Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Autor: Francesc Xavier Villalba Nicolás Page 1 of 70

Un nou article al sarró

Rectificar a temps

M’agrada que algú s’hagi mirat la badada doble que denunciava al post anterior. Ja tenim la notícia esmenada:

Som boníssims en ‘teching’

Ara que tots estem embolicats amb la gran pensada de la UAB de fer les guies docents en anglès per ser més internacionals i moderns (cosa que vol dir que les fem els professors i el traductor de Google), resulta com a mínim irònic veure que els responsables de la promoció i la bona imatge de la UAB no tenen gens de domini de l’anglès, perquè no són capaços ni de copiar bé el mot ‘teaching’.

Sí, serem collonuts en ‘teching’, però els responsables de l’àrea de comunicació no saben ni copiar una notícia.

L’esquizofrènia universitària

Ja fa un munt d’anys, quan era vicedegà a Lletres, vaig tenir el meu moment d’il·luminació kantià i vaig despertar del somni dogmàtic que a la universitat tots treballàvem per un objectiu comú. Vaig descobrir, després de missatges i trucades sense contestar que el cap del SID Lletres feia una setmana que estava de baixa, cosa que no es va comunicar al vicedegà corresponent, perquè no calia: era una qüestió de PAS i no havien d’informar-ne als gestors polítics (PDI), ni per cortesia.

En aquella època, el rector Ferrer va encarregar un informe al professor Josep Oliver sobre la reorganització de les relacions entre el PAS i el PDI i hi va incloure mesures que anaven en aquesta línia, ni que fos de manera moderada. Per exemple, que un cap de departament o un degà poguessin tenir alguna cosa a dir sobre les persones del PAS amb qui han de treballar de manera coordinada per aplicar les seves polítiques. L’informe es va desar en un calaix i ja deu haver criat floridura després de deu anys.

Ara assisteixo, sense sorpresa, a un nou episodi d’aquesta esquizofrènia organitzativa. Una companya del PAS del nostre departament ha concursat per ocupar una plaça que estava cobrint interinament amb una gran eficiència i professionalitat en unes condicions més que precàries (endèmiques a la gestió del meu departament). Després de superar la prova escrita, ha rebut un sonor suspens a l’entrevista a porta tancada, sense llums ni taquígrafs, on se suposava que s’havia d’avaluar la seva feina i capacitat. Com és lògic, en aquesta fase d’avaluació, l’opinió i la valoració de les persones que hi hem treballat dia a dia i que, per tant, hem pogut copsar la seva capacitat, eficiència i professionalitat no s’ha tingut en compte. És a dir, els usuaris que han pogut comprovar de primera mà com fa la feina de la plaça per a la qual concursa no tenen cap mena de paper en el procés d’avaluació (ep, no parlo de poder decisiu, tan sols de ser escoltats!).

Tot ben lògic, esclar, però amb la lògica contrària a fer servir les enquestes dels estudiants per valorar la feina dels docents endogàmics, corporativistes i que no fotem ni brot. Però ja hem dit que la universitat pateix un greu problema d’esquizofrènia.

Les justificacions injustificades: una mitja veritat és com una mentida

Després de l’enrenou per l’afer de presumpte nepotisme incontrolat de la Dra. Teresa Freixes i de la denúncia de les traves que ha posat la UAB per esclarir l’afer, avui tenim un comunicat oficial, que a més de dir que no es faran comunicats sobre l’afer, diu:

En relació a la documentació sol·licitada a través del procediment d’accés a la informació, la UAB ha facilitat tota la informació sol·licitada de què disposa, com demostra el fet que, a partir de la mateixa, han pogut elaborar una notícia, fins i tot amb proves gràfiques de la documentació. L’única informació no facilitada per la Universitat han estat els noms de les persones afectades, preservant de forma prioritària el dret a la protecció de les dades personals dels treballadors i col·laboradors de la Universitat.

Bé, ja sobta un xic que es digui en una frase que s’ha facilitat “tota la informació sol·licitada de què disposa” i a la frase següent digui que no s’ha donat la part crucial de la informació: noms. És difícil investigar un cas de nepotisme si no se sap el nom de les persones implicades, no trobeu. Això es pot arribar a justificar per la trampa de la protecció de dades, que només s’aplica quan convé, però aquesta no és la mare dels ous, sinó, com diu eldiario.es, que la UAB només ha donat aquesta informació (escapçada) quan s’ha vist amenaçada amb accions legals per la Comissió de Garantia d’Accés a la Informació Pública:

En concreto, se trata de facturas y justificantes de siete proyectos y publicaciones. Las facturas no se han aportado en ningún caso, mientras que algunos justificantes sí, concretamente los que hacen referencia a proyectos como “Protection of the gender-based violence victims in the European Union” o “Constitucionalismo multinivel y relaciones entre parlamentos”. Pero aun así esa documentación se facilita con los nombres de los adjudicatarios tachados, es decir, anonimizada, en contra del criterio de la Autoridad Catalana de Protección de Datos.

De fet, aquesta informació està demanada des de fa més d’un any. Ha donat la UAB la informació (escapçada): sí. Ho ha fet voluntàriament: no. Ha retardat el lliurament de la informació: sí. Per tant, el comunicat hauria hagut d’explicar també per què ha trigat tant a donar la informació requerida. Quan es tracta de la transparència en l’ús dels diners públics i el bon nom de la UAB, una mitja veritat és com una mentida.

Joan Sellent, Dickens i Shakespeare

Interessant programa amb el traductor Joan Sellent, que parla de les seves traduccions de Dickens i Shakespeare.

https://www.ccma.cat/audio/embed/1031049/

Cinisme institucional

Avui podem llegir al portal institucional que

“La UAB premia l’esforç de les administracions per assolir la transparència”

A mi em resulta un exemple de cinisme que la UAB reparteixi etiquetes de transparència, mentre posa entrebancs a l’accés a la informació sobre l’ús que fa dels diners públics la Dra. Teresa Freixes. Com denuncia eldiario.es,

“la Comisión de Garantía de Acceso a la Información Pública (GAIP), máximo órgano catalán para velar por el cumplimiento de la ley de transparencia, lleva desde el 21 de septiembre pasado exigiendo a la Universidad Autònoma de Barcelona (UAB) que entregue la documentación de los contratos suscritos por el grupo de investigación de la catedrática Teresa Freixes en varios de sus proyectos. Pese a que todas las advertencias realizadas por el organismo han sido desoídas, desde el pasado febrero la universidad ha abierto un expediente a la académica para esclarecer la contratación.”

S’investiga una catedràtica que subcontracta feines a una empresa seva i de la seva filla, a més d’encàrrecs a diversos germans (sorprenentment, o no, la filla i un dels germans són professors associats al seu mateix departament). Tot això, segur que és legal, perquè no oblidem que la Dra. Freixes és una constitucionalista exquisida i defensora de la legalitat, com no es cansa de repetir.

Presentation with Andreas Trotzke at DfGS 41st

This is the handout for our presentation at the workshop “Encoding emotive attitudes in non-truth-conditional meaning (AG15)”, part of the 41. Jahrestagung der Deutsche Gesellschaft für Sprachwissenschaft, 06-07 March 2018, Bremen.

Presentació al Simposi de la SEL

Presentació Atractores preposicionales en las relativas de infinitivo al XLVIII Simposio de la Sociedad Española de Lingüística, del 29 de gener a l’1 de febrer del 2019, Centro de Ciencias Humanas y Sociales del CSIC, Madrid.

Presentació al Seminari del CLT

Aquí teniu l’exemplari de la presentació Les relatives-qu no finites i el sincretisme a la perifèria esquerra al Seminari del Centre de Lingüística Teòrica de la UAB.

Page 1 of 70

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén