Ara que s’acosten les eleccions municipals, recomano un llibre breu però d’una anàlisi molt fina: El crepuscle de la democràcia de Ferran Saez Mateu. La tesi bàsica del llibre és que la crisi de la democràcia participativa s’ha de buscar en la proliferació de moviments socials que sota la coartada de renovar i expandir la democràcia, en realitat projecten un model de societat propi de l’Antic Règim, en què es difumina la separació entre el ciutadà i la persona i, per tant, qualsevol desig legítim com a persona es vol convertir en un dret ciutadà, independentment de les regles de la racionalitat política i el joc de les majories democràtiques, en nom d’una suposada opinió pública.
Si passegem per Barcelona i veiem l’eslògan del candidat de CiU a l’alcaldia de Barcelona (“L’alcalde de les persones”), ens podem adonar que fins i tot els partits polítics juguen amb aquesta confusió. Un alcalde ha de governar ciutadans, no pas persones. Hem d’establir les normes de convivència ciutadana, no pas els usos morals personals. El llibre de la Margarida Basols “El llenguatge dels polítics” us ho explicarà molt millor (lectura imprescindible en campanya electoral), però a mi em fa basarda aquesta renúncia a parlar de drets i deures dels ciutadans, de normes i convencions cíviques (també recomano rellegir ‘Ben educats’ de Salvador Cardús) i sentir en canvi eslògans buits del tipus “escoltarem tothom”.