Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Març de 2011

Cent anys de la Secció Filològica

La Secció Filològica de l’IEC fa cent anys i ho celebren amb un seguit d’actes i iniciatives. Les iniciatives estan obertes a tothom i s’apleguen sota el lema “2011, l’any de la paraula viva” (que integra també el centenari de la mort de Maragall i el cent-cinquantè aniversari del seu naixement).

X Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana

El SEPC organitza enguany el X Congrés d’Estudiants de Filologia Catalana a la Universitat de València. Els dies 23, 24 i 25 es faran diversos actes relacionats amb Vicent Andrés Estellés, amb un marcat to ‘alternatiu’:

Cal remarcar que aquests tipus de congressos sempre s’han plantejat com la realització d’unes jornades de formació alternatives i complementàries al programa dels plans d’estudi de les nostres diferents universitats i, el més important, és un Congrés per a estudiants de Filologia Catalana fet pels mateixos estudiants d’aquesta àrea de coneixement, ja que des del SEPC sempre hem intentat oferir espais oberts de debat perquè l’alumnat plantege els temes que li interessen tractar en relació a la seua titulació i que no contemplen els continguts oficials dels nostres estudis. Volem que cada estudiant de filologia catalana faça seu aquest projecte, ja que pretenem analitzar les problemàtiques actuals que envolten la nostra titulació i formar-nos en els coneixements relacionats desatesos acadèmicament. Així doncs, els diferents congressos han anat assolint un alt grau d’innovació i democratització dels continguts a tractar. I per això, des del sector estudiantil reivindiquem el perfil acadèmic que subjau de manera evident en tots ells sense necessitat d’estar coordinats per cap professor o professora, tot reivindicant l’autonomia de l’estudiant.

Encara que fa feredat això de l”’alt grau d’innovació i democratització dels continguts a tractar”, la cosa sembla prou interessant, amb conferències (de professors ;-)), una ruta literària per Burjassot, teatre i cinema.

Les seqüel·les del postmodernisme

Cercant un article a l’excel·lent Racó, he topat amb aquesta perla que he devorat amb frisança i que vull compartir amb tots vosaltres:

Pedagogia i mestissatge corporal: reconfiguracions del cos immigrant des d’un context postcolonial, per Jordi Planella Ribera

El títol promet, oi?, però el resum fa venir salivera (l’article és per a paladars exquisits!):

En el present article analitzem les possibilitats de repensar el cos de les persones immigrants des de la mirada dels estudis postcolonials. En un context en què les identitats es difonen, les adminitracions [sic] gestionen determinades decisions sobre els cossos i els seus cobriments, la pedagogia pot agermanar-se amb el discurs del mestissatge. Ja no existeix la intencionalitat de la puresa, i ara els cossos i els seus subjectes es construeixen a partir de les noves realitats. Tot plegat ens mena a donar compte d’algunes pràctiques (que nosaltres situem sota l’epígraf de paiodoteologia del cos) que no fan més que posar en evidència que la pedagogia no pot deixar de banda els cossos dels subjectes educands.

D’aquí a uns anys es podrà apreciar el mal que han fet Deleuze, Lacan i els seus sequaços postmodernistes a diverses generacions d’universitaris. Confio, però, que el mal s’hagi reduït a la universitat i que aquesta gasòfia pseudointel·lectual no hagi arribat a les aules dels nostres nens!

Retallada

Quan es va comunicar la proposta de l’equip de govern de retallar 7,5 milions d’euros al 2010 per aturar el creixement del dèficit, les mesures proposades van rebre un allau de crítiques (algunes de ben merescudes) i diverses contrapropostes al claustre. Uns mesos després, sabem que la retallada no ha de ser de 7,5 milions, sinó de 25 milions, més del triple! Com ens ho farem? No ho sé, certament, però és clar que no ho podrem fer sense fer sacrificis tots plegats. Ja cal que ens guardem els apriorismes i tirem tots en la mateixa direcció…

Per què Kant no podria ser agregat?

Un dels documents bàsics de tot professor universitari és “Why God never received a tenure-track position at any university”:

1. He had only one major publication.

2. It was in Hebrew.

3. It had no references.

4. It wasn’t published in a refereed journal.

5. Some even doubt he wrote it himself.

6. It may be true that he created the world, but what has he done since then?

7. His cooperative efforts have been quite limited.

8. The scientific community has had a hard time replicating his results.

9. He never applied to the Ethics Board for permission to use human subjects.

10. When one experiment went awry he tried to cover it up by drowning the subjects.

11. When subjects didn’t behave as predicted, he deleted them from the sample.

12. He rarely came to class, just told students to read the Book.

13. Some say he had his son teach the class.

14. He expelled his first two students for learning.

15. Although there were only ten requirements, most students failed his tests.

16. His office hours were infrequent and usually held on a mountaintop.

En un nivell més modest, ens podem preguntar si Immanuel Kant hauria obtingut mai l’acreditació d’agregat de l’AQU.

  • No va publicar en revistes indexades.
  • No va publicar en editorials de prestigi o ho va fer a l’editorial de la pròpia universitat.
  • No va fer estades de recerca.
  • No va dirigir ni participar en projectes d’investigació de convocatòries competitives.
  • Us concedeixo que és un anacronisme, però ¿quants companys titulars d’ara tenen un currículum com el que acabo de descriure i, ai las, no són Kant?

    Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén