Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Desembre de 2011

Feliç 2012

Amics, us desitjo el millor per al 2012 que tenim aquí a tocar. Qui crisi passa any empeny!

Plaça de lector de català a Xile

L’Institut Ramon Llull informa de la convocatòria de selecció d’un docent de català per a la Universitat de Xile i la Pontifícia Universitat Catòlica de Xile:

Selecció de professorat de català a l’exterior 2011 – Universitat de Xile i Pontifícia Universitat Catòlica de Xile

A partir del 21 de desembre s’inicia el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció d’un docent de català a la Universitat de Xile i a la Pontifícia Universitat de Xile per al curs 2012 organitzada per l’Institut Ramon Llull. Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció del futur docent de català a les dues universitats esmentades.

El termini de presentació de sol·licituds és del 21 de desembre de 2011 al 4 de gener de 2012.

Trobareu més informació aquí.

Falta de confiança: eleccions!

Ahir, el Claustre de la UAB no va aprovar l’informe de gestió de la Rectora (92 a favor i 99 en contra). LA CGT diu que és una mostra del triomf de la democràcia, però al meu parer, sempre que el claustre vota, la seva veu és l’expressió de la democràcia, independentment que ens agradi més o menys el resultat.

I el resultat, s’ha de reconèixer, és una mostra clara de desconfiança en l’equip de govern: és el moment d’avançar eleccions i veure si els qui ens diuen que tenen solucions alternatives ofereixen una candidatura amb cara i ulls i un programa com Déu mana. La UAB és en una cruïlla i el camí que triï l’ha de marcar durant molts anys, per tant és bo que l’equip de govern tingui el suport majoritari de la comunitat universitària. Confio, però, que sapiguem triar i que no caiguem ni en el tremendisme ni en el populisme irresponsable.

que NO ens els toquin

Sí, aquest és el provocatiu (?) nom d’un dels molts blocs d’assemblees universitàries. Aquest en concret pertany a l’ASSEMBLEA d’ESTUDIANTS i PROFESSORS de l’ETSAB. No té res de particular, llevat del subtítol, que mereix un estudi detingut:

ASSEMBLEA d’ESTUDIANTS i PROFESSORS de l’ETSAB reivindicant les retallades en educació

Reivindiquen les retallades?! No, realment no ho fan, simplement passa que no saben escriure: són de ciències i a més enginyers! Confio que construeixin les cases millor que les frases (suposo que l’analfabetisme funcional també és culpa de l’EEES i la mercantilització de la universitat).

Perquè comproveu que són analfabets i no pas uns lacais dels banquers i del mercat, us dono una mostra que són assemblearis de pura raça. És l’acta del 29 de novembre, en concret la part en què han de veure què fan per mobilitzar-se contra els nous estatuts de la UPC:

3- Proyecto de adaptación de los estatutos de la UPC
⁃ En primer lugar se pregunta si hay presente alguno de los siete alumnos de la escuela que nos representan en el claustro de la UPC.
⁃ No hay, aunque al final llega uno de ellos (Iván), que si que está enterado del tema pero ya casi habíamos terminado de hablar.
⁃ Comentamos que hay que localizar a estas personas para que haya comunicación entre asamblea y lo que ocurre en el claustro. Sería interesante que hagan llegar lo que saben y que escuchen nuestra opinión para que su representatividad sea una realidad.
⁃ La mayor parte del tiempo se dedica a exponer brevemente el proceso que ha llevado el proyecto, que se debatirá y votará el próximo 14 de diciembre.
⁃ Observamos que es un tema del que en general hay mucho desconocimiento y que se debería haber abordado antes, por la trascendencia que tiene.
⁃ Para poder analizarlo más a fondo se facilitarán fuente a través del blog.

No cal fer-ne comentaris.

De l’infern al paradís

Ja fa mesos que venir a treballar a l’autònoma em fa venir a la ment aquests tercets extraordinaris del cant III de l’Inferno de la Commedia de Dante:

Per me si va ne la città dolente,
per me si va ne l’etterno dolore,
per me si va tra la perduta gente.

Giustizia mosse il mio alto fattore:
fecemi la divina podestate,
la somma sapienza e’l primo amore.

Dinanzi a me non fuor cose create
se non etterne, e io etterno duro.
Lasciate ogne speranza, voi ch’intrate”.

Queste parole di colore oscuro
vid’io scritte al sommo d’una porta;
per ch’io: “Maestro, il senso lor m’è duro”.

Ed elli a me, come persona accorta:
“Qui si convien lasciare ogne sospetto;
ogne viltà convien che qui sia morta.

Noi siam venuti al loco ov’i’ t’ho detto
che tu vedrai le genti dolorose
c’hanno perduto il ben de l’intelletto”.

E poi che la sua mano a la mia puose
con lieto volto, ond’io mi confortai,
mi mise dentro a le segrete cose.

Quivi sospiri, pianti e alti guai
risonavan per l’aere sanza stelle,
per ch’io al cominciar ne lagrimai.

Diverse lingue, orribili favelle,
parole di dolore, accenti d’ira,
voci alte e fioche, e suon di man con elle

facevano un tumulto, il qual s’aggira
sempre in quell’aura sanza tempo tinta,
come la rena quando turbo spira.

És sorprenent que Dante hagi anticipat amb tanta exactitud la situació de la nostra universitat!

Bé, us podeu imaginar, doncs, que amb aquest estat d’ànim ambiental, poder seure un parell d’hores a escoltar l’ignacio Bosque em fes sentir com Dante al deixar el purgatori! Gràcies a la iniciativa dels companys del Màster Oficial en Lengua Española y Literatura Hispánica i del Centre de Lingüística Teòrica, Ignacio Bosque ens va desgranar les subtilitats de la integritat lèxica amb claredat meridiana i amb aquella facilitat admirable seva de veure allò que ningú veu però que teníem davant dels ulls i és evident… després que t’ho hagi explicat! Un plaer per a l’intel·lecte enmig de tanta misèria econòmica i intel·lectual.

Aquesta tarda a dos quarts de quatre a l’aula 202 de la Facultat de Lletres teniu l’oportunitat de aprendre lingüística de la mà del Mestre: no la desaprofiteu!

La UAB sempre capdavantera, també travessant línies vermelles

Ara que la negociació dels pressupostos de la Generalitat està en marxa els partits recorren a metàfores i clixés de tota mena. N’hi ha una, de metàfora, que el rector Lluís Ferrer va encunyar a la UAB, el 17 de desembre del 2008, aviat farà tres anys: la metàfora de les ‘línies vermelles’. D’aquella data ençà, aquesta metàfora s’ha instal·lat al trist i adotzenat vocabulari dels polítics del país, d’una punta a l’altra de l’espectre, ja sigui per criticar l’atac als diputats, ja sigui per indicar els punts innegociables de la negociació dels pressupostos, ja sigui per criticar els bloquejos de les presons, ja sigui per indicar on no es pot retallar. Enmig d’aquesta atapeïda teranyina vermella, és just retre un modest homenatge a qui en una situació difícil va tenir una il·luminació lèxica que s’ha demostrat brillant.

Amsterdam sense gluten

Conec Amsterdam des del 1992 i d’ençà del meu primer viatge, hi he estat almenys mitja dotzena de vegades, sempre com a casa. En dues ocasions hi he anat amb la dona i el meu nen, que és celíac i en tots dos casos hem pogut gaudir de la ciutat sense entrebancs i sense haver de patir pel menjar. Us en faig cinc cèntims per si pot ser d’utilitat a algú.
No cal dir que un apartament és l’opció més econòmica i operativa quan viatges amb nens i, especialment, si cal preparar àpats sense gluten. Aquest novembre vam estar-nos a Prinsenhuis (Prinsengracht 967), uns apartaments que porten l’Edwin i la seva dona al davant del Prinsengracht, un canal molt tranquil, però a cent metres del tramvia que et deixa a Centraal Station en deu minuts.
No és una opció barata, però us puc assegurar que la relació qualitat-preu és insuperable. La localització és sensacional: apartaments amb vistes al Prinsengracht i una terrasseta al patí interior. Les instal·lacions són modernes i si no us fan por les escales holandeses, us recomano la suite Coral, al segon pis.
Pel que fa a la intendència, a cinquanta metres, a Vijzelstraat 113, hi ha un supermercat Albert Heijn (obert de 8 a 22 de dilluns a dissabte i de 10 a 22h els diumenges) que etiqueta correctament els productes (ja ho feien al 2006!): hi podeu comprar tota mena de menjar (carn, embotit, salses, làctics, etc.) amb seguretat. Just al costat hi ha una botiga d’aliments biològics molt recomanable, encara que amb un assortiment molt limitat de productes sense gluten (tortetes, bàsicament). A un quart d’hora hi ha un BioMarkt (Weteringschans 133 / 137), on sí que hi ha un bon assortiment de productes sense gluten. Feu un cop d’ull a la pàgina de Schär de les botigues amb els seus productes.
Si voleu sortir a dinar o sopar, tingueu present que a cent metres dels apartaments hi ha una excel·lent braseria amb una carn magnífica i unes patates fregides de confiança: Piet de Leeuw (Noorderstraat 11). Dues recomanacions: mireu d’anar-hi d’hora (o reserveu taula), perquè els indígenes hi van amb assiduïtat i emporteu-vos-hi una lot per poder llegir la carta, perquè la il·luminació és típicament holandesa, és a dir escassa.
Ara, si voleu gaudir de magnífica cuina tradicional i amb una carta sense gluten, la millor opció és el Haesje Claes (Spuistraat 273, a tocar de Spui).
Us recomano l’anguila fumada, la truita de formatge i l’stamppot, un plat a base de puré de patates amb mandonguilla, salsitxa i bacon. De postres, la selecció de formatges amb ginebra de gerds (sense gluten!).
I si sou formatgers, també us recomano el creuer nocturn (Candlenight cruise) de Holland International: podeu gaudir dels canals il·luminats mentre gaudiu d’uns formatgers holandesos i un excel·lent vi sud-africà (les explicacions es perden enmig de l’alegria general!).
Recordeu-vos, al fer la reserva, de dir que us preparin la taula de formatges sense pa.

Velles solucions per a no solucionar res

La setmana del marxisme a la UAB ha estat una oportunitat única, com deia el resum d’un dels ponents, per respondre a la situació actual amb les idees immarcescibles de Marx, Engels, Lenin i Trotski (I els pobres Koba i Mao? Com és que tothom se n’oblida?!):

El 15-M, que ha demostrat la voluntat de lluita del moviment obrer, també ha posat de relleu la necessitat de dotar-nos d’una ideologia revolucionària i d’una alternativa política. Les idees de la burgesia i les de la socialdemocràcia no serveixen per solucionar els problemes de les masses. Nosaltres creiem que les idees de Marx, Engels, Lenin i Trotski tenen plena vigència.

Suposo que si Karl Popper aixequés el cap tindria un atac de feridura. Costa de creure que algú pugui reivindicar honestament les idees caduques que tant de mal han fet al llarg del segle XX (Robert Conquest en dóna dades detallades i esfereïdores a la seva obra). Si a més, això es presenta com el súmmum del pensament crític, aleshores ja no hi ha manera d’entendre-ho.

I és que sempre que es parla de marxisme o comunisme anem a parar a la mateixa fal·làcia: el producte és bo, però sempre s’ha aplicat malament (noteu en canvi que qualsevol crisi del capitalisme implica necessàriament que el sistema és dolent de soca-rel). Bé, un ha de tenir molta fe per insistir-hi, certament, després dels experiments de Rússia, la Xina, Corea del Nord, Cuba, Cambodja, Albània, etc. Ja sé que se’m dirà, fins i tot, que la culpa d’aquests fracassos no és del sistema sinó dels qui l’apliquen o de les condicions històriques o del bloqueig dels EUA o de la tele o del contuberni judeomasònic, però què voleu que us digui: em sona a excusa de mal pagador. A més, posat a tenir fe en utopies i en contes de fades, recuperaria les que m’explicaven els jesuïtes del carrer Casp, que estaven millor escrites: literàriament, El capital no pot competir amb la Bíblia.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén