Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Categoria: UAB Page 1 of 6

L’esquizofrènia universitària

Ja fa un munt d’anys, quan era vicedegà a Lletres, vaig tenir el meu moment d’il·luminació kantià i vaig despertar del somni dogmàtic que a la universitat tots treballàvem per un objectiu comú. Vaig descobrir, després de missatges i trucades sense contestar que el cap del SID Lletres feia una setmana que estava de baixa, cosa que no es va comunicar al vicedegà corresponent, perquè no calia: era una qüestió de PAS i no havien d’informar-ne als gestors polítics (PDI), ni per cortesia.

En aquella època, el rector Ferrer va encarregar un informe al professor Josep Oliver sobre la reorganització de les relacions entre el PAS i el PDI i hi va incloure mesures que anaven en aquesta línia, ni que fos de manera moderada. Per exemple, que un cap de departament o un degà poguessin tenir alguna cosa a dir sobre les persones del PAS amb qui han de treballar de manera coordinada per aplicar les seves polítiques. L’informe es va desar en un calaix i ja deu haver criat floridura després de deu anys.

Ara assisteixo, sense sorpresa, a un nou episodi d’aquesta esquizofrènia organitzativa. Una companya del PAS del nostre departament ha concursat per ocupar una plaça que estava cobrint interinament amb una gran eficiència i professionalitat en unes condicions més que precàries (endèmiques a la gestió del meu departament). Després de superar la prova escrita, ha rebut un sonor suspens a l’entrevista a porta tancada, sense llums ni taquígrafs, on se suposava que s’havia d’avaluar la seva feina i capacitat. Com és lògic, en aquesta fase d’avaluació, l’opinió i la valoració de les persones que hi hem treballat dia a dia i que, per tant, hem pogut copsar la seva capacitat, eficiència i professionalitat no s’ha tingut en compte. És a dir, els usuaris que han pogut comprovar de primera mà com fa la feina de la plaça per a la qual concursa no tenen cap mena de paper en el procés d’avaluació (ep, no parlo de poder decisiu, tan sols de ser escoltats!).

Tot ben lògic, esclar, però amb la lògica contrària a fer servir les enquestes dels estudiants per valorar la feina dels docents endogàmics, corporativistes i que no fotem ni brot. Però ja hem dit que la universitat pateix un greu problema d’esquizofrènia.

Les justificacions injustificades: una mitja veritat és com una mentida

Després de l’enrenou per l’afer de presumpte nepotisme incontrolat de la Dra. Teresa Freixes i de la denúncia de les traves que ha posat la UAB per esclarir l’afer, avui tenim un comunicat oficial, que a més de dir que no es faran comunicats sobre l’afer, diu:

En relació a la documentació sol·licitada a través del procediment d’accés a la informació, la UAB ha facilitat tota la informació sol·licitada de què disposa, com demostra el fet que, a partir de la mateixa, han pogut elaborar una notícia, fins i tot amb proves gràfiques de la documentació. L’única informació no facilitada per la Universitat han estat els noms de les persones afectades, preservant de forma prioritària el dret a la protecció de les dades personals dels treballadors i col·laboradors de la Universitat.

Bé, ja sobta un xic que es digui en una frase que s’ha facilitat “tota la informació sol·licitada de què disposa” i a la frase següent digui que no s’ha donat la part crucial de la informació: noms. És difícil investigar un cas de nepotisme si no se sap el nom de les persones implicades, no trobeu. Això es pot arribar a justificar per la trampa de la protecció de dades, que només s’aplica quan convé, però aquesta no és la mare dels ous, sinó, com diu eldiario.es, que la UAB només ha donat aquesta informació (escapçada) quan s’ha vist amenaçada amb accions legals per la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública:

En concreto, se trata de facturas y justificantes de siete proyectos y publicaciones. Las facturas no se han aportado en ningún caso, mientras que algunos justificantes sí, concretamente los que hacen referencia a proyectos como “Protection of the gender-based violence victims in the European Union” o “Constitucionalismo multinivel y relaciones entre parlamentos”. Pero aun así esa documentación se facilita con los nombres de los adjudicatarios tachados, es decir, anonimizada, en contra del criterio de la Autoridad Catalana de Protección de Datos.

De fet, aquesta informació està demanada des de fa més d’un any. Ha donat la UAB la informació (escapçada): sí. Ho ha fet voluntàriament: no. Ha retardat el lliurament de la informació: sí. Per tant, el comunicat hauria hagut d’explicar també per què ha trigat tant a donar la informació requerida. Quan es tracta de la transparència en l’ús dels diners públics i el bon nom de la UAB, una mitja veritat és com una mentida.

El virus de la mala llengua

D’ençà de l’atac informàtic massiu del virus Wanacry, els ordinadors connectats a la xarxa de la UAB s’engeguen amb aquesta pantalla:

La cosa no deixaria de ser una petita nosa si no fos que envia un missatge a tot el personal de la UAB escrit en un català lamentable:

Si escriuen les línies de codi de programació amb la mateixa cura, ja cal que ens cordem les calces. Hem de transmetre aquesta deixadesa a tot el Campus? I, sobretot, ¿com hem de convèncer després els nostres alumnes de la necessitat d’expressar-se amb claredat i correcció, de ser curosos en la feina que fan i presenten?

Psicopedagogia de la redacció

Ara que som en un període propici a les reflexions religioses, permeteu-me que comparteixi aquest fragment de l’evangeli de Lluc (Lc 6,43-44):

15 »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

És un text que m’ha vingut al cap tot llegint el següent fragment de la guia docent oficial del mòdul
Psicopedagogia de l’Aprenentatge al llarg de la Vida [42980] del màster en Psicopedagogia:

.

No és només que estigui mal escrit, amb problemes de concordança i de gramàtica, és que en molts casos és pura xerrameca (bullshit), com en el següent punt del temari:

6) Obertura en l’exploració de noves xarxes i formes de coordinar l’acció psicopedagògica amb una visió dinàmica de manera que propiciï noves xarxes i sinèrgies amb l’entorn de manera que es pugui afavorir la innovació tant formativa com de la pràctica.

Bé, si hem de jutjar per les llavors i la jardinera, ja podem atiar el foc per cremar l’arbre.

Com que ja hem vist que això no és una anècdota i atesa la gran inversió que la UAB fa en la Facultat de Ciències (??) de l’Educació, que es queda la meitat de les places fixes de tot el campus, potser que comencem a demanar comptes i exigir responsabilitats.

Analfabetisme universitari

hortografia-02

Els professors de llengua solem plorar per la baixa competència lingüística dels nostres estudiants i pel poc interès que demostren per millorar-la, però és norma arxivar la queixa a la paperera dels rondinaires empedreïts i els mestretites insuportables. Però en la queixa s’amaga una veritat objectiva que mereix ser analitzada i és que la veritat és que a la universitat arriben alumnes que són veritables analfabets funcionals. Podem discutir si són molts o pocs, si n’hi ha més ara que abans, però no podem negar l’evidència.

El que sovint no es destaca prou és una altra veritat també tossuda: l’escassa competència lingüística dels formadors, especialment en l’àmbit universitari. És evident que no és el mateix esquinçar-se les vestidures per la ignorància o la desídia dels alumnes que fer-ho davant de les mateixes faltes dels nostres col·legues, perquè, encara que els professors universitaris tendim a ser terriblement crítics amb els col·legues no presents en converses de passadís, som enormement reticents a fer-ho públicament i cara a cara. És per això que anem renegant de la ruqueria dels alumnes i callem davant la incompetència dels qui els ensenyen.

Ja fa temps que denuncio la plaga de la mala redacció d’alumnes i d’acadèmics i avui porto un cas especialment sagnant: la guia docent oficial de l’assignatura “Orientació educativa i la seva didàctica” [sic], del (agafo aire) Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. No puc reproduir una a una les més de cinquanta faltes que conté el document, però el podeu llegir aquí en la versió original i aquí amb les correccions i comentaris. Si els docents dels futurs professors de secundària tenen aquest grau d’incompetència lingüística i de descurança, què podem esperar després als instituts?

La vaga semestral

El 3 de març de 2016 publicava un post titulat La vaga a la UAB. El cert és que fora de canviar el 3+2 per la rebaixa del 30% de les taxes, poques novetats. L’únic destacable és que quan he fet la ruta a peu des de la RENFE els contenidors no cremaven.

20170301_091903

A Traducció tenien la porta bloquejada, però sense caputxes i de manera molt educada i amable. He pogut entrar sense cap problema per la porta d’emergència. Evidentment, amb els accessos bloquejats, no hi ha ningú a les aules. Un èxit de convocatòria, doncs.

És una llàstima que una reclamació tan justa com és la rebaixa de les taxes arribi després d’anys de vagues maximalistes (Bolonya, privatització, LOMCE, LUC, 3+2) que han cremat la credibilitat i el personal i que han estat tan inútils com ho serà aquesta.

Llibertat d’expressió, malgrat tot

cartellcedoc_2155

Dilluns passat, un estudiant em va demanar de marxar abans perquè havia d’anar a protestar contra la parada de SCC a la Plaça Cívica. Bé, muntar parades i protestar (pacíficament) són activitats naturals en un campus universitari, o sigui que cap problema. Al vespre vaig llegir a e-notícies que els Mossos van aparèixer per separar els partidaris de SCC i els protestants convocats pel SEPC. Això ja no sembla tan natural, però vist el comunicat del Rectorat recordant que cal vetllar perquè les idees s’expressin lliurement (encara que ens repugnin) i el de la CGT-UAB rebutjant la presència de la policia al campus “sigui quin sigui el pretext esgrimit per les autoritats acadèmiques, i en qualsevol circumstància” (en qualsevol circumstància? i si hi ha un assassinat, una violació o un segrest?), ja m’adono que això és una lluita de desgast.

Avui s’ha mantingut la flama amb motiu de l’exhibició d’un documental de SCC: més merder, més desgast per al rectorat i més publicitat gratuïta per als quatre arreplegats de SCC (mireu la gran congregació de la foto). Si dilluns només se’n feia ressò e-noticies, avui també era elpais.cat. Quina publicitat més fantàstica!

scc-dins

Tot plegat és una tempesta en un got d’aigua, em direu i hi estic d’acord, però també és cert que impedir la llibertat d’expressió no hauria de ser acceptable mai, però encara menys en un campus universitari. Jo no aniria ni a la cantonada amb la gent de SCC i les seves fal·làcies, però això no vol dir que no tinguin dret a expressar les seves idees en llibertat, com deia abans, encara que ens repugnin. Els campus universitaris són llocs per al combat d’idees, no per a silenciar-les. I el SEPC hauria de ser el primer a entendre-ho, ja que sempre es queixa de la repressió que pateix. Sé que no servirà de res, perquè anar d’antifeixista hardcore mola molt, però els recomano aquests dos paràgrafs dels Principis sobre la llibertat d’expressió de la Universitat de Chicago:

In a word, the University’s fundamental commitment is to the principle that debate or deliberation may not be suppressed because the ideas put forth are thought by some or even by most members of the University community to be offensive, unwise, immoral, or wrong-headed. It is for the individual members of the University community, not for the University as an institution, to make those judgments for themselves, and to act on those judgments not by seeking to suppress speech, but by openly and vigorously contesting the ideas that they oppose. Indeed, fostering the ability of members of the University community to engage in such debate and deliberation in an effective and responsible manner is an essential part of the University’s educational mission.

As a corollary to the University’s commitment to protect and promote free expression, members of the University community must also act in conformity with the principle of free expression. Although members of the University community are free to criticize and contest the views expressed on campus, and to criticize and contest speakers who are invited to express their views on campus, they may not obstruct or otherwise interfere with the freedom of others to express views they reject or even loathe. To this end, the University has a solemn responsibility not only to promote a lively and fearless freedom of debate and deliberation, but also to protect that freedom when others attempt to restrict it.

Burocratès de cada dia

Ja es prou esgotador haver de suportar el llenguatge artificiós i embolicat de l’administració en tota mena de documents i missatges, però avui s’ha traspassat un límit. Mireu què ens han penjat a les portes dels despatxos de la FTI.20161128_150334

No n’hi havia prou amb un simple ‘per netejar els vidres’ (o millor, ‘per fer els vidres’)?

Òbviament, al costat del recargolament innecessari, hi trobareu incorreccions gramaticals:

“impedeixen el poder treballar amb seguretat”.

“la taula o taules que queden davant”

Per què ho fem tot tan complicat i tan malament?

Entrevista a la rectora

img_ahernandezv_20160928-145602_imagenes_lv_propias_ahernandezv_p1020998-284-kocB-U41632926412GoH-992x558@LaVanguardia-Web

Avui la Vanguardia publica una entrevista amb la rectora de la UAB, Margarita Arboix.

Entrevista a la rectora als Matins de TV3

arboixmatins,0

La rectora, Margarita Arboix, ha reiterat la seva postura sobre les taxes universitàries i sobre la necessitat d’un preu unificat per a tots els cursos del 4+1 o 3+2. No confio gaire que l’escoltin, especialment els defensors de models productius basats en la construcció i el turisme, que necessiten mà d’obra poc qualificada, o dels qui defensen la mineria del carbó i l’agricultura ecològica (al mateix temps!). I, esclar, com que els miralls d’una veritable societat del coneixement lligada a la universitat són dues bèsties negres de les esquerres (Estats Units i Israel) o dos mostres del capitalisme salvatge (vegeu aquest article), tenim mala peça al teler en qualsevol cas.

Page 1 of 6

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén