Arxiu de la categoria: General

Ubi sunt lectores?

Després de la triomfal i engrescadora dissertació del nostre degà d’ahir, m’he entretingut valorant on s’aprecia la gran influència de Lletres al govern de la UAB, el seu gran pes específic. He recordat un post de fa un temps titulat Quo vadis, UAB?, on repassava el biaix cap als departaments de didàctica i pedagogia de les places de lector Serra Húnter. Ara podem afegir-hi els números del 2018 i podem veure el pes específic de la Facultat amb més ‘clients’ [Degà dixit] del campus.

A la convocatòria del 2018 (primera i segona), la UAB ha ofert 17 places, de les quals a Lletres tenim un nombre molt rodó: 0. Esclar que si la FCE se’n queda 5 i la FCC 4, i el nostre degà no es vol barallar amb les altres Facultats, ja fa sentit. Mentre Lletres passa del 13% dels lectors del campus al 2017 al 0% al 2018, la FCE millora el 22,5% del 2017 i es queda el 29,4% dels lectors. Lletres, amb pitjors dades que centres molt més petits, com Ciències de la Comunicació (6 lectors en dos anys) o Traducció i Interpretació (5 lectors en dos anys).

I mentrestant, les plantilles cada cop més envellides i amb més feines i feinetes. Esclar que, com el degà va anunciar, d’aquí a tres anys ja no hi serà per veure-ho.

La vaga semestral

El 3 de març de 2016 publicava un post titulat La vaga a la UAB. El cert és que fora de canviar el 3+2 per la rebaixa del 30% de les taxes, poques novetats. L’únic destacable és que quan he fet la ruta a peu des de la RENFE els contenidors no cremaven.

20170301_091903

A Traducció tenien la porta bloquejada, però sense caputxes i de manera molt educada i amable. He pogut entrar sense cap problema per la porta d’emergència. Evidentment, amb els accessos bloquejats, no hi ha ningú a les aules. Un èxit de convocatòria, doncs.

És una llàstima que una reclamació tan justa com és la rebaixa de les taxes arribi després d’anys de vagues maximalistes (Bolonya, privatització, LOMCE, LUC, 3+2) que han cremat la credibilitat i el personal i que han estat tan inútils com ho serà aquesta.

Quo vadis, UAB?

impacteshp_1280x112_catala-jpg_160876707

Cap a on va la UAB? Si un es mira l’oferta de places Serra-Hunter del 2017, la resposta és clara: la didàctica. Si a la convocatòria del 2013 hi havia 3 places de didàctica (un 16,6%), a la del 2015 el nombre es mantenia, però ja suposava el 30% del total. Ara, al 2017 ja arribem a 4, el 40% (i a la Facultat de Lletres, la més gran del Campus, li toca el 10% del pastís). 10 places en 4 anys! Amb això puc muntar un departament de lingüística de primera línia amb personal jove de qualitat internacional que no té plaça fixa ni perspectiva de tenir-ne. I tot això mentre les places de TU de l’equip Ripoll ja havien afavorit la Facultat de Ciències d’Educació, perquè no tenien doctors ni trams de recerca. Tornem a prioritzar la qualitat internacional contrastada.

Mentrestant, hi ha departaments amb un impacte altíssim en la recerca que quedaran delmats quan arribin les jubilacions dels catedràtics i els seus professors més joves tinguin 45 anys. Esclar que això és el resultat de la magnífica feina del professor Donaire i de la seva gran política de professorat.

Nou llibre sobre les oracions exclamatives

9780814213261

Ignacio Bosque ha editat un volumen sobre les oracions exclamatives en Ohio State University, en la col·lecció “Theoretical Developments in Hispanic Linguistics“, que va fundar el malaguanyat Javier Gutiérrez-Rexach.

Contents

Chapter 1 Spanish Exclamatives in Perspective: A Survey of Properties, Classes, and Current Theoretical Issues
Ignacio Bosque

Chapter 2 Más-Support
Luis Sáez

Chapter 3 Optative Exclamatives in Spanish
Cristina Sánchez López

Chapter 4 Exclamatives in (Argentinian) Spanish and Their Next of Kin
Pascual José Masullo

Chapter 5 At-Issue Material in Spanish Degree Exclamatives: An Experimental Study
Xavier Villalba

Chapter 6 Exclamative Sentences and Extreme Degree Quantification
Raquel González Rodríguez

Chapter 7 Embedded Exclamatives and the Ingredients of Grounded Belief
Javier Gutiérrez-Rexach and Patricia Andueza

Llibertat d’expressió, malgrat tot

cartellcedoc_2155

Dilluns passat, un estudiant em va demanar de marxar abans perquè havia d’anar a protestar contra la parada de SCC a la Plaça Cívica. Bé, muntar parades i protestar (pacíficament) són activitats naturals en un campus universitari, o sigui que cap problema. Al vespre vaig llegir a e-notícies que els Mossos van aparèixer per separar els partidaris de SCC i els protestants convocats pel SEPC. Això ja no sembla tan natural, però vist el comunicat del Rectorat recordant que cal vetllar perquè les idees s’expressin lliurement (encara que ens repugnin) i el de la CGT-UAB rebutjant la presència de la policia al campus “sigui quin sigui el pretext esgrimit per les autoritats acadèmiques, i en qualsevol circumstància” (en qualsevol circumstància? i si hi ha un assassinat, una violació o un segrest?), ja m’adono que això és una lluita de desgast.

Avui s’ha mantingut la flama amb motiu de l’exhibició d’un documental de SCC: més merder, més desgast per al rectorat i més publicitat gratuïta per als quatre arreplegats de SCC (mireu la gran congregació de la foto). Si dilluns només se’n feia ressò e-noticies, avui també era elpais.cat. Quina publicitat més fantàstica!

scc-dins

Tot plegat és una tempesta en un got d’aigua, em direu i hi estic d’acord, però també és cert que impedir la llibertat d’expressió no hauria de ser acceptable mai, però encara menys en un campus universitari. Jo no aniria ni a la cantonada amb la gent de SCC i les seves fal·làcies, però això no vol dir que no tinguin dret a expressar les seves idees en llibertat, com deia abans, encara que ens repugnin. Els campus universitaris són llocs per al combat d’idees, no per a silenciar-les. I el SEPC hauria de ser el primer a entendre-ho, ja que sempre es queixa de la repressió que pateix. Sé que no servirà de res, perquè anar d’antifeixista hardcore mola molt, però els recomano aquests dos paràgrafs dels Principis sobre la llibertat d’expressió de la Universitat de Chicago:

In a word, the University’s fundamental commitment is to the principle that debate or deliberation may not be suppressed because the ideas put forth are thought by some or even by most members of the University community to be offensive, unwise, immoral, or wrong-headed. It is for the individual members of the University community, not for the University as an institution, to make those judgments for themselves, and to act on those judgments not by seeking to suppress speech, but by openly and vigorously contesting the ideas that they oppose. Indeed, fostering the ability of members of the University community to engage in such debate and deliberation in an effective and responsible manner is an essential part of the University’s educational mission.

As a corollary to the University’s commitment to protect and promote free expression, members of the University community must also act in conformity with the principle of free expression. Although members of the University community are free to criticize and contest the views expressed on campus, and to criticize and contest speakers who are invited to express their views on campus, they may not obstruct or otherwise interfere with the freedom of others to express views they reject or even loathe. To this end, the University has a solemn responsibility not only to promote a lively and fearless freedom of debate and deliberation, but also to protect that freedom when others attempt to restrict it.