Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Novembre de 2010 Page 1 of 2

Els informes de la ressaca de la festa alternativa

Aquí us penjo el document amb la valoració dels danys de la festa major alternativa d’enguany.
Us afegeixo l’informe de la Creu Roja perquè us en feu una idea del problema (el document complet és massa gros per penjar-lo del blog):

Les Dades:

-Total persones ateses al campus des de les 19h del dia 4/11 a les 7h del dia 5/11
50 persones, 50% homes, 50% dones
Entre 18-19a……….21 persones 42%
Entre 20-21a……….19 “ 38%
Entre 22-23a……….07 “ 14%
> 23a………………….03 “ 06%
La procedència de la majoria de persones era de la zona metropolitana de Barna

-Orientació diagnòstica de les persones ateses
Traumatismes Lleus………………….14 persones (28%)
Traumatismes menys Greus………02 persones (04%) (2 fractures nasals)
Traumatismes Greus…………………03 persones (06%) (1 Traumatisme Cranial,
1 Síndrome d’aixafament, 1 Ferit per arma
Blanca)
(Set d’aquests traumatismes van ser provocats per agressions)
Intoxicacions per drogues………….28 persones (56%)
Altres………………………………………..03 persones (06%) (Crisi Asmàtica, Dolor
Toràcic, Crisi Ansietat)

-Trasllats a l’Hospital …………………12 persones
1 de caràcter molt greu………..(09%)
4 de caràcter greu………………..(33%)
4 de pronòstic reservat…………(33%)
3 de caràcter menys greu………(25%)

Els Comentaris

Un any mes s’han repetit una sèrie de fets que val la pena valorar per tal de que no es tornin a produir donat que han provocat perill per la vida de diferents persones al “Campus”. Dintre de les possibilitats, des de Creu Roja, i a pesar de les condicions de treball, hem fet tot el possible per controlar la situació i evitar mals
pitjors. De part dels estudiants organitzadors de la festa se’ns van encarregar uns recursos sanitaris que vam valorar com a totalment insuficients i pel sentit de la responsabilitat varem doblar el dispositiu i ampliar la franja horària d’actuació.
Tot i que el personal s’ha entregat al màxim en les 12hores que han estat socorren sense parar, no s’ha disposat d’un lloc idoni i amb els materials de suport suficients per realitzar l’atenció com cal. Se’ns va deixar una porció del Hall de la Sala de Revistes de lletres, però gaire be fins a les 12 de la nit no es va prohibir la
entrada d’estudiants a l’edifici pel que els malalts atesos no disposaven d’intimitat ni d’aïllament necessari pel seu tractament, tampoc el personal sanitari. També l’espai es quedava de seguida petit quedant col·lapsat en molts moments de la nit.
Tampoc hi havia servei mèdic contractat, així dons el responsable del servei que a la vegada es infermer va tenir que assumir la responsabilitat de totes les actuacions.
Cal destacar que la gran majoria d’actuacions han estat provocades pel consum de drogues i sobretot per joves debutants a la UAB . Segons testimonis atesos hi havia venda i consum de tot tipus de drogues, fins i tot va debutar al campus una droga molt nova a Catalunya recent importada d’Estats Units denominada “M” (segons els mossos d’esquadra) , i per la qual varem atendre a una persona intoxicada que es va traslladar en estat greu a l’hospital. Un altre intoxicat greu va estat rescatat pels Bombers de un vehicle donat que no podíem accedir a realitzar l’assistència. Altre pacient intoxicat va patir una caiguda que li va provocar un traumatisme cranial i va arribar molt greu a l’hospital. Altres persones van patir diferents agressions com a 2 persones amb fractura nasal, o una persona ferida per arma blanca i altres amb ferides menys greus.
Vam tenir varies derivacions del SEM per trucades fetes al 112 des del Campus que, gràcies a la excel·lent col·laboració i bona feina del servei de seguretat de la UAB els varem poder atendre.
L’equip tècnic i els nostres voluntaris (15 persones) estem molt satisfets per la feina feta i vam treballar molt de gust, però volem treballar al vostre costat per tal de prevenir aquestes situacions i pensem que cal posar els recursos necessaris per tal d’aconseguir-ho.

La ressaca de la festa

Ja tenim els informes de les conseqüències de la Festa Alternativa d’enguany (podeu consultar-los a la intranet). La llista d’incidències és l’esperable d’una acumulació de més de 10.000 persones, però el que esparvera és l’informe de danys que ha d’assumir la UAB (la UAB, és a dir, tots nosaltres): 61.688 euros! Això sí que és una despesa sumptuària en temps de crisi.

Les estudiantes prenem la paraula?

Aquest és el lema (l’interrogant és meu) de la candidatura dels estudiants de CAF-UAB al claustre. Ja és costum ‘alternatiu’ fer anar el femení com a genèric, però, com els passa amb els ‘els i les’ a molts pseudoprogres, la realitat no s’ajusta a les seves paraules. A Lletres, per exemple, dels 9 candidats elegits (tots de l’Assemblea): 3 dones i 6 homes. A l’Escola d’Enginyeria, dels 6 candidats elegits, cinc de l’Assemblea i tot homes. A ciències, els 4 assemblearis elegits, són homes i, curiosament, els altres dos representats, de l’ÈPICA, dues dones. A Ciències de l’Educació i Psicologia, sí que són majoria les assembleàries (dones, em refereixo): 4 a 3 i 4 a 2, respectivament. I, finalment, a Veterinària, cal destacar que totes quatre representants són dones.
Les altres candidatures també tenen algunes diferències segons facultat: 4 homes de 4 d’ÈPICA a Polítiques i Sociologia o una dona de sis dels Estudiants UAB a Dret, al costat de 3 dones i dos homes d’ÈPICA a Biociències. Però, esclar, no són antipatriarcals!

Eleccions a claustre

A Lletres, els nou representants dels estudiants en el claustre seran nou membres de la candidatura de l’Assemblea de Filosofia i Lletres-CAF (resultats provisionals aquí). Cal felicitar-los per l’èxit, encoratjar-los a aprofitar-lo amb intel·ligència. També cal animar els altres candidats (especialment als d’ÈPICA-Units sumem) a seguir competint democràticament.

Què diuen els partits i com ho diuen, 2

El lema de Reagrupament pica l’ullet a Jordi Pujol:

Independència. Ara sí, ara toca

Està clar amb qui voldria tornar al govern en Carretero, oi?

Solidaritat catalana per la independència té un lema semblant:

Fem possible la independència

Noteu, però, l’ús de la primera persona del plural, que pot tenir valor inclusiu (nosaltres+vosaltres), i d’una forma que pot ser present d’indicatiu o un imperatiu. Un exemple de sincretisme morfològic que s’adiu d’allò més amb la naturalesa sincrètica de l’estimat líder.

El Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal-Partit Animalista ens sorprèn amb un admirable

Animals al Parlament

Algú els hauria d’explicar que ja n’és ple, d’animals, el Parlament! D’altra banda, si sou catalans us demanen

Vota pels animals

però si sou castellans es conformen amb

Acuérdate de los animales

Sembla mentida, però no parlen dels polítics.

Plataforma per Catalunya no s’ha trencat les banyes (per als del Partit Animalista: és una frase feta, no li han trencat les banyes a cap bou):

Primer, els de casa.

No és gaire original i segur que l’Oriol Pujol, de CiU, se la faria seva, però en un sentit més familiar.

La famosa Coordinadora Reusenca Independent, que com sabeu, compta amb la reencarnació d’Elvis Presley a les llistes, aposta per

Política low cost

Un lema que costa de creure si un pensa en els diners que es gasten els seus candidats en bòtox, gomina i vestits de lluentons (menys que Berlusconi, això sí). Més honest hauria estat: “Friquis al parlament”.

Vendre el producte

Tots els investigadors som molt conscients que en èpoques de vaques flaques cal justificar els diners dels projectes i com que els qui s’emporten la part grossa del pastís són els de biomedicina, els toca sortir periòdicament a la premsa anunciant descobriments miraculosos i esperançadors que curaran malalties incurables, això és el càncer i la diabetis.
Si a això hi afegim que aquestes ‘notícies’ són el més positiu que acostuma a aparèixer al diari (al costat de crims masclistes, polítics sense escrúpols, governs que practiquen la repressió per sistema i algun desastre natural per amanir-ho tot plegat), no ens ha d’estranyar de trobar titulars com el següent, del 3cat24:

Els investigadors esperen curar la diabetis tipus 1 en els pròxims deu anys

Interessat pel tema (la meva mare té diabetis tipus 1, he llegit la notícia sencera i l’entusiasme inicial s’ha anat deixatant fins a arribar als mots de l’expert:

El president de l’Associació Europea per l’Estudi de la Diabetis, Ulf Smith, ha explicat que estan veient canvis prometedors que “podrien indicar que alguna cosa passarà en la pròxima dècada en el sentit de trobar maneres per tractar la malaltia i, a la llarga i si tot va bé, curar-la”.

Tot prou vague i a prou llarg termini perquè ningú se’n recordi d’aquí a deu anys, quan segur que algú altre anunciarà una cura amb una altra dècada de coll. Els científics hem de ser prudents i els periodistes agosarats, però potser algun dia caldrà fer petar la ‘bombolla biomèdica’.

Què diuen els partits i com ho diuen, 1

Començo un repàs dels lemes electorals, però no és exhaustiu.

ICV-EUiA són els més coloristes:

Verd esperança, solucions d’esquerra.

Cal reconèixer que prediquen amb l’exemple i reciclen l’eslògan ‘Crisi de dretes, solucions d’esquerres’. Ara, s’han oblidat del violeta d’altres campanyes (serà que són feministes a partir del número dos: Saura, Herrera, Boada, Romeva, etc.?). Allò del roig, verd, violeta compensava la grisor dels candidats (per cert en Joan Herrera apaeix en blanc i negre i vestit de blanc i negre).

El PPC tampoc no s’ha matat i ja ni concreta la naturalesa de les solucions:

Solucions per a la crisi

Ja se sap que els de dretes són en el fons apolítics i consideren que les seves solucions són universals i no sectàries, com les dels d’esquerra. Ara que el PP és el partit dels treballadors, un ja no sap què pensar.

El PSC s’ha apuntat a la moda ni-ni (per cert, Montilla també en gris, com l’Herrera, encara que amb la roba de color horrorós):

Ni independentista ni de dretes

Una definició en negatiu que sembla molt il·lustrativa. També podien haver fet servir “Ni carn ni peix” o “Ni suc ni bruc”. Ara hi afegeixen un

President Montilla. Garantia de progrés

que sona a conya marinera, venint del president d’un govern que deu 154 milions d’euros a les universitats catalanes. Menys garanties i més avals bancaris!

ERC fa una declaració de principis en tota regla:

Gent valenta

Es veu que hi volien afegir “…i no pas com el cagat del Carod, ni com el temerari del Carretero, ni com l’arribista del Laporta”, però la directora de campanya els va convèncer que això faria pujar massa la despesa en cartells.
CiU fa un lema que reflecteix tot un programa ben definit que els diferencia de tota la resta de partits (?):

Una Catalunya millor

Vaja, no m’imagino cap partit prometent el contrari, però sembla que han trobat necessari fer-ho explícit i convertir una obvietat en el centre de la campanya. També ho podien haver dit més clar: “Amb els altres anirem pitjor”.

Els ‘ciutadanos’ (ho poso en bilingüès perquè no s’enfadin) han fet un lema amb intencions perlocutives :

Rebela’t/Rebélate

La llista de motius per “rebelar-se” apareix per altres bandes, però cadascun se la pot fer al seu gust. Fent surf pel seu blog, esmenten les multes lingüístiques (per no etiquetar en català), nacionalisme (català), educació (en català). Vist el seu eslògan, queda clar que també pensen ”rebelar-se” contra l’ela geminada, signe tipogràfic que es van inventar els nacionalistes catalans burgesos i conservadors per martiritzar els castellans treballadors i progressistes i impedir-los d’aprendre el català i, per tant, de progressar socialment.

Volen matar la Rosalba Calvà!

Els defensors de la cupletista espriuana Rosalba Cavà vivim amb un ai al cor crònic que no ens treuen ni tan sols els ansiolítics que ens administra la justícia.
Avui ens alertava en Josep Anton Castellanos del cas d’un traductor text-veu, que codifica el castellà (o el xinès!) com un idioma amb diverses varietats dialectals. En canvi, el català només té una varietat (central) i el valencià apareix com a idioma diferent (per cert, el text “I una merda!” no és gaire reeixit).
¿Aquesta postura secessionista farà que la UE destini el doble de diners a subvencionar els cursos de català per a erasmus, ja que paga un fix per llengua i, “assessorats” pel govern espanyol, català i valencià són dues llengües diferents (vegeu la notícia a Vilaweb i l’Avui)? Seria una ironia sensacional.

El Marroc i Israel: les comparacions odioses

Segueixo les notícies esfereïdores sobre l’assalt de l’exèrcit marroquí al campament saharià als afores d’al-Aiun. Una salvatjada, segons sembla. El qualificatiu és moderat, però és el que es veu per la xarxa. El punt que volia comentar és justament això, la qualificació. Si l’exèrcit no hagués estat el marroquí, sinó l’israelià, ara es parlaria de ‘genocidi’, ‘crims contra la humanitat’, etc.
Noteu el títol de la xerrada anunciada al Facebook del 2 de febrer del 2009:

‘Comunitat Internacional i Palestina. Podem Aturar l’Apartheid i el Genocidi’ a càrrec d’Andrew Feinstein, Stephane F. Hessel i Albert Caramès. Ells parlaran sobre estratègies de Boicot i sancions internacionals a l’estat d’Israel i sobre els tractats de comerç d’armes entre Espanya i Israel.

De moment, hi ha poques concentracions espontànies i cap manifestació organitzada demanant el boicot a Israel ni veurem cap xiulada a un cantant marroquí (no dic una cantant marroquina perquè no em sona que n’hi hagin gaires). Tampoc he escoltat ningú demanant de trencar, per exemple, les relacions de Catalunya amb el Marroc. El més dur que he vist és:

Finalment, la coalició [=PSM i Iniciativa Verds, XV]ha reiterat la seva exigència d’una actuació ràpida i contundent que pari les agressions i aclareixi els fets.

Prou suau, em sembla, si ho comparem amb el que trobem a la xarxa sobre el ‘genocidi’ de Gaza. Noteu, a més, el matís gens innocent que apareix quan es parla de la responsabilitat de la monarquia marroquina i no pas del Marroc (la responsabilitat sempre és d’Israel, no pas del seu govern).

Ja m’imagino que això em sembla contradictori perquè dec ser un sionista, però demanar coherència no hauria de ser un crim.

Més lemes electorals

Ja fa un grapat d’anys que en Joan Solà reflexionava sobre els usos de ser i estar i feia una proposta realista ‘de mínims’ (veg. el seu Sintaxi normativa). Hi feia el cor fort i admetia renúncies en casos perduts (potser fent de la necessitat virtut), però hi posava límits irrenunciables si volíem tenir un sistema que no fos un simple calc del del castellà. Entre aquests límits irrenunciables hi havia l’ús de ser en construccions locatives: Sóc a casa.
Només cal parar l’orella al tren o a l’autobús per adonar-se que el límit irrenunciable ha esdevingut un territori irrecuperable farcit de ‘On estàs?’, ‘Estic al tren/autobús’ (fins i tot el meu nen, ja em pregunta pel mòbil ‘On estàs?’, encara que no ho ha sentit dir mai a casa).
Ara, a més, podem llegir, tot passejant-nos per la UAB, ‘El país que vols està a l’esquerra’, lema d’una campanya d’ICV. Haurem d’esbrinar on és la llengua que volia en Joan Solà.

Page 1 of 2

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén