Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Octubre de 2011

A la universitat en xancletes

Ja costa d’imaginar que algú pugui caminar pels viaranys costeruts del nostre campus amb xancletes: pedretes, relliscades, insectes,… Que cadascú vetlli pels seus peus i el podòleg pels de tothom. Ara, el que resulta fins a cert punt sorprenent és que un calçat d’oci i vacances hagi envaït el temple del coneixement. No podem dir que la UAB hagi estat mai l’empori dels togats, com alguns colleges d’oxbridge, ni tampoc un exemple d’elegància prêt-à-porter. Però entre l’estil informal un xic kumba tradicional de l’autònoma i el descordament alternatiu, hi ha un món. Si un no entén el concepte d’ocasió i d’adequació i resulta unidimensional vestint (com a la terrasseta del bar), parlant (com al bar) o escrivint (com al Twitter), tindrà més d’un disgust a la universitat i al món en general. Esperem que el fred porti una mica més de formalitat al campus…

Infraestructures per a la recerca en variació lingüística

portada
Ha aparegut el llibre “Language Variation Infrastructure. Papers on selected projects“, editat per Janne Bondi Johannessen, de la Universitat d’Oslo. És el volum 3(2) dels Oslo Studies in Language i el podeu descarregar en pdf.

Un merescut homenatge

Ignacio Bosque

Dimarts passat es va presentar el llibre 60 problemas de gramática, editat per M.ª Victoria Escandell, Manuel Leonetti i Cristina Sánchez López. És un homenatge a Ignacio Bosque en forma de 60 problemes gramaticals.
Aquí en teniu l’índex de continguts:

ÍNDICE GENERAL
Prólogo 5
CATEGORÍAS GRAMATICALES
1 Cuando, ¿preposición o adverbio relativo?, Ángel J. Gallego
2 Las conjunciones exceptivas, Isabel Pérez Jiménez y Norberto Moreno Quibén
3 Ojalá que llueva café: una construcción optativa del español, Ángel Alonso-Cortés
4 La estructura de la secuencia como que, José Camacho

DETERMINANTES Y CUANTIFICADORES
5 Determinantes indefinidos en estructuras partitivas, Luis Eguren
6 Algunas condiciones impuestas por el sustantivo sobre la alternancia artículo determinado/artículo indeterminado, Helena López Palma
7 Un desconocido cualquiera, María Luisa Rivero
8 Adjetivos y determinantes: otro y demás, Edita Gutiérrez Rodríguez
9 ¿Por qué otros {muchos/pocos} sí y otros {bastantes/demasiados} no?, Bruno Camus Bergareche y Raquel González Rodríguez
10 Las interpretaciones de mucho (y cuantificadores afines), María Jesús Fernández Leborans y Cristina Sánchez López
11 De nuevo estos demostrativos, Laura Brugè
12 Las nominalizaciones deadjetivales con lo y las cualidades, Xavier Villalba

ESTRUCTURAS COPULATIVAS Y PREDICACIÓN

13 Las oraciones copulativas agentivas María J. Arche
14 Sobre la incompatibilidad entre ser y los adjetivos con complemento Karen Zagona y Heles Contreras
15 Las clases de Ignacio se nos hacían cortas Yuko Morimoto y M.ª Victoria Pavón Lucero
16 En torno a la posición del sujeto de predicados seleccionados por verbos de conjetura Luis Sáez

CONSTRUCCIONES Y ESTRUCTURA ARGUMENTAL
17 Las alternancias locativas y sus restricciones Juan Carlos Moreno Cabrera
18 Dativos no seleccionados y alternancia causativa Amaya Mendikoetxea
19 En qué consiste ser verbo de apoyo Elena de Miguel
20 Oraciones causativas Esther Torrego
21 Modificadores locativos del sustantivo sin determinación M. Teresa Espinal y Louise McNally
22 Adjetivos desnudos y sintagmas nominales sin determinación Angela Di Tullio y Avel•lina Suñer
23 Cuello abajo y boca arriba: ¿dos construcciones sintácticamente distintas? Manuel Pérez Saldanya, Gemma Rigau y Joan Solà
24 Oraciones impersonales con sujeto humano y su identidad Jan Schroten
25 ¿Puede haber competencia entre gramáticas en la mente de los hablantes? Anna Bartra y M. Carme Picallo

ASPECTO
26 Los valores de se: ¿es un caso de se aspectual todo aquel que lo parece? Luis García Fernández
27 El contraste aspectual entre infinitivo y participio como predicados secundarios María José Rodríguez-Espiñeira y Jesús Pena
28 La percepción de estados Ángeles Carrasco Gutiérrez

INDICATIVO Y SUBJUNTIVO
29 El superlativo como inductor modal Emilio Ridruejo
30 Me pidieron que {reseñara~reseñase} el libro que Bosque {?publicara/*publicase} en 1980 Guillermo Rojo
31 La perífrasis y el modo gramatical Ana Bravo y Brenda Laca

NEGACIÓN
32 La nada existencial y la nada universal Itziar Laka y Josep Quer
33 Foco y negación de constituyentes Ricardo Etxepare y Myriam Uribe-Etxebarria
34 Negación, modificación de grado y anteposición Javier Gutiérrez-Rexach
35 Restricciones de la negación con el gerundio adjunto modal Marina Fernández Lagunilla
36 Bastantes problemas (*no) tenemos… M. Victoria Escandell Vidal y Manuel Leonetti

COORDINACIÓN Y SUBORDINACIÓN
37 Sobre la periferia de los infinitivos M. Lluïsa Hernanz
38 El estilo directo Carlos Piera
39 Coordinación y subordinación de enunciados no oracionales Julio Borrego
40 Construcciones comparativas: centro, periferia y límites José A. Martínez, Alfredo I. Álvarez Menéndez, Félix Fernández de Castro, Antonio Fernández Fernández, Serafina García García, Hortensia Martínez García y Antonio J. Meilán García
41 Comparativas de desigualdad con paralelismo estricto Ángeles Romero Cambrón

ORACIONES RELATIVAS E INTERROGATIVAS
42 Concordancia en oraciones escindidas con sujeto pronominal José Francisco Val Álvaro y José Luis Mendívil Giró
43 Sobre una discordancia de número… relativa J. M. Brucart
44 ¿Lleva acento o no? Sobre un tipo de relativa libre poco estudiado Pascual José Masullo
45 Sintagmas Qu- agnósticos Claudia Borgonovo

SIGNIFICADO Y COMBINATORIA LÉXICA
46 Las redes del idioma Concepción Maldonado González
47 ¿Se pueden deducir las clases léxicas en el fenómeno combinatorio? María Auxiliadora Barrios
48 Sobre los usos figurados: ¿extensiones de una única definición? Margarita Alonso Ramos

MORFOLOGÍA
49 Configuración y representación en la flexión nominal: la relevancia de las variaciones morfofonológicas Théophile Ambadiang
50 Luis y Adela son unos {padres/*hombres} estupendos. Giorgio y Agatha son unos {médicos/*modistos} muy notables Francisco Aliaga García y Fernando Lázaro Mora
51 ¿Existen los prefijos categorizadores en español? Antonio Fábregas, Irene Gil y Soledad Varela
52 Algunos compuestos sintagmáticos con el primer componente átono y algunas formas prefijadas con la preposición sin Leonardo Gómez Torrego
53 Problemas con sin (+ infinitivo) Francisco Hernández Paricio

GRAMÁTICA Y DISCURSO
54 Aposición explicativa y dislocación a la derecha Mercedes Sedano y Tomás Jiménez Juliá
55 Sobre el verbo enunciativo Salvador Gutiérrez Ordóñez
56 Juan vendrá igual mañana (que vino ayer) / Igual vendrá Juan mañana… María Antonia Martín Zorraquino
57 El significado de oposición de la locución lejos de José Portolés
58 Sobre la versatilidad de aunque Luis Flamenco García
59 ¿”Modalidades oracionales”? Christina Kostova
60 Las unidades del discurso Joaquín Garrido

Índice analítico

Les reflexions d’un mestre i lingüista excepcional

YouTube Preview Image

Arrogància postmoderna

Ahir, a la contra de la Vanguardia entrevistaven Franck Frommer, un periodista francès que ha publicat un llibre (un altre?) carregant contra el PowerPoint. En essència, el PowerPoint és l’amenaça més gran que ha d’afrontar la civilització occidental, perquè és la clau de volta d’una conspiració (americana) per destruir el pensament racional i crític (francès) i convertir-nos en idiotes (com els americans). N’aporta almenys dues proves: l’explosió del Columbia va ser culpa dels enginyers que van presentar la informació en PowerPoint i no en un informe escrit com Déu mana i la invasió de l’Iraq i les seves conseqüències són culpa d’una presentació de 20 dispositives. És a dir, que la gent (els americans) són idiotes i si els adornes quatre bestieses amb fotos i un disseny atractiu et ‘compren’ el que sigui (ni un mot sobre els congressos mèdics, que deuen ser el súmmum de la ignorància i una excusa per vendre medicaments innecessaris de multinacionals americanes).

No negaré que s’abusa del PowerPoint (i de les estadístiques i dels gràfics i dels articles i dels llibres i dels vídeos,…) i que sovint se’n fa un ús inadequat (idem), però la crítica global i superficial que se’n fa és injusta i, en el cas d’una persona que critica la simplificació del pensament, cínica. D’una banda, ara que ningú no es recorda de la guerra de Vietnam, de la guerra bruta francesa a Algèria o de la invasió soviètica de l’Afganistan, potser el senyor Frommer ens podria explicar que si la culpa de la imprevisió en aquells tres casos va ser l’ús de l’ordinador i el processador de textos en comptes de la màquina d’escriure o de la fotocopiadora en comptes del paper carbó. O potser ens podria dir qui va ‘vendre’ la Gran Guerra del 1914 si no existia ni el PowerPoint, ni els SMS, ni Twitter (aviat un llibre sobre la simplificació del pensament que imposa el Twitter!), ni Internet, ni la Televisió, ni retransmissions de ràdio. Seguint el raonament que predica, la culpa de carnissera va ser dels periodistes que van encendre les masses per anar a matar alemanys o francesos, austríacs o russos, italians o serbis. Segurament devia ser una matança justificada amb arguments racionals i crítics i no pas amb quatre eslògans i fotos estereotipades.

De l’altra, criticar el PowerPoint perquè ‘jerarquitza la informació’ és no entendre quina és la funció d’una presentació breu. Una presentació de diapositives no substitueix un informe detallat, però pot ajudar a reforçar-ne les idees bàsiques i complementar l’exposició oral i s’adapta molt bé al raonament mitjançant esquemes que tan bé ha estudiat George Lakoff. Ignorar tot això delata l’arrogància postmoderna (ara ja postpostmoderna, suposo) francesa que mira amb sospita tot allò que ve dels Estats Units i que creu que totes les idees són igualment importants o sospitoses i que la jerarquització és una estratègia de control.

Jo, que he vist presentacions amb PowerPoint i sense, amb transparències, amb exemplari, llegides amb veu monòtona o explicades amb una modulació exquisida, encara crec que les idees ben reflexionades i posades sobre paper són el millor vehicle (però no l’únic) per a la difusió del coneixement. Però també crec que el paper és un medi tan bo com el PowerPoint per dir bajanades i vendre motos. Aquí en teniu un exemple de coll de dama del nefast Derrida (Lacan, Virilio, Ricouer o Irigaray també ens fornirien molts altres exemples, alguns dels quals recollits al magnífic Impostures intellectuelles (París: Odile Jacob, 1997) d’Alan Sokal i Jean Bricmont):

Hom ha pensat sempre, doncs, que el centre, que per definició és únic,
constituïa, en una estructura, allò mateix que tot comandant l’estructura,
escapa a l’estructuralitat. és per això que, per a un pensament clàssic de
l’estructura, el centre es pot dir, paradoxalment, dins l’estructura i fora
l’estructura. És al centre de la totalitat i tanmateix, atès que el centre no li
pertany, la totalitat té el seu centre en un altre lloc. El centre no és el centre.
El concepte d’estructura centrada —tot i que representa la coherència en
ella mateixa, la condició de l’episteme com a filosofia o com a ciència— és
contradictòriament coherent. I, com sempre, la coherència en la
contradicció expressa la força d’un desig. El concepte d’estructura
centrada és, en efecte, el concepte d’un joc fonamentat, constituït a partir
d’una immobilitat fundadora i d’una certesa tranquil·litzant, ella mateixa
sostreta al joc. A partir d’aquesta certesa, pot ser dominada l’angoixa,
que neix sempre d’una determinada manera d’estar implicat en el joc,
d’estar lligat al joc, d’estar com a ésser des d’un bon principi dins el joc.

Derrida, Jacques. L’estructura, el signe i el joc en el discurs de les ciències
humanes. Els Marges 27/28/29 (1983): 191-203.

Us repto a resumir-ne les idees (?) en PowerPoint! De ben segur que el senyor Frommer us citarà a la segona edició del seu llibre.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén