Ahir vaig assistir a la presentació de la candidatura de Marga Arboix a la Facultat de Lletres. La candidata va explicar les línies mestres del seu projecte (en podeu consultar el programa electoral), acompanyada pel seu equip i estratègicament situada entre dos professors de la Facultat, com podeu veure a la foto.
La presentació va anar seguida d’un torn de preguntes, que va iniciar el Degà, Joan Carbonell, que en el més pur estil Mònica Terribas, va interrogar la candidata sobre diverses inconcrecions i vaguetats del programa electoral. Va ser una intervenció incisiva i molt útil, que va obligar a aclarir moltes qüestions. Jo en vaig anotar algunes, que tot seguit us transcric.
Pel que fa al professorat, es va posar sobre la taula el problema de la precarietat d’un bon nombre de professors, concretament es va parlar dels 130 agregats interins i els 17 titulars interins. A més, la precarietat anava lligada a l’envelliment i la descapitalització dels departaments, que veuen com es jubilen els professors de més categoria laboral i més trams i no tenen ni la possibilitat de contractar gent jove, ni la possibilitat de promocionar els sèniors (i.e. els agregats/TU a catedràtic).
La proposta de l’equip d’Arboix és, en primer lloc, treure a concurs totes les places de TU interins i reconvertir i treure a concurs totes les places que vagin quedant vacants per jubilacions. Això hauria de permetre donar estabilitat als interins i ajudar a crear promocions a càtedra per als professors acreditats. A més, va remarcar Paco Morente, candidat a vicerector de professorat, s’eliminaran les unitats de contractació, les infames UC, per tres motius fonamentals:
no tenen un valor estable, cosa que fa que cada curs calgui fer exercicis comptables als departaments,
és un sistema que despersonalitza el professorat
trasllada la política de personal als caps de departament, amb els maldecaps que això comporta.
Pel que fa al PAS, Arboix considera que tenim una ràtio inadequada i que cal més PAS que doni suport a les tasques de docència i recerca, però al peu del canó, això és als departaments i centres. Per millorar la situació es proposa revisar a fons el catàleg de llocs de treball i millorar la promoció del PAS dels departaments i centres, perquè no calgui anar als serveis centrals per poder promocionar.
Pel que fa a la recerca, es parteix de la base que tenim un molt bon nivell, però que convé donar més suport als projectes, tant en l’elaboració de les propostes, com sobretot en la gestió. No queda gens clar com es farà, això. El tema recurrent de les secretaries dels departaments que queden col·lapsades durant la justificació dels projectes no sembla de fàcil solució amb les plantilles reduïdes i inestables que tenim, que han hagut d’entomar una feina que correspon a l’Àrea de recerca. Ara ho fem per duplicat: els departaments fem la justificació i economia i recerca revisen que ho hem fet bé. Per què no ho fan ells directament?
També en l’àmbit de la recerca, es va plantejar la gran aportació que fa Lletres i, tanmateix, el poc reconeixement que rep en el conjunt del Campus. El candidat a vicerector de Relacions institucionals i cultura, Carlos Sánchez, va admetre que aquest és un punt feble de la nostra Facultat i que cal que siguem capaços de revaloritzar els nostres estudis i la nostra recerca a tot el Campus i també a la societat. Caldrà veure com ho podem fer, això.
Es va parlar de la transferència de coneixement, però amb mesures poc concretes, més enllà de valorar la tasca de transferència més enllà dels convenis: postgrau, Universitat a l’abast, etc. També hi va haver una pregunta molt concreta del Degà sobre el responsable del Parc Científic. Arboix va respondre que el Parc Científic serà responsabilitat del vicerector de projectes estratègics.
Evidentment, el tema estrella van ser els diners. D’on traurem els cèntims per fer tot això. Arboix i el seu equip van parlar d’impulsar el mecenatge i la captació de recursos externs que complementin la negociació del finançament públic. És cert que ho van fer amb la boca petita, perquè aquest és un tema tabú a la nostra universitat, on qualsevol aportació privada és vista com un pas més en la privatització de la universitat (que fa trenta anys que dura, quina lentitud!). Cal parlar-ne sense embuts i establint unes condicions clares i transparents. Amb un finançament públic cada cop més misèrrim, no podem abandonar aquesta línia de captació d’ingressos.
També es va parlar, en l’àmbit econòmic de la comptabilitat analítica (no en vaig entrendre ni un borrall, ho reconec) i, especialment, de la racionalització de la despesa, aspecte que va fer esverar el Degà. El candidat a vicerector d’Economia i Campus, Carles Gispert, va voler aclarir que ells entenen la racionalització no com un objectiu per retallar allò que no és rendible, sinó com un mètode per cercar els millors mecanismes que ens permetin aprofitar al màxim els recursos per assolir els resultats que tenim encarregats: recerca, docència i transferència. Va afirmar que cal posar al davant els objectius acadèmics i després veure com podem fer més racional la manera com els duem a terme.
Òbviament, al Degà no li va passar per alt que la racionalització a la UB ha suposat una reducció dràstica de departaments i estructures i va llançar aquesta qüestió a la candidata. La resposta va ser que no hi ha cap proposta de reducció de departaments o facultats i que si es planteja el tema, caldria fer un estudi i un debat a mitjà termini entre els departaments i centres i en cap cas una solució a la UB (i.e. manu militari, per fer servir una expressió grata al nostre Degà).
No és tot, perquè vaig haver de marxar abans d’acabar l’acte i tampoc és una transcripció taquigràfica, sinó un seguit d’anotacions i d’impressions personals. Confio que hagin servir per aclarir alguna cosa dels farragosos programes electorals.
