Nou llibre sobre les oracions exclamatives

9780814213261

Ignacio Bosque ha editat un volumen sobre les oracions exclamatives en Ohio State University, en la col·lecció “Theoretical Developments in Hispanic Linguistics“, que va fundar el malaguanyat Javier Gutiérrez-Rexach.

Contents

Chapter 1 Spanish Exclamatives in Perspective: A Survey of Properties, Classes, and Current Theoretical Issues
Ignacio Bosque

Chapter 2 Más-Support
Luis Sáez

Chapter 3 Optative Exclamatives in Spanish
Cristina Sánchez López

Chapter 4 Exclamatives in (Argentinian) Spanish and Their Next of Kin
Pascual José Masullo

Chapter 5 At-Issue Material in Spanish Degree Exclamatives: An Experimental Study
Xavier Villalba

Chapter 6 Exclamative Sentences and Extreme Degree Quantification
Raquel González Rodríguez

Chapter 7 Embedded Exclamatives and the Ingredients of Grounded Belief
Javier Gutiérrez-Rexach and Patricia Andueza

Llibertat d’expressió, malgrat tot

cartellcedoc_2155

Dilluns passat, un estudiant em va demanar de marxar abans perquè havia d’anar a protestar contra la parada de SCC a la Plaça Cívica. Bé, muntar parades i protestar (pacíficament) són activitats naturals en un campus universitari, o sigui que cap problema. Al vespre vaig llegir a e-notícies que els Mossos van aparèixer per separar els partidaris de SCC i els protestants convocats pel SEPC. Això ja no sembla tan natural, però vist el comunicat del Rectorat recordant que cal vetllar perquè les idees s’expressin lliurement (encara que ens repugnin) i el de la CGT-UAB rebutjant la presència de la policia al campus “sigui quin sigui el pretext esgrimit per les autoritats acadèmiques, i en qualsevol circumstància” (en qualsevol circumstància? i si hi ha un assassinat, una violació o un segrest?), ja m’adono que això és una lluita de desgast.

Avui s’ha mantingut la flama amb motiu de l’exhibició d’un documental de SCC: més merder, més desgast per al rectorat i més publicitat gratuïta per als quatre arreplegats de SCC (mireu la gran congregació de la foto). Si dilluns només se’n feia ressò e-noticies, avui també era elpais.cat. Quina publicitat més fantàstica!

scc-dins

Tot plegat és una tempesta en un got d’aigua, em direu i hi estic d’acord, però també és cert que impedir la llibertat d’expressió no hauria de ser acceptable mai, però encara menys en un campus universitari. Jo no aniria ni a la cantonada amb la gent de SCC i les seves fal·làcies, però això no vol dir que no tinguin dret a expressar les seves idees en llibertat, com deia abans, encara que ens repugnin. Els campus universitaris són llocs per al combat d’idees, no per a silenciar-les. I el SEPC hauria de ser el primer a entendre-ho, ja que sempre es queixa de la repressió que pateix. Sé que no servirà de res, perquè anar d’antifeixista hardcore mola molt, però els recomano aquests dos paràgrafs dels Principis sobre la llibertat d’expressió de la Universitat de Chicago:

In a word, the University’s fundamental commitment is to the principle that debate or deliberation may not be suppressed because the ideas put forth are thought by some or even by most members of the University community to be offensive, unwise, immoral, or wrong-headed. It is for the individual members of the University community, not for the University as an institution, to make those judgments for themselves, and to act on those judgments not by seeking to suppress speech, but by openly and vigorously contesting the ideas that they oppose. Indeed, fostering the ability of members of the University community to engage in such debate and deliberation in an effective and responsible manner is an essential part of the University’s educational mission.

As a corollary to the University’s commitment to protect and promote free expression, members of the University community must also act in conformity with the principle of free expression. Although members of the University community are free to criticize and contest the views expressed on campus, and to criticize and contest speakers who are invited to express their views on campus, they may not obstruct or otherwise interfere with the freedom of others to express views they reject or even loathe. To this end, the University has a solemn responsibility not only to promote a lively and fearless freedom of debate and deliberation, but also to protect that freedom when others attempt to restrict it.

L’ortografia i la mania catalana de rondinar per qualsevol cosa

Ja la tenim aquí: una nova suposada polèmica a compte de la reforma ortogràfica de l’IEC. En un parell de dies, tot de gent desvagada s’ha llançat a penjar a les xarxes el primer que els sortia de la barretina, especialment sobre la dràstica reducció dels accents diacrítics. Ahir vaig anar al programa 8 al dia per explicar que no n’hi ha per tant i que la gent acostuma a fer un gra massa de qualsevol fotesa. També n’han parlat en termes semblants (i molt millor) gent molt assenyada i més sàvia que jo, com en Màrius Serra o la Neus Nogué.

En general, la gent del ram de la lingüística veiem que darrere de la reforma ortogràfica hi ha la voluntat d’organitzar i fer més coherent la codificació, especialment quan el 2013 celebràvem el centenari de les Normes ortogràfiques. En canvi, m’ha sobtat l’article de l’Empar Moliner “La massa (dia)crítica“, que fa anar una tesi massa recurrent: tot és fer-ho fàcil i com el castellà. És a dir, que l’IEC abaixa el nivell i aplana el camí a la catanyolització. Si llegiu els comentaris dels lectors, la cosa fa pinta de conspiració sideral.

Si la gent no fos tan propensa a indignar-se i a escriure sense pensar, s’hauria molestat a llegir, per exemple, les Normes ortogràfiques del 1913 i hauria trobat això:

normes-diacritis

Oh, sorpresa, encara es podia haver eliminat més ambigüitats. La pobra Empar no hauria d’escriure “la dona dona” ni “la dona dóna”, sinó “la dóna dóna”. Quannts problemes que s’hauria estalviat en escriure els articles en què parla de l’os de l’ós i no pas de l’ós de l’os i dels peixaters que vénen i venen al mercat (o potser que venen i vénen al mercat?). Sembla que després d’aquesta reforma els catalans estem condemnats a no entendre’ns quan escrivim, com si els problemes de comprensió lectora i les ambigüitats tinguessin res a veure amb l’ortografia i no pas amb la sintaxi i la mala planificació dels textos. En fi, una tempesta d’estiu, perquè al capdavall, sempre hem tingut peixaters que venien i venien al mercat i quan la meva dona em pregunta si vull vi i dic ‘prou’, ella me’n posa.

Ara, si penseu que això del català és massa fàcil i cal complicar-lo una mica més, no patiu, sempre podem inspirar-nos en els autors antics, que no patien per la catanyolització:

2016-10-01 10.49.00

bofarull

converse

En qualsevol cas, a mi em preocupen poc els diacrítics i més que alguns dels nostres estudiants no sàpiguen posar-hi els que no són diacrítics. El meu problema no és que no accentuïn “he mòlt”, sinó més aviat que escriguin “he molgut” o “inòqü”. Sospito molt (l’adverbi!) que el problema no té gaire a veure amb l’ortogrfia, sinó amb alguna cosa més profunda, però menys cridanera.

Entrevista a la rectora als Matins de TV3

arboixmatins,0

La rectora, Margarita Arboix, ha reiterat la seva postura sobre les taxes universitàries i sobre la necessitat d’un preu unificat per a tots els cursos del 4+1 o 3+2. No confio gaire que l’escoltin, especialment els defensors de models productius basats en la construcció i el turisme, que necessiten mà d’obra poc qualificada, o dels qui defensen la mineria del carbó i l’agricultura ecològica (al mateix temps!). I, esclar, com que els miralls d’una veritable societat del coneixement lligada a la universitat són dues bèsties negres de les esquerres (Estats Units i Israel) o dos mostres del capitalisme salvatge (vegeu aquest article), tenim mala peça al teler en qualsevol cas.

Enhorabona a l’equip d’Arboix

equip-arboix

Marga Arboix ha estat elegida nova rectora de la UAB amb el 60,56% del vot ponderat.

La participació en el sector A (professorat doctor amb vinculació permanent a la Universitat) va ser d’un 71,35%; (resta de personal acadèmic i personal investigador en formació que exerceixi funcions de docència), d’un 24,17%; al sector C (estudiants), d’un misèrrim 4,88%; i al sector D, d’un 56,20%. La candidatura d’Arboix va guanyar a tots quatre sectors:

  • Sector A: Arboix 492 vots, Méndez 356 vots
  • Sector B: Arboix 431 vots, Méndez 188 vots
  • Sector C: Arboix 952 vots, Méndez 622 vots
  • Sector D: Arboix 682 vots, Méndez 355 vots

    Es tracta d’una victòria aclaparadora que el nou equip haurà de gestionar amb mesura i diàleg: la gran confiança que hi ha dipositat la UAB fa que Marga Arboix i el seu equip estiguin obligats a esforçar-se al màxim per superar els grans reptes i dificultats que ens esperen. Els desitjo molta sort!

    Els candidats a Lletres: Marga Arboix

    Cartel presentació-Filosofia i Lletres

    Encara que a la candidatura hi ha l’exdegà Carlos Sánchez, que coneix de primer mà les mancances de la Facultat i els reptes de futur, aprofitem l’oportunitat de fer saber a la candidata Arboix les nostres especificitats i la necessitat de tenir un reconeixement i un retorn més en consonància amb el nostre paper destacat tant en la docència com en la recerca.

    El PP valencià i el rosalbacavà

    Heus aquí les dues definicions del novíssim Diccionari Normatiu Valencià que han fet emprenyar els ‘defensors del valencià’ del PP:

    català -ana [katalá]
    1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
    2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
    3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a Catalunya. Català occidental, català oriental.

    valencià -ana [valensiá]
    1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
    2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
    3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.

    És una llàstima que s’hagin hagut d’empassar això de ‘Comunitat Valenciana’ en comptes del vetat País Valencià, però paga la pena.

    Els testos s’assemblen a les olles

    Toros-dia-7-21

    No podia ser d’una altra manera: Espanya torna a destacar amb el seu gran marge per a la millora. Aquesta vegada qui ens ho confirma és l’informe d’avaluació de competències d’adults (PIAAC en anglès) de l’OCDE, una mena d’informe PISA per a adults (Ara; 3/24). A la cua en comprensió lectora i matemàtiques. I què esperaven? Per què no els preguntaven de futbol i de toros? O sobre com solucionar el ‘problema catalán’? No us adjunto cap dada perquè fan vergonya i les trobareu per tota la xarxa, encara que La Razón les amagui sibilinament…

    Prosòdia i gramàtica

    vicki

    Dilluns vinent, teniu una magnífica oportunitat d’escoltar la Maria Victòria Escandell-Vidal (Universidad Nacional de Educación a Distancia), que farà la conferència de cloenda del Màster en Lingüística Teòrica i Aplicada de la UPF titulada “Esto me suena a gramática. Sobre la realización prosódica de contrastes gramaticales”. Si podeu, aneu-la a escoltar, que sempre resulta profitós i divertit.

  • Data: Dilluns 1 de juliol de 2013 a les 15.30 hores
  • Lloc: aula 52.415, Campus de la Comunicació-Poblenou (UPF)