Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Març de 2012 Page 1 of 3

Una assemblea (multitudinària) des de casa

No heu assistit mai a una assemblea (multitudinària, esclar)? No heu pogut gaudir mai dels discursos del nostre company Gassiot? No heu pogut apreciar mai la subtil disposició lateral dels ‘espontanis’ (mai asseguts, sempre a l’aguait)? No heu pogut presenciar mai l’ambient antipatriarcal que s’hi respira? Ara podeu fer-ho des de casa, encara que la qualitat de so sigui deficient. Ben aviat, la videoassemblea amb una aplicació android!

DFFNS: boig boja

Tot i que els diccionaris recullen la forma femenina boja, encara no proposen solucions integradores i no androcèntriques per a les frases fetes.

tenir una arrel de boig Mostrar indicis de bogeria.

val més boig conegut que savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boig. Treballa de boig i esguerra la feina.

És una situació intolerable que exigeix una solució, com ara la següent:

tenir una arrel de boja o de boig Mostrar indicis de bogeria.

val més boja coneguda o boig conegut que sàvia o savi per conèixer Refrany que significa que una persona tinguda per assenyada pot donar sorpreses desagradables si hom no la té prou coneguda.

de boja o de boig loc adv Irreflexivament i barroerament, molt de pressa. Anar de boja. Treballa de boja i esguerra la feina.

Cal entendre, però, que això només és una solució parcialment adequada, ja que des dels estudis pioners de Foucault sobre la bogeria a l’edat clàssica, sabem que l’assignació de l’etiqueta de boja o boig a una persona és una tecnologia de poder destinada a invisibilitzar els discursos no establerts i que a més victimitza els malalts mentals. Seria convenient, doncs, una solució més integradora que deixo a mans dels postestructuralistes més experts.

Josep Massot i Muntaner, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes

El pare Josep Massó i Muntaner ha rebut el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, que reconeix la seva destacadíssima trajectòria com a filòleg, historiador, editor de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i defensor incansable de la llengua catalana. En l’àmbit de la filologia catalana, cal destacar les obres següents: Els mallorquins i la llengua autòctona (1972), Els escriptors i la Guerra Civil a les Balears (1990), Els intel·lectuals mallorquins davant el franquisme (1992), Guerra civil i repressió a Mallorca (1997), Tres escriptors davant la guerra civil (1998) i Els viatges folklòrics de Marià Aguiló (2002).

Catalanitzador per al Windows

Els amics de Softcatalà han presentat el Catalanitzador per al Windows, una magnífica eina que permet adaptar senzillament el vostre PC amb Windows a la nostra llengua. Si encara heu de patir el Windows, almenys el podreu patir en català!

Consulta

El Deganat ha publicat els resultats de la consulta sobre l’okupació:

Els estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres, en consulta que han organitzat ells mateixos durant tot el dia d’avui, han votat sobre l’ocupació del Centre. S’han obtingut el[s] resultats següents:

Opció 1: Vaga i ocupació: 590 vots.

Opció 2: Classes i accions diverses: 708 vots.

Opció 3: Classes amb ocupació a la nit: 162 vots.

Opció 4: No mobilitzar-se: 46 vots.

En blanc: 3

Nuls: 9

La votació s’ha fet sobre una llista d’estudiants de 4.754 persones.

Bellaterra, 26 de març de 2012.

És interessant comparar aquests resultats amb els del referèndum de les set opcions del 2008, que cito del blog de l’Assemblea de Lletres:

Primer de tot donar les gràcies per la participació en aquesta històrica jornada de democràcia directa a la UAB, on 1077 alumnes de la Facultat de Filosofia i Lletres han decidit, entre 7 opcions, com s’havia de continuar la mobilització a l’hora d’assolir els objectius polítics de les ocupacions de facultats que varen començar fa 4 setmanes:
– la convocatòria d’una consulta vinculant sobre la implantació dels nous plans d’estudi i que inclogui la moratòria d’aquests.
– La retirada dels expedients disciplinaris, i l’arxiu del procés penal.
– El reconeixement del dèficit públic i la confirmació que aquest deute no s’eixugui amb capital privat.

Els resultats de l’escrutini, un cop tancades les urnes a les 20:30, del referèndum “Quina creus que hauria de ser la continuïtat de les mobilitzacions a la Facultat de Filosofia i Lletres?”, són:

1. Continuar amb l’Ocupació i l’aturada de classes. 368 vots

2. Ocupació amb classes: reprendre les classes a alguns passadissos. 30 vots

3. Ocupació amb classes: reprendre les classes de dilluns, dimarts i divendres. 155 vots

4. Ocupació amb classes: reprendre les classes amb una menor durada (45 min. de classe). 20 vots

5. Ocupació amb classes: reprendre les classes d’últim curs i les carreres de segon cicle. 15 vots.

6. Continuar amb l’Ocupació i reprendre les classes amb normalitat. 268 vots

7. Aturar l’Ocupació i reprendre les classes amb normalitat. 210 vots

Vots nuls: 8

Vots en blanc: 3

Llavors vaig criticar que la divisió d’opcions de fer classes va condicionar el resultat. Aquí podem veure que quan les opcions són menors i clares, la postura està clara.
El que em sorprèn és que no hagi estat capaç de trobar els resultats de la consulta en cap blog ni pàgina web (no cal dir que el de l’Assemblea de Lletres segueix en coma induït): no convé fer-ne publicitat, encara que només sigui per destacar que la participació ha estat massiva?

De massiu a majoritari

Els experts us diran que l’adjectiu massiu és intrínsecament vague, com passa amb molts adjectius (alt, baix, car): necessitem un estàndard contextual. És evident que no és el mateix una concentració massiva a la Xina i a Gibraltar, per posar dos exemples a l’atzar. En aquest sentit, és bo recordar que el seguiment de la vaga universitària del proppassat 29 de febrer va rebre el qualificatiu de “massiu” pels convocants. Ara ja tenim les dades, segons ens recorda la CGT en un correu-e, i el qualificatiu és de “majoritari”, però amb alguna llicència lexicogràfica:

La vaga ha tingut un seguiment majoritari entre el professorat contractat (entorn del 50%) on, a més, destaca l’amplia participació dels PIF, amb un 53% de persones en aquesta situació que han fet la vaga, i el professorat associat amb un 57%, sectors que actualment es situen en un major nivell de precarietat i amb les retribucions més baixes. Alhora la convocatòria també ha tingut un seguiment significatiu entre els professorat funcionari amb una participació del 33% dels titulars i un 25% dels catedràtics.

És sorprenent aquest ‘entorn del 50%’: més o menys? Si és més, el seguiment és majoritari (i.e. la meitat més un), si és menys, no. Deu ser que són de Lletres (com jo). Fa gràcia com comencen destacant el grup amb més participació, que justament és el més minoritari, la qual cosa relativitza la incidència total. Més avall, aporten la dada global de PDI:

També cal remarcar que el seguiment de la vaga ha estat pràcticament homogeni en totes les facultats del campus amb un còmput global del 46% del PDI.

Un 46%? És un seguiment majoritari, doncs? Si sou dels qui encara manteniu nocions matemàtiques bàsiques, la conclusió és negativa.

En qualsevol cas, una reflexió: si, tallant els accessos i la línia dels FGC no arribem al 50%, encara podem parlar de “tot un èxit”? Qui no s’acontenta és perquè no vol.

DFFNS: bisbe

Sota la veu bisbe, trobem aquesta frase feta:

4 fer un bisbe Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

Lamentablement, tot i que tenim una forma bisbessa, no es recull la forma femenina de la frase feta, cosa que suposa una clara invisibilització del gènere femení en general i de les bisbesses en particular. Caldria, doncs, incloure sota la veu bisbessa la frase feta següent:

4 fer una bisbessa Dir dues persones alhora una mateixa paraula casualment.

DFFNS: bigoti

A diferència del que ens passava amb barba, el mot bigoti no planteja cap problema d’adaptació a un nou llenguatge integrador, no sexista i no androcèntic i antipatriarcal. Noteu què ens diu el GDLC:

bigoti [1803; del cast. bigote, íd., variant de bigot]

m 1 [ sovint en pl ] 1 Pèl que neix sobre el llavi superior.

2 caure de bigotis Caure boca per avall.

3 clavar pels bigotis (alguna cosa a algú) Dir-la-hi a la cara.

4 fregar pels bigotis Exhibir pomposament alguna cosa davant algú.

5 llepar-se’n els bigotis Trobar-hi molt de gust.

És una mostra de llenguatge integrador, perquè pressuposa de manera no androcèntrica que les dones poden tenir bigoti (cosa ben fonamentada a la pràctica). Des d’aquesta perspectiva i amb la petita esmena d’afegir un ‘alguna o algú’ a 3 i 4, podem felicitar-nos per la feina feta per les redactores i redactors del GDLC.

Una carta, la mateixa història

Avui tenim més material al Deganat. Una carta que reprodueixo tot seguit:

CARTA OBERTA A L’EQUIP DE DEGANAT DE LA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES

Benvolguda Degana
Els i les sotasignants de la present carta ens adrecem preocupats davant del silenci que manté el teu equip
en les darreres setmanes davant de qüestions que afecten directament el futur de la nostra Facultat i que
generen profunda preocupació. Per això et demanem que clarifiquis públicament quina és la posició teva i
del teu equip davant les següents qüestions.
1. L’equip de Deganat pensa mantenir la manca de resposta pública a les peticions expressades en el
manifest que va rebre el dia 16 de març i avalat per la signatura de més de 1300 alumnes i
professorat de la Facultat, actitud que ha enrarit la situació actual?
2. Quina actuació té prevista efectuar aquest Deganat davant la previsió de no renovació de
contractes i , previsiblement d’acomiadaments, de professors i professores d’aquesta Facultat, tant
de places de reforç com estructurals. Aquesta disminució de professorat, paradoxalment, es
produirà en un context en que la Facultat preveu un increment de matriculació i, per tant, una
major massificació a les aules que fa inviable la tan proclamada excel∙lència, en aquest cas, docent.
3. Quina actuació preveu emprendre el Deganat davant el tancament de màsters que ja des de
l’actual curs està patint la Facultat.
4. Davant de les informacions recents de que la Generalitat preveu eliminar els graus amb menys de
40 alumnes matriculats, aquest Deganat promourà alguna acció adreçada a garantir l’actual oferta
acadèmica de la Facultat?
5. Front a l’increment del preu de les matrícules universitàries del 66% proposat des de la Secretaria
d’Universitats de la Generalitat, aquest Deganat pensa emetre algun posicionament públic i, en cas
afirmatiu, quin?
Et demanem que amb la major celeritat possible i de cara a resoldre la complicada situació que travessa
actualment la Facultat de Filosofia i Lletres donis resposta de manera pública, a fi de que el professorat i el
conjunt de la facultat coneguem quin és el programa de treball que té el teu Equip de Deganat sobre
aquestes qüestions.

Bellaterra, 26 de març de 2012

Primeres signatures:
Alejandro Andreassi Cieri Jorge Jiménez Zamora Maria Saña Seguí
Cristina Rihuete Herrada José Ramon López García Montserrat Clua Fainé
Enric Mendizábal Riera Josep Lluís Mateo Dieste Sonia Varela Pombo
Ermengol Gassiot Ballbè Josep Puigsech Farràs Vicenç Lull Santiago
Gerard Cantoni Gómez Laura Mameli Iriarte Xavier Doménech Sampere
Helena Cruz Gallach Manuel Aznar Soler

Em semblen preguntes ben pertinents, però fetes fora de lloc i de formes (la redacció, indigna de professors universitaris, és un tema recurrent). Han assistit alguns dels sotasignants a cap Junta? Si no ho han fet, han demanat als seus directors que els ho expliquin? Saben que el professorat depèn dels departaments i, per tant, és als seus directors o directores que han de demanar explicacions sobre acomiadaments? Què se suposa que ha de fer la Degana si els departaments contracten o deixen de contractar? És responsabilitat de la Degana la gestió dels màsters i el fet que no tinguin estudiants (motiu que fa que es tanquin)? Bé, si sou capaços de respondre a tot això, ja podeu veure que això no és altre cosa que una tàctica d’assetjament al Deganat (noteu com li encolomen la responsabilitat de l’okupació, subtilment), d’un grupet que no va poder muntar un equip per solucionar els problemes que tant els preocupen. Si tenien solucions i un programa, per què no els van explicar?

Ja és primavera a Lletres

Amb la primavera, ja se sap que la sang s’altera i les assemblees floreixen i es fan massives i/o multitudinàries. En tenim algunes mostres gràfiques, com aquesta, gentilesa dels camarades de la CJC/JCPC (un web molt recomanable per als nostàlgics de la falç i el martell, aquells que s’omplen la boca amb la primavera àrab i no gosen recordar la primavera de Praga):

Hi podeu apreciar com els milers d’estudiants de la facultat més gran de la UAB s’enllaunen com sardines a l’aula 501 per decidir el futur la casa.

Page 1 of 3

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén