Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Març de 2012 Page 2 of 3

Pla docent alternatiu

Ja tenim pla docent alternatiu: perquè es pot fer vaga i aprendre (diuen)!

DIA 21
Hora: 9:30
Xerrada/Taller: els mitjans de comunicació, manipulació o informació?
Ponents: Estudiants
Aula: 501

Hora: 11:30
Xerrada/Taller: Per què serveix una vaga?
Ponents: Pere Duran
Aula: 108

Hora: 11:30
Xerrada/Taller: Cinefòrum: Expedient Bolonya
Ponents: Expedientats
Aula: 109

Hora: 16:00
Taller: Estratègia universitària 2015
Ponents: Estudiant
Aula: 108

Hora: 16:00
Xerrada/Taller: Feminisme i ensenyament
Ponents: Manuela Pérez
Aula: 109

DIA 22

Hora: 10:00
Xerrada/Taller: Taller de ceràmica. La tipologia en arqueologia
Ponents: Lara Gelabert
Aula: 108

Hora: 11:30
Xerrada/Taller: La (re)construcció del moviment estudiantil en democràcia, vist des de la UAB
Ponents: Martí Marín
Aula: 109

Hora: 13:00
Xerrada/Taller: Origen de la violència
Ponents: Rafael Micó
Aula: 108

Tots som Bill Murray

Feliç Dia de la Marmota! Ja tenim un comunicat de l’Assemblea de Lletres (a través de la PUDUP i no del seu web, en coma induït des del 26 de desembre del 2010):

Al llarg dels dies 19 i 20 de març, s’ha viscut a la Facultat de Filosofia i Lletres un intens debat sobre el posicionament que cal prendre de cara a enfocar les greus mesures aplicades des del rectorat i que ja foren assenyalades en el “Manifest Unitari 4 de març”; un document que, recordem, fou redactat per part d’estudiants, PAS i PDI i el qual es feia ressò de la problemàtica concreta de la Facultat.
El fet que l’ajust implica en el cas de Lletres; la supressió de més de 60 places de professorat lector i associat; supressió que afecta de ple a l’oferta docent estructural de la facultat i conseqüentment a la qualitat de la docència impartida i que nosaltres com alumnes patirem properament, la precarització de la plantilla del PAS i la deriva autoritària, tenaç i unilateral amb la qual s’ha considerat prendre aquest contingent de mesures per part de la Generalitat, amb l’amenaça de l’augment de taxes d’un 66% per l’any vinent; així com de l’equip rectoral, amb el total beneplàcit de la Degana de la nostra facultat, Teresa Cabré; ens ha fet plantejar un debat ampli en el mateix si de la comunitat estudiantil de cara a com donar veu a la nostra preocupació, donat la clara voluntat del deganat de desviar l’atenció vers els fets i no les problemàtiques que els han originat, com mostra el seu comunicat d’avui sobre les actuacions d’aturada de classes.

Envers aquesta preocupació, clarament manifestada amb la signatura de més de 1300 persones proclamant la seva adhesió a l’escrit i que reclamava una resposta urgent, les assemblees resultants al llarg d’ambdós dies han vist la necessitat de l’establiment d’un consens en el si de la comunitat estudiantil de la Facultat derivant-ne com a acord aturar l’activitat docent de la Facultat des del dimarts 20 de març fins el divendres 23, amb la idea de prosseguir el futur de la protesta, la qual continuarà existint fins que no s’aconsegueixi l’adhesió de la degana i el seu equip al Manifest i el inici d’un debat públic i vinculant a la comunitat de Filosofia i Lletres sobre les mesures d’ajust. Per a vehicular l’opinió de la comunitat estudiantil en aquesta progressió, s’ha acordat també la realització d’un referèndum pel proper dilluns dia 26, de cara a plantejar les diverses opcions de lluita.
Tot i així, volem fer clar el nostre propòsit de replantejar radicalment la deriva que ha pres aquesta situació, la qual està en la mà de la Degana d’aquesta facultat; per la via de donar a conèixer a la resta d’alumnes la nostra preocupació per una problemàtica ben pròxima que ens exigeix un posicionament ferm i inel·ludible. A Lletres ens juguem tant la nostra dignitat com alumnes i treballadors i treballadores, com el futur i viabilitat d’una Universitat Pública, Popular i d’autèntica Qualitat.

És com tornar a reviure l’okupació de fa quatre anys (que va acabar com el rosari de l’Aurora, per als qui no se’n recordin: repasseu el meu blog!): cercar el consens i el debat públic (i alhora exigir l’adhesió incondicional de la Degana?), un referèndum amb múltiples opcions, justificar les coaccions i les amenaces per una motivació prèvia encara més violenta, etc. Bé, en qualsevol cas, ja ens podem oblidar del que queda de semestre: setmana de merder prèvia a la vaga general, vaga general, uns dies de ressaca i vacances de Setmana Santa. Confiem que passat vacances (com tothom sap, el límit intrínsec de qualsevol okupació estudiantil), ja hagi passat el Dia de la Marmota.

El dia de la marmota

Com si fossim Bill Murray a Goundhog day (El dia de la marmota), tornem a viure una okupació a Lletres, quatre anys després. La sensació de dejà vu és del tot justificada si llegim el comunicat del Deganat que ens explica que

una quarantena de persones ha passat la nit al Centre i que des de primera hora del matí aquest grup ha impedit l’accés a les aules

perquè, justament devia ser la mateixa quarantena que va iniciar la mítica okupació del març del 2008, com narrava aquesta entrada del 4 de març del 2008 als fòrums de Racó català:

Com sabreu, després del cercavila d’aquest matí un grup d’unxs 40 companyxs han okupat la facultat de lletres, tot reivindicant la declaració d’insubmissió de la uab al pla de Bolonya, tal com succeï amb la LOU fa 6 anys.

Proposo batejar-los amb el nom de “els quaranta de Lletres”, que en un futur pròxim faran ombra al Google a “los 40 principales”. Llarga vida a Bill Murray!

Sant Tornem-hi

Com no podia ser altrament, la Facultat de Lletres de la UAB torna a estar a l’epicentre mundial de les protestes contra les retallades i qualsevol altra cosa. Ja tornem a tenir la minoria sorollosa de torn fent cercaviles per les aules (deuen haver empalmat les falles amb l’okupació) i tocant el que no sona (fins i tot han fet desplaçar el Col·loqui de Gramàtica Generativa, que s’havia de celebrar a partir de demà a l’auditori). I és que és molt difícil poder mantenir la flama de la revolució mundial amb tan poca gent i tan poca imaginació. Això sí, a la UAB més pinxos que ningú: nosaltres vaga general de dos dies, el 28 i el 29!

DFFNS: barba

En el tractament del nom femení (!?) barba, hi ha un problema previ que no és estrictament lingüístic: tenen barba, les dones? La resposta és subtil. En primer lloc, com ens diu el diccionari, la barba és

1 En l’home adult, pèl que creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior.

Això aclareix una mica les coses, però no deixa de ser una definició excloent, ja que no visibilitza la dona barbuda. Podríem afinar més, doncs:

2 En l’home adult i en la dona barbuda, pèl que creix a la regió de la cara corresponent al maxil·lar inferior.

En segon lloc, cal tenir present que barba adquireix un significat metonímic més general, que no és exclusiu dels homes ni de la dona barbuda:

2 f Mentó, barbó, extremitat inferior de la cara sota el llavi inferior. Barba sortida, ensorrada. Té un clot a la barba.

Un cop aclarida la doble condició del nom barba, ens toca solucionar les frases fetes següents:

3 a les barbes Al davant mateix d’un.

4 barba a barba Cara a cara.

5 fer la barba Tallar-la o afaitar-la.

6 fer-se la barba d’or Fer grans guanys.

7 per barba Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per barba.

Si es tractés de subaccepcions del sentit general de 2, no hi hauria necessitat d’una versió integradora i visibilitzadora, però el diccionari les recull totes sota el sentit inicial. Això no és un problema per a la forma més transparent fer la barba, que, un cop inclosa la dona barbuda al contorn de la definició general, ja seria prou vàlida. No podem dir el mateix dels altres casos, que són clarament excloents i invisibilitzadors, ja que les dones (excepció feta de la dona barbuda) no tenen barba (sentit 1). Mantenir, doncs, aquestes frases fetes resulta discriminatori i cal esmenar el vocabulari. Proposo, doncs, substituir el sexista barba per la forma integradora galtes:

3 a les galtes Al davant mateix d’una o d’un.

4 galta a galta Cara a cara.

6 fer-se les galtes d’or Fer grans guanys.

7 per galtes dividit per dos Per cap, per persona. Toquen tres ampolles de vi per galtes dividides per dos.

Catalabama

Molt educatiu, l’article Alabama de Joan B. Culla al País d’ahir. Produeix fastig haver de dir que Catalunya no és Alabama (jo, no hi dedicaria ni un minut a fer-ho!), però si ho fa el professor Culla, amb sornegueria i una punta de sarcasme, oli en un llum. Li ho agraeixo de tot cor!

Els fantasmes prenen cos

Avui hem rebut al correu-e un comunicat del Deganat que deixa ben sorprès (o potser no, al capdavall). Jutgeu vosaltres mateixos:

COMUNICAT DEL DEGANAT

El Deganat de la Facultat de la Filosofia i Lletres vol fer saber el següent:

Ahir, dia 15 de març, cap a tres quarts de dotze, un grup d’entre 15 i 20 persones es va presentar en el Deganat per a lliurar el manifest adjunt, exigint que la degana donés una resposta abans de dilluns, dia 19, i advertint que, si no se n’acceptaven els continguts, l’activitat normal de la Facultat es veuria alterada.

Bellaterra, 16 de març del 2012

Deganat Facultat de Filosofia i Lletres
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
Edifici B
08193-Bellaterra
Tel.: 935811607
Fax: 935811728
E-mail: dg.lletres@uab.cat

El document adjunt és el Manifest fantasma que ja vaig ressenyar fa uns dies. Atès el to del text lliurat, el relat que ens fa el Deganat és prou versemblant.

Confio que els revolucionaris de saló de la nostra Facultat tinguin seny i es mantinguin en el to habitual de bravata. Ja sabem que en general perden el cul per sortir als mitjans, perquè ho poden vendre com un èxit (?), però si no són capaços d’organitzar un equip per optar al Deganat, sisplau, que no mirin d’organitzar una revolució i que es dediquin al que millor saben fer: assemblees (multitudinàries, esclar), plataformes (unitàries, per descomptat) i manifestos (unitaris, si pot ser).

DFFNS: alcalde

alcalde m i f […] 4 tenir el pare alcalde fig Tenir influències o bons padrins.

Un cop més, cal cercar una solució que visibilitzi el femení:

alcalde m i f […] 4 tenir la mare o el pare alcaldessa o alcalde fig Tenir influències o bones padrines o padrins.

DFFNS: alarb

El GDLC ens diu amb un sexisme i racisme brutal:

alarb [variant de àrab, usada a vegades pejorativament, resultat de l’aglutinació de l’article amb el nom, al-‘á’rab]
m 1 Àrab.
2 anar com un alarb fig Anar mal vestit.
3 ésser un alarb fig Ésser un home inculte, salvatge, ferest.

Encara que podríem considerar que la negativitat ja escau al gènere masculí, sóc del parer que les dones mereixen ser visibles, fins i tot quan es destaquen les més grans misèries de la naturalesa humana i ‘donana’. Per tant, proposo la següent versió integradora:

cristià cristiana
m i f 1 anar com una cristiana o un cristià fig Anar mal vestida o mal vestit (sin. anar com una eva o un adam).
3 ésser una cristiana o un cristià fig Ésser una dona inculta, salvatja, feresta (poc probable) o un home inculte, salvatge, ferest (molt probable).

DFFNS: ase

ase
3 anar carregat com un ase Portar algú una càrrega feixuga.

4 ase magre, ple de mosques (o de nafres) fig i col·loq Refrany amb què hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.

5 brams d’ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que algú diu no mereix d’ésser atès.

6 ésser l’ase dels cops Ésser algú el qui s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.

7 ja pots xiular, si l’ase no vol beure Dit per a denotar la inutilitat d’insistir prop de qui està decidit a no fer el que li diuen.

8 l’ase va davant col·loq Dit per a ridiculitzar els qui s’anomenen primer que els altres.

9 no haver vist mai cap ase volar col·loq Admirar-se de coses senzilles.

10 sense dir ni ase ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula.

11 tocar l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis l’ase i fes-ho.

No cal dir que l’ocultació de la truja és absoluta i inacceptable. Cal optar per les solucions integradores i visibilitzadores següents:

ase
3 anar carregada/carregat com una truja/ase Portar alguna o algú una càrrega feixuga.

4 truja magra o ase magre, plena o ple de mosques (o de nafres) fig i col·loq Refrany amb què don o hom comenta l’acumulació de desgràcies sobre la persona que ja està abatuda.

5 brams de truja o d’ase no pugen al cel Dit per a denotar que el que alguna o algú diu no mereix d’ésser atès.

6 ésser la truja o l’ase dels cops Ésser alguna o algú la o el qui s’emporta totes les culpes, els reganys, els mals tractes, etc.

7 ja pots xiular, si la truja o l’ase no vol beure Dit per a denotar la inutilitat d’insistir prop de qui està decidida a no fer el que li diuen.

8 la truja o l’ase va davant col·loq Dit per a ridiculitzar les o els qui s’anomenen primera o primer que les o els altres.

9 no haver vist mai cap truja o ase volar col·loq Admirar-se de coses senzilles.

10 sense dir ni truja o ase ni bèstia Sense saludar, sense proferir cap paraula.

11 tocar la truja o l’ase Aplicar la llengua a la part anterior del paladar i abaixar-la de cop produint un so que expressa contrarietat. No toquis la truja o l’ase i fes-ho.

A més d’aquestes expressions, també caldria adaptar a la nova realitat igualitària i multicultural l’expressió sexista i catalanocèntrica “De Joseps, Joans i ases, n’hi ha a totes les cases”. Proposo aquesta solució, que evidentment no pretén ser aplicable a totes les situacions de la rica i sempre canviant societat catalana, que com tothom sap sempre ha estat terra d’acollida, etc. etc.:

De Jèssiques, Noemís i Khaleds, n’hi ha a tots els pisets”.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén