Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Desembre de 2012

La misèria de la Universitat no és cosa nova

El misèrrim finançament de la Universitat no és cosa nova. Feu-vos una idea del que passava al segle XVI, a veure si hi veieu paral·lelismes…

Carta dels paers al Rei donant -li compte de la necessitat de realçar l’Estudi, principalment en allò que concerneix el millorament dels sous dels catedràtics.
[Lleida, 19 novembre 1511]
Al molt alt ý molt poderós príncep, Rey nostre senyor: Lo Rector ý Universitat del Studi ý de aquesta sua Ciutat li scrivim molt larch per lo redrés e necesitat ocorre en dit Studi car per lo poch salari de les cadires los catredans no basten a sustentar-se e per ço los huns derenqueixen dites quadires prenent altres partits fora la Ciutat, asentant-se en altres parts, per los altres qui así aturen se han ajudar de advocations, per les quals són distrets ý perturbats en lo exercici de dit Studi, e nosaltres no·ls podem forçar com volríem de la continuació de les liçons, attès de la poquedat dels salaris de dites cadires, e vént la diminuitio de aquest Studi procehir de así, per hon aquesta Ciutat reb grandíssim gran dany, per ésser dit Studi lo principal membre de aquella, havem pensat entre tots convendrie molt redreçar-se e prosperar. Per ço supliquam sa real Magestat vulle donar fe e crehença a la sobredita letra li fa dit Studi, lo contengut de la qual no curam replicar per no dar-li fatigua, pus millor de nosaltres som certs entén lo benefici que del augment de dit Studi ha de sortir en aquesta sua Ciutat encara a sos regnes sols.
Li besen les mans humilment, suplicant la santíssima Trinitat ab pròspera larga vida son real stat aumente e prospere.
De Leyda, a XVIIII de noembre MD e XI
D. V. R. Magestat fidelíssims vassalls, los pahers e prohòmens de Lleyda.

Potser ens aniria millor amb l’inefable ministre Wert si els rectors acabessin els seus documents i manifestos amb “Li besen les mans humilment, suplicant la santíssima Trinitat ab pròspera larga vida son ministeri aumente e prospere.” (En castellà, per descomptat!)

Magnífica pàgina sobre la celiaquia

A Vilaweb hi podeu trobar una magnífica pàgina-reportatge sobre la celiaquia, és a dir sobre la intolerància al gluten: Els celíacs: una vida sense gluten.

Impressions d’una universitat alemanya

Viatjar sempre és una experiència útil: ens permet conèixer noves maneres de viure i de fer les coses. Fa poc que he tornat d’una petita estada a la Universitat d’Hamburg, on he fet un curs de màster i una mica de recerca i alhora conèixer una mica el sistema universitari alemany. Sense fer extrapolacions massa categòriques, perquè cada Land organitza algunes coses de manera diferent, les conclusions a què vaig arribar són les següents.

En primer lloc, el sistema universitari alemany subvenciona el Deutsche Bahn, els ferrocarrils alemanys. Els professors van d’una banda a l’altra i molt sovint no viuen on treballen o han de tenir dues cases. A l’Institut für Romanistik hi havia un col·lega que estava fent una substitució d’un semestre a Düsseldorf i una altra col·lega i amiga passa uns dies a Hamburg i uns altres a Berlín, on viu i treballa el seu home. Cal dir, a més, que en contra de la fama que tenen, els trens alemanys sempre fan tard: els ICE van eliminar ja fa temps el retorn dels diners si feien mitja hora tard. Com aquí, però amb la diferència que allà és per saturació i aquí per falta d’inversió.

En segon lloc, els professors alemanys fan més hores que un rellotge i tenen uns gestors acadèmics que els controlen com si haguessin treballat a l’Stasi. Un exemple, el meu curs de màster era de 25 hores concentrades en quatre sessions de 4,5h i una de 4h en una setmana. Però els col•legues alemanys encara fan més hores i amb grups enormes i tenen els perdiguers acadèmics a sobre dient-los si avui han acabat la classe abans d’hora o si el treball que han posat no té les pàgines reglamentàries. Vaja, que no és xauxa. També s’ha de dir que cobren gairebé el doble que nosaltres i tenen un cost de vida menor (i Hamburg és relativament car en el conjunt d’Alemanya).

En tercer lloc, els professors de romàniques han d’ensenyar almenys dues llengües romàniques i saben anglès, per tant quatre idiomes, com a mínim. Com aquí, vaja.

En quart lloc, el pla d’estudis és un caos absolut. Els estudiants poden triar les assignatures a la babalà, sense itineraris ni requeriments previs. Per exemple, al meu curs de màster hi havia matriculades 27 persones de tota mena: estudiants de grau, de postgrau, de lliure elecció, de complements de formació, etc. El resultat és un garbuix de nivells enorme: tenia gent que s’avorria quan parlava de quantificadors generalitzats, perquè ja s’ho sabia, i d’altres que preguntaven què era aquella e majúscula girada davant de la ics (el quantificador existencial). A més, segons el tipus d’estudiant, el sistema té previst el tipus d’avaluació i el nombre de pàgines del treball que han de presentar. Quan la gestora acadèmica va passar del tercer tipus de Hausarbeit, vaig desconnectar! Evidentment, estan en procés continu de canvi de pla d’estudis, cosa que posa dels nervis tots els professors.

En cinquè lloc, les reunions són tan llargues i inútils com aquí i a més les convoquen a dos quarts de nou del matí. Sortir de casa a quarts de vuit amb dos sota zero per anar a discutir una altra vegada el que ja s’havia discutit i per canviar el que ja s’havia acordat pot provocar un trauma o que et vinguin ganes de comprar una escopeta.

En últim lloc, els degans i rectors de la Universitat d’Hamburg estan obsessionats amb retallar i amb carregar més feina als professors. Es veu que allà no tenen la megacrisi que tenim nosaltres, però la construcció de l’edifici de la Filharmònica (Elbphilharmonie Hamburg) és com un forat negre que xucla tots els diners de la ciutat-estat (Hamburg és el seu propi Land). Es va planificar que estaria acabat al 2010 i costaria 241 milions d’euros. Al 2008 ja van calcular que serien 450 milions i enguany ja han dit que almenys seran 500 milions i no estarà acabat fins al 2015. Déu ni do per ser gent austera (i garrepa, segons la fama que tenen els hamburguesos entre la resta d’alemanys) i no pas mans foradades com nosaltres.

En resum, que podem aprendre moltes coses dels alemanys, però alguns vicis semblen universals.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén