Analfabetisme universitari

hortografia-02

Els professors de llengua solem plorar per la baixa competència lingüística dels nostres estudiants i pel poc interès que demostren per millorar-la, però és norma arxivar la queixa a la paperera dels rondinaires empedreïts i els mestretites insuportables. Però en la queixa s’amaga una veritat objectiva que mereix ser analitzada i és que la veritat és que a la universitat arriben alumnes que són veritables analfabets funcionals. Podem discutir si són molts o pocs, si n’hi ha més ara que abans, però no podem negar l’evidència.

El que sovint no es destaca prou és una altra veritat també tossuda: l’escassa competència lingüística dels formadors, especialment en l’àmbit universitari. És evident que no és el mateix esquinçar-se les vestidures per la ignorància o la desídia dels alumnes que fer-ho davant de les mateixes faltes dels nostres col·legues, perquè, encara que els professors universitaris tendim a ser terriblement crítics amb els col·legues no presents en converses de passadís, som enormement reticents a fer-ho públicament i cara a cara. És per això que anem renegant de la ruqueria dels alumnes i callem davant la incompetència dels qui els ensenyen.

Ja fa temps que denuncio la plaga de la mala redacció d’alumnes i d’acadèmics i avui porto un cas especialment sagnant: la guia docent oficial de l’assignatura “Orientació educativa i la seva didàctica” [sic], del (agafo aire) Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. No puc reproduir una a una les més de cinquanta faltes que conté el document, però el podeu llegir aquí en la versió original i aquí amb les correccions i comentaris. Si els docents dels futurs professors de secundària tenen aquest grau d’incompetència lingüística i de descurança, què podem esperar després als instituts?

Burocratès de cada dia

Ja es prou esgotador haver de suportar el llenguatge artificiós i embolicat de l’administració en tota mena de documents i missatges, però avui s’ha traspassat un límit. Mireu què ens han penjat a les portes dels despatxos de la FTI.20161128_150334

No n’hi havia prou amb un simple ‘per netejar els vidres’ (o millor, ‘per fer els vidres’)?

Òbviament, al costat del recargolament innecessari, hi trobareu incorreccions gramaticals:

“impedeixen el poder treballar amb seguretat”.

“la taula o taules que queden davant”

Per què ho fem tot tan complicat i tan malament?

L’ortografia i la mania catalana de rondinar per qualsevol cosa

Ja la tenim aquí: una nova suposada polèmica a compte de la reforma ortogràfica de l’IEC. En un parell de dies, tot de gent desvagada s’ha llançat a penjar a les xarxes el primer que els sortia de la barretina, especialment sobre la dràstica reducció dels accents diacrítics. Ahir vaig anar al programa 8 al dia per explicar que no n’hi ha per tant i que la gent acostuma a fer un gra massa de qualsevol fotesa. També n’han parlat en termes semblants (i molt millor) gent molt assenyada i més sàvia que jo, com en Màrius Serra o la Neus Nogué.

En general, la gent del ram de la lingüística veiem que darrere de la reforma ortogràfica hi ha la voluntat d’organitzar i fer més coherent la codificació, especialment quan el 2013 celebràvem el centenari de les Normes ortogràfiques. En canvi, m’ha sobtat l’article de l’Empar Moliner “La massa (dia)crítica“, que fa anar una tesi massa recurrent: tot és fer-ho fàcil i com el castellà. És a dir, que l’IEC abaixa el nivell i aplana el camí a la catanyolització. Si llegiu els comentaris dels lectors, la cosa fa pinta de conspiració sideral.

Si la gent no fos tan propensa a indignar-se i a escriure sense pensar, s’hauria molestat a llegir, per exemple, les Normes ortogràfiques del 1913 i hauria trobat això:

normes-diacritis

Oh, sorpresa, encara es podia haver eliminat més ambigüitats. La pobra Empar no hauria d’escriure “la dona dona” ni “la dona dóna”, sinó “la dóna dóna”. Quannts problemes que s’hauria estalviat en escriure els articles en què parla de l’os de l’ós i no pas de l’ós de l’os i dels peixaters que vénen i venen al mercat (o potser que venen i vénen al mercat?). Sembla que després d’aquesta reforma els catalans estem condemnats a no entendre’ns quan escrivim, com si els problemes de comprensió lectora i les ambigüitats tinguessin res a veure amb l’ortografia i no pas amb la sintaxi i la mala planificació dels textos. En fi, una tempesta d’estiu, perquè al capdavall, sempre hem tingut peixaters que venien i venien al mercat i quan la meva dona em pregunta si vull vi i dic ‘prou’, ella me’n posa.

Ara, si penseu que això del català és massa fàcil i cal complicar-lo una mica més, no patiu, sempre podem inspirar-nos en els autors antics, que no patien per la catanyolització:

2016-10-01 10.49.00

bofarull

converse

En qualsevol cas, a mi em preocupen poc els diacrítics i més que alguns dels nostres estudiants no sàpiguen posar-hi els que no són diacrítics. El meu problema no és que no accentuïn “he mòlt”, sinó més aviat que escriguin “he molgut” o “inòqü”. Sospito molt (l’adverbi!) que el problema no té gaire a veure amb l’ortogrfia, sinó amb alguna cosa més profunda, però menys cridanera.

De donanatges

Enllaç

donanatge-colau

Ja fa uns quants anys, a la meva secció Diccionari de Frases Fetes No Sexista esmentava el cas de bon jan i el de bonhomia.

Poc em podia imaginar que la realitat superaria la ficció i les bones janes i la bondonia quedarien superades pel donanatge de l’Ajuntament de Barcelona. No en parlaré gaire, perquè ja n’han dit la seva i amb prou claredat altres persones, com la Carme Junyent, el Joan-Lluís Lluís o el Rudolf Ortega.
Només confio que a l’Ajuntament de València tinguin més seny i no ens canviïn la pròxima mascletà per una femellatà.

Més perles de nova collita

images349MOSZIVull compartir amb tothom les meravelloses innovacions lingüístiques dels meus alumnes de traducció. Aquí en teniu una selecció:

Trucaré els teus pares per dir-l’his
La setmana passada li van fer un anàlisis de sang i té una enfermetat molt contagiosa.
Quan et donguin aquell treball
Tinc algo pensat que em sembla que solventarà tots els nostres problemes
la bagenada generalitzada
la bejeneria generalitzada
Si montes malament aquestes peces, s’embossarà tot l’engranatge del motor
Va caure a terra a causa de l’embestidura de la bicicleta
Aquestes declaracions reflecten un despreci absolut per a la democràcia.
Anem a menjar a algun restaurant estranger i provem els sugeriments del xèf.
Deixa’t de begenades, noi…
Fa una vida gris i sense el·licients
la relació entre els medis de comunicació i la tonteria generalitzada
diga’ls-hi que demà per la nit

Ara, les dues millors perles són les següents. Us dono l’original per corregir i la correcció, que aconsegueix empitjorar-lo!

Original: No sé què tal li deu quedar el vestit un cop posat, doncs jo l’he acompanyada quan se l’ha anat a provar.
Correcció: No sé què tal li deu quedar el bestit un cop posat, doncs jo l’he acompanyada quan se l’ha anat a provar.

Original: Pel què m’han dit, en aquell poble ja tots donen per suposat que el nou alcalde no acabarà la legislatura i que, a tot estirar, n’arribarà a fer mitja i prou.
Correcció: Pel què m’han dit, en aquell poble ja tots dónen per suposat que el nou alcalde no acabarà la llegislatura i que, a tot estirar, n’arribarà a fer mitja i prou.

Un joc lingüístic

Els meus estudiants de traducció m’han servit d’inspiració per a fer un joc lingüístic. Totes les solucions que hi trobareu estan documentades a la prova de gramàtica que vam fer al gener. A veure si sou més intel·ligents que un alumne de primer de traducció!

1 Identifiqueu la solució correcta:
Necessita algú que el [guiar] ____
1. guïi
2. guï
3. guii
4. guiï

Si m’ho haguessis dit abans, que t’agradava tant el suc de taronja, te’n [esprémer] ____ unes quantes.
1. hagués esprés
2. hagués exprimit
3. hauria esprès
4. hauria espremut
6. hagués espremut

2 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. dejú, dejú, dejús, dejús
2. dejú, dejúa, dejús, dejúes
3. dejú, dejuna, dejuns, dejunes

3 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. nor, nora, nors, nores
2. gèndre, nora, gèndres, nores
3. jove, nora, joves, nores
4. gendre, nora, gendres, nores

4 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. orfe, òrfana, orfans, òrfanes
2. orfe, órfana, orfes, órfanes
3. orfe, orfena, orfes, orfenes
4. orfe, òrfena, orfes, òrfenes

5 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. pardal, perdiu, pardals, perdius
2. perdigó, perdiu, perdigons, perdius
3. perdiu, perdiu, perdius, perdius
4. perdigot, perdiu, perdigots, perdius

6 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. poliglote, poliglota, poliglotes, poliglotes
2. políglot, políglota, políglots, políglotes
3. poliglot, poliglota, poliglots, poliglotes

7 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. obliquo, obliqua, obliquos, obliques
2. obliqu, obliqua, obliqus, obliques
3. obliquu, obliqua, obliquus, obliques
4. oblicu, obliqua, oblicus, obliques
5. oblic, obliqua, oblics, obliqües

8 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. reu, reua, reus, reues
2. reu, rea, reus, rees
3. reu, reva, reus, reves
4. reu, reu, reus, reus

9 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. trànsfuc, trànsfuga, trànsfucs, trànsfugues
2. trànsfug, trànsfuga, trànsfugs, trànsfugues
3. trànsfuga, trànsfuga, trànsfugues, trànsfugues
4. transfug, trànsfuga, transfugs, trànsfugues
5. trànsfug, trànsfuga, trànsfugus, trànsfugues
6. trànsfuge, trànsfuga, trànsfugues, trànsfugues
7. trànsfugue, trànsfuga, trànsfugues, trànsfugues

La salut del catanyol

catanyol

D’un temps ençà el debat sobre el futur del català ha pres en consideració noves perspectives que van més enllà de la pura desaparició física a curt termini. Una línia de recerca és el concepte de llatinització, és a dir que el català esdevingui una llengua residual de l’àmbit acadèmic i intel·lectual, però sense cap presència al carrer ni a les relacions quotidianes. Això és, si fa no fa, el que ja passa en un bon nombre de ciutats dels Països Catalans, on un cop surts de l’aula, ja sigui de l’escola o de la universitat, el català desapareix, literalment. És un assumpte que han d’analitzar els sociolingüistes, però que lliga en part amb la segona línia d’estudi: la depauperització del català, o en termes més col·loquials el pas del català al catanyol. Joan Solà ja va mostrar la seva preocupació per la pèrdua de l’ànima (en el sentit metafòric) del català i ara trobem un nou estudi, de Pau Vidal: El bilingüisme mata, que se suma al seu llibre El catanyol es cura.
No és una tesi nova, perquè ja la plantejava l’any 1988 Joan Ferraté en una batalla dialèctica amb Laín Entralgo: els defensors del bilingüisme sempre destaquen els beneficis individuals que pot tenir en certs casos per als catalanoparlants, però no el prediquen entre els castellanoparlants ni miren els efectes devastadors que té en el català. I ja arribo on volia arribar: com tenim el català (o millor, el catanyol)?
Ja sé que és un prejudici universal considerar que la llengua que es parla en un moment determinat és sempre impura i decadent, un pàl·lid reflex de la llengua pura i clàssica d’un temps passat més o menys llunyà. No obstant això, convé estar a l’aguait i veure el grau de catanyolització dels nostres joves estudiants. Després de fer-me un fart de corregir redaccions, dictats i proves, puc extraure algunes generalitzacions.

En primer lloc, cal reconèixer la finor de l’Empar Moliner, que a El catalight, observava:

En primer lloc i definitivament implantada tenim l’expressió “no molt” que substitueix el difunt “no gaire” i el difunt “no massa”. El “no molt” és l’expressió preferida dels homes i dones del temps quan han d’indicar que no farà gaire fred o que no farà massa calor. El “no gaire” i el “no massa”, doncs, queden només per a friquis i nostàlgics.

Ho puc confirmar sense reserves i, a més, que el ‘no massa’ que fan servir hauria de ser un ‘no gaire’.
També l’encertava amb una altra construcció:

En segon lloc tenim l’expressió “els dos” que substitueix l’antiga “tots dos”. L’expressió “tots dos” ja no la diu ningú, fins al punt que a la facultat de periodisme de Sant Kevin de Vallfosca et suspenen automàticament si la fas servir. Dir “tots dos” és voler-se fer notar. Les persones integrades a la nostra societat diuen “els dos”. “Podrà venir el teu pare a la reunió o també vindrà la teva mare?” “Vindran els dos”.
En els meus alumnes és una raresa semblant a l’ús de llur.

Si l’Empar Moliner hagués tingut més espai a la seva columna, hi hauria pogut incloure també els fenòmens següents:

  • La desaparició d’un bon nombre de pronoms febles a favor d’expressions anafòriques amb mateix o aquest: Si sapiguéssiu que hi ha de debo darrere de tot aquest negoci no parlarieu del mateix amb tanta alegria [sic].
  • La desaparició de l’arcaic tothom per tots: Des que en aquest país tots tenen mòbil, totes les setmanes rebem un allau tan impressionant de SMS…
  • La desaparició de l’exòtic feina per treball: El treball que tinc ara té moltes aventatges.
  • La desaparició de l’exòtic seure-hi per assentar-se, sentar-se o asseure’s: Us guardarem lloc sempre i quan no hi hagi ningú que vingui a demanar per sentar-se.
  • La desaparició dels recargolats aterrir o terroritzar per aterrar o aterroritzar: Aquesta onada de crims ha aterrat a tots els ciutadans.
  • La incorporació molt alegre i despreocupada d’un bon nombre de castellanismes: solventar, agobiar, es veu que, registrar un pis, arrel de, algú pujar/baixar el sou. Un cas real i dramàtic de catanyol portat a l’extrem: Porto uns dies que no sé què em passa, però aquest nen m’agovía més del que és normal.
  • Bé, no us vull “agoviar”. En general, la qualitat lingüística és pobra i els recursos expressius encara més, per tant ja vegeu la feina que ens toca fer amb grups de cinquanta! El més greu és que si algú hagués fet la seva feina, un bon nombre d’aquests joves no haurien hagut de passar la selectivitat. Noteu el cas de magisteri, que s’ha quedat amb places vacants, tot i tenir un cinc de nota de tall, perquè, segons explica el Diari de Girona:

    Aquesta situació es deu al fet que per estudiar Magisteri aquest any calia superar unes Proves d’Aptitud Personal (PAP), en concret de llengua catalana i castellana, en les que calia treure més d’un quatre en cada examen.

    Alsina ha explicat que molts estudiants procedents de FP han desistit de realitzar les PAP per accedir a Magisteri i dels que les han fet ha estat entre aquest col·lectiu on els resultats han estat pitjors.
    En concret, dels 601 estudiants provinents de Cicles Formatius de Grau Superior que volien accedir als graus d’Educació infantil i d’Educació primària, 240 han superat les (PAP), mentre que dels estudiants provinents de les PAU, 1.120 dels 1.240 que havien sol·licitat aquests estudis han superat les proves d ‘aptitud.

    Si féssim una cosa semblant a totes les altres facultats, hi hauria una davallada de matrícula espectacular, us ho puc ben assegurar.

    Perles de nova collita

    Fer de professor de llengua té molts inconvenients, però almenys un clar avantatge: és un territori propici per als pescadors de perles lingüístiques. Es podria pensar que essent alumnes universitaris amb una orientació lingüística, serien brillants o almenys prou competents en una tasca tan bàsica com escriure. Ai las, quina sorpresa quan comences a corregir redaccions! Aquí us en deixo una mostra per al vostre gaudi intel·lectual.

    Al principi, en Germinal, el concepte “guerra” no ho té molt clar ja que és a penes un nen quan s’inicia aquesta. Però, a mida que va passant el temps, descobreix que la guerra pot ser més dura i cruel del que mai s’havia arrivat a imaginar.

    Sent encara un noi, el seu pare, en Josep, va haver d’anar-se’n a la guerra a lluitar contra el bàndol franquista, del qual no va sortir gaire ben parat de la batalla.

    Poc després, va ser el seu torn de partir cap al camp de batalla, degut als pocs reforsos que hi quedaven.

    Però no va ser en ba. En Germinal se’l va retruvar en un bar i poc després, va prendre’s la justicia per la mà, provocant-li la mort a punyalades dins d’un hotel.

    Con ja he dit amb anterioritat, el protagonista pateix una sèrie de canvis, això es pot veure en el relat degut a que hi ha una divisió que separa dos periòdes.

    A mesura que anava transcurrint la guerra, en Germinal tenía la mateixa visió d’ella, fins que va morir la seva amiga Joana. En aquell moment li va donar més forçes per anar a lluitar ja que s’en volia vengar.

    Va arribar un moment de la seva vida en qué li van obligar anar a la guerra.

    Un cop hagués anat a la guerra, va començar a tenir afecte i admiració a un home, que el cuidava i manava durant la guerra. Peró, aquell home va morir, i, en Germinal el va enterrar i no va soportar la seva mort per el qual fet va deixar la guerra. Per a ell, en aquell moment no havía guanyat, si nó perdut, per la qual cosa és va decepcionar.

    Un cop va arribar a casa, va veure al seu pare molt ferit que li va provocar la mort. També, a causa de la guerra.

    En Germinal s’en va olvidar de la guerra per una llarga temporada, ja que estava vivint a França amb la seva mare,…

    Per acabar, concluïr que la guerra per a en Germinal ha passat de fascinació a odi i el va perseguir per sempre més en el seu record.

    Està clar que en Germinal no canvia de pensament radicalment, sinó que és un seguit d’aconteixements que el fan pensar que una guerra és molt dura encara que també existirà el punt culminant que el farà veure la realitat.

    El primer fet que xoca en Germinal és que el seu pare hagi de marxar de casa per anar a la guerra però com que veu al seu pare com a un heroi, doncs li treu importància.

    Tampoc la seva vida canvia molt ja que encara conserva dos dels tres amics que tenia a més a més d’estar enamorat d’en David que això fa que moltes vegades se n’oblidi de que està visquent una guerra.

    Els alumnes aprenien molta cultura, aquesta era el fonament de l’aprenentatge, amb ella començava el saber dels alumnes, que llegien textos dels diferents autors del cànon literari universal i català com, per exemple, Ramón Llull, un escriptor que marca molt a en Germinal durant la novela quan s’adona de que estima al seu amic David i l’anomena secretament Amic Amat.

    Tenien una barqueta anomenada Nausica amb la que s’endinsaven al mar per fer les clases diferents i més amenes i dona’ls-hi una mica de pràctica de l’après fora de les aules.

    Les classes començaven amb una mica de gimnàstica per ajudar a llevar el cos i la ment dels estudiants i era seguit d’una succesió de classes amb un aire socialista que els treia de la ignorancia o la feia més petita.

    De l’escola a la que van les noies, l’autor apenes en dedica unes linies, només ens la descriu mitjançant un dels personatges com una institució per monges d’estar per casa.

    El conjunt de reformes educatives que es varen dur a termer durant la Segona República conformarien el cim d’un microcosmos de romanticisme en plè s. XX que lluità per i amb la força d’uns ideals.

    El pare d’en Germinal és un home fort i està molt ficat en temes de política, per tant, quan arriba una guerra hi ha d’anar.

    Amb el pas del temps, la dessolació l’invaí l’ànima,

    La batalla era àrdua i la fugida va ser l’única solució per a un Germinal decidit i enderrocat.

    A l’Escola del Mar ensenyàven als nois a ser homes de pensament lliure.

    Fou una escola d’esquerres on professors (clarament motivats) intentàven convertir aquells joves en persones capaçes de pensar i raonar lógicament i també de defensar els seus ideals.

    Es a través d’ell, el seu pare, que al Germinal li arriva el “reflex” del que és la guerra, perquè l’hi manté allunyat per protegir-lo fins al punt que no li deixa mostrar el mínim interés cap al tema.

    Tributs no tributaris

    rossell
    Si hem de fer cas al diccionari, els músics tenen una ànima generosa i liberal, perquè no paren de fer “impostos, contribucions o qualsevol altra forma d’obligació fiscal” o “contribucions d’ordre no pecuniari, aportacions d’ajut, d’esforç, etc.”. Perquè, això i no pas altra cosa vol dir en català ‘tribut’. Ells, però, van a la seva i s’han emparat de l’anglès ‘tribute’, que fa més modernet que no el medieval ‘homenatge’. Vaja que no són cap tribut, però que sí que tributen… a Hisenda.

    Tribut_Sangtraït_cover_450x450

    noticia1_1970