Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Octubre de 2012

Presentacions de l’IDL12 disponibles

Ja us podeu descarregar les presentacions del congrés Information, discourse structure and levels of meaning, que vam organitzar la Laia Mayol (UPF) i un servidor el 25 i 26 d’octubre, dintre del Projecte FFI2011-23356 “La composicionalidad del significado y las operaciones semánticas en la interfaz sintaxis-semántica y en la interfaz gramática-cognición (COMPOSING)” (IP: Maria Teresa Espinal). Ho podeu fer des de la pàgina del programa. Que vagi de gust!

Per a en Jordi Castellanos

El silenci dels morts

La terra cobra el delme. No parlem,
però, dels morts i fem-nos lentament
al pensament que alguna cosa d’ells
és molt a prop.

        Visquem-ne acompanyats

com si només ens departís una paret de fum
que priva sols de veure’ns. Llur silenci
se’ns fa sensible, de vegades,
intensament, en un record.

No deixis de voltar-te
de les seves imatges. Cada dia
posa’ls flors al seu costat, per si poguessin
sentir la flaire de les roses.

            Què sabem del cert

de llur manera d’ésser? Preservem les coses
que van tocar, deixem-les allà on eren,
quietament. I potser un dia
se’t manifestaran.

        I si no ho fan, espera

pacientment, contemplativament,
tota la vida. Viu la teva vida
mesclada amb ells.

        Usa dels morts així.

Joan Vinyoli (dins Vent d’aram)

Tristíssima notícia: en Jordi Castellanos ha mort

En Jordi Castellanos ha mort aquesta matinada. És una pèrdua incalculable per als seus familiars i amics, però també deixa una ferida en l’àmbit de la Filologia Catalana que trigarà anys a guarir-se. Ens queda, però, a més de la seva obra imponent, el seu exemple d’investigador tenaç i rigorós, de professor exigent i d’intel·lectual d’una catalanitat insubornable. Ho destaquen l’Avenç, l’Ara, Vilaweb i el 3/24.cat.

La capella ardent estarà instal·lada al Tanatori de Collserola des d’avui divendres, 19 d’octubre, a les 16 hores a sala de vetlla núm. 13.

La cerimònia de comiat serà demà a les 13.15 hores.

Diccionari inversemblant: el ministre Wert i la lexicografia

Encara que els diccionaris generals no acostumen a incloure noms propis, sí que incorporen derivats de noms propis (marxisme, darwinià). Gràcies a Mariano Rajoy tenim una nova mina de neologismes basats en l’inefable ministre Wert. En recullo els primers:

conwertir
tr [el ministre Wert] Fer canviar els sentiments, les opinions, les idees, nacionalistes, als alumnes catalans.

2 tr esp [el ministre Wert] Emmenar (els alumnes) a creure i abraçar l’espanyolisme.

3 tr esp Retornar a l’espanyolisme en què (els alumnes) havien deixat de creure o de practicar per culpa de la consellera Rigau.

diwertir
v 1 tr 1 [el ministre Wert] Desviar, allunyar el sistema educatiu d’allà on és fent-lo anar cap a una altra banda.
2 MIL [el ministre Wert] Atreure (els rectors de les universitats) a un lloc diferent del de l’operació principal, per dividir les seves forces i fer-les més dèbils.

2 tr [el ministre Wert] Distreure, entretenir, agradablement, recreant els espectadors de Telemadrid.

inwertir
v. tr. [el ministre Wert] Posar en una direcció, posició, oposada el sistema educatiu, mitjançant una retallada general del recursos.

subwertir
v tr [el ministre Wert] Destruir, tirar a terra el sistema educatiu català.

wertgonya aliena
f. Vergonya que hom sent per alguna cosa que fa o diu el ministre Wert.

sindicat wertical
adj fig Sindicat de mestres organitzat de manera jerarquitzada de dalt a baix, que no té en compte la base i que es plega als dictats del Ministre Wert.

wertigen m. 1 Alteració del sentit de l’equilibri caracteritzada per una sensació de rodament de cap que provoquen les declaracions del ministre Wert.
2 fig Torbament del judici que fa que el ministre Wert es mogui per impuls, sense domini de si mateix.

Plagiaris i nivell intel·lectual

He llegit amb estupor que la ministra d’educació d’Alemanya està acusada de plagiar la tesi doctoral (com un ex-ministre de defensa també del govern de Merkel i el primer ministre de Romania). La cosa resulta d’allò més escandalosa, però alhora mostra un cert nivell cultural i social: els polítics tenen estudis superiors i es persegueix la deshonestedat científica i acadèmica.
Tant de bo al nostre país poguéssim tenir escàndols com aquests i no com el de la vicepresidenta Ortega, que lluïa títol i no va acabar la carrera. De moment, el màxim que tenim és l’acusació contra l’inefable ministre Wert de plagiar (malament) el seu model pedagògic dels germans Marx (els no comunistes).

Associacions que fan pensar

Demà és la Mare de Déu del Pilar però també el Dia de la Hispanidad (no pas la Fiesta Nacional, que són els toros) i alhora la commemoració del descobriment d’Amèrica (o millor de l’arribada de Colom a les Antilles, que es pensava que eren les Índies). Això és sabut de tothom. El que no se sap tant (jo ho ignorava, cosa que no és estranya, ja que ignoro moltíssimes coses) és que també és el dia de la patrona de la Guàrdia Civil que ens vol enviar irònicament don Alejo. És per això que Alícia Sánchez-Camacho s’ha explicat sobre la seva visió d’una escola trilingüe (?!) no pas al Parlament, sinó en un acte a la comandància de Catalunya de la Guardia Civil. És curiós, però, que la informació del web del PPC no digui ni un mot del lloc on va fer les declaracions, cosa sorprenent, sabent com sabem que és filla de guàrdia civil (com Carod-Rovira) i que l’ABC li va dedicar un magnífic article hagiogràfic titulat “La hija del comandante” (sobre això, llegiu-vos el magnífic llibre de Joan B. Culla “La dreta espanyola a Catalunya“, que repassa els fills de militars, guàrdies civils i policies que han fornit els quadres dirigents del PPC).

En resum, la recepta contra la independència dels qui s’apleguin demà a la Plaça Catalunya (multitudinàriament, per descomptat) no pot ser més clara: Espanya, Església i Guàrdia Civil. Nihil novum sub sole, doncs.

Wert i una nova vacuna

El ministre Wert va camí de marcar un abans i un després en la prou poblada nòmina de polítics maldestres que fan créixer el nombre de catalans que volem tocar el dos d’Espanya com més aviat millor. Avui s’ha despatxat amb l’espanyolització dels alumnes catalans per fer de l’esquizofrènia identitària un tret natural. Si es pensa que ho aconseguirà amb el sistema educatiu, va ben errat: al fracàs escolar general hi sumarà el fracàs espanyolitzador. Si molts alumnes no saben entendre un text senzill, com vol que entenguin un borrall de la constitució espanyola o s’empassin els insofribles llibres sobre el problema d’Espanya? Llevat que el mètode pedagògic sigui sessió contínua de vídeos dels partits de ”la (antes) roja (que rota)” o de la selecció de Copa Davis… Això ja faria pel concepte de cultura i educació del ministre d’ídem.

En qualsevol cas, si vol resultats, que ho deixi en mans de la ministra de sanitat: una vacuna que mati els anticossos catalans, això sí que seria efectiu. Tenim sort que amb la misèria que dediquen a recerca quan la tinguin ja farà anys que serem independents…

Canvi de paràmetres

George Lakoff, que va ser lingüista abans que gurú del llenguatge polític, ens va mostrar que els paràmetres en què establim les discussions condicionen el missatge. És una variant de la hipòtesi de Sapir-Whorf, que venia a dir que la nostra llengua condiciona la nostra visió del món. Aquesta reflexió resulta molt pertinent en la situació actual en què els polítics madrilenys comencen a perdre l’oremus. Si ens fixem una mica en les declaracions a la premsa, veurem que la independència de Catalunya es planteja molt sovint en termes de disputa conjugal i, per tant, són habituals les metàfores de ‘ruptura’ o de ‘divorci’. És evident que es tracta d’un plantejament interessat i en gran mesura especiós: si Espanya i Catalunya formen un matrimoni, està clar que no és segons el dret civil català i, per tant, tenim un règim de béns compartits i els diners se’ls queda tots un dels cònjuges (diguem-ne Espanya), que deixa un sobre amb els diners per fer la compra setmanal (diguem-ne ‘fons de liquiditat autonòmic).
Cal dir que Artur Mas ha sabut defugir aquesta trampa conceptual i ha plantejat la qüestió en uns paràmetres diferents: Catalunya ja no és menor d’edat, ha crescut i vol emancipar-se. Res de ruptures ni violències, sinó un procés natural i inevitable. Un plantejament hàbil i intel•ligent!

MILF

Abans que comenceu a pensar malament, heu de saber que la sigla MILF correspon al Moro Islamic Liberation Front, que en català han traduït per Front Moro d’Alliberament Islàmic. El Front Moro d’Alliberament Islàmic és notícia al 324.cat perquè ha arribat a un acord de pau amb al govern filipí després de dècades de lluites i morts. És una bona notícia i un bon exemple per a qui vulgui prendre nota (no pas el govern espanyol, esclar, que és el més llest i espavilat dels governs que es fan i es desfan i no necessita ni ajuda ni consells ni lliçons).

La notícia també m’interessa pels aspectes lingüístics. En primer lloc (ara ja podeu pensar malament), cal destacar la divertida coincidència entre un grup islàmic armat (ergo misogin) i la categoria eroticopornogràfica de les dones madures atractives (MILF és l’acrònim anglès de ‘mom i’d like to fuck’). Si això no és una ironia, no sé pas que ho pot ser…

El segon és la paraula ‘moro’. Aquest mot tan espanyol a les filipines serveix per denotar (no pejorativament) els musulmans. I, de fet, la regió autònoma que es crearà es dirà Bangsamoro, literalment ‘poble musulmà’. Ara, la pregunta que ens hem de fer és si, per ser políticament correctes no hauríem de canviar el terme ‘moro’ pel més ‘correcte’ magrebí i parlar del Front Magrebí d’Alliberament Islàmic. Una solució ben galdosa!

Finalment una nota dedicada als que pateixen pel futur del castellà: noteu com fan la sigla del Front Moro d’Alliberament Islàmic a la notícia del 3/24:

El govern de les Filipines i el Front Moro d’Alliberament Islàmic (FMLI) han anunciat un acord que obre la via per signar la pau i posar fi a dècades de lluita armada que han causat desenes de milers de morts.

El FMLI? Després del que va costar desfer-nos del castellanisme OLP en comptes del correcte OAP, ara ens hem d’empassar aquest calc del castellà?

Frases memorables

Encara no ha començat la campanya electoral (a Catalunya), però ja comencem a tenir frases memorables. Avui us vull fer notar una magnífica mostra de lògica de primer nivell a càrrec d’un anònim càrrec del PSOE. La inefable Carme Chacón, a la seva entrevista a Antena 3, va deixar anar una frase de ressons mítics per respondre a la pregunta sobre les seves ambicions polítiques:

[q]uan arribem al riu, creuarem el pont.

Ara, la rèplica d’un crític anònim del seu partit és de coll de dama:

Ja va creuar una vegada el pont i no va arribar l’altra vora.
La Vanguardia 6/10/2012

Una lògica impecable! És com si un diu

Vaig travessar el carrer però no vaig arribar a l’altre banda.

o

Vaig gastar tots els diners però no tots.

Evidentment, el crític anònim del PSOE no sap què és l’aspecte perfectiu.

Aquesta és una mostra del gran nivell dels nostres polítics, però amb la campanya electoral ens esperen grans mostres d’intel·ligència i perspicàcia. Mirem d’entomar-les amb bon humor.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén