Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Abril de 2012 Page 1 of 2

El camí a l’excel·lència educativa passa per Andorra

Llegeixo amb astorament una notícia del 3/24:

Escaldes-Engordany
Proposen acomiadar una mestra d’Andorra pel nivell massa alt dels seus alumnes

Un inspector del ministeri d’Educació ha aconsellat l’acomiadament d’una mestra d’Andorra perquè els seus alumnes tenen un nivell massa alt pel que correspon a la seva edat. Els pares i mares del centre s’han mobilitzat per evitar que la mestra perdi la feina.

La docent treballa amb un grup d’alumnes de 4 anys de l’escola espanyola d’Escaldes-Engordany. L’inspector n’ha proposat l’acomiadament en comprovar que els petits, amb només 4 anys, saben llegir, comencen a escriure i també ja són capaços de sumar i restar.

L’acomiadament estaria avalat per la direcció del centre. Els pares i mares i el col·lectiu de professors de l’escola s’han mobilitzat perquè la mestra no perdi la feina. Ho han anat a reclamar a la Conselleria d’Educació de l’ambaixada espanyola, que s’ha compromès a garantir el control per evitar una injustícia. Els pares consideren que els arguments que s’esgrimeixen per acomiadar la docent no tenen cap sentit.

Es veu que la professora s’havia equivocat: els nens no van a escola a aprendre, sinó a ser feliços. (Per cert, si això és motiu d’acomiadament, a la universitat els professors no cal que patim, que no ens despatxaran –almenys no per això!).

No vull ser apocalíptic, però el futur que ens espera als pares serà ensenyar a sumar i a restar i a llegir i a escriure en la clandestinitat!

Castalia ELE

Fa temps us parlava de la col·lecció Castalia ELE, que dirigeix Juana Gil. És una nova manera d’acostar-se als materials didàctics de L2, a partir dels coneixements teòrics més actuals i de les aportacions de la lingüística comparada per fer una síntesi que tingui en compte la diversitat lingüística a l’aula i les necessitats del professor. Us els recomano!

Els eufemistes

Cada dia, camí del col·legi del nen o de tornada, passo un davant de la Sala Tallers del TNC, on s’anuncia una obra de teatre de Jordi Oriol: Eufemistes. I malgrat que ja no està en cartell, no pot ser més actual: sembla que les televisions i les ràdios estiguin ocupades (amb k?) per eufemistes. L’altre dia sentia al Telenotícies una notícia sobre la preocupació del tercer sector per les persones en risc d’exclusió social i em vaig sentir frustrat. Després van explicar que un expert o un responsable polític es mostrava il·lusionat perquè el sistema educatiu català tenia molt de marge per a millorar i em va començar a pujar la mosca al nas. Després va ser el ministre Montoro que ens va assegurar que no ens estan apujant els impostos, sinó que ens caurà una “ponderació per afavorir el creixement i la creació d’ocupació” i ja em van treure de polleguera. Què m’estan explicant? Es pensen que em mamo el dit o que sóc massa sensible per afrontar la realitat sense edulcorants ni circumloquis? Tant si pretenen daurar-me la píndola com si em volen evitar un disgust, tinc motius per exigir que parlin pla i català, sense eufemismes ni paraulotes buides i lletges. I si ja no podem dir pobres als pobres, ni marginats als marginats, ni fracàs al fracàs, ni collonades a les collonades, aleshores que ens ho facin saber, però sense eufemismes.

Les eleccions més apassionants

Finalment ja tenim les candidatures a rectora o rector: quatre valents que s’han decidit a presentar un projecte i un programa! Tot un luxe en època de crisi. Són la Margarita Arboix Arzó (Veterinària), en Joaquim Coll Daroca (Medicina), en Ferran Sancho Pifarré (Econòmiques) i en Pere Solà Gussinyer (Educació). A tots quatre molta sort i que sàpiguen encoratjar-nos amb les seves propostes.

Drac-queen

Fa una estona llegia un missatge (no desitjat) de la Comissió (anònima) de Mobilitzacions de la UAB, en què proposaven una festa de Sant Jordi retallada.

Celebra el Sant Jordi (retallat) amb nosaltres!!

1. De 9 a 17h, paradeta al rectorat: Venda de roses (retallades) solidàries per eixugar el dèficit de la UAB i “merchandising” divers.

2. Tira-li floretes al teu gerent: recollida de flors literàries per traslladar els nostre pensaments al nostre gerent en el marc de la diada catalana dels enamorats, el llibre i la rosa. Descarrega’t la rosa aquí, i te la retalles tu mateix! Pots lliurar la teva floreta a la paradeta, o ens l’envies per correu intern a la Comissió de Mobilitzacions Edifici A.

2. Gran concurs de poesia retallada: poesia breu sobre la crisi, les retallades i la m… que els va p… (bases). Envia’ns el teu poema per e-mail o directament a la paradeta!

3. CONCURS DE SELECCIÓ!!! Necessitem un Sant/a Jordi/Jordina alternatiu/iva per acabar amb el Drac de la Crisi de la UAB (això sí que no es retalla). Inici del procés de selecció i entrevistes a la sala Garbí del rectorat (a partir de les 10:30). És requisit indispensable vestir-se de caballer/a. Cavall a valorar.

Us hi esperem!!

Amb els suport de les juntes i comitès del PAS i del PDI

Haig de reconèixer que tenia la seva gràcia i celebro que la clatellada que ens està caient al damunt a les universitats no ens faci perdre l’humor.

Per sumar-m’hi, els recomano que no siguin androcèntrics i que no pressuposin la masculinitat de la crisi. Potser no és un drac (mascle), sinó un de femella: una “drac-queen”.

Un nou rànquing d’universitats

Gràcies a l’Enric Canela, que està al cas de tot el que té a veure amb la universitat, he descobert que els (i les) de Patatabrava.com, que ja havien creat un servei públic impagable amb les seves frases mítiques, han fet un rànquing d’universitats (d’unis, que en diuen). L’Autònoma és la 22a i, entre les facultats, Lletres ocupa l’onzè lloc.
Està molt bé perquè complementa l’Academic Ranking of World Universities de la Universitat Jiao Tong de Shanghai i el Times Higher Education World University Rankings.

A més posa de manifest la inutilitat de les enquestes de l’OPQ (i de l’OPQ, per extensió!).

La candidatura fantasma

En general, a les eleccions molta gent es queixa que no sap a qui votar. La UAB és un cop més capdavantera i ha portat aquest dilema de la societat democràtica contemporània a l’extrem: la candidatura anònima. En una iniciativa alternativa i revolucionària, avui hem rebut al correu institucional la presentació de la candidatura fantasma a rectora (música d’orgue sinistre) “La Nova Universitat Pública, la nova UAB” (sense l’adjectiu ‘unitari’!).

Després de llegir les propostes (que podria assumir la CGT-PUDUP sense canviar-ne una coma), pots anar a un blog fantasma (amb un fons negre que et deixa acollonit) on desenvolupen el tema amb gran profusió de ‘totes i tots’. Finalment, després de cercar amb molta cura, pots veure la cara de la candidata (serà una dona, atesa la clara vocació antipatriarcal de la candidatura):

Candidata a rectora

Hom podria pensar que s’amaguen per no espantar (la síndrome del fantasma de l’òpera), però jo estic convençut que defugen el protagonisme, no creuen en la representació personal i es volen centrar en les propostes, però no em feu gaire cas, que el sabàtic em té les neurones alterades.

Metàfores marineres

La setmana passada, a la sessió del Parlament que va debatre les (pen)últimes retallades, els polítics es van transformar en poetes i van tirar del repetori de metàfores. Artur Mas ens plantejava el possible futur de Catalunya com el Costa Concordia:

O prenem decisions encara que no ens agradin o acabarem com el Costa Concordia, embarrancats i amb la panxa amunt.

Joan Herrera s’agafava a l’actualitat cinematogràfica i del Museu Marítim i ens veia com el Titanic:

O prenem decisions encara que no ens agradin o acabarem com el Costa Concordia, embarrancats i amb la panxa amunt.

Jo no em puc estar d’afegir-me a la febrada marinera, encara que sigui en un nivell més modest. Aquí teniu la meva metàfora pictòrica del futur de la universitat catalana (la UAB és el pobre que té el cap sota l’aigua). Que Gericault em perdoni.

Una diagnosi crua i encertada

L’Enric Canela fa una encertada i crua diagnosi del sistema educatiu català a l’Econòmic. Val la pena llegir-la, encara que el panorama que dibuixa sigui depriment. En qualsevol cas, després de sentir el ministre d’educació a la roda de premsa de divendres descrivint el sistema universitari espanyol, la dosi de fluoxetina que necessitem per a anar a treballar ja és prou alta…

A l’abril, la llengua de signes catalana

Aquest mes d’abril serà excepcional per a la Llengua de Signes Catalana (LSC), perquè tindrem la lectura de dues tesis doctorals sobre aquesta llengua, que és oficial al nostre país. El dimecres 18 d’abril a les 12h a la Sala de Graus de l”edifici històric de la UB, Marta Mosella defensarà la tesi Les construccions relatives en LSC. Dos dies més tard, el divendres 20 d’abril del 2012, a les 11:30h a la Sala de Graus (55.309) de l’Edifici Tànger del Campus del Poblenou de la UPF, la Gemma Barberà defensarà la tesi The Meaning of Space in Catalan Sign Language (LSC). Reference, Specificity and Structure in Signed Discourse.

I entremig, un Workshop: Combining Clauses in Sign Language. Tindrà lloc el 19 d’april del 2012, a la sala 52.101, del Campus de Comunicació-Poblenou, de la UPF (c/ Roc Boronat, 138, Barcelona).

Programa:

  • 10.30h – 11.10h: Carlo Cecchetto (Università degli Studi di Milano-Bicocca): Combining constituents into clauses: evidence for a hierarchical structure in LIS
  • 11.10h – 11.50h: Markus Steinbach (Georg-August-Universität): T.B.A.
  • 11.50h – 12.20h: Coffee break
  • 12.20h – 13h: Roland Pfau (University of Amsterdam): On the syntax of spatial adpositions in sign languages – simple and complex clauses

Tots tres esdeveniments tindran traducció simultània a LSC i cal felicitar el Josep Quer, la Joana Rosselló i la resta de membres del Laboratori de la Llengua de Signes Catalana per la (bona) feina que fan.

Page 1 of 2

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén