Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Maig de 2012

Ignorància científica

Gràcies al magnífic blog de l’Enric Canela, he pogut baixar-me l’informe “Comprensión de la ciencia” de la Fundación BBVA. És una lectura imprescindible, encara que ja us avanço que et deixa ben deprimit. La conclusió bàsica és la següent: Espanya és el país d’Europa que té pitjor coneixement científic, seguit per Polònia i Itàlia (que siguin els tres països més catòlics d’Europa no deu ser casualitat, oi?). Cap sorpresa, oi? Ara, els detalls fan basarda.
Per exemple, quan es demanava que diguessin el nom de tres científics, a Espanya hi havia un 45% que no en sabia cap, el pitjor de lluny, ja que el següent era Itàlia, amb un 30% d’ignorants totals.
I els qui en sabien cap? Quins noms deien? Això és ben curiós. Només el 4,8% citava Ramón y Cajal i un 2,5% Severo Ochoa, els premis Nobel espanyols. Compareu amb Polònia, que són uns xovinistes i citaven dos polonesos els dos primers: Marie Curie (45,3%) i Copèrnic (32%). O amb Itàlia: Galileu (18,4%), Montalcini (12,7%), Leonardo da Vinci (10,3%), Volta (6,8%), Fermi (6,1%).
La impressió no pot ser més negativa: Espanya és un país amb un nivell científic que fa pena. La pregunta que ens hem de fer és: quina responsabilitat té el sistema educatiu en tot plegat? Com és possible que les generacions que han passat més hores a l’escola siguin encara ignorants en ciència? Què els ensenyen o, millor, què no els ensenyen?
Ja sé que la Fundació Jaume Bofill ens pot fer un contrainforme (com va fer amb l’informe PISA) per explicar les dades i alhora mantenir que el sistema educatiu és excel•lent i els mestres són extraordinaris i que el problema és extern i producte de la desigualtat social i de la falta de recursos, però em penso que ara que tothom exigeix (paraula d’ús general, avui dia, que ha bandejat demanar o proposar) responsabilitats, seria el moment que els educadors n’assumissin les seves. Ho exigeixo.

Llull i la psicoanàlisi

Si ja és prou molest que pseudociències com la psicoanàlisi tinguin tant de prestigi i cabuda a les universitats (al costat d’altres farses com l’homeopatia o el marxisme, per exemple), haig de reconèixer que puc tolerar els farsants si no es fiquen en el meu terreny. Ara, quan són prou agosarats (o desvergonyits) per posar les grapes damunt de Ramon Llull i relacionar-lo amb Lacan, ja cal que ens calcem i comencem a esmolar les eines. Aquest és el cas del llibre de Miquel Bassols i Puig “Llull con Lacan” (Gredos, 2010). Us en reprodueixo el sumari perquè els col·legues medievalistes i lul·listes trobin un motiu més per afegir-se a la indignació general i per sortir al carrer a cremar coses:

La clínica psicoanalítica de las psicosis ha extraído sus principales enseñanzas de las producciones escritas del sujeto psicótico. El caso del juez Schreber, cuyas Memorias de un neurópata fueron para Sigmund Freud el origen de su análisis inaugural del sistema delirante, se mantiene todavía hoy como un paradigma de esta enseñanza que está en el principio del tratamiento posible de la psicosis. Por otra parte, la lectura que Jacques Lacan hizo de la obra de James Joyce para deducir la estructura del sinthoma es hoy el ejemplo que hay que seguir cuando se trata de dejarse enseñar por la producción escrita del sujeto en el proceso psicótico. Este libro quiere extraer una enseñanza de la lectura del texto de Ramon Llull, el insigne filósofo y escritor catalán medieval. Para formular nuestra hipótesis en una sola frase: el verdadero nombre de Llull es Amat. Y el psicoanálisis hace posible leer esta contingencia del significante como una necesidad de la estructura. El nombre de Amat es, en efecto, el que nombra el ser del sujeto en una experiencia que se ordena en tres vertientes fundamentales: en los signos del amor que se despliegan en una forma erotomaníaca de la relación con el goce del Otro, forma designada con el término, neológico, de Amancia; en una experiencia de la palabra que es aparición del significante en lo real, experiencia designada con el término, neológico también, de Affatus; y en la letra que cifra el goce del Otro, escritura que Ramon Llull construye en el famoso sistema de su Ars. Estas tres vertientes hacen un nudo que la enseñanza de Lacan nos permite leer como un sinthoma, el mismo que el sujeto construye para hacerse el nombre de Amat, el mismo que nos enseña lugares inéditos de la experiencia del sujeto psicótico.

L’únic consol que ens queda és que aquesta gent es dediqui a desbarrar i no es dediqui a la psicologia clínica, perquè si ho fan, haurem begut oli.

L’efecte Wert

En un famós article (‘Unskilled and Unaware of It: How Difficulties in Recognizing One’s Own Incompetence Lead to Inflated Self-Assessments’, Journal of Personality and Social Psychology, 1999, Vol. 77.6:1121-1134), Justin Kruger i David Dunning van mostrar amb diferents experiments que com més ignorant és la gent més intel·ligent es pensa que és. És el que s’ha batejat com a ‘efecte Dunning-Kruger’ i que podem resumir amb la cita següent (p. 1131-2):

We have argued that unskilled individuals suffer a dual burden: Not only do they perform poorly, but they fail to realize it. It thus appears that extremely competent individuals suffer a burden as well. Although they perform competently, they fail to realize that their proficiency is not necessarily shared by their peers.

El mèrit d’aquests autors va ser quantificar de manera rigorosa una realitat ben evident i constatada des dels temps de Sòcrates: la gent es nega a reconèixer la seva ignorància. No resulta estrany, doncs, que les teories postmodernes que posen sota sospita el raonament i el progrés científic i intel·lectual tinguin tant d’èxit en certs àmbits, com denuncien Paul Gross, Norm Levitt, Noretta Koertge o Alan Sokal i com ho prova que farsants o bojos (no sé quina categoria és pitjor) com Lacan o Deleuze tinguin cabuda als plans docents universitaris.

El que no es podien imaginar Dunning i Kruger és que la política universitària espanyola els oferiria un terreny de contrastació empírica tan fèrtil. Si hi ha un exemple magnífic del funcionament de l’efecte Dunning-Kruger és el ministre Wert, com ens ha ensenyat l’Enric Canela. Difícilment trobaríem, un cas tan evident d’ignorància disfressada de seguretat i perspicàcia (ben amanida amb fal·làcies i mentides diverses). Proposo, doncs, rebatejar l’efecte Dunning-Kruger com a ‘efecte Dunning-Kruger-Wert’.

Convocatòria de places de lector a l’estranger

L’Àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull obrirà ben aviat el procés de selecció de docents d’estudis catalans a l’exterior 2012 (lectorats), en concret a universitats d’Alemanya, Bèlgica, l’Estat espanyol, els Estats Units, França, Itàlia i el Regne Unit.

El termini de presentació de sol·licituds és del 18 de maig a l’1 de juny de 2012.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull, on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntin la documentació requerida.

DFFNS: gata i gat

Ja hem vist en diferents entrades d’aquest peculiar Diccionari de Frases Fetes No Sexista que la discriminació i la invisibilització del gènere femení és la norma dels diccionaris i dels seus masclistes redactors (i alienades redactores). Avui ens ocupem d’un cas escandalós: el gat i la gata. Quan ens ocupem dels mascles veiem una gran varietat de frases fetes:

gat
3 a un gat vell, no li diguis mix Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus al gat Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gat, vet aquí el conte acabat Fórmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gat per llebre Donar garsa per perdiu.

7 els gats sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com els gats) Expressions per a indicar que hom té molt bona sort, surt ben parat d’accidents, situacions difícils, etc.

8 ésser un orgue de gats Expressió que hom aplica a una reunió de persones en què tothom crida, ningú no s’entén, etc.

9 estar com gat i gos (o com el gat i el gos) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gat dels frares Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gat de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Noi aprenent de mariner.

12 gat escaldat, amb aigua tèbia en té prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gat vell Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gat amagat Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan el gat no hi és les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gats Nombre de persones que hom considera insignificant.

17 què sap el gat de fer culleres, si mai no ha estat cullerer? Frase que es diu a un que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.

18 semblar un gat escorxat Ésser molt magre.

19 tenir set vides, com els gats Expressió emprada per a referir-se a algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.

20 una colla de gats Conjunt de persones de poc seny o poca significació.

(Fins i tot, quan mamem més del compte podem agafar un gat (i anar, doncs, gat, engatats o tenir el gat).)

Quina diferència més escandalosa amb el femení gata, que queda reduït al pejoratiu i masclista

gata maula (o moixa) Persona que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quieta, d’innocent, etc.

És inacceptable de totes totes i encara que ja som a la tercera dimensió de les retallades, cal defensar (indignant-se i amb xiuladissa, si pot ser) l’ampliació de l’entrada gata del diccionari de la manera següent:

gata
3 a una gata de la tercera edat, no li diguis mixa Refrany que indica que no cal donar lliçons a les persones experimentades.

4 cercar (o buscar) cinc (o tres) peus a la gata Fer per complicar una qüestió, primfilar injustificadament.

5 darrere la porta hi ha un gata, aquí s’acaba la perorata Fórmula per a acabar una rondalla.

6 donar (o vendre) gata per llebre Donar garsa per perdiu.

7 les gates sempre cauen de potes (o de quatre potes) (o caure sempre de potes [o de quatre potes] com les gates) Expressions per a indicar que dona i hom té molt bona sort, surt ben parada i parat d’accidents, situacions difícils, etc.

8 ésser un orgue de gates Expressió que dona i hom aplica a una reunió de persones en què tota dona i tothom crida, ninguna ni ningú no s’entén, etc.

9 estar com gata i gossa (o com la gata i la gossa) Estar, dues persones, molt malavingudes, barallar-se de continu.

10 gata de les monges Persona sorneguera o inclinada a plaguejar.

11 gata de mar (o de nau, o de vaixell, etc.) MAR Dona jove aprenent de marinera.

12 gata escaldada, amb aigua tèbia en té prou Refrany que ensenya que les persones que han sofert un dany, solen estar atentes a no sofrir-ne d’altres, encara que no siguin tan greus.

13 gata de la tercera edat Persona de molta experiència, que sap tots els trucs, que difícilment hom pot enganyar.

14 haver-hi gata no visibilitzada Haver-hi un motiu, un maneig, etc., ocult.

15 quan la gata no hi és les rates ballen (o van per la cuina) Refrany que significa que, en faltar l’autoritat, la gent abusa de la seva llibertat.

16 quatre gates Nombre de persones que dona i hom considera insignificant.

17 què sap la gata de fer culleres, si mai no ha estat cullerera? Frase que es diu a una que vol fer coses que no sap fer o que parla d’allò que no entén.

18 semblar una gata escorxada Ésser molt magra.

19 tenir set vides, com les gates Expressió emprada per a referir-se a alguna o algú que, per la seva bona sort o fortalesa, ha salvat la vida, o dona o hom creu que la salvarà, en circumstàncies extremament perilloses.

20 una colla de gates Conjunt de persones de poc seny o poca significació, per tant mascles.

A més, per equilibri genèric (i.e. ‘de gènere’), caldria suplementar l’entrada gat per incorporar:

gat maul (o moix) Home que sap dissimular les seves intencions afectant aires de quiet, d’innocent, etc.

Finalment, amb ànim d’exhaustivitat, no seria sobrer insistir davant les autoritats per rebatejar l’ignominiós ‘Els quatre gats’ amb un nom més actual i escaient, que deixés d’invisibilitzar les gates, com fa des del Modernisme.

Una oportunitat única

Sembla impossible que es pugui repetir una oportunitat semblant: quatre candidats a rector de la UAB en un debat cara a cara, al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Serà dimarts dia 15 a les set de la tarda, gràcies a l’Associació d’Amics de l’Autònoma. Si hi voleu assistir, heu de confirmar la vostra assistència a través del correu-e amics@uab.cat o del telèfon 93 5811490. Penseu que també podreu seguir el debat per internet a través del web de l’Associació.

Gramaticidis

Fa anys que els barcelonins vam perdre aquell meravellós innovador lingüístic que era Joan Clos, a qui devem perles lèxiques com aquell ‘amb sense’, que l’actual alcalde Xavier Trias no sembla que pugui assolir (ell és un innovador fonètic, més aviat). Si recordo amb anyorança en Clos (dec ser l’únic barceloní que ho fa i encara per motius espuris), és perquè m’he trobat amb un ‘gramaticidi’ semblant, però que ha fet forat de manera esparverant, com ho demostra aquest titular del 3/24:

Mas diu que Catalunya tindrà Hisenda pròpia amb o sense pacte

Ja sé que hi ha altres ‘clixés’ periodístics que s’imposen com una moda (l’ubic ‘sí o sí’, per exemple), però aquest que avui comento és més greu perquè ataca el sistema lingüístic d’una manera que no fa l’altre. És evident que els catalans sempre hem preguntat si algú vol el cafè amb sucre o sense o si el vol amb llet o sense i hi ha un bon motiu per fer-ho així: amb és una preposició àtona i necessita el nom per ‘sobreviure’ d’una manera més peremptòria que no la preposició tònica sense, la qual cosa fa que no poguem dir *El cafè el vull amb ni coordinar la preposició (*amb o sense pacte). És si fa no fa el que passa amb l’article definit, que veiem coordinat ad nauseam en textos políticament correctes, però `gramaticides’ (*els i les estudiants, *els i les treballadores, etc.).

Ja sabem que això és una conseqüència directa del fet que el castellà fa con o sin razón (i con razón o sin ella), però dels professionals de la llengua (un qualificatiu que els periodistes no deixen d’aplicar-se com si fos l’ISO 9001) esperaríem una mica més de sentit (i seny) lingüístic, oi?

Més fàcil matemàtiques que català

Si heu seguit el meu blog, ja sabeu que la prova de català de la selectivitat ha estat, és i serà indefectiblement més difícil que la de castellà (en contra de l’opinió de la caverna mediàtica i Konvivencia Kívica Katalana, que insisteixen que els nens catalans són analfabets en castellà i els aprovem per fer veure que no som uns castellanocides). Avui, ja puc llegir al 3/24.cat que a la prova de sisè de primària el català ja és més difícil que les matemàtiques. No descarto que en la pròxima prova ja sigui més difícil que fer la declaració de la renda…

No cal dir que això ja lliga amb el fet que el català és una llengua inventada per un enginyer químic a principis del s. XX per tocar els collons als castellans… O és això, o ja cal que ens calcem…

A Linguistic Bibliography in Bibtex

Since I discovered LaTeX in the nineties, I have accummulated quite a big bibliography on linguistics in Bibtex. It originally predated Richard Thomason’s bibliography (great stuff!), but I think it is now more of the taste of linguists. You can download it here, and make it grow!

Els candidats es presenten

Avui hem rebut a través del correu institucional un missatge de cada un dels quatre candidats a rector. Avui no entraré en la retòrica interna dels textos, sinó que em centraré en l’encapçalament, que no coincideix en cap candidat:

Arboix
Benvolgudes i benvolguts companyes i companys,

Coll
Benvolguts i benvolgudes:

Sancho
Benvolgudes, benvolguts,

Solà
A tota la comunitat universitària, estudiants, personal d’administració i serveis, investigadors i docents:

Dos breus comentaris. D’una banda, sorprèn que l’únic qui no desdobla en masculí i femení (a l’encapçalament, ja parlarem del cos del text, ja) sigui el candidat ‘alternatiu’ i d’esquerres: això demostra que les beneiteries de la correcció política no tenen límits ni aturador! A més, cal recordar als ‘desdobladors compulsius de gènere’, que tampoc cal fer-ne un gra massa i convertir una salutació en un trencaclosques gramatical. Si ens hi posem, podem acabar dient “les i els nenes i nens precioses i preciosos”, però a risc de no entendre un borrall del que llegim o mirem de llegir. A l’equip d’Arboix, em permeto de recomanar-los circumspecció i no embolicar la troca gramatical, que prou amarga és la realitat per afegir-hi bilis gramatical.

De l’altra, m’agrada veure que el candidat Solà ha captat l’essència del sistema de castes (estaments, en diuen) universitàries (aquí hi podria posar un ‘universitari’ per fer el text més arboixà…) i l’ha arranjat segons la seva importància:

      sense estudiants, ens tanquen la parada, com ja va dir Ortega (el filòsof primer, la vicepresidenta, després), per tant al davant de tot;
      sense PAS la universitat no funciona (com no deixen de recordar-nos-ho): si no ens obren la porta de l’aula o, millor dit, si no ens donen la clau perquè ens obrim la porta de l’aula, la cosa no rutlla, per tant els segons;
      sense els investigadors, no tindríem projectes de recerca i no podríem cobrar el cànon corresponent (‘impost revolucionari’ en diuen alguns), que ens salva de la bancarrota, per tant els tercers;
      sense els docents, els estudiants serien més feliços, el PAS viuria més tranquil i els investigadors tindrien més espai per a la recerca, per tant, els últims o directament al carrer.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén