Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Maig de 2014

De la mala redacció considerada com una de les belles arts (9)

npm_s

Per mostrar-vos que la mala redacció no té fronteres ni llengües, avui us porto un text castellà d’unes actes de l’XI Congreso de la Asociación Española de Ciencia Política y de la Administración (AECPA).

A continuación, presentamos las grandes líneas de interrogación sobre las que en un principio, vamos a partir para estructurar la discusión que presente instigar nuestra investigación:
¿Es posible construir una nueva tendencia dentro del marco de política sexual a partir de los presupuestos de la teoría Queer y del NPM? ¿Es posible idear un nuevo modelo de gestión y resolución de los conflictos derivados de la interrelación o convivencia de las manifestaciones sociales del sexo/género y sexualidad, a partir de los elementos conceptuales, enfoques, e instrumentos de acción que proponen estas vertientes teóricas?
¿Cómo se podría construir y gestionar la imbricación de estos tres paradigmas para generar externalidades positivas en términos de mejora de la performatividad, inclusividad y representatividad de la política sexual? ¿A partir de qué elementos se podrían generar sinergias o conexiones estratégicas entre ellos? ¿Cuáles son los riesgos a los que nos enfrentamos?

Sí, heu llegit bé, malgrat l’argot embafador: parla de ‘teoría Queer’ i de NPM [=New Public Management] i després diu ‘tres paradigmas’. Un lapsus? Home, un ja no sap que pensar quan més endavant es troba amb això:

Indagar teóricamente, en los tres paradigmas de referencia en los que se basa este artículo: el NPM y la teoría Queer, visibilizando e insistiendo en aquellos elementos que puedan constituir la clave para la generación de vínculos estratégicos.

Tornem-hi amb els dos que són tres. I és que el títol també ens deixa clara la confusió mental de l’autora:

“Gendering” the new public management. Estudio de los potenciales efectos de la vinculación entre la nueva gestión pública y la teoría queer para la mejora y actualización de la “política sexual”

Us recomano que en feu una lectura a fons. Hi ha prou material per fer un curs de redacció.

Vist això, ningú no es deu estranyar que les actes de congressos tinguin tan poca valoració a les avaluacions de la recerca: és evident que les d’aquest congrés no les va revisar a fons ningú.

De la mala redacció considerada com una de les belles arts (8)

La mala redacció s’estén com una taca d’oli per la universitat. Ja no són només els textos pomposos de l’administració o els comunicats inversemblants d’alguns agents socials (i.e. sindicats), també els nostres alumnes competeixen per fer venir mal de cap al lector. Avui m’he trobat un paràgraf que m’ha deixat garratibat:

La majoria d’eines consultades són de caràcter telemàtic. Així, la tríada telemàtica que ha vertebrat la meva activitat traductora ha estat el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, el Diccionario de la lengua española de la Real Academia Española i l’Optimot de la Generalitat de Catalunya. Cadascun d’aquests recursos m’ha ajudat a encabir el text dins del binomi de l’estandardització i la norma. L’ús de les tres eines en cap cas ha estat racionalitzat i unidireccional a l’estil del taylorisme; és a dir, la resolució d’alguns dubtes ha estat una resposta a diferents combinatòries de les tres eines telemàtiques, ja fossin de manera individual com col·legiada.

Hom no pot deixar de constatar que el paràgraf pot ser encabit en el binomi de l’estandardització i la norma, però a costa dir-ho complicadament i sense cap solta.

De la mala redacció considerada com una de les belles arts (7)

La mala redacció, especialment en forma de text confús, té un espai privilegiat en les definicions dels diccionaris. En general és senzill identificar-les: són aquelles definicions que no només no et solucionen el dubte que hi consultaves, sinó que t’obliguen a rellegir-les dues o tres vegades per mirar d’entendre-les (i a més, et fan mirar dues o tres definicions més). Aquest segon aspecte, que és un problema en un text qualsevol, en una obra de consulta ràpida és un pecat capital. No és estrany, doncs, que la lexicografia més moderna, especialment l’anglesa, hagi començat a assajar maneres de definir més entenedores i eficients. Aquí som ben lluny d’aquesta tendència, tot i magnífiques excepcions, com el diccionari Didac. Us en dono uns quants exemples garbellats dels meus apunts de classe de Lexicografia Catalana.

Diccionari Fabra

dragar v. tr. La terra obrint-se, les aigües, un xuclador, etc., engolir (quelcom).

GDLC

endocèntric -a adj ling Dit de la construcció en la qual un grup de mots té la funció d’un nom (les claus del pis), d’un verb (treballar per a altri), d’un adjectiu (tocat i posat) o d’un adverbi (ara mateix).

exocèntric -a adj ling 1 Dit de la construcció els components de la qual no són en relació de coordinació ni de subordinació i, per tant, poden pertànyer a una categoria diferent de la de llurs elements constituents.

capicua m 1 Dit del nombre que no s’alteraria posant la primera xifra en l’últim lloc, la segona en el penúltim, i així successivament. El nombre 87078 és un capicua.
briofil•le m BOT Fulleta del gametòfit dels briòfits, constituïda generalment per una sola capa de cèl•lules i amb nervi pluriestratificat o sense aquest.

tipus m 1 1 GRÀF Cadascuna de les peces, en forma de paral•lelepípede de base rectangular, que porten en relleu, en una de llurs bases, una lletra o un signe i que, posades les unes al costat de les altres, formen el motlle o la forma d’allò que hom vol imprimir.

DIEC-1

paio m. i f. Entre els gitanos, persona que no ho és.

Diccionari de neologismes

buidament m Elisió que es produeix quan un element és idèntic a un altre element aparegut en una oració precedent coordinada amb la que presenta l’elisió.

pro-drop adj Dit de la característica que tenen les llengües configuracionals amb frases que poden aparèixer, en l’estructura superficial, sense subjecte.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén