Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Setembre de 2010

Nou curs i primera assemblea (multitudinària)

A Lletres de la UAB hem d’organitzar un màster en ‘lluita’ estudiantil, perquè als nous assemblearis els falta formació: se’ls acut de demanar una aturada de classes per a una assemblea el dia 23, vigília de la Mercè! Quan algú els va suggerir que potser no hi aniria ni déu, van córrer al Deganat a canviar la data pel 22, però ja van fer tard i van gastar una convocatòria inútilment. Ara, que en general, tot el que es relaciona amb l’Assemblea de Lletres és ben inútil en qualsevol cas, com per exemple el seu blog, en hibernació des del gener.

Una notícia trista

Ara que els lectors empedreïts tenim els dits ben negres de remenar llibres a la Fira, convé recordar que a finals de mes tanca una llibreria històrica: Ona, l’única llibreria de llibres catalans exclusivament. Tot un emblema de resistència cultural i de servei al país, que recordo amb un especial afecte per les hores que hi passava remenant llibres a les estones lliures entre classes als jesuïtes del carrer Casp (també anava als billars del Novedades!) i pels moments que he passat amb el meu nen a l’altell amb els Gerònimos! Un agraïment de tot cor.

Inauguració del curs

Avui, el president Montilla ha inaugurat el curs universitari a la UAB. Com que era la UAB, això vol dir que, seguint la tradició, un grup ha interromput l’acte i ha llegit el manifest. Enguany eren els representants sindicals, que protestaven per la retallada salarial i encoratjaven a sumar-se la vaga general. Els he trobat prou mesurats, però amb poca convicció en els crits.
Els parlaments han estat variats: la presidenta del Consell Social m’ha semblat poc convincent i el discurs una mica massa vague i llarg. El conseller Huguet, al meu parer, m’ha donat la impressió de viure en un altre món i ha passat com damunt de brases pels temes realment polèmics i importants. He trobat especialment cínic parlar d’un nou model de finançament quan encara no han estat capaços de pagar els deutes contrets: si no hi ha diners, que es deixin estar de models! Sobre aquest punt, la rectora ha estat prou clara i hi ha posat damunt la taula el tema del finançament com a mitjà per assolir els objectius que ens imposa la societat. En Montilla ha respòs amb prou gràcia, però amb el desconeixement habitual: que els universitaris sempre estem demanant diners i que ja s’han gastat prou col·locant funcionaris, que potser ara no resulta necessari. Ara, que ho digui qui encapçala el govern que ha desballestat el sistema de professors contractats…
Tot plegat prou entretingut i amb una xerrada molt interessant del professor Alegret. A veure com queda tot després de les eleccions…

La UAB comença a aparèixer als rànquings

El 3cat24.cat explica la publicació del “QS World University Rankings”, en què la UAB ocupa el lloc 173 (ben lluny, però, del primer lloc de Cambridge). En la classificació per àrees, està entre les 100 primeres en Humanitats, Ciències Socials i Ciències de la Natura.
És un bon estímul per millorar i per aprendre de països com Bèlgica, Dinamarca, Holanda o Israel, que ens superen.

Per cert, un apunt per als crítics del sistema anglosaxó, que suposadament està venut a l’empresa privada i menysprea les humanitats: les deu primeres universitats en l’àmbit de les humanitats són dues d’angleses (Oxford i Cambridge) i vuit d’americanes.

Pensament crític

Ja recordareu que una de les consignes antibolonyeses era que l’EEES es carregaria el ‘pensament crític’ que suposadament exercien alguns docents i amb el qual ungien els seus alumnes. Per compensar aquesta gran pèrdua, us recomano aquesta pàgina web de la Foundation for Critical Thinking, que té materials ben útils per a alumnes i professors.

Un assassinat a les primàries de Solidaritat Catalana

En la notícia del 3cat24 sobre les primàries a Solidaritat Catalana, es relaten els resultats de la demarcació de Tarragona:

A Tarragona de les 511 persones que podien votar ho han fet 257. En aquesta circumscripció Héctor López Bofill encapçalarà la candidatura després d’aconseguir 292 vots, segons els resultats oficials difosos per la formació.

Un sagaç comentarista de la notícia apunta:

Tinc una pregunta: Com pot ser que Héctor López Bofill va aconseguir 292 vots quan només van votar 257 persones?

Bona pregunta. Un altre assassinat per a la segona edició dels Asesinatos matemáticos de Claudi Alsina.

Els professors universitaris i el nivell C de català

Un cop més, hem pogut comprovar que el català fa nosa a la universitat de qualitat. Això de demanar a un professor universitari el mateix nivell de català que a un aturat de la construcció es veu que frenarà la captació de talent. Jo no m’amoïnaria gaire. No veig gaires premis nòbel d’universitats americanes amb ganes de venir per la autònoma. A més, com que això de captar talent extern, només ho fa la Pompeu. Primer es va nodrir de les universitats catalanes a cop de càtedra sucosa i després va anar als EUA… a buscar catalans: els ‘minnesotos’, l’economista estrella de les americanes llampants (que s’ha enfilat com un mico a l’arbre: ganes de sortir a la premsa, ves). (Només reconec que, del meu ram, els envejo la Louise McNally!!).
Ja veureu que al final tot quedarà com ara, és a dir en res.

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén