Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Febrer de 2014

Els nous telepredicadors

Profeta_Noe2 scale
Ja fa temps que tenim les televisions ocupades per economistes i, especialment, per un subgrup d’aparença estrafolària i amb tirada a predir catàstrofes i a acollonir el personal. Ahir, per exemple, a la tertúlia de 8 al dia, l’ubic Gonzalo Bernardos es va dedicar a aixafar-li la guitarra a un representant del gremi de transportistes que venia a parlar d’una victòria als tribunals. El pobre home va arribar content i se’n devia anar amb una depressió de cavall.

Jo miro de no escoltar-me’ls gaire per un motiu de consciència: són els nous (tele)predicadors. Noteu que si abans eren els cures que ens acollonien des de la trona amb les penes de l’infern ara tenim aquesta gent que es dedica a recordar-nos les misèries que ens esperen en aquesta vall de llàgrimes. I el més greu de tot plegat és hem sortit perdent perquè no ens donen cap esperança ni per a aquest món ni per al següent…

Com deia l’acudit d’aquell basc: “Miri mossèn, si s’ha d’anar l’infern, hi anirem, però no ens acolloneixi”.

Dijous gras, vaga contra les vaques magres

Dijous gras tenim convocada vaga universitària, que en el cas de l’autònoma s’amplia un dia més: amb el nostre campus costa més arreplegar contenidors i muntar barricades i necessitem un dia extra. No cal afegir-hi res que no hagués dit farà un any a un post similar, si de cas la referència als horaris ‘antipersona’. No crec pas que es pugui solucionar aquest tema d’horaris. Si una facultat com la FTI (futura FTIEAO?), que té dues titulacions ja té uns horaris criminals, com ens ho fem a Lletres, amb un munt de titulacions i uns problemes d’espai endèmics? Es fa difícil, especialment si a més cal cercar horaris compactes (totes les classes d’una tirada si pot ser), que no calgui pujar divendres i alhora que hi hagi una franja horària lliure.
En qualsevol cas, la vaga de dos dies (de fet tres: si es fa vaga dimecres i dijous, divendres toca anar de Carnaval) no servirà per fer una proposta concreta de reforma dels horaris.

El PP valencià i el rosalbacavà

Heus aquí les dues definicions del novíssim Diccionari Normatiu Valencià que han fet emprenyar els ‘defensors del valencià’ del PP:

català -ana [katalá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de Catalunya.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a Catalunya, així com a les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó, la ciutat sarda de l’Alguer i la Comunitat Valenciana, on rep el nom de valencià.
3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a Catalunya. Català occidental, català oriental.

valencià -ana [valensiá]
1. adj. i m. i f. GENTIL. Natural o habitant de la ciutat de València o de la Comunitat Valenciana.
2. m. LING. Llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francés dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català.
3. m. LING. Varietat d’esta llengua parlada a la Comunitat Valenciana. Valencià septentrional, valencià central, valencià meridional.

És una llàstima que s’hagin hagut d’empassar això de ‘Comunitat Valenciana’ en comptes del vetat País Valencià, però paga la pena.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén