El virus de la mala llengua

D’ençà de l’atac informàtic massiu del virus Wanacry, els ordinadors connectats a la xarxa de la UAB s’engeguen amb aquesta pantalla:

La cosa no deixaria de ser una petita nosa si no fos que envia un missatge a tot el personal de la UAB escrit en un català lamentable:

Si escriuen les línies de codi de programació amb la mateixa cura, ja cal que ens cordem les calces. Hem de transmetre aquesta deixadesa a tot el Campus? I, sobretot, ¿com hem de convèncer després els nostres alumnes de la necessitat d’expressar-se amb claredat i correcció, de ser curosos en la feina que fan i presenten?

Psicopedagogia de la redacció

Ara que som en un període propici a les reflexions religioses, permeteu-me que comparteixi aquest fragment de l’evangeli de Lluc (Lc 6,43-44):

15 »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

És un text que m’ha vingut al cap tot llegint el següent fragment de la guia docent oficial del mòdul
Psicopedagogia de l’Aprenentatge al llarg de la Vida [42980] del màster en Psicopedagogia:

.

No és només que estigui mal escrit, amb problemes de concordança i de gramàtica, és que en molts casos és pura xerrameca (bullshit), com en el següent punt del temari:

6) Obertura en l’exploració de noves xarxes i formes de coordinar l’acció psicopedagògica amb una visió dinàmica de manera que propiciï noves xarxes i sinèrgies amb l’entorn de manera que es pugui afavorir la innovació tant formativa com de la pràctica.

Bé, si hem de jutjar per les llavors i la jardinera, ja podem atiar el foc per cremar l’arbre.

Com que ja hem vist que això no és una anècdota i atesa la gran inversió que la UAB fa en la Facultat de Ciències (??) de l’Educació, que es queda la meitat de les places fixes de tot el campus, potser que comencem a demanar comptes i exigir responsabilitats.

Analfabetisme universitari

hortografia-02

Els professors de llengua solem plorar per la baixa competència lingüística dels nostres estudiants i pel poc interès que demostren per millorar-la, però és norma arxivar la queixa a la paperera dels rondinaires empedreïts i els mestretites insuportables. Però en la queixa s’amaga una veritat objectiva que mereix ser analitzada i és que la veritat és que a la universitat arriben alumnes que són veritables analfabets funcionals. Podem discutir si són molts o pocs, si n’hi ha més ara que abans, però no podem negar l’evidència.

El que sovint no es destaca prou és una altra veritat també tossuda: l’escassa competència lingüística dels formadors, especialment en l’àmbit universitari. És evident que no és el mateix esquinçar-se les vestidures per la ignorància o la desídia dels alumnes que fer-ho davant de les mateixes faltes dels nostres col·legues, perquè, encara que els professors universitaris tendim a ser terriblement crítics amb els col·legues no presents en converses de passadís, som enormement reticents a fer-ho públicament i cara a cara. És per això que anem renegant de la ruqueria dels alumnes i callem davant la incompetència dels qui els ensenyen.

Ja fa temps que denuncio la plaga de la mala redacció d’alumnes i d’acadèmics i avui porto un cas especialment sagnant: la guia docent oficial de l’assignatura “Orientació educativa i la seva didàctica” [sic], del (agafo aire) Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. No puc reproduir una a una les més de cinquanta faltes que conté el document, però el podeu llegir aquí en la versió original i aquí amb les correccions i comentaris. Si els docents dels futurs professors de secundària tenen aquest grau d’incompetència lingüística i de descurança, què podem esperar després als instituts?

Burocratès de cada dia

Ja es prou esgotador haver de suportar el llenguatge artificiós i embolicat de l’administració en tota mena de documents i missatges, però avui s’ha traspassat un límit. Mireu què ens han penjat a les portes dels despatxos de la FTI.20161128_150334

No n’hi havia prou amb un simple ‘per netejar els vidres’ (o millor, ‘per fer els vidres’)?

Òbviament, al costat del recargolament innecessari, hi trobareu incorreccions gramaticals:

“impedeixen el poder treballar amb seguretat”.

“la taula o taules que queden davant”

Per què ho fem tot tan complicat i tan malament?

L’ortografia i la mania catalana de rondinar per qualsevol cosa

Ja la tenim aquí: una nova suposada polèmica a compte de la reforma ortogràfica de l’IEC. En un parell de dies, tot de gent desvagada s’ha llançat a penjar a les xarxes el primer que els sortia de la barretina, especialment sobre la dràstica reducció dels accents diacrítics. Ahir vaig anar al programa 8 al dia per explicar que no n’hi ha per tant i que la gent acostuma a fer un gra massa de qualsevol fotesa. També n’han parlat en termes semblants (i molt millor) gent molt assenyada i més sàvia que jo, com en Màrius Serra o la Neus Nogué.

En general, la gent del ram de la lingüística veiem que darrere de la reforma ortogràfica hi ha la voluntat d’organitzar i fer més coherent la codificació, especialment quan el 2013 celebràvem el centenari de les Normes ortogràfiques. En canvi, m’ha sobtat l’article de l’Empar Moliner “La massa (dia)crítica“, que fa anar una tesi massa recurrent: tot és fer-ho fàcil i com el castellà. És a dir, que l’IEC abaixa el nivell i aplana el camí a la catanyolització. Si llegiu els comentaris dels lectors, la cosa fa pinta de conspiració sideral.

Si la gent no fos tan propensa a indignar-se i a escriure sense pensar, s’hauria molestat a llegir, per exemple, les Normes ortogràfiques del 1913 i hauria trobat això:

normes-diacritis

Oh, sorpresa, encara es podia haver eliminat més ambigüitats. La pobra Empar no hauria d’escriure “la dona dona” ni “la dona dóna”, sinó “la dóna dóna”. Quannts problemes que s’hauria estalviat en escriure els articles en què parla de l’os de l’ós i no pas de l’ós de l’os i dels peixaters que vénen i venen al mercat (o potser que venen i vénen al mercat?). Sembla que després d’aquesta reforma els catalans estem condemnats a no entendre’ns quan escrivim, com si els problemes de comprensió lectora i les ambigüitats tinguessin res a veure amb l’ortografia i no pas amb la sintaxi i la mala planificació dels textos. En fi, una tempesta d’estiu, perquè al capdavall, sempre hem tingut peixaters que venien i venien al mercat i quan la meva dona em pregunta si vull vi i dic ‘prou’, ella me’n posa.

Ara, si penseu que això del català és massa fàcil i cal complicar-lo una mica més, no patiu, sempre podem inspirar-nos en els autors antics, que no patien per la catanyolització:

2016-10-01 10.49.00

bofarull

converse

En qualsevol cas, a mi em preocupen poc els diacrítics i més que alguns dels nostres estudiants no sàpiguen posar-hi els que no són diacrítics. El meu problema no és que no accentuïn “he mòlt”, sinó més aviat que escriguin “he molgut” o “inòqü”. Sospito molt (l’adverbi!) que el problema no té gaire a veure amb l’ortogrfia, sinó amb alguna cosa més profunda, però menys cridanera.

De donanatges

donanatge-colau

Ja fa uns quants anys, a la meva secció Diccionari de Frases Fetes No Sexista esmentava el cas de bon jan i el de bonhomia.

Poc em podia imaginar que la realitat superaria la ficció i les bones janes i la bondonia quedarien superades pel donanatge de l’Ajuntament de Barcelona. No en parlaré gaire, perquè ja n’han dit la seva i amb prou claredat altres persones, com la Carme Junyent, el Joan-Lluís Lluís o el Rudolf Ortega.
Només confio que a l’Ajuntament de València tinguin més seny i no ens canviïn la pròxima mascletà per una femellatà.

Més perles de nova collita

images349MOSZIVull compartir amb tothom les meravelloses innovacions lingüístiques dels meus alumnes de traducció. Aquí en teniu una selecció:

Trucaré els teus pares per dir-l’his
La setmana passada li van fer un anàlisis de sang i té una enfermetat molt contagiosa.
Quan et donguin aquell treball
Tinc algo pensat que em sembla que solventarà tots els nostres problemes
la bagenada generalitzada
la bejeneria generalitzada
Si montes malament aquestes peces, s’embossarà tot l’engranatge del motor
Va caure a terra a causa de l’embestidura de la bicicleta
Aquestes declaracions reflecten un despreci absolut per a la democràcia.
Anem a menjar a algun restaurant estranger i provem els sugeriments del xèf.
Deixa’t de begenades, noi…
Fa una vida gris i sense el·licients
la relació entre els medis de comunicació i la tonteria generalitzada
diga’ls-hi que demà per la nit

Ara, les dues millors perles són les següents. Us dono l’original per corregir i la correcció, que aconsegueix empitjorar-lo!

Original: No sé què tal li deu quedar el vestit un cop posat, doncs jo l’he acompanyada quan se l’ha anat a provar.
Correcció: No sé què tal li deu quedar el bestit un cop posat, doncs jo l’he acompanyada quan se l’ha anat a provar.

Original: Pel què m’han dit, en aquell poble ja tots donen per suposat que el nou alcalde no acabarà la legislatura i que, a tot estirar, n’arribarà a fer mitja i prou.
Correcció: Pel què m’han dit, en aquell poble ja tots dónen per suposat que el nou alcalde no acabarà la llegislatura i que, a tot estirar, n’arribarà a fer mitja i prou.

Un joc lingüístic

Els meus estudiants de traducció m’han servit d’inspiració per a fer un joc lingüístic. Totes les solucions que hi trobareu estan documentades a la prova de gramàtica que vam fer al gener. A veure si sou més intel·ligents que un alumne de primer de traducció!

1 Identifiqueu la solució correcta:
Necessita algú que el [guiar] ____
1. guïi
2. guï
3. guii
4. guiï

Si m’ho haguessis dit abans, que t’agradava tant el suc de taronja, te’n [esprémer] ____ unes quantes.
1. hagués esprés
2. hagués exprimit
3. hauria esprès
4. hauria espremut
6. hagués espremut

2 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. dejú, dejú, dejús, dejús
2. dejú, dejúa, dejús, dejúes
3. dejú, dejuna, dejuns, dejunes

3 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. nor, nora, nors, nores
2. gèndre, nora, gèndres, nores
3. jove, nora, joves, nores
4. gendre, nora, gendres, nores

4 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. orfe, òrfana, orfans, òrfanes
2. orfe, órfana, orfes, órfanes
3. orfe, orfena, orfes, orfenes
4. orfe, òrfena, orfes, òrfenes

5 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. pardal, perdiu, pardals, perdius
2. perdigó, perdiu, perdigons, perdius
3. perdiu, perdiu, perdius, perdius
4. perdigot, perdiu, perdigots, perdius

6 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. poliglote, poliglota, poliglotes, poliglotes
2. políglot, políglota, políglots, políglotes
3. poliglot, poliglota, poliglots, poliglotes

7 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. obliquo, obliqua, obliquos, obliques
2. obliqu, obliqua, obliqus, obliques
3. obliquu, obliqua, obliquus, obliques
4. oblicu, obliqua, oblicus, obliques
5. oblic, obliqua, oblics, obliqües

8 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. reu, reua, reus, reues
2. reu, rea, reus, rees
3. reu, reva, reus, reves
4. reu, reu, reus, reus

9 Identifiqueu la seqüència correcta:
1. trànsfuc, trànsfuga, trànsfucs, trànsfugues
2. trànsfug, trànsfuga, trànsfugs, trànsfugues
3. trànsfuga, trànsfuga, trànsfugues, trànsfugues
4. transfug, trànsfuga, transfugs, trànsfugues
5. trànsfug, trànsfuga, trànsfugus, trànsfugues
6. trànsfuge, trànsfuga, trànsfugues, trànsfugues
7. trànsfugue, trànsfuga, trànsfugues, trànsfugues

Picar ferro fred!

No hi ha manera. Els professors de català ens passem mitja vida predicant les bondats de l’expressió correcta a classe i tota la feina persuasiva a fer punyetes quan obres el portal de la UAB i veus el següent:

portal-uab

Quousque tandem abutere patientia nostra?

La salut del catanyol

catanyol

D’un temps ençà el debat sobre el futur del català ha pres en consideració noves perspectives que van més enllà de la pura desaparició física a curt termini. Una línia de recerca és el concepte de llatinització, és a dir que el català esdevingui una llengua residual de l’àmbit acadèmic i intel·lectual, però sense cap presència al carrer ni a les relacions quotidianes. Això és, si fa no fa, el que ja passa en un bon nombre de ciutats dels Països Catalans, on un cop surts de l’aula, ja sigui de l’escola o de la universitat, el català desapareix, literalment. És un assumpte que han d’analitzar els sociolingüistes, però que lliga en part amb la segona línia d’estudi: la depauperització del català, o en termes més col·loquials el pas del català al catanyol. Joan Solà ja va mostrar la seva preocupació per la pèrdua de l’ànima (en el sentit metafòric) del català i ara trobem un nou estudi, de Pau Vidal: El bilingüisme mata, que se suma al seu llibre El catanyol es cura.
No és una tesi nova, perquè ja la plantejava l’any 1988 Joan Ferraté en una batalla dialèctica amb Laín Entralgo: els defensors del bilingüisme sempre destaquen els beneficis individuals que pot tenir en certs casos per als catalanoparlants, però no el prediquen entre els castellanoparlants ni miren els efectes devastadors que té en el català. I ja arribo on volia arribar: com tenim el català (o millor, el catanyol)?
Ja sé que és un prejudici universal considerar que la llengua que es parla en un moment determinat és sempre impura i decadent, un pàl·lid reflex de la llengua pura i clàssica d’un temps passat més o menys llunyà. No obstant això, convé estar a l’aguait i veure el grau de catanyolització dels nostres joves estudiants. Després de fer-me un fart de corregir redaccions, dictats i proves, puc extraure algunes generalitzacions.

En primer lloc, cal reconèixer la finor de l’Empar Moliner, que a El catalight, observava:

En primer lloc i definitivament implantada tenim l’expressió “no molt” que substitueix el difunt “no gaire” i el difunt “no massa”. El “no molt” és l’expressió preferida dels homes i dones del temps quan han d’indicar que no farà gaire fred o que no farà massa calor. El “no gaire” i el “no massa”, doncs, queden només per a friquis i nostàlgics.

Ho puc confirmar sense reserves i, a més, que el ‘no massa’ que fan servir hauria de ser un ‘no gaire’.
També l’encertava amb una altra construcció:

En segon lloc tenim l’expressió “els dos” que substitueix l’antiga “tots dos”. L’expressió “tots dos” ja no la diu ningú, fins al punt que a la facultat de periodisme de Sant Kevin de Vallfosca et suspenen automàticament si la fas servir. Dir “tots dos” és voler-se fer notar. Les persones integrades a la nostra societat diuen “els dos”. “Podrà venir el teu pare a la reunió o també vindrà la teva mare?” “Vindran els dos”.
En els meus alumnes és una raresa semblant a l’ús de llur.

Si l’Empar Moliner hagués tingut més espai a la seva columna, hi hauria pogut incloure també els fenòmens següents:

  • La desaparició d’un bon nombre de pronoms febles a favor d’expressions anafòriques amb mateix o aquest: Si sapiguéssiu que hi ha de debo darrere de tot aquest negoci no parlarieu del mateix amb tanta alegria [sic].
  • La desaparició de l’arcaic tothom per tots: Des que en aquest país tots tenen mòbil, totes les setmanes rebem un allau tan impressionant de SMS…
  • La desaparició de l’exòtic feina per treball: El treball que tinc ara té moltes aventatges.
  • La desaparició de l’exòtic seure-hi per assentar-se, sentar-se o asseure’s: Us guardarem lloc sempre i quan no hi hagi ningú que vingui a demanar per sentar-se.
  • La desaparició dels recargolats aterrir o terroritzar per aterrar o aterroritzar: Aquesta onada de crims ha aterrat a tots els ciutadans.
  • La incorporació molt alegre i despreocupada d’un bon nombre de castellanismes: solventar, agobiar, es veu que, registrar un pis, arrel de, algú pujar/baixar el sou. Un cas real i dramàtic de catanyol portat a l’extrem: Porto uns dies que no sé què em passa, però aquest nen m’agovía més del que és normal.
  • Bé, no us vull “agoviar”. En general, la qualitat lingüística és pobra i els recursos expressius encara més, per tant ja vegeu la feina que ens toca fer amb grups de cinquanta! El més greu és que si algú hagués fet la seva feina, un bon nombre d’aquests joves no haurien hagut de passar la selectivitat. Noteu el cas de magisteri, que s’ha quedat amb places vacants, tot i tenir un cinc de nota de tall, perquè, segons explica el Diari de Girona:

    Aquesta situació es deu al fet que per estudiar Magisteri aquest any calia superar unes Proves d’Aptitud Personal (PAP), en concret de llengua catalana i castellana, en les que calia treure més d’un quatre en cada examen.

    Alsina ha explicat que molts estudiants procedents de FP han desistit de realitzar les PAP per accedir a Magisteri i dels que les han fet ha estat entre aquest col·lectiu on els resultats han estat pitjors.
    En concret, dels 601 estudiants provinents de Cicles Formatius de Grau Superior que volien accedir als graus d’Educació infantil i d’Educació primària, 240 han superat les (PAP), mentre que dels estudiants provinents de les PAU, 1.120 dels 1.240 que havien sol·licitat aquests estudis han superat les proves d ‘aptitud.

    Si féssim una cosa semblant a totes les altres facultats, hi hauria una davallada de matrícula espectacular, us ho puc ben assegurar.