Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Novembre de 2011

Docència alternativa

Una comissió anònima de mobilitzacions de la FTI ens va demanar dimecres per correu-e si ens afegiríem a la vaga d’ahir i si pensàvem dedicar alguna sessió de classe a discutir els motius de la vaga.

Encara que no acostumo a barrejar continguts acadèmics i lluita revolucionària, haig de reconèixer que les mobilitzacions també m’estan ajudant a repensar alguns aspectes de la docència i a fer-la més ‘alternativa’. Per exemple, dilluns vinent, a classe de Llengua catalana 1, com que ara hi treballem aspectes relacionats amb la correcció gramatical i la coherència i la cohesió dels textos, hi penso portar aquest text de l’Assemblea de Polítiques i Sociologia per comentar-lo i corregir-lo:

Bé penya els que estudieu a la UAB i no sigueu més ximples que una espardenya ja sabreu que per motiu de la vaga de demà, la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia de la UAB està ocupada.

Atès que el deganat no pot garantir el futur de la universitat pública, se suspèn l’activitat docent els dies 15 i 16-N

Davant la crida a les mobilitzacions i a la vaga general d’universitats pel dia 17 de novembre, impulsada de manera unitària per part de professorat, sector d’administració i serveis i estudiants de les diferents universitats públiques catalanes, l’Assemblea de Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia va decidir impulsar una sèrie de mobilitzacions durant els dies previs per tal de començar a visibilitzar el conflicte que s’està donant a l’ensenyament superior.

En aquest sentit, des de la nit del 14 i fins el dia 17, s’ha decidit realitzar una acampada de reflexió a les aules de la Facultat amb l’objectius de sensibilitzar i encetar el debat entorn a les mesures, enmarcades dins l’Estratègia Universitària 2015, que busca aprofundir en la privatització de la Universitat Pública, i que preten augmentar l’influència d’agents externs a la comunitat estudiantil com són les grans empresses, en detriment dels òrgans de repressentació democràtica on els alumnes hi tenen participació, que ja de per si tenen unes capacitats de decissió molt minses.

Donat l’acceleració d’aquest procès facilitat pel context de retallades s’ha vist la necessitat de donar un cop d’efecte amb una mobilització forta per tal de posar aquesta problemàtica sobre la taula. Per poder dur això a terme durant aquestes dues jornades des de dimarts al matí, sota el nom d’Acampada Polítiques, es desenvolupen una serie de xerrades, classes alternatives i debats, que giren en torn de l’EU2015, i del model d’universtat que necessitem, donant un sentit diferent als espais on habitualment s’imparteix docència, respectant la necessitat de desenvolupar amb la màxima normalitat les activitats d’avaluació com són els exàmens i els seminaris.

Després de les primeres hores de bon funcionament d’aquestes dinàmiques, i en veient que el debat començava a sorgir entre el conjunt dels estudiants, el degà de la facultat de Ciències Polítiques i Sociologia, Salvador Cardús, ha decidit unilateralment i de forma arbitrària la supressió de tota activitat docent i evaluativa durant les jornades del dia 15 i 16.

Des de l’Assemblea de Ciències Polítiques i Sociologia s’ha decidit continuar tal i com estava programat, malgrat que som conscients de que la intenció d’aquesta mesura és la desmobilització dels estudiants i és un intent més per part del deganat d’amagar aquesta problemàtica, en la seva linia habitual de difamació i omissió davant de qualsevol protesta. Durant la jornada del dimecres 16 hi ha programades un seguit d’activitats i una assemblea a les 12 del migdia, on com és habitual tots els estudiants són cridats a participar, per tal de continuar preparant la vaga del dia 17 de Novembre.

Assemblea de Polítiques i Sociologia.

Grip

Enguany tenim una mutació del virus de la grip que ja va afectar la UAB la tardor del 2008. Els símptomes són semblants, encara que més lleus:

-pancartisme,
-proliferació de microassemblees,
-necessitat de llançar consignes vagues,
-afonia (amb el megàfon corresponent), i sobretot
-malestar general.

El tractament és l’habitual: beure líquids (cervesa i ‘infusions’ d’herbes principalment) i fer repòs (no anar a classe i dormir a les Facultats). Com passa amb aquestes epidèmies estacionals, els símptomes desapareixen en una setmana o en set dies: abans del pont de la Puríssima, tothom estarà donat d’alta i podrà anar a esquiar amb normalitat.

Monty Python a la universitat

Brian’s Life és una de les pel·lícules més hilarants (i blasfemes) de tots els temps. Deveu recordar que els Monty Python hi dediquen una bona part del metratge a glossar les faccions de la lluita per alliberar Judea dels romans (inspirades en les famoses escissions trotskistes):

  • The People’s Front of Judea
  • the Judean People’s Front
  • the Judean Popular People’s Front
  • the Campaign for a Free Galilee
  • the Popular Front of Judea
  • Només com a comparació, aquí teniu alguns casos reals i pròxims:

  • Plataforma Universitat per a Tothom
  • Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP)
  • Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (PUDUP)
  • Plataforma per la Universitat Pública (PUP)
  • Assemblea PAS i PDI
  • Assemblea PDI-PAS de les Universitats Públiques Catalanes)
  • Que algú en faci una entrada a la Viquipèdia!

    Embolica que fa fort!

    Com que els nens necessiten un papu que els faci por, la nova mobilització estudiantil ja n’ha trobat un: l’Estratègia Universitat 2015 (EU2015). De fet, és la versió renovada del pla Bolonya: la banca i el capital (no descartem que l’OMC, el Club Bildenberg, el contuberni judeomasònic i el sursum corda hi tinguin algun paper) vol convertir la universitat, bressol del pensament crític (?), en una factoria de professionals alienats i submisos a l’esclavatge del mercat capitalista. Sort que hi ha gent com el noi que avui m’ha vingut a rebentar la classe, que ho té clar: la gent està alienada i són uns ignorants [sic], però ell i els seus companys revolucionaris els vindran a salvar, velis nolis. Vaja, leninisme en estat pur (encara que no havia llegit ni una línia de Lenin ni de Trotski, malgrat posar com a model de futur la revolució bolxevic dels sòviets!). Us podeu imaginar que els meus estudiants de màster no s’han quedat gens convençuts (alienats!, ignorants!).
    Malgrat tot, he après algunes coses del sistema de raonament dels nostres revolucionaris de saló. En primer lloc, el model que proposen no existeix i no s’ha aplicat mai (no és el de la Rússia comunista, ni el de la Xina comunista, ni el de la Cuba comunista, ni cap model comunista que hagi fracassat). Ningú l’ha vist ni sap com és, però serà de primera. En segon lloc, aquesta visió només l’han tingut uns pocs elegits, la missió dels quals és predicar l’evangeli entre els alienats/adormits/ignorants (sí, sí, tal com sona, però en paraules pseudorevolucionàries). Si no abracen la bona nova de grat, ja ho faran per força. Finalment, descobert que el revolucionari en cap s’estava sacrificant pels seus companys que han de treballar per pagar-se la universitat… gràcies als diners dels papes que li pagaven la carrera.
    Jo, ja em perdonareu, però no entenc res de res: dec estar alienat fins al moll de l’os.

    Perplexitat

    Ara que ja no sóc cap de Departament ni claustral ni membre del Consell de Govern i em puc mirar les coses del govern de la casa amb una mica més de distància, haig de dir que em trobo ben desorientat, gairebé perplex.

    Les retallades, que fa almenys dos anys que es veien a venir (i la molta gent no s’ho volia creure: a nosaltres no ens hi arribarà…), són una realitat dura que hem d’afrontar amb seny, unitat i, sobretot, no repetint fórmules esgotades. El fet és, però, que no sembla que hi hagi gaire seny, ni unitat ni imaginació: les batusses sindicals, a resultes de la vaga convocada per la CGT, en són una prova. Segons sembla (és una impressió a partir dels correus-e), la CGT convoca la vaga com a instrument executor de la voluntat de les assemblees i en contra dels ‘venuts’ de la UGT i CCOO. Això ens diu la pàgina web de la CGT-UAB:

    Tal i com ja vàreu estar informats, el proper dijous 17 de novembre hi ha una vaga general d’universitats convocada des de la PUDUP (Plataforma Unitària en Defensa de les Universitats Públiques), a la qual s’adhereix el Comitè d’Empresa del Personal Docent i Investigador de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’assemblea de PDI contractat i la Plataforma de Capítol IV del PAS de la UAB.

    En canvi, avui rebem un correu de CCOO amb l’acta de l’assemblea conjunta de PAS i PDI del 8 de novembre (combatent el foc amb el foc!) on se’ns explica que:

    En aquesta assemblea hi han participat entre 130 i 150 treballadors i treballadores de la UAB, com es pot veure pels resultats de les votacions, excepte cap al final de la reunió, en que l’assistència s’ha reduït notablement

    A continuació us passem els resultats de les propostes que s’han passat a votació i des de CCOO fem una crida a participar activament a les mobilitzacions:

    1. Adhesió a la Vaga convocada pel 17N (Convocada per part de l’assemblea de professorat contractat de la UAB i pel Comitè d’empresa PDI-UAB)

     

    A favor: 38

    En contra: 70

    Abstencions: 31

    Deixant de banda l’assistència massiva, convé comentar que l’últim punt a votació va ser el següent:

    C. La situació actual de retallades a la universitat ens genera migranyes. (relacionat amb el punt 2)

    A favor: 10

    En contra: 5

    Abstencions: 28

    Ja podeu apreciar com va l’assumpte, oi? No descartem que l’assemblea convocada per a avui a la FTI hagi superat aquestes decisions tan representatives (i que la qüestió de la migranya hagi estat un punt de l’ordre del dia).

    Està clar que així no anirem enlloc i que anirem creant més assemblees i plataformes (unitàries, esclar!) per tocar la pera al sindicat rival. El resultat final, a més del merder intersindical, és una convocatòria de vaga anacrònica i al meu parer absurda, per tres motius:
    -el gerent estarà encantat d’estalviar-se alguns calerons (!?),
    -els estudiants estaran encantats de tenir un dijous lliure,
    -la repercussió social serà nul·la (com la nostra importància social, vaja).

    Si l’únic perjudicat per la vaga és el vaguista, a qui pressionem? No ho sé, potser em falta consciència de classe, però això em deixa ben perplex. Ja seria ben trist que les batusses entre sindicats les hagin de pagar els qui no estan sindicats…

    Ara, si el que volem és protestar (ja hem quedat que de pressionar, res de res), no tenim un altre instrument que fer una vaga inútil d’un dia?

    Perquè es vegi que tenim imaginació, proposo als companys dels sindicats que, en comptes de vagues, els professors fem un ‘excel·lent general’ (sí, si, excel·lent, no pas aprovat) i posem el nombre màxim de matrícules a sorteig:
    -no perjudiquem els estudiants,
    -no perdem diners,
    -perjudiquem la UAB, que no cobrarà diners per cada matrícula d’honor concedida,
    -sortirem al Telenotícies.
    Penseu-hi, companys!

    Cicle de conferències “La llengua, avui: reptes i propostes actuals”

    Per contribuir a la celebració del centenari la Secció Filològica de l’IEC, el Grup d’Història de la Llengua Catalana de la Universitat de Girona, sota la coordinació de Narcís Iglésias, organitza un cicle de conferències dedicat a presentar, des de diferents angles, de quina manera s’està fixant i elaborant la llengua catalana actual. Totes les conferències (lliures i gratuïtes) tindran lloc a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona (Pl. Ferrater Mora, 1). La nòmina és de primera categoria!

    Bloc 1. La llengua i l’Institut d’Estudis Catalans

  • L’Institut d’Estudis Catalans, avui: 100 anys al servei de la llengua, a càrrec d’Isidor Marí, president de la Secció Filològica (16 de novembre de 2011, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • La gramàtica de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Gemma Rigau, lingüista i membre de l’IEC (21 de novembre de 2011, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • El diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, a càrrec de Joaquim Rafel, lexicògraf i membre de l’IEC (24 de novembre de 2011, 13h, sala d’estudi, Facultat de Lletres)
  • Bloc 2. Models de llengua i mitjans de comunicació

  • El model de llengua a la ràdio, Joaquim M. Puyal, periodista i membre de l’IEC (28 de novembre de 2011, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • El model de llengua a la premsa actual, Albert Pla Nualart, cap de llengua del diari Ara (30 de novembre de 2011, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • El model de llengua de Televisió de Catalunya, Ernest Rusinés, cap d’assessorament lingüístic de TVC (12 de desembre de 2011, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • El model de llengua d’una institució: la UdG, Andreu Pulido, cap del Servei de Llengües Modernes de la UdG (14 de desembre de 2011, 13h, sala d’estudi, Facultat de Lletres)
  • La llengua i els mitjans de comunicació, Daniel Casals, professor de Filologia Catalana de la UAB (19 de desembre de 2011, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Bloc 3. La llengua i la creació literària actual

  • Jaume Cabré, escriptor (21 de desembre de 2012, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Ramon Solsona, escriptor (9 de gener de 2012, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Biel Mesquida, escriptor (11 de gener de 2012, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Josep M. Fonalleras, escriptor (16 de gener de 2012, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Joan-Daniel Bezsonoff, escriptor (18 de gener de 2012, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Narcís Comadira, escriptor (22 de febrer de 2012, 13h, sala de graus, Facultat de Lletres)
  • Festa Major 2011

    Ja tenim a sobre una nova Festa Major alternativa i començo a tremolar… Ja començo a sentir el ressò del xumba-xumba i els baixos de força sísmica, ja començo a sentir la flaire agredolça barreja d’alcohol barat i pixum, ja començo a veure el paisatge decorat amb llaunes, tetra-brics i ampolles,… No hi ha res millor al món després del pont de facto de Tots Sants i la (proto)vaga de la setmana vinent (a la FTI, l’assemblea no ha demanat l’adhesió dels professors, sinó que ens pregunten, molt educadament, què farem i si farem ‘activitats didàctiques alternatives’). Com ens recordava un eslògan fa uns anys: Lluita i diversió.

    Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén