Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Gener de 2014

L’ensenyament de la gramàtica

Ja he escrit altres vegades sobre els dèficits gramaticals dels nostres estudiants i sobre l’ombra de sospita que això fa planar sobre l’ensenyament de la llengua i la gramàtica a la secundària i al batxillerat. Avui he tingut la sort de poder assistir al segon dia de les Jornades GrOC (Gramàtica Orientada a les Competències) a l’Auditori de la Facultat de Lletres de la UAB. Especialment, he gaudit d’una xerrada excel·lent, en tots els sentits, d’Ignacio Bosque sobre l’ensenyament de la gramàtica (¿Qué debemos cambiar en la enseñanza de la gramàtica?).

De manera intel·ligent, divertida i modesta ens ha ensenyat la seva mirada sobre el tema i els seus suggeriments de millora. En primer lloc, Ignacio creu que la divisió tradicional entre coneixement d’usuari (aprendre a usar la llengua instrumentalment) i el coneixement d’expert (entendre el funcionament de l’instrument) no s’han de separar tan rígidament com ara, especialment al batxillerat. Fer-ho, especialment si abusem dels comentaris de text com a mitjà d’aproximació a la llengua, ens porta a una ‘literatització’ del fenomen lingüístic i, de retruc, a un allunyament dels mètodes d’aprenentatge científics: la curiositat, l’experimentació i l’argumentació de base empírica.

I és que aquest és el factor clau que ha destacat Bosque: no hem de defugir en l’àmbit lingüístic les preguntes i els mètodes que són habituals en l’ensenyament de la física o la química. Hem d’insistir perquè els estudiants ens preguntin per què ‘els turistes’ es comporta de manera tan peculiar en la construcció Un cop arribats els turistes, en contrast amb el que passa a Un cop rondinats els turistes… Aquesta és una pregunta científica que no es pot reduir a dir ‘arribar és inacusatiu i rondinar és inergatiu’ i prou. Perquè si ho fem, caiem en l’altre gran vici (Bosque ha estat més subtil i ha parlat de ‘condicionant negatiu’) del nostre ensenyament gramatical: l’obsessió terminològica.

Efectivament, hi ha una gran part del nostre ensenyament que posa més èmfasi a classificar els fenòmens i a assignar-los noms (taxonomia, vaja) que no a entendre’ls. Per exemple, els nens de primària ja han començat a aprendre de memòria coses que sentiran repetides fins a la universitat. El meu nen, que fa cinquè, ja fa dos anys que s’ha après les classes d’oracions i els tipus de determinants: primer a castellà i un any més tard a català, amb diferències terminològiques, esclar. No cal dir que amb aquesta mínima experiència, el meu nen, aplicat i curiós com és, m’hagi dit que vol dedicar-se a les matemàtiques, perquè estudien problemes.

El resultat últim d’aquests vicis és un ensenyament eminentment taxonòmic i memorístic, mancat de reflexió i d’argumentació, que els estudiants acaben percebent com una matèria eixuta, artificial i avorrida (sumeu-hi els vicis de l’ensenyament del català amb les ‘regles’ ortogràfiques i les combinacions dels pronoms febles i ja tindreu una combinació repulsiva). I els pobres que han sobreviscut a aquest calvari i encara tenen ganes d’estudiar llengua arriben a les nostres mans indefensos, sense eines per afrontar un ensenyament basat en problemes i en el mètode científic.

Així, doncs, a primer curs em trobo amb la paradoxa que, d’una banda, ja han oblidat el que van haver de memoritzar i són incapaços de fer l’imperatiu d’un verb irregular o encertar quatre formes verbals (i deixo de banda que en molts casos no hi ha tampoc una competència lingüística com a usuari) i, de l’altra, no han desenvolupat la capacitat analítica que els permeti entendre quina és la millor manera d’explicar la variació entre dos mots emparentats. I la pregunta és: podem pal·liar això en un curs o en un semestre? Cal dedicar-hi tant de temps a desintoxicar-los i a rehabilitar-los? No convindria acceptar que alguna cosa no funciona a l’ensenyament gramatical i que caldria repensar com ensenyem la llengua, si més no al batxillerat? Confiem que jornades com aquestes ens ajudin a crear les bases per a una renovació en profunditat del sistema.

La Marca España

Si quan érem nens ens tocava estudiar la Marca Hispànica i la Reconquesta, ara cal que fem un estudi aprofundit de la ‘marca España’. Us recomano que visiteu el seu web on llueixen els 11 premis Nobel i, sobretot, la llengua espanyola i/o castellana, que està a punt de derrotar l’anglès i el xinès. Si visteu l’apartat Lengua y educación, podreu aprendre les meravelles del castellà i, si teniu paciència, podreu saber que

A la riqueza del castellano, se unen en España otras tres lenguas de expresión –catalán, vasco y gallego–, a los que se añade el valenciano.

A veure, en què quedem? Són tres i el ‘valenciano’, és a dir quatre? O tres i un OLNI (Objecte Lingüístic No Identificat)? Què vol dir això de ‘lenguas de expresión’? Els vernacles de tota la vida, suposo, perquè ja ens han dit que el castellà és una llengua de comunicació internacional.

Vaja, que n’han tret el toro, però la ‘marca España’ fa la mateixa pudor de sempre.

Innovadors lingüístics

Ja fa temps que els xinesos, comerciants i capitalistes de mena, van descobrir que els catalans hem heretat el vici hispànic dels bars. No els devia costar gaire, atès que a Barcelona, de bars, te’n trobes dos o tres de mitjana a cada illa de cases i sovint un a tocar de l’altre. Aviat es van llançar a pagar traspassos i ara ja tenen gairebé tot el mercat de l’eixample dret. En general no fan cap canvi destacable, llevat que els qui et serveixen són xinesos i no saben gairé més que el vocabulari específic (que en el cas dels cafès, ja és prou complex). Però, ja comencen a innovar (en castellà, per descomptat). Ahir vaig passar per davant d’un bar que tenia una pissarra al carrer amb les ofertes, entre les quals hi havia la cervesa “Estrella de Garicia”. No em va caldre mirar a dintre per saber d’on era el propietari. Ara, la més divertida que he trobat de moment és la de la foto que us penjo:


San Francis con (sin)! És senzillament genial i a l’alçada del nostre gran innovador lingüístic: l’exalcade Clos!

Lingüística en moviment

Aquí teniu una magnífica col·lecció de vídeos de lingüistes de primer nivell, que es van trobar al MIT per celebrar els 50 anys dels estudis de lingüística.

Minicurs de LaTeX per a lingüistes

latex-start

Aquí teniu els apunts, més o menys endreçats, del curs de LaTeX per a lingüistes que he impartit aquest semestre. Confio que us sigui útil.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén