Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Octubre de 2016

L’ambigüitat

Normes IEC

Ara que molta gent s’ha esquinçat les vestidures per la decisió de l’IEC de condemnar-nos a viure en l’ambigüitat més absoluta, sense saber si ens va atacar un os o un os, si els turistes venen o no venen, mentre el peixater es queixa que abans venia més, m’ha vingut a la ment la frase clàssica de Gabriel Ferrater “Una jove veu l’amenaça” i les dificultats que tenim els lingüistes per trobar frases homòfones per fer experiments sobre l’entonació i la segmentació en grups fònics. Com és possible que tanta suposada ambigüitat no ens ajudi a trobar frases ambigües?

De fet, d’ambigüitat, no n’hi ha pas tanta, perquè el context n’elimina lectures. És cert, com apunta David Arnau que les frases següents són ambigües:

“Va, dona!”
“Ara en venen més.”
“Es va trobar un os a la muntanya.”
“Són els nets.”
“He perdut la bota.”

No obstant això, llevat de la segona (el mateix problema amb Abans en venien més!), em sembla molt difícil creure que no hi ha una clara lectura natural, ni que sigui per sentit comú. Aquest grapat de casos suposen un daltabaix tan terrible com es vol fer creure? Si ho mirem amb perspectiva, potser sí que seria assenyat valorar si un o dos casos mereixen el diacrític, però sense entrar en les reaccions apocalíptiques o ofeses que han sovintejat per la xarxa.

Si voleu ambigüitats de debò, aquí en teniu un grapat: on és la gràcia de l’acudit si no és que hi ha una lectura natural i una d’estrambòtica?

ambiguitat_angles

ambigüitat castellà

ambigüitat castellà2

ambigüitat castellà3

No n’he sabut trobar gaires en català (deu ser pels diacrítics) i la que us penjo no és gaire graciosa (som gent seriosa, els catalans).

Cita32

L’ortografia i la mania catalana de rondinar per qualsevol cosa

Ja la tenim aquí: una nova suposada polèmica a compte de la reforma ortogràfica de l’IEC. En un parell de dies, tot de gent desvagada s’ha llançat a penjar a les xarxes el primer que els sortia de la barretina, especialment sobre la dràstica reducció dels accents diacrítics. Ahir vaig anar al programa 8 al dia per explicar que no n’hi ha per tant i que la gent acostuma a fer un gra massa de qualsevol fotesa. També n’han parlat en termes semblants (i molt millor) gent molt assenyada i més sàvia que jo, com en Màrius Serra o la Neus Nogué.

En general, la gent del ram de la lingüística veiem que darrere de la reforma ortogràfica hi ha la voluntat d’organitzar i fer més coherent la codificació, especialment quan el 2013 celebràvem el centenari de les Normes ortogràfiques. En canvi, m’ha sobtat l’article de l’Empar Moliner “La massa (dia)crítica“, que fa anar una tesi massa recurrent: tot és fer-ho fàcil i com el castellà. És a dir, que l’IEC abaixa el nivell i aplana el camí a la catanyolització. Si llegiu els comentaris dels lectors, la cosa fa pinta de conspiració sideral.

Si la gent no fos tan propensa a indignar-se i a escriure sense pensar, s’hauria molestat a llegir, per exemple, les Normes ortogràfiques del 1913 i hauria trobat això:

normes-diacritis

Oh, sorpresa, encara es podia haver eliminat més ambigüitats. La pobra Empar no hauria d’escriure “la dona dona” ni “la dona dóna”, sinó “la dóna dóna”. Quannts problemes que s’hauria estalviat en escriure els articles en què parla de l’os de l’ós i no pas de l’ós de l’os i dels peixaters que vénen i venen al mercat (o potser que venen i vénen al mercat?). Sembla que després d’aquesta reforma els catalans estem condemnats a no entendre’ns quan escrivim, com si els problemes de comprensió lectora i les ambigüitats tinguessin res a veure amb l’ortografia i no pas amb la sintaxi i la mala planificació dels textos. En fi, una tempesta d’estiu, perquè al capdavall, sempre hem tingut peixaters que venien i venien al mercat i quan la meva dona em pregunta si vull vi i dic ‘prou’, ella me’n posa.

Ara, si penseu que això del català és massa fàcil i cal complicar-lo una mica més, no patiu, sempre podem inspirar-nos en els autors antics, que no patien per la catanyolització:

2016-10-01 10.49.00

bofarull

converse

En qualsevol cas, a mi em preocupen poc els diacrítics i més que alguns dels nostres estudiants no sàpiguen posar-hi els que no són diacrítics. El meu problema no és que no accentuïn “he mòlt”, sinó més aviat que escriguin “he molgut” o “inòqü”. Sospito molt (l’adverbi!) que el problema no té gaire a veure amb l’ortogrfia, sinó amb alguna cosa més profunda, però menys cridanera.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén