Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Desembre de 2010

Bon 2011

Navegants empedreïts ja fa una mica més de dos anys que vaig iniciar aquesta aventura de ‘blocaire’ i, per seguir la moda, tocaria fer el resum i tota la pesca. No patiu, us ho estalviaré: bon 2011 i que la nova dècada comenci amb salut (amb pessetes, ai las!, no hi comptem!). D’aquí a un parell de dies, seguirem al peu del canó.

L’infern

Sartre va consagrar la dita ‘L’infern són els altres’, però no coneixia l’experiència de passar-se un matí glaçat d’hivern a un despatx ombrívol de l’edifici B sense calefacció omplint la sol·licitud telemàtica dels sexennis d’investigació!

Cinisme suprem

Com era previsible, el Tribunal Suprem s’ha acarnissat amb la llei de Política Lingüística i el programa d’immersió lingüística. Nihil novum sub sole. Cal, però, denunciar el cinisme suprem que inspira aquest atac, especialment quan se sosté (com fan els ‘Ciutadanos’ i el PP) que és un triomf dels drets individuals, per sobre dels nefastos drets territorials. En primer lloc, si fos un tema de dret individual, tothom tindria dret a escollir la llengua d’escolarització, independentment del territori on viu. Per exemple, si jo visc a Cadis, tinc dret que el meu fill rebi l’escolarització en la seva llengua materna, és a dir el català? Evidentment, això ni es planteja, perquè resulta que sobre aquest suposat dret individual tenim una restricció territorial: el català no és oficial a Andalusia! Passaria el mateix si fos ciutadà espanyol d’origen xinès i exigís que el meu fill fos escolaritzat en xinès. Per tant, de tria i de dret individual, res de res: en castellà i gràcies. Que vingui l’il·lustre catedràtic Francesc de Carreras i ens ho expliqui!
A més, per acabar-ho d’adobar, recordem que els ciutadans espanyols tenen un tret que els fa únics: en el moment de néixer o d’adquirir la nacionalitat, automàticament, com si baixés l’esperit sant, esdeven castellanoparlants complets i perfectes, fins al punt que resulta il·legal exigir-los una prova de llengua. Spain is different!

Ensenyar català a Xile

S’ha obert el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català per a la Universitat de Xile i la Pontificia Universitat Catòlica de Xile, organitzada per l’Institut Ramon Llull. La incorporació a aquestes dues universitats està prevista per a mitjans de febrer 2011, d’acord amb el calendari acadèmic xilè.

El termini de presentació de sol·licituds és del 12 de desembre al 26 de desembre de 2010.

Caldrà que les persones aspirants emplenin el formulari en línia disponible al web de l’Institut Ramon Llull (http://tramits.llull.cat/seleccio_ci/html/ ), on hi ha també les bases de la convocatòria, i adjuntar la documentació requerida.

Enclaustrat

Avui hauria de ser assegut al claustre, però em trobo estirat al llit amb una lumbàlgia aguda. Amb el portàtil a sobre de les cames miraré de comentar les mocions que avui es discuteixen:

1. NO PERMETRE LA REDUCCIÓ DE LA DOCÈNCIA REGLADA OFICIAL PER IMPARTIR ALTRES CLASSES REMUNERADES
Em sembla una mesura ben raonable: primer hem de satisfer les obligacions amb la UAB i després mirar de complementar el sou. No s’hi val especejar-se de la feina (cobrant) per fer una feina més ben pagada. El meu suggeriment és que aquesta mesura s’apliqui de manera general al col·lectiu de la UAB: PDI, PAS i becaris.

2. INCREMENT DEL CÀNON SOBRE ELS CONVENIS DE MESTRATGES NO OFICIALS
No tinc una opinió sobre l’assumpte, la veritat. Ignoro a quan puja aquesta mesura i quina afectació té.

3. INTEGRACIÓ DELS GRAUS OFICIALS IMPARTITS PER FUNDACIONS A LES FACULTATS
Caldria veure com afectaria aquesta mesura a les gestions acadèmiques de les facultats, que prou carregades van.

4. SUPRESSIÓ DE LES REMUNERACIONS MONETÀRIES ADDICIONALS
Ep, vol dir que deixaré de cobrar els per fer de cap de Departament (hores i més hores en reunions, redactant informes, creant-me enemics, penalitzant la meva carrera investigadora i la meva vida familiar). Jo em pensava que això era un dret que es recollia a l’article 35 del Conveni Col•lectiu del PDI de les universitats públiques catalanes. Sorprèn veure que l’incompliment dels convenis el proposen els companys treballadors (sí, els PDI també som treballadors). Deu ser, doncs, un privilegi. Ho puc assumir si s’aplica el mateix als alliberats sindicals.

5. HOMOGENEÏTZAR ELS CRITERIS DE REDUCCIONS DOCENTS
Si no aclarim quins són els ‘criteris ètics’, no sé què dir.

6. REDUCCIÓ DELS SALARIS DE L’EQUIP DE GERÈNCIA
Per què només de l’equip de gerència? Que no són treballadors també? Si ens queixem que ens redueixen un 5%, volem que a l’amic Santiago li facin una retallada del 50%. Ho trobo exagerat i discriminatori.

7. RECUPERAR ELS CLAUSTRES COM A ÒRGANS DE CONTROL DE DESPESES
No, sisplau, més claustres, no! Amb un de gros, ja n’hi ha prou!

8. RETIRADA DE LES MESURES QUE AFECTIN LES CONDICIONS LABORALS DELS TREBALLADORS
Això entra en contradicció amb la proposta 4, que suposa una modificació d’un conveni col·lectiu vigent. D’altra banda, com que qualsevol mesura acadèmica afecta les condicions laborals dels treballadors (sí, els PDI també som treballadors), a la pràctica això suposa buidar de qualsevol competència el consell de govern i les seves comissions delegades i subordinar-les als pactes entre l’equip rectoral i la gerència i els sindicats. No sembla una mesura per potenciar la democràcia i el paper del claustre.

9. POSICIONAMENT CONTRA EL REGLAMENT DE DISCIPLINA ACADÈMICA
D’acord amb la incoherència de tenir un reglament obsolet. Cal fer-ne un de nou. Discrepo, però, del tractament del concepte d’honestedat que es fa al redactat. Un reglament hauria de recollir un concepte semblant ja que hi ha figures sanciona-les que s’hi basen, com ara, el plagi o copiar en un examen. Sorprèn, a més, que es qüestioni el reglament quan s’ha aplicat als estudiants, però no es digui res de l’aplicació a PDI o PAS: si un professor insulta, amenaça un estudiant o el perjudica voluntàriament a l’avaluar-lo, demanarem que no se’l sancioni perquè el reglament és franquista?

10. NO A LA RETALLADA DEL 5% DEL SOU DEL PIF
Em sembla raonable evitar retallar més el sou dels més vulnerables. Si no genera estalvi, no té sentit, i si ho fa, cal buscar un altre camí.

11. RETIRADA DE LES TAXES PEL CAMPUS VIRTUAL i SERVEI INFORMÀTIC
El campus virtual és una eina cada cop més emprada i suposa un benefici per a l’estudiant, però també genera una despesa considerable. Em sembla raonable que una part d’aquesta despesa recaigui sobre qui gaudeix del servei. La discussió és la mateixa que amb les fotocòpies dels dossiers: va molt tenir-lo perquè m’estalvia anar a classe, però no ho vull pagar.
Jo, personalment, sense el Campus Virtual vivia més tranquil i perdia menys temps. Si no el volem pagar, tornem al sistema anterior, però sense fotocòpies de cap mena, que no són ecològiques: els apunts i endavant les atxes.

12. EXIMIR EL PIF DEL PAGAMENT DE LA TAXA “DE SERVEIS ESPECÍFICS I SUPORTS A L’APRENENTATGE”
Com en el punt 11, cal protegir els PIF, no explotar-los.

13. GARANTIR 2 CONVOCATÒRIES D’EXAMEN I LA SETMANA BLANCA
La segona convocatòria i la setmana blanca són relíquies que cal anar eliminant, perquè suposen una despesa i una pèrdua d’hores notables. Si el món canvi, hem de canviar també aquestes incoherències.

14. MODIFICACIÓ DEL RÈGIM DE PERMANÈNCIA
Els estudiants reben una subvenció pública per fer la carrera, per tant la seva obligació és estudiar i presentar-se als exàmens. Cal revisar, doncs, la normativa de permanència perquè s’evitin els repetidors empedreïts i persones que malbaraten recursos públics passant-se anys i anys voltant per la facultat. És inacceptable que es tingui temps (i diners) per treure’ls el carnet de conduir, però no per estudiar per treure’ls les assignatures de la carrera que està fent. Fem, doncs, un reglament just i raonable, sense exageracions, però corregint l’actual situació de desori.

15. DESCOMPTES EN EL TRANSPORT PÚBLIC
Totalment d’acord. És un tema pendent i urgent.

16. RESPECTE A LA COBERTURA DE LA MATRÍCULA DE DOCTORAT
Cal que la matrícula cobreixi correctament l’estudiant amb una assegurança i que sigui raonable en funció dels serveis a què ha de donar accés.

Esprais amb correctors ortogràfics

Una de les empreses spin-off de la UAB ha desenvolupat en col·laboració amb el SEPC i l’IEC un nou esprai de pintura que incorpora un corrector ortogràfic. D’aquesta manera, segons declaracions de l’investigador que encapçala el projecte (que prefereix mantenir-se en l’anonimat per evitar ser reprimit pel rectorat) “es vol evitar la mala imatge que donen de la UAB en general i de la Facultat de Lletres en particular les pintades plenes de faltes d’ortografia. Mireu, per exemple, la pintada feta a la pujada de Lletres cantonada amb l’entrada de Psicologia: “No vam nèixer per resistir, vam nèixer per vèncer”. Amb el nostre invent, aquestes aberracions seran cosa del passat i faran compatible la lluita estudiantil amb la correció lingüística que s’espera d’un Campus d’Excel·lència Internacional.” Encara s’està estudiant la comercialització del producte, però sembla que es podrà adquirir amb descompte si s’acredita l’afiliació al SEPC.

Novetat esperada

Ja tenim a les mans (finalment!) el llibre de Josep Martines sobre el “lo neutre”:

L’anomenat “lo neutre”. L’expressió de l’abstracció en català: una aproximació diacrònica.

Us el recomano!

Una nova col·lecció d’estudis gramaticals per a l’ELE

L’editorial Castalia ha creat una nova col·lecció d’estudis gramaticals per a professors d’ELE, sota la direcció de Juana Gil, actualment investigadora al CSIC. El primer volum, Spanish is different, el signa Juan Carlos Moreno Cabrera i el segon, El orden de las palabras en español, un servidor.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén