Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Juny de 2013 Page 1 of 2

Prosòdia i gramàtica

vicki

Dilluns vinent, teniu una magnífica oportunitat d’escoltar la Maria Victòria Escandell-Vidal (Universidad Nacional de Educación a Distancia), que farà la conferència de cloenda del Màster en Lingüística Teòrica i Aplicada de la UPF titulada “Esto me suena a gramática. Sobre la realización prosódica de contrastes gramaticales”. Si podeu, aneu-la a escoltar, que sempre resulta profitós i divertit.

  • Data: Dilluns 1 de juliol de 2013 a les 15.30 hores
  • Lloc: aula 52.415, Campus de la Comunicació-Poblenou (UPF)
  • Mosquits

    Ahir i avui he participat en la cinquena jornada d’estudis sobre la nominalització (JeNom5) a la Universitat Pompeu Fabra (la pompi, per als amics), en concret al misteriós Edifici Tànger. Les xerrades han estat molt profitoses i em sap greu no haver-les pogut seguir amb més calma, per culpa de les mil obligacions docents i de recerca que han de suportar les nostres espatlles..
    M’ha fet també il·lusió retrobar com a visitant els companys i els llocs que van ser meus durant l’any del meu sabàtic. El que no m’ha fet tanta gràcia ha estat veure que la plaga de mosquits del campus del Poblenou ha empitjorat. Si durant un any no vaig rebre ni una picada, ahir en vaig patir dues davant del laboratori de neurociències (no deuen experimentar amb mosquits, oi?). Bé, en qualsevol cas, la coïssor no em va fer enyorar els parents comuns i tigrats que fan niu als patis interiors (fa angúnia imaginar què més hi deu niar!) i lavabos de la nostra facultat. Ho deuen valorar, això, els rànquings universitaris que s’han posat tan de moda?

    Cròniques holandeses: l’institut inaccessible

    mpi

    Com us anunciava ahir, avui tocava visita a l’Institut Max Planck de Psicolingüística, per assistir a una xerrada de la professora Paula Rubio Fernández. Malauradament, la meva esperança ha quedat frustrada per una sit uació imprevista i gairebé surrealista: l’edifici estava envoltat per una tanca metàl·lica d’aquestes que fan servir a les obres i no hi hem trobat un forat per on passar. Deu sonar increïble, però tot plegat ha estat molt real. L’edifici és en un bosc al costat del campus de la Radboud University, en concret a tocar del futur edifici de la facultat de dret, en construcció (i és que s’ha de dir que aquí hi tenen obres, però a diferència de les nostres, hi ha gent treballant-hi). Doncs bé, resulta que l’accés habitual a través del bosc estava bloquejat per totes bandes i el meu company d’aventures, en Bob van Tiel, i jo hem mirat de trobar-hi un forat i d’envoltar la tanca, però hi hem perdut més de mitja hora per caminois forestals de conte de por (no em puc imaginar què deu ser això quan plogui fort!) i quan ja no ens quedava més alternativa que fer una marrada de mitja hora més i mirar d’entrar per l’altra banda del bosc, ja feiem tard a la xerrada. En resum, que m’he quedat sense visitar l’institut ni escoltar la Paula (ella m’ha dit després que també ha suat per arribar-hi… tard!). Ja veieu que aquí dalt la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç, però també fan unes cagades monunmentals, com no podia ser altrament.

    Bé, una altra vegada tindré més sort. Demà ja faig via cap a Barcelona, però amb una visita a Utrecht, el lloc on vaig fer la meva primera xerrada en un congrés… el 1992, quan tot just havia acabat la carrera!

    Cròniques holandeses: viure sobre dues rodes

    bikes

    Encara que em fascina Holanda i les seves ciutats (Amsterdam, Utrecht, Leiden, Nimega…), no hi podria viure per un motiu purament físic: la meva absoluta falta d’equilibri m’impedeix anar en bicicleta de manera mínimament recta. I esclar, en aquestes condicions estaria condemnat a esperar l’autobús o el tramvia i morir-me de fred, com m’ha passat avui. De tota manera, l’espera (prou llarga: una freqüència de pas de mitja hora no es pot considerar de primera línia europea) m’ha servit per confirmar-me que si fos holandès, seria un rara avis incapaç de fer vida sobre dues rodes. He vist passar una noia amb auriculars i mòbil, uns quants nois sostenint amb la mà dreta una caixa de cerveses al portaequipatges, un senyor amb el paraigua, un parell amb les mans a les butxaques, etc. Clarament, encara que no obrís la boca, es veuria d’una hora lluny que no sóc holandès.

    I encara em deixo un altre hàndicap: no seria capaç de recordar on vaig aparcar la bici…

    Cròniques holandeses: un despatx amb vistes

    20130613_170815

    Avui puc treballar al despatx del meu amfitrió a la Radboud Universiteit, Bart Geurts. És molt senzill i funcional, però té unes vistes magnífiques (som al pis 16 de l’Erasmusgebouw) del parc Brakkenstein i dels boscos que s’estenen com onades verdes cap a l’est. Estic aprofitant per passar a net les notes que he anat prenent aquests tres dies durant les presentacions i durant les xerrades amb en Bart i en Bob (res a veure amb els Simpsons!). Haig de dir que, encara que el correu-e no et permet desconnectar del tot, aquestes escapades són perfectes per aïllar-te del dia a dia i per concentrar-te a pensar, llegir i escriure: tres habilitats que no podem exercir gaire sovint a la feina diària.
    Demà vaig a una xerrada a l’Institut Max Planck de Psicolingüística: un lloc mític!

    Cròniques holandeses: posar noms al campus

    erasmus

    Una de les coses que m’ha agradat més de passejar pel campus de la Radboud Universiteit és que els camins i els edificis tenen noms escaients. Per exemple, la facultat de filosofia i teologia i de lletres és a l’edifici Erasmus (Erasmusgebouw), nom d’un humanista. La facultat de ciències és a l’edifici Huygens (Huygensgebouw), nom d’un extraordinari fisic i matemàtic, També hi ha un edifici Spinoza i uns carrers de Comenius, Descartes, Mercator o Max Weber. Comparat amb la nostra Plaça Cív/nica és una mostra de respecte a la tradició filosòfica i científica que caldria imitar.

    Cròniques holandeses: el que es diu i el que es comunica

    pin-escher-on-pinterest

    Avui he tingut una sessió intensa de dues hores on he presentat la meva feina sobre exclamatives i les perplexitats que em produeix. L’audiència ha estat molt receptiva i al final ha estat una conversa entre mitja dotzena de lingüistes sobre què diem i què comuniquen quan fem una exclamativa com ‘Que car que és, aquest vi!’ La conclusió és que malgrat un bon gruix de bibliografia i moltes observacions interessants, encara no teniem evidència clara per afirmar amb exactitud quin és el contingut expressat i quin el contingut implícit en una exclamativa. Tot plegat molt semblant a un dels enigmàtics dibuixos de l’holandès Escher.

    No se’ls pot deixar sols

    Ja hi som: marxo uns dies i n’organitzen una de bona!

    596641sorpresa

    Llegeixo astorat a la web de el Periodico que

    Diversos estudiants han assenyalat que els ha semblat més fàcil la prova de català que la de castellà, tradicionalment considerada menys complexa: “Els textos de castellà eren més difícils perquè eren més complexos”, ha subratllat l’alumna Raquel Martínez.

    En la mateixa línia, l’aspirant a fisioterapeuta Víctor Barrado ha dit que l’examen de català li ha semblat més fàcil perquè les preguntes “eren més directes, mentre que a la prova de castellà eren més rebuscades i feien dubtar”.

    No creia que arribés a llegir-ho, però sí, ja som més fàcils que el castellà! Un petit pas per a un lingüista, però un gran pas per a la ciutadania del futur nou estat d’Europa.

    Cròniques holandeses: els acadèmics en acció

    412722614_640

    Avui hem tingut la segona sessió de xerrades sobre pragmàtica experimental i el resultat ha estat molt positiu. Els participants, la moajoria holandesos, però també un anglès i una espanyola, són gent de ment molt desperta i formació sòlida, la qual cosa contrasta amb el meu cas, però aquesta era la idea: aprendre. Essent com som en un departament de filosofia i en un grup de recerca sobre filosofia del llenguatge, m’ha agradat veure que els professors i els doctorands tenen una bona formació filosòfica, lògica i lingüística. Un model per a futures reformes dels nostres graus, on barregem llengua, (història de la) literatura i sociologia.

    També he trobat interessant que els estudiants més brillants no fan un màster únic, sinó que trien una mena de major i minor. Per exemple, el meu amfitrió, Bart Geurts, té un estudiant al seu màster que n’està fent el seu màster en dret. Òbviament s’ha interessat pels vessant lingüístics del dret i com s’interpreten certes pressuposicions o inferències des d’un punt de vista legal. Per exemple, si un gerent diu “Hem renovat el contracte a alguns associats” tots inferim que no els l’han renovaran a tots, encara que això sigui una implicatura escalar cancel·lable (a la pràctica no pas en el nostre món, lamentablement): “Hem renovat el contracte a alguns associats… bé, de fet, com que hi havia diners, els l’hem renovat a tots.” Us imagineu discutir sobre això en un judici?

    Per cert, acabo de descobrir que el 23 de maig van fer doctora honoris causa Angela Merkel! Quina gent més agosarada! Potser que Rajoy s’actualitzés un xic i la fes (Gran) Duquessa de Palma…

    Cròniques holandeses: In Dei nomine feliciter

    42639_ru1

    El campus de la catòlica (i tanmateix pública) Radboud Universiteit Nijmegen (abans anomenada Katholieke Universiteit Nijmegen) és un petit bosc solcat per carrils bici i farcit d’aparcaments de bicicletes que s’escampen com males herbes. Els edificis són pulcres i austers i l’Erasmusgebouw, on hi ha el departament de filosofia, no és ostentós malgrat les vint plantes d’alçada.

    20130610_170418

    Els despatxos són espartans, però la vista compensa la grisor indisimulada del ciment (com passa a la Universitat d’Hamburg, per exemple). A més, les zones comunes de descans i el menjador són trànquils i lluminosos. Tot plegat m’ha fet la impressió que és un lloc on deu ser agradable treballar i estudiar.

    Page 1 of 2

    Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén