegociables totes aquelles que nosaltres entenguem que vulneren el dret fonamental a l’autonomia universitària i, amb això, la capacitat de decisió de la nostra comunitat universitària sobre els temes que directament autogestiona.

    En efecte, en l’àmbit del dret fonamental a l’autonomia universitària s’aixopluguen, entre d’altres, les qüestions relatives al model de professorat, l’autoorganització dels mitjans, la llibertat de selecció del personal docent i investigador, l’elaboració de pressupostos, o els condicionaments econòmics en l’establiment i modificació de la relació de llocs de treball, tal i com ha reconegut el Tribunal Constitucional en reiterada jurisprudència (per totes, Sentència 106/1990).

    Entenem que del 2001 (LOU) fins a la data d’avui, i amb independència de les retallades amb excusa de la crisi econòmica, la conculcació del dret fonamental a l’autonomia universitària s’ha produït gradualment per part dels poders públics. Primer, per una sobreregulació del que hauria d’haver estat la legislació bàsica de l’Estat (LOU), la qual envaeix competències autonòmiques i conculca en molts aspectes el dit dret fonamental. I, segon, perquè amb poc marge de maniobra, la Llei catalana d’Universitats intenta recuperar la capacitat de desenvolupament i de presa de decisions perdudes de la Generalitat a costa de seguir reduint l’autonomia universitària; dret de la part més dèbil –la universitat- que en l’àmbit legal no tenia legitimació legal per presentar recursos contra aquelles lleis. A aquesta erosió gradual de l’autonomia universitària cal sumar, ara sí, les retallades i posteriors condicionaments econòmics imposats a la capacitat financera de les universitats.

    El nostre posicionament davant d’aquests fets és nítid i contundent: no seguirem essent gestors d’una limitada i malmesa capacitat d’autogovern universitari. Estem disposats i ens comprometem a fer Política. I això suposa:
    a) Negociar bilateralment de manera permanent amb l’Estat i la Generalitat, al marge de la nostra participació en els òrgans interuniversitaris.
    b) Mantenir amb fermesa davant dels poders públics tot posicionament o decisió que derivi dels nostres òrgans de govern; la fermesa suposa arribar, quan sigui necessari, a mesures de pressió decidides per la nostra comunitat.
    c) Impugnar totes les normes reglamentàries i actes d’aplicació normativa (aquí sí tenim legitimació legal) davant dels tribunals contencioso-administratius primer, i del Tribunal Constitucional en recurs d’emparament, si és el cas, quan conculquin el nostre dret fonamental a l’autonomia universitària.

    Retallar o limitar els pressupostos de les universitats no és cap necessitat estructural, sinó una opció ideològica. Conculcar el dret fonamental a l’autonomia universitària per part dels poders públics és una vulneració de l’ordenament jurídic que es correspon també amb una determinada concepció ideològica. En conseqüència, com a garants del servei públic essencial que prestem a la nostra comunitat tenim la responsabilitat d’enfrontar-nos contundentment a totes aquelles ingerències que considerem que interfereixen en els nostres drets.

    Totes dues són ben previsibles: defensar l’autonomia universitària. De la parquedat de les respostes de l’equip Arboix, certament no és fàcil veure com gestionaran la difícil relació de la universitat amb la Generalitat, especialment en temes de finançament. La llista d’accions de l’equip Méndez sembla més ben definida, i em sorprèn que incloguin un

    b) Mantenir amb fermesa davant dels poders públics tot posicionament o decisió que derivi dels nostres òrgans de govern; la fermesa suposa arribar, quan sigui necessari, a mesures de pressió decidides per la nostra comunitat.

    Si defensen tot el que voti el Claustre… Uf, això serà digne de veure. Ara, el que em deixa astorat és que digui, per començar, que

    El programa de govern d’aquest equip que pretén governar la Universitat Autònoma els propers anys està elaborat amb independència de qualsevol altra candidatura present o anteriors. Per tant, respondrem la pregunta prescindint absolutament d’altres actituds que res tenen a veure amb la candidatura Méndez i el seu equip.

    Res a veure? Que no va ser el Dr. Donaire vicerector de Política Acadèmica (2012-2013) i vicerector de Professorat i Programació Acadèmica (2013-2016)? Que no va ser la Dra. Garcia vicerectora d’Estudiants i Cooperació (2015-16)? Que noha estat la Dra. González vicerectora de Qualitat Docència i Ocupabilitat des de 2012 fins a l’actualitat? Renegaran de la feina feta fins ara?

    Noteu també el silenci significatiu de les dues candidatures sobre els ajuts al PDI: encara no sabem pressionar com els companys del PAS.

    Pregunta: Mantindreu el sistema d’Unitats de Contractació (UCs) i càlcul de plantilles del PDI als departaments o plantegeu un altre model?

    Resposta Arboix:

    NO! Ens neguem a reconèixer les Unitats de Contractació. Per a nosaltres el referent de la plantilla d’un departament, són les persones i, per tant, és el professorat i no una “unitat monetària que canvia segons els ajustos de la formula”. D’acord amb els indicadors departamentals, decidits amb debat, transparència i consens i amb la participació activa dels agents socials, es fixaran el nombre i tipus de professorat més adient per cobrir les necessitats.

    Resposta Méndez:

    El nostre programa diu explícitament que ens comprometem a consensuar un document que estableixi com s’han de dissenyar les plantilles dels departaments de la UAB i a prendre mesures decidides per arribar a un reequilibri imprescindible, no només a nivell del volum de professorat sinó, també, a nivell de la proporció entre plantilla permanent i plantilla no permanent. Entenem que els pilars bàsics d’aquest consens han de girar al voltant dels eixos següents:
    (a) Autonomia i coresponsabilitat dels departaments per dissenyar la plantilla que millor s’adapti a la seva política científica.
    (b) Adequació de les plantilles a les necessitats de servei a l’estudiant.
    (c) Introducció de la recerca com a element bàsic en el moment de fer l’assignació de recursos.

    Tornar a models passats en què l’assignació de recursos es faci atenent només al potencial docent que tinguin les places i no tingui en compte el seu cost, impedirà que es pugui arribar a un reequilibri just entre departaments, limitarà el seu marge de maniobra i perpetuarà els privilegis d’uns pocs sobre la resta, atemptant així contra les condicions de treball i de progrés acadèmic amb les que ha de comptar el professorat de tots els departaments la UAB.

    En primer lloc, aquí m’agrada la contundència d’Arboix (un xic sentimental: és evident que parlem de persones, però se’ls paga amb diners i el nom no fa la cosa) més que no la verbositat un xic buida de Méndez, que no diu ni si ni no (però s’entén que clarament sí). En segon lloc, no tinc gens clar que els 57 departaments de la UAB, amb els seus interessos i necessitats tan diferents seran capaços de consensuar un sistema i ens podem passar quatre anys parlant-ne sense arribar enlloc. De fet, som en la disjuntiva: sistema de places o sistema d’unitats de contractació. Els hem tastat tots dos, per tant, podem decidir amb criteri. Ara, no està bé fugir d’estudi i anar parlant, com fa Méndez de ‘reequilibri imprescindible, no només a nivell de volum de professorat’. Vol dir retallar plantilla o ampliar-la? O totes dues coses? Quin és el ‘reequilibri just entre departaments’? Qui més alumnes té? Qui investiga més? Han de cedir càtedres alguns departaments perquè d’altres en tinguin? Tot això és la doctrina Donaire que venim patint des de fa anys. O considereu “l’autonomia dels departaments per dissenyar la seva plantilla”: vol dir que gastar les unitats de contractació com vulgui? I quina autonomia tenen els departaments si rebran recursos pel nombre d’estudiants (“Adequació de les plantilles a les necessitats de servei a l’estudiant”) i pels trams de recerca dels professors (“Introducció de la recerca com a element bàsic en el moment de fer l’assignació de recursos.”)? Ah, sí, deu voler dir “autonomia per gastar les unitats de contractació”.

    Parlem clar, sisplau!