Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Febrer de 2012

Amagats darrere les barricades

L’altre dia feia explícits els meus desitjos que a les eleccions al Deganat hi hagués una bona ‘batussa’ dialèctica, amb els companys de les barricades exposant les seves propostes de futur per a la Facultat. Avui ja tenim la proclamació provisional de candidatures i lamento constatar que les crides (electròniques) a la resistència i a la lluita (i a totes dues coses alhora) s’han desfet com un terròs de sucre i ens quedarem amb les ganes de saber com pensen resoldre la difícil situació que hem d’afrontar: només la Teresa Cabré ha tingut el coratge d’optar a gestionar la Facultat en el seu moment més difícil.
Celebro que la Teresa es presenti, però és una llàstima que la Facultat més gran de la UAB i la que deu tenir més concentració de pensadors crítics i revolucionaris per metre quadrat no pugui aportar una candidatura alternativa. Si en les eleccions anteriors no vam podem confrontar dues propostes perquè una candidatura va fer tard a presentar els papers, ara ens tornem a quedar sense debat ideològic ni de propostes. Deu ser que allò de l’esperit crític que alguns tan prediquen és més còmode exercir-lo des del sofà o la trona que no barallant-se amb la realitat i els problemes del dia a dia de la Facultat.

El Col·loqui de Gramàtica Generativa

Els chomskistes i chomskians ja tenim a tocar un nou Col·loqui, enguany a casa, per cortesia del Centre de Lingüística Teòrica! Aquí teniu el programa provisional amb els habituals ‘tba’ i un munt de xerrades que fan molt bona pinta.

Els vells costums

L’autònoma, en contra del que hom podria pensar, és una universitat molt tradicional, que s’estima les seves tradicions i lluita per preservar-les. Una de les més arrelades i que ens singularitza en el panorama universitari mundial és el gust per rebentar els consells, juntes i claustres. No hi podem fer més: som revolucionaris de mena i ens perden les ganes de fer sarau! Avui n’hem tingut l’enèsima prova amb el Consell de Govern. Ai, quins records! Sort que estic de sabàtic!

Eleccions

Ja tenim aquí la convocatòria d’eleccions al Deganat de Lletres. Si tenim en compte com les gasten els col·legues i els ‘estudiants’ de la Facultat, que la feina és ingrata (i segons com perillosa) i perjudica la carrera acadèmica i la vida familiar i que, a més, s’ha d’exercir en època de retallades draconianes, em sorprèn que hi hagi candidats i que la cosa no se solucioni a l’estil de la direcció de molts col·legis i instituts públics: amb nomenament extern a falta de víctimes propiciatòries (ara diu la consellera Rigau que faran un cos de directors amb formació!). Jo espero que la Teresa s’animi i que també ho facin els companys de les barricades perquè tinguem una contesa electoral com Déu mana: amb debat i, per animar la cosa, alguna batussa dialèctica.

Més ensurts

Fa uns dies que no paro de tenir ensurts quan obro el correu-e o el web de la UAB. Ara ha estat un Comunicat del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres amb els “Criteris d’ajuts de PDI de la UAB”. Amb les retallades que ens cauen al damunt, uns ajuts no haurien fet gens de nosa, però la sorpresa agradable no ha durat gaire. Era un simple trabucament de lletres: era l’ajust de PDI, és a dir el nombre de professors que li sobren a cada departament. Tot plegat la misèria quotidiana. Sort que estic de sabàtic…

Intoleràncies

Com que tinc un nen amb intolerància al gluten (celiaquia), els ulls se m’han anat darrere de la notícia del web de la UAB “Experts debaten com combatre la intolerància a l’esport escolar”. Estem d’acord que l’esport no provoca passions a tothom, però intolerància? Llegint la notícia, un s’adona que parlen d’intolerància en l’esport, però la sorpresa té la seva gràcia i demostra com estem de condicionats quan interpretem els textos.

Rondinar

Les lliçons que he après corregint tota mena de papers (evidències, en diuen els entesos (?)) no es limiten als alumnes, sinó que són també lliçons d’autoconeixement molt valuoses, certament molt més que els resultats de les magnífiques enquestes de l’oficina de qualitat i blablablà.
En primer lloc, amb comptades i agradabilíssimes excepcions, els professors som una colla de rondinaires que no saben fer altre que queixar-nos dels nostres alumnes pels passadissos, al bar, al despatx, al tren i a casa. No deixem passar cap ocasió per clamar contra el material que ens arriba a les aules i que empitjora any rere any amb la intenció de fer-nos perdre l’enteniment. Qui hagi anat a un sopar amb col·legues, ja sap de què parlo.

En segon lloc, els professors estem convençuts de la importància transcendent i perdurable dels coneixements que transmetem, que són una eina bàsica per sobreviure al món i esdevenir persones com Déu mana. I d’això n’estem convençuts independentment si ensenyem morfologia del català, traducció inversa xinès-català o simplement a fer anar el Microsoft Word. Qui hagi assistit a una reunió de disseny d’un pla d’estudis ja sap de què parlo.

Finalment, els professors sabem que som brillants i intel·ligents i fem una docència de primera qualitat sense necessitat de cursos de l’IDES i collonades semblants. El que passa és que els estudiants són massa totxos i no aprofiten la nostra excel·lència i els maleïts buròcrates del rectorat no són capaços de reconèixer-ho com cal. Qui hagi fet l’autoinforme de la sol·licitud del tram docent ja sap de què parlo.

“γνῶθι σεαυτόν” hi havia inscrit al Temple d’Apol·lo a Delfos: s’hauria de gravar a l’entrada de les nostres facultats.

Corregir

Fa unes quantes setmanes que no faig altre que corregir: corregir dictats, corregir redaccions, corregir exàmens, corregir treballs. És una feina embrutidora, certament, però és el que toca i, com que la vida acadèmica ens ha ensenyat a fer de la necessitat virtut, he pogut extraure algunes lliçons profitoses.

En primer lloc, he après que l’estudiant actual de Traducció i Interpretació, amb comptades i agradabilíssimes excepcions, és en el millor dels casos poc curós i gens atent i en el pitjor, analfabet (estic convençut que aquesta descripció no es limita als estudiants de la FTI i té validesa arreu del campus, però això demanaria aprofundir en la qüestió i els blocs no estan pensants per a fer-ho). Altrament no s’explica que algú faci faltes copiant l’enunciat que té al davant.

En segon lloc, encara que un em pugui adduir que la descurança anterior és fruit de les presses i, per tant, susceptible d’absolució prèvia penitència en forma d’avemaries, hi ha proves que el problema va més enllà i assoleix la categoria de pecat capital, perquè afecta lliuraments i fins i tot treballs que s’elaboren durant mesos. Per exemple, que una persona presenti el treball del curs farcit de perles com ‘cassos’ (repetit una dotzena de vegades), fa pensar i evidentment cap pensament agradable. Sé que sóc un nostàlgic i que no he entès que l’ortografia i el lèxic són una nosa prescindible perquè tenim correctors ortogràfics i diccionaris. Però ¿què passa quan no ens molestem a fer servir el corrector ni a consultar el diccionari? Doncs, ben senzill, som a la universitat del segle XXI.

En tercer lloc, aquesta descurança en el fons i la forma dels treballs acadèmics va més enllà i es trasllada a l’espai d’estudi en general, fins al punt que és cosa normal que l’alumne badalli desvergonyidament a primera fila o que et pregunti a final de curs quin és el temari, com s’avalua l’assignatura o quin horari d’atenció tens.

En quart lloc, resulta sorprenent que els estudiants de traducció, en termes generals, no tinguin cap mena d’interès per les llengües més enllà de la seva tria de llengües A, B i C. Quan he mirat d’amanir les explicacions de la sintaxi del català amb comparacions amb el xinès, el turc o l’anglès, la reacció ha estat primer de perplexitat i tot seguit de desconnectar: això segur que no entrarà a l’examen. I és que el professor de llengua catalana que mira de fugir dels tòpics, rep aquesta resposta: “Sí, sí, tot això està molt bé, però ¿quina recepta de mestretites hem d’aplicar per no cagar-la amb el per i el per a? Que ja sabem que sou tots una colla de torracollons que disfruteu (perdó, gaudiu) torturant les criatures amb normes incomprensibles en una llengua incomprensible.” La temptació de “mestretitejar” i no complicar-se la vida és, doncs, irresistible.

Finalment, malgrat el que acabo de relatar, haig de dir que hi ha molts estudiants de traducció educats, curosos, curiosos, inquisitius, crítics, divertits i intel·ligents i, fins i tot, n’hi ha que tenen totes aquestes virtuts alhora. Llavors, la feina embrutidora de corregir esdevé per uns breus moments una satisfacció i un cau en el pecat capital de l’orgull, encara que sigui no del tot immerescut i digne d’indulgència, si no d’absolució. Amén.

En temps de confusió, informació

En temps tan complexos com els nostres, cal insistir en donar la màxima informació. Això ha fet el nostre Deganat amb un comunicat i cal felicitar-los per parlar clar, independentment que ens agradi o no el que ens diuen. Us el reprodueixo per si no us ha arribat per correu-e:

Comunicat del Deganat de la Facultat de Filosofia i Lletres

La notícia que reiteradament ha sortit a la premsa els darrers dies sobre el nomenament d’un interventor de la Generalitat de Catalunya ha generat un seguit de rumors sobre la situació econòmica de la UAB. Per això, el deganat desitja que els membres de la Facultat estiguin al corrent de la situació, malgrat la provisionalitat de la informació a causa de la rapidesa amb què es produeixen els esdeveniments.

La Rectora de la UAB va reunir els degans i directors de centre, dimarts 31 de gener, per explicar que el Consell Social no va aprovar la proposta de la Presidenta de sol•licitar a la Generalitat el nomenament d’aquest interventor. Així mateix, la Rectora va manifestar la necessitat de complir amb el pressupost de la UAB aprovat pel 2012 i de cercar la manera de fer-ne possible l’execució.

Preguntats els presents sobre l’aplicació del model d’execució pressupostària en cadascun dels centres, la degana de la Facultat va insistir, com ja havia fet en reunions anteriors, en la impossibilitat de dur a terme l’ajust de 6,8M€ en PDI de la manera i el termini previstos, i en la necessitat de reconsiderar altres fonts d’estalvi en capítol 1 que ja havia proposat anteriorment i que havien estat desestimades. Altres degans es van manifestar en el mateix sentit, de tal manera que la Rectora va assumir la proposta i es va comprometre a traslladar-la a la subcomissió (de la comissió mixta) d’avui, 1 de febrer.

En la reunió de la subcomissió, s’ha acceptat que els departaments no poden assimilar l’ajust previst en el termini que se’ls demana i que cal tenir en compte noves possibilitats de reducció de la despesa de PDI, entre les quals hi ha les jubilacions anticipades. En la reunió del 31, la mateixa Rectora va anunciar la conformitat de la Generalitat a l’elaboració d’un pla d’incentivació d’aquestes jubilacions que permetria una distribució diferent de l’ajust.

El deganat espera que aquest comunicat serveixi per tenir tothom al corrent de la situació, malgrat la rapidesa amb què se succeeixen les notícies, i reitera la voluntat de continuar defensant els interessos de la nostra Facultat.

Bellaterra, 1 de febrer del 2012

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén