L’ambigüitat

Normes IEC

Ara que molta gent s’ha esquinçat les vestidures per la decisió de l’IEC de condemnar-nos a viure en l’ambigüitat més absoluta, sense saber si ens va atacar un os o un os, si els turistes venen o no venen, mentre el peixater es queixa que abans venia més, m’ha vingut a la ment la frase clàssica de Gabriel Ferrater “Una jove veu l’amenaça” i les dificultats que tenim els lingüistes per trobar frases homòfones per fer experiments sobre l’entonació i la segmentació en grups fònics. Com és possible que tanta suposada ambigüitat no ens ajudi a trobar frases ambigües?

De fet, d’ambigüitat, no n’hi ha pas tanta, perquè el context n’elimina lectures. És cert, com apunta David Arnau que les frases següents són ambigües:

“Va, dona!”
“Ara en venen més.”
“Es va trobar un os a la muntanya.”
“Són els nets.”
“He perdut la bota.”

No obstant això, llevat de la segona (el mateix problema amb Abans en venien més!), em sembla molt difícil creure que no hi ha una clara lectura natural, ni que sigui per sentit comú. Aquest grapat de casos suposen un daltabaix tan terrible com es vol fer creure? Si ho mirem amb perspectiva, potser sí que seria assenyat valorar si un o dos casos mereixen el diacrític, però sense entrar en les reaccions apocalíptiques o ofeses que han sovintejat per la xarxa.

Si voleu ambigüitats de debò, aquí en teniu un grapat: on és la gràcia de l’acudit si no és que hi ha una lectura natural i una d’estrambòtica?

ambiguitat_angles

ambigüitat castellà

ambigüitat castellà2

ambigüitat castellà3

No n’he sabut trobar gaires en català (deu ser pels diacrítics) i la que us penjo no és gaire graciosa (som gent seriosa, els catalans).

Cita32

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Si us plau, demostra que no ets un robot * Time limit is exhausted. Please reload the CAPTCHA.