Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Gener de 2013

La universitat segons Josep Pla

Rellegint El quadern gris de Josep Pla, un dels meus textos preferits, he trobat un fragment que no recordava i que em sembla lamentablement d’actualitat (penseu que parla de l’any 1918, gairebé fa un segle):

En definitiva, la Universitat era un reflex exacte de la societat del país, no era un organisme de selecció. Hi havia una terregada professoral, corresponent a la terregada general del país –amb l’advertència que la terregada professoral era pitjor que la del país, perquè era pedantesca i reticent sense existir cap raó que ho justifiqués. Hi havia una mediocritat professoral que corresponia a la mediocritat del país. I finalment existia una petita minoria de professors conscients i responsables del seu ofici, que corresponia a la petita minoria –a la irrisòria minoria que sembla tenir per missió donar el que sap al país.

No crec que sigui una descripció justa del tot, però em fa l’efecte que no hem avançat prou en aquest segle que ens separa.

Més troballes

Els restaurants xinesos (ara reciclats en asiàtics o pseudojaponesos) són una font inexhaurible d’innovacions lingüístiques. Aquesta setmana em vaig fixar en el lema imprès als vidres fumats d’un: “menjar tradicional xinesa”. Vaig pensar que era una confusió del gènere gramatical, com els passa als germànics. Però amb una mica de reflexió vaig arribar a una altra conclusió més prosaica: era una traducció literal del castellà ‘comida tradicional china’. Un nyap gramatical, però lèxicament impecable. D’aquí a dos dies ja podran fer la versió catalana del Periódico o la Vanguardia.

L’escalafó militar i les traduccions

Ja fa uns mesos que m’he afeccionat a les divertidíssimes novel·les de l’Andrea Camilleri que tenen com a protagonista al comissari Montalbano. N’hi ha un bon grapat de traduïdes al català per Pau Vidal, que reprodueix amb molta gràcia el llenguatge col·loquial de l’original, inclòs el curiosíssim idiolecte del bufonesc Catarella. Ara, cal dir que en un parell de novel·les he trobat reproduït un curiós fals amic que ja va denunciar fa anys Joan Francesc Mira: quan el comissari demana ajuda a un capità de la comandància del port, aquest el remet al seu subordinat, que resulta ser un ”mariscal”! Sorprenent, no ho trobeu? Evidentment, és una mala traducció de ‘maresciallo’, el grau més alt dels sotsoficials. No és pot correspondre, doncs, amb el grau més alt de l’exèrcit de terra o de l’aire (mariscal). Segons l’àmbit és equivalent al sotstinent o al brigada i evidentment per sota del capità a l’escalafó militar en qualsevol cas. No em va caldre fer la mili per veure la badada!

De guerres i guerres

Assisteixo amb estupor a la “guerra contra el terrorisme” que França ha iniciat a Mali, però l’astorament no ve del fet que un país occidental amb armament nuclear ocupi un país pobre sense cap mandat de la ONU (en va obtenir un vistiplau del Consell de Seguretat a posteriori: fait accompli!) per mantenir la seva influència i els seus interessos econòmics a la regió, no. L’astorament em ve de la indiferència de la progressia nostra, d’altra banda tan avesada a la indignació. Deu ser que el president de França és socialista (?!) o, més probablement, que França no és els EUA, encara que sigui un estat que ha practicat de manera sistemàtica el genocidi cultural i lingüístic (occità, català, bretó, …), el colonialisme brutal i el terrorisme d’estat (Indoxina, Algèria, contra Greenpeace!). És fàcil imaginar-se que una maniobra semblant, a càrrec dels EUA o Israel hauria estat rebuda amb manifestacions, condemnes públiques i, segons convingui, amb una vaga d’estudiants universitaris (Contra la guerra!). Res: silenci còmplice. No és res que no hagi denunciat moltes vegades gent tan lúcida com en Joan Francesc Mira, però encara no me’n sé avenir, realment.

Decàleg de (bons) propòsits per al 2013

Enguany m’he esforçat amb els propòsits d’any nou i n’he fet un decàleg:

1. Adoraré el meu gerent i l’estimaré per damunt de totes les coses.
2. No invocararé el Sant Nom de la Universitat en va.
3. Guardaré els diumenges i festes de guardar i qualsevol pont o dia no lectiu.
4. Honraré el Departament i la Facultat (i els altres legítims superiors).
5. No mataré cap estudiant (ni li causaré dany, al cos o a l’ànima) encara que escrigui ‘honbrívol’ en un examen.
6. No cometré adulteri amb altres Departaments.
7. No robaré els mèrits ni les descobertes dels meus col·legues.
8. No aixecaré cites inadequades als meus articles.
9. No corregiré exàmens o treballs impurs.
10 No cobejaré el pla docent del proïsme.

A veure si me’n surto!

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén