Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Maig de 2013 Page 1 of 2

Empaquetar la informació

La tesi d’Enric Vallduví (The Informational Component) ens va mostrar la importància de la manera com transmetem el contingut semàntic i que el català recorre a estructures sintàctiques específiques, com ara la dislocació, per marcar la naturalesa informativa dels constituents. Això ve a tomb perquè l’altre dia vaig trobar aquest anunci d’un banc:

bankinter

Quan el vaig llegir, vaig notar que hi havia alguna cosa que no em quadrava. No era un problema lèxic ni gramatical, sinó informatiu: les croquetes no són on haurien de ser i això fa que l’oració sigui informativament estranya en el context. El que es vol destacar és el jo, que és l’element focal (‘no necessites les paelles, perquè ja et cuino jo’), però no pas les croquetes (‘no necessites les paelles, perquè ja et faig les croquetes’ quedaria ben estrany). Per tant, la solució més natural hauria estat:

Per a què vols paelles, si sempre te les faig jo, les croquetes!

Emergència lingüística

Gràcies a la Sara Rovira, companya de Renfe i de FTI, he pogut documentar aquesta perla dels autobusos interns de la UAB.

bus

Confio que mai no ens calgui interpretar-la per solucionar una emergència!

De victòria en victòria fins a la derrota final

220px-Pyrrhus

Com no podia ser altrament, ja tenim la valoració (positiva) de la CAF sobre l’ocupació i desocupació del nostre Rectorat:

La Coordinadora d’Assemblees de Facultat va decidir, ahir, un mes més tard des de que vàrem entrar, desocupar el Rectorat de la UAB. Hem marxat perquè l’ocupació ha sigut un triomf per nosaltres i ja no donarà més fruits i per tant, cal canviar la mesura de pressió. L’objectiu principal no l’hem aconseguit perquè l’equip de govern no ha executat les mocions aprovades al Claustre però hem demostrat, un cop més, l’obsolescència del nostre sistema, la incapacitat i la manca de voluntat d’entesa d’un equip de govern que mira cap a una altra banda davant els problemes que pateix la nostra universitat.

En resum, no s’ha aconseguit l’objectiu principal, però és un triomf, com diria qualsevol Mourinho davant de qualsevol fracàs. Potser considerem que és una victòria pírrica, és a dir una que et deixa al caire de l’abisme, com li va passar al rei Pirrus de l’Èpir amb els bel·licosos romans (encara que el nostre rector ha seguit la tàctica de Quintus Fabius Maximus Verrucosus Cunctator amb Anníbal). No descarto que amb la perspicàcia que els caracteritza, els nostres assemblearis facin un pas endavant.

Desocupem, que hi ha pont

La desocupació del rectorat és una magnífica notícia (podeu llegir la nota de l’equip de govern), encara que no suposi cap sorpresa per als qui coneixem el perfil dels ocupants: un pont de tres dies i els exàmens a tocar són una temptació irresistible per a qualsevol lluitador universitari. Són quatre gats i no tenen cap ganes de sacrificar-se pels companys que diuen voler salvar: són revolucionaris, però no ximples. Ara satisfets cap a casa, a descansar com es mereixen els herois de la gran causa i a estudiar per als exàmens. Darrere deixen la brutícia i les destrosses que ens tocarà pagar entre tots, però encara tenen la barra de dir que ho fan per responsabilitat. Només cal llegir què expliquen:

Segons ha explicat la portaveu de la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) de la UAB Laura Gené a Europa Press han pres aquesta decisió com “acte de responsabilitat” per no perjudicar els estudiants i els treballadors.

I això ho pensen ara? Qui creien que perjudicaven bloquejant el rectorat? Mas-Colell, Wert, el Banc Mundial?

En fi, són com són i Això és així des que la universitat és universitat i no sembla que hagi de canviar, encara que s’aprovi una franja no lectiva prorevolucionària.

Fora els grups d’ocupació del Rectorat de l’Autònoma

Concentracio_05mWEB

Aquesta és la crida dels treballadors del Rectorat de la UAB. Doneu suport a la seva lluita contra les coaccions, les amenaces i la violència que fa massa dies que pateixen. Ho podeu fer a l’adreça següent:

http://www.ipetitions.com/petition/uab/

Tots, PDI i PAS, com a treballadors de la UAB, malgrat les nostres diferències i maneres de pensar, compartim la UAB com un espai de llibertat i democràcia, on no tenen cabuda les maneres de la CAF.

Diari de Madrit, 11 de maig

L’últim dia a Madrit em va permetre visitar novament la Complutense però sense alumnes. Vaig arribar un xic tard, just a l’hora de la pausa per al cafè i em vaig quedar ben parat, perquè esperava els xurros i “porras” i em vaig trobar pernil, truita de patates, vi i cervesa. No cal dir que no vaig fer escarafalls i vaig fer ben fet perquè la darrera sessió del Col·loqui va ser dura. El tercer dia del congrés és el pitjor perquè la gent ja està cansada i porta son acumulada (la nit madrilenya) i els ponents han de ser molt bons per mantenir l’atenció del públic. Només se’n va sortir el Jonathan McDonald. Com sempre, en aquestes situacions d’avorriment, faig una acció de gràcies als inventors del wifi i l’eduroam! L’alternativa era passar el rosari, com suggeria el cartell penjat al costat de la capella:

20130511_114611

Després de la sessió, un petit grup vam anar a retre homenatge a una institució madrilenya: José Luis. Com ens va explicar l’Olga, la nostra guia local, és el lloc que esmenta Serrat a la seva cançó “Muchacha típica”:

Es esa muchacha típica
cuya familia es la típica
familia “bien” del país.
Anda esa muchacha típica
los domingos en la hípica
y a las dos en “JOSÉ LUIS”.

Efectivament, a les dues a José Luis la terrassa estava plena de gent pija (camises de ratlles i jerseis a les espatlles, rosses tenyides i ben bronzejades, etc.) menjant “pinchos”. No cal dir que vaig aplicar-me al “A Roma, fes com els romans” i vaig gaudir d’uns pintxos fenomenals, especialment el de truita de patates, servits per uns cambrers amb jaqueta blanca.

Després de dinar magníficament, cap a l’hotel a recollir la maleta i cap a Barajas. Camí del metro vaig passar un cop més pels Teatres del Canal, on el nostre dramaturg més internacional, iconoclasta i no nacionalista, Albert Boadella presenta una de les seves crítiques irreverents al poder sense cap ajuda ni subvenció pública per poder preservar la independència: El pimiento Verdi.

20130511_105636

Suposo que és el preu que s’ha de pagar per poder anar cada diumenge a José Luis…

Diari de Madrit, 10 de maig

Avui he visitat la Complutense. L’entorn és preciós, amb molts arbres i racons tranquils ideals per refugiar-se sota un pi amb un bon llibre.
Els camins ja no són tan amables i pots perdre-hi el menisc o revinclar-te el turmell amb facilitat. I a més, amaguen alguna sorpresa, com la de la foto.

20130510_153520

Sembla un pollastre d’aquells que agradaven tant al “enano del Pardo” (“el anterior Jefe del Estado” per als tertulians d’Intereconomía).

El congrés es fa a la Facultad de Filología, l’edifici més antic del campus, que lamentablement no pot amagar la vellesa. És ple de racons tètrics i passadissos laberíntics i m’ha sorprès que encara tenen serveis diferenciats per a alumnes i professors (com quan jo estudiava a la UB!). La foto ho certifica.

20130510_094542

Tot plegat un canvi radical respecte a la seu d’ahir.

A la tarda m’he acostat al centre, a la Gran Vía, que bullia de gent amunt i avall, però no he voltat gaire, perquè anar de congrés cansa, cosa lògica si considerem que és feina i fem cas de Cesare Pavese, poeta i narrador social feliçment oblidat.

Demà, dissabte, més congrés i espero que una mica més de turisme.

Diari de Madrit, 9 de maig

Avui hem començat la primera jornada del Col·loqui de Gramàtica Generativa, que organitza la Universidad Complutense. Com que avui hi havia vaga, la sessió s’ha celebrat a la Biblioteca Histórica de la universitat, al centre de Madrid. La veritat és que el lloc és fantàstic i a més acull una magnífica exposició de libros antiguos, inclosa la Bíblia políglota complutense i alguns exemplars editats per Aldus Manutius, amb l’ancora i el dofí corresponents.

Us estalvio els detalls de les comunicacions i us explico les meves impressions més antropològiques. La primera té a veure amb l’esmorzar. A l’hotel he apreciat el que molts deuen pensar que és l’Espanya plural: xurros i ‘porras’ i tomàquet per sucar pa, en versió postmoderna (ratllat) i en versió clàssica (sencer). Això a l’hotel, esclar, al bar on hem fet les pauses, xurros i porres al matí i croissants a la tarda. En qualsevol cas, podem concloure que concessions al pa amb tomàquet a banda, els xurros i la seva versió més greixosa (porra) són ubicus.

La segona curiositat ha estat horària. Si organitzes un congrés internacional, comences a les 9 i això fa que no puguis plegar més tard de quarts de dues, les dues, cosa que et fa dinar a una hora insòlita a Madrid, amb l’avantatge de poder obtenir una taula per a 14 sense reservar. Quan tornàvem a la Biblioteca per a la sessió vespertina, a dos quarts de quatre, el restaurant estava a vessar de gent.

LA tercera curiositat és un clàssic: es confirma la variació paramètrica amb els cafès: si en demanes un, se’t queden mirant esperant que el completis amb un ‘solo’.

Bé, demà ens traslladem al campus de la Complutense, que no conec. Estic convençut que les comparacions amb la UAB seran instructives.

Diari de Madrit, dijous 8 de maig

propuesta ignacio

Avui he aterrat a la T4 de Barajas amb la sana intenció de participar en el Col·loqui de Gramàtica Generativa que comença demà a la Universidad Complutense. Cal dir que he rebut amb alegria l’oferta ben variada de diaris que ens ha proporcionat Iberia: jo ja frisava per llegir el Mundo, La Razón i l’ABC i m’he trobat amb l’Ara, el Periódico o la Vanguardia. Fins i tot ens han donat la benviguda a Madrid en català (enllaunat).
Per arribar a l’hotel volia agafar la Renfe fins a Nuevos Ministerios (us imagineu una estació anomenada “Nous Departaments Generals” a Barcelona?), però m’he confòs de màquina i he hagut d’agafar el metro (sí, sí, el metro). Després dos transbords i una caminada curta per davant dels teatres de Canal, on destacava el no-nacionalista Albert Boadella amb “El pimiento Verdi”. A veure si tinc temps i m’escap o a veure-la…
Després de deixar els trastets a l’hotel i fer una mica de temps, he anat aopar, horari català: un quart de deu. El lloc era la Venta Segoviana, un bar tirant a popular, amb pantalla gegant per veure com el Reial Madrit robava el partit al Màlaga (he dissimulat molt bé quan Ronaldo ha fallat el penal). Això sí, m’he atipat de “picadillo d’Aranda” i una enorme “sarten Burgalesa” (patates, ous i morcilla de Burgos”). Tot plegat, un bon tiberi, acompanyat de cervesa i una copa de vi de Ribera del Duero per 16 euros. A veure si obren una franquicia a Barcelona, que ens ajudaran a passar la crisi i a superar les retallades.
Bé, amb el colesterol a dalt de tot, plego veles i demà un nou lliurament d’aquest diari de Madrit.

El LAPAO al teu mòbil

iconalapao5

Les aplicacions per a mòbils estan revolucionant la nostra manera de comunicar-nos, però també obrint ponts amb les llengües veïnes. DAU Apps ha dissenyat un utilíssim traductor català-LAPAO per poder-nos comunicar sense problemes amb els nostres amics de la Franja. Com podeu veure a les imatges, la qualitat de la traducció és més que notable.

traductor

El podeu descarregar a Google Play i té l’aval de la prestigiosa Reial Acadèmia de la llengua LAPAO. Espero amb candeletes la llista de mòbils amb LAPAO i que l’any vinent ja es pugui fer la declaració de la Renda amb el programa PADRE en LAPAO.

Page 1 of 2

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén