Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Maig de 2010

Un portal per ajudar a triar una carrera

Us recomano el magnífic Unportal.net: una web que recull informació sobre els estudis universitaris i vol servir per orientar els futurs universitaris i permet fer cerques molt completes. També inclou informació sobre la nova selectivitat i els màsters. No cal dir que no és una iniciativa de l’escleròtic i morós Departament d’Innovació, Universitats i Empreses, sinó d’un grup de periodistes especialitzats. Felicitacions per la iniciativa.

Crònica desapassionada d’un claustre

Ahir es va celebrar el Claustre General de la UAB, en una sessió maratoniana de més de sis hores. La impressió que en vaig treure és que és necessari i urgent reformar el funcionament del claustre, encara que, com veureu al meu relat, hi va haver una innovació: les resolucions preventives, és a dir no decidir sobre realitats sinó sobre rumors. En dono algunes impressions.

Alguns ponents només tenen un verb, ‘ficar’ (on ho fica això, això s’hauria de ficar), i es mengen tots els pronoms febles, però són molt escrupulosos a dir ‘els i les estudiants’, ‘els i les treballadores’, etc. Conclusió: per evitar aquests nyaps proposo prohibir el gènere gramatical. Res de mitges tintes: en comptes de ‘els estudiants’, el col·lectiu que estudia (abreujat ‘el col·lectiu-E’), en comptes de ‘els treballadors’, el col·lectiu que treballa (abreujat ‘el col·lectiu-T’), si estudien i treballen, el col·lectiu que estudia i treballa (abreujat ‘el col·lectiu-E/T’) i embolica que fa fort. Posats a magrejar la gramàtica, fem-ho a consciència i que peti qui peti.

La gent no hi va informada: en dues intervencions consecutives, una persona va demanar sisplau a la rectora que li passés el document del Muntanyà i una altra del mateix sector el va fer servir per carregar contra la rectora; conclusió: a veure si fem circular la informació, nois (i noies)

La gent va a sentir el que vol sentir (I): es va portar a votació una resolució contra una proposta inexistent a partir d’un rumor (en Sean Golden va criticar en un consell de govern que hi ha gent que no treballa a la UAB que aprofita per aparcar de franc al campus i que calia pensar alguna solució per evitar-ho) i els ponents van demanar que no es posessin parquímetres i es fes pagar als pobres minusvàlids que pugen en cotxe a la UAB, amb el suport d’alguna intervenció que va criticar que era una mesura de la rectora perquè només pugessin a la UAB els estudiants de Barcelona i els que tenen més diners; trista conclusió: no cal anar a les comissions ni al Consell, sinó escoltar Ràdio Macuto.

La gent va a sentir el que vol sentir (II): es va portar a votació una resolució contra una proposta inexistent a partir d’un rumor segons el qual es liquidava el campus de Sabadell i tothom se n’anava al carrer (al consell de govern es va dir que cal estudiar com potenciar el campus de Sabadell ara que no s’hi farà informàtica i que caldrà veure quins estudis s’hi faran); trista conclusió (repetida): no cal anar a les comissions ni al Consell, sinó escoltar Ràdio Macuto.

Cadascú viu al seu món (I): en una intervenció es va dir ‘són mals temps per als funcionaris’; efectivament, mirem ara d’imaginar-nos ara com deuen ser per a la resta de treballadors o per als autònoms; conclusió: treballar a la universitat acostuma a fer perdre de vista que hi ha un món a fora.

Cadascú viu al seu món (II): en una intervenció es va proposar com a mesura d’estalvi suprimir el complement pels càrrecs de gestió i els sabàtics de gestió perquè la satisfacció íntima i el reconeixement públics eren prou premi; això no ho va dir un estudiant, sinó un PAS; conclusió: els PAS i els PDI vivim en realitats diferents.

Déu n’hi do! No vull acabar, però, sense dir que també es van fer aportacions intel·ligents i útils, que lamentablement van quedar colgades sota les anècdotes i el solipsisme. Com, comentava amb un companya, encara sort que els càrrecs de gestió cobrem hores extres per assistir al claustre!

Places de lector a l’estranger

L’Institut Ramon Llull obre demà el termini de presentació de sol·licituds per a la convocatòria de selecció de professorat de català a les universitats de fora del domini lingüístic de la llengua catalana per al curs 2010-2011. Amb aquesta convocatòria s’inicia el procés de selecció dels futurs professors de català a les universitats en què la plaça ha quedat vacant, entre les quals s’inclouen universitats d’Alemanya, Cuba, Estat espanyol, Estats Units, França, Índia, Irlanda, Itàlia, Regne Unit, Federació Russa i Sèrbia.

El termini de presentació de sol·licituds és del 19 de maig al 2 de juny de 2010.

L’escola imita la universitat

Ja fa temps (afortunadament) que criticava l’actitud d’alguns sindicalistes que incitaven a la vaga d’estudiants per evitar-se haver de gratar-se la butxaca fent-la ells. Alguns, ho recordareu, durant l’ocupació pretenien substituir les classes per docència alternativa i debats sobre bolonya. Avui he comprovat que l’escola pública del meu nen ha copiat la idea (o potser és en els gens dels sindicalistes funcionaris?): proposen que dimarts vinent es faci una jornada de protesta activa (no pas de vaga) en què en comptes de fer les activitats lectives, explicaran als nens contes de terror amb el conseller Maragall com a protagonista: en Maragall, uuuuuh, ens vol treure els ordinadors; en Maragall, uuuuuh, es menja les mestres de reforç; en Maragall, uuuuh, vol vendre el pati als bancs perquè hi facin un abocador. Perdoneu el sarcasme, però és per no fer-me mala sang.

Perquè veieu que no exagero, cito la nota que ens ha transmès la delegada de curs:

Hola Bon dia a tots,
Ahir vàrem tenir la reunió de delegats amb el claustre de professors del cole per a informar-nos de la propera vaga del dia 18 de maig,
El claustre de professors per decisió unànime ha decidit unir-se a la convocatòria de vaga PERÒ D’UNA MANERA MOLT DIFERENT es farà una “JORNADA ACTIVA DE PROTESTA” ELS NENS I EL PROFESSORS ANIRAN AL COL.LEGI PERÒ NO ES DONARAN CLASSES. El col.legi durant tot el dia organitzarà activitats de reflexió amb els nens SOBRE COM GARANTIR UNA ESCOLA PÚBLICA DE QUALITAT. El col.legi enten que una vaga amb tancament d’aules no és la sol.lució més efectiva i d’altra banda provoca gran enrenou a les famílies, cosa que demostra que és un cole que pensa molt en nosaltres.

La ‘docència alternativa’ dels nostres col·legues anarcos de la Facultat: vaga cobrant i a sobre venuda com un favor que ens fan!

Entenc perfectament algunes de les queixes dels nostres mestres: calen més recursos, sense dubte, cal més personal, sens dubte, però també cal una gestió més clara i transparent dels diners, una avaluació més justa i equitativa dels professionals que premiï els qui treballen més i millor i no que es reparteixi cafè per a tothom, independentment de si treballa o no. Fins i tot, entendria i respectaria que fessin vaga: és el seu dret i la seva responsabilitat. Ara, ¿dedicar un dia a adoctrinar nens d’INFANTIL I PRIMÀRIA, venent-ho com un favor que fan als pares i com una manera d’implicar els nens en la lluita per l’escola pública de qualitat? Ni parlar-ne! Hem perdut el senderi? Què faran a classe de P3? ¿Explicaran les propostes del conseller amb titelles? ¿Es dedicaran a posar-li banyes i bigotis a les fotos del conseller? Potser sóc simplista, però o treballen o fan vaga, però aquestes martingales bonrotllistes, que amaguen el sectarisme més ranci (o hi participes o estàs en contra de l’escola pública de qualitat!), no. No amb els nostres fills.

L’edició (gairebé) definitiva del “Romanç d’Evast e Blaquerna”

15708.jpg

Els companys del Departament de Filologia Catalana de la UB, Albert Soler i Joan Santanach han editat el Romanç d’Evast e Blaquerna de Ramon Llull. Es tracta d’una edició crítica que té en compte tant els manuscrits com les edicions en català, francès, llatí i occità. Es tracta del volum VIII de la Nova Edició de les Obres de Ramon Llull (NEORL) que du a terme el Patronat Ramon Llull. També us recomano la conferència del Lluís Cabré a l’acte de presentació.

La Generalitat Valenciana baixa del burro!

Finalment, la Generalitat Valenciana ha baixat del burro i ha acceptat la realitat: el títol de filologia catalana servirà per acreditar els coneixements de valencià. Us reprodueixo aquesta notícia història de Vilaweb:

El govern valencià inclou filologia catalana en les oposicions de docents després d’una trentena de sentències

Després d’una trentena de sentències contràries, la Generalitat Valenciana ha acabat acceptant que el títol de filologia catalana eximeixi de la prova de valencià en les oposicions professorals. Talment consta al diari oficial de divendres. La negativa, fins ara, del Consell havia empès alguns sindicats educatius, com l’STE, CCOO i FETE, i Acció Cultural a presentar recursos que sempre havien resultat en sentències contràries al govern.

La fórmula de la Generalitat per a acceptar la filologia catalana evita d’esmentar-la explícitament amb el següent circumloqui, en el primer dels casos d’exempció de la prova de valencià: ‘Llicenciatura en filologia, secció hispànica (Valencià) o llicenciatura en filosofia i lletres, divisió filologia (filologia valenciana), sense perjuí del que disposa l’annex del reial decret 1954/1994, de 30 de setembre’. En aquest decret (pdf), d’homologació de títols, no hi consta la filologia valenciana, que és assimilada oficialment per filologia catalana.

Citar com Déu mana

Sé que no hauria de treballar avui, però com que els professors universitaris no treballem tampoc entre setmana, m’he animat a escriure uns consells per als joves investigadors que es troben davant d’un treball de recerca. Avui, les cites (els exemples són reals).

1) hem de citar material que realment hem llegit

2) hem de citar material pertinent per al treball, per tant

2.1) no hem de citar per donar suport a fets evidents:

La importància d’aquest òrgan per la seva funció i fisiologia és manifesta. «La lengua da forma a la mitad inferior de la cara y es un verdadero motor interno de crecimiento. Su anatomía es extraordinaria» (Casal 1994:16).

La palatografia és, segons Marchal (1988), la tècnica més emprada i reconeguda per observar els contactes de la llengua amb el paladar.

Hi ha hagut moltes temptatives d’estudiar la producció de la parla en la cavitat bucal on és cabdal l’acció lingual, encara que ateses les seves característiques, el seu estudi no és fàcil. «The tongue is primarily important for determining the vocal tract shape in the oral cavity, but measuring tongue movements has been a major problem» (Kaburagi i Honda, 1994:1356).

2.2) no hem de citar per farcir:

Hi ha en la literatura electropalatogràfica diversos estudis centrats en perturbacions de la parla (Gibbon (1990); Gibbon i Hardcastle (1989); Gibbon, Hardcastle i Moore (1990); Hardcastle, Jones, Knight, Trudgeon i Calder (1989); Magno Caldognetto (1992); Magno Caldognetto, Ferrero i Bronte (1991) …).

Hi ha altres estudis d’aquest tipus que treballen també amb seqüències no inserides en una frase de suport, per exemple Recasens (1987); Recasens (1991a); Hoole, Nguyen-Trong i Hardcastle (1993); Recasens, Farnetari, Fontdevila i Pallarès (1993); Gibbon, Hardcastle i Nicolaidis (1993); Fontdevila, Pallarès i Recasens (1994); Gibbon i Hardcastle (1994); Krull, Lindblom, Shia i Fruchter (1995); Dent, Gibbon, Hardcastle i Wakumoto (1995), Waters, D., Nicolaidis, K., Hardcastle, W.J. i Gibbon, F. (1995); Recasens, Fontdevila i Pallarès (1995b); Stone, M. i Vatikiotis-Bateson, E. (1995); Recasens, Fontdevila i Pallarès (1996).

3) no hem de citar per quedar bé:

[…] segons la teoria quàntica formulada per Stevens (1972, 1989) i la de la percepció categorial (Repp, 1984). «En les llengües humanes existeixen uns sons més propicis que els altres perquè són produïts per unes regions naturals [quanta]; la causa és que no existeix una relació lineal entre els paràmetres articulatoris i els acústics, ja que petites diferències articulatòries poden produir grans canvis acústics i viceversa» (Martínez Celdrán, 1994: 112).

[la cita és del director de la tesi i és d’un llibre de divulgació]

Adoptem aquesta classificació ja que està més en consonància amb la tradició hispànica des de Navarro Tomàs (1918) i seguida per importants autors com Gili Gaya (1950), Martínez Celdrán (1984) i Quilis (1993) encara que difereix de la que fa servir la tradició anglesa que distingeix una petita regió lingual més, la làmina («blade»), situada darrere de l’àpex i abans del predors. Aquesta classificació d’origen anglosaxó la fan servir, però, fonetistes llatins de prestigi com, per exemple, D. Recasens.

[D. Recasens era membre del tribunal, esclar.]

4) no hem de fer cites d’autoritat:

Alguns autors de reconegut prestigi que fan servir la palatografia en bona part dels seus treballs són, per exemple, Recasens, Hardcastle, Marchal, Fujimura, Shibata, o Farnetani, entre d’altres.

Aquesta variabilitat indica que es tracta d’un so bastant relaxat o lax. Martínez Celdrán (1997:95) es refereix a la laxitud d’aquest so: «es un sonido laxo frente a la tensión del anterior» [llegiu vibrant múltiple].

5) hem de citar les fonts originals:

[…] segons la teoria quàntica formulada per Stevens (1972, 1989) i la de la percepció categorial (Repp, 1984). «En les llengües humanes existeixen uns sons més propicis que els altres perquè són produïts per unes regions naturals [quanta]; la causa és que no existeix una relació lineal entre els paràmetres articulatoris i els acústics, ja que petites diferències articulatòries poden produir grans canvis acústics i viceversa» (Martínez Celdrán, 1994: 112).

[la cita és del director de la tesi i és d’un llibre de divulgació; una cita del treball original hauria estat més lògica]

6) hem de citar la referència detallada:

La distinció entre coarticulació i assimilació està present de forma explícita en la fonologia generativa de Chomsky i Halle (1968).

[a quina pàgina?]

Hi ha estudis específics com els de Lieberman i Blumstein (1988) que mostren que els parlants tenim una representació mental del tracte vocal supralaringi.

[on ho diuen? Per cert, el treball citat no és un estudi específic, sinó un manual.]

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén