Avui us porto un text oficial: la salutació del Degà de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB.

Una de les característiques fonamentals de la nostra Facultat és que es troba en constant transformació. Tot i que el seu nucli essencial continua residint en els tradicionals estudis de periodisme, ciències de la comunicació i publicitat i relacions públiques, amb les derivacions clàssiques que d’aquests àmbits se’n destil·len, els marges d’aquestes disciplines s’amplien sense parar. A aquest moviment expansiu se li uneixen constantment nous espai d’actuació tecnològica i social, la qual cosa també ens obliga a redefinir-nos sense treva. Així mateix el caràcter proteic de la nostra institució es veu incrementat pel fet que moltes de les àrees de coneixement que s’hi gestionen són essencialment transdisciplinars i, per tant depenen, també de les innovacions que en el seu terreny particular es produeixen, així com de les diferents sinergies possibles que s’estableixen entre les mateixes. El propi concepte de comunicació que distingeix al nostre Centre ha variat radicalment en les últimes dècades el seu significat i la seva àrea d’influència. Si a això unim la celeritat amb que es transformen les molt diferents tecnologies audiovisuals i mediàtiques, així com els dispositius que se’n deriven, comprendrem que, com a centre d’ensenyament i investigació, estem obligats a mantenir viu un profund esperit de canvi que revisi constantment els paràmetres regidors de les seves estructures de funcionament.

L’ensenyament ha suposat tradicionalment un procés de transmissió del saber socialment provat i assimilat, però en el nostre cas hem de considerar la necessitat d’invertir el curs dels esdeveniments per tal de col·locar-nos al seu capdavant. Passem de ser subjectes passius del canvi social a subjectes actius que contribueixin no només a l’assimilació de les noves formes de comunicació, sinó també a informar sobre les seves projeccions futures tant pel que fa a la seva eficàcia com a la seva responsabilitat. Això ens obliga a establir relacions entre la docència i la recerca molt més intenses que les usuals. Per això és tan important, al nostre Centre, la constant implementació de grups de recerca que en relacionar-se íntimament amb la docència agilitzin aquesta necessària corretja de transmissió entre la detecció de les noves fenomenologies i la seva conversió en saber transmissible i socialment assimilable.

Aquest conjunt de factors ens situa en una posició atípica pel que fa a la transferència social de la nostra producció científica i pedagògica, ja que també en aquest cas s’inverteixen les relacions tradicionals per les quals els centres d’ensenyament recullen els indicatius sobre les necessitats socials i empresarials amb la finalitat d’elaborar els seus plans docents d’acord amb aquestes necessitats. En el nostre cas, aquesta funció es duplica amb un moviment invers, pel que l’actiu de la facultat ha de prendre la iniciativa i guiar els sectors empresarials i socials en una direcció les característiques de la qual encara no han pogut ser detectades en aquests àmbits, a causa de l’esmentada acceleració que regeix el nostre camp i els interessos més immediats i funcionals que delimiten l’imaginari de la seva vessant empresarial.

Tot això es tradueix en la imperiosa necessitat de generar una gran dosi de dinamisme, dinamisme que ha de presidir l’actuació de tots els estaments de la Facultat i que s’ha de transmetre sobretot al caràcter dels nostres alumnes. L’estructura dels nous graus, que transfereixen als estudiants una part important de la responsabilitat de l’aprenentatge, afavoreix aquesta acció dinàmica, alhora que permet detectar fàcilment les tendències repetitives o immobilistes que es donen en el seu si i corregir-les adequadament. De tota manera, res d’això es produeix de forma automàtica: no es tracta d’esperar que siguin les mateixes circumstàncies les que finalment afavoreixin l’aparició de les necessàries virtuts que han de presidir les nostres diverses actuacions com a docents i investigadors i com a estudiants. La Facultat en el seu conjunt ha de prendre consciència del requeriment que ens fa l’àrea del saber que gestionem i donar-li la resposta adequada. Tenim però l’avantatge que els mateixos factors tecnològics que imposen la dinàmica de la nostra àrea de coneixement ens subministren els instruments per administrar les conseqüències socials, ètiques i estètiques que genera la seva presència. Però, perquè això sigui així, hem de ser capaços de comprendre profundament la revolució tecnològica i generar les corresponents dinàmiques d’aprenentatge. Es tracta d’un desafiament al que el nostre Centre ha de fer front amb imaginació i entusiasme, virtuts absolutament necessàries en una època com la nostra, presidida pel desànim i la desconfiança i amb una forta tendència cap a la involució que cap institució implicada en l’ensenyament i, per tant, responsable del futur de la nostra societat pot ignorar ni permetre. Aquest ha de ser el camí pel que circulin els nostres esforços més immediats.

Josep Maria Català Domènech
Degà

Com podeu apreciar, estil emfàtic, mots-reclam molt connotats, sintaxi castellanitzant i faltes gramaticals que una bona revisió hauria hagut de solucionar. Com a carta de presentació per als futurs periodistes no es pot demanar més.