Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Abril de 2010

La presentació de la plataforma contra el PRIM en vídeo

Aquí podeu mirar el vídeo de la presentació de la Plataforma contra el PRIM. No goso qualificar la presentació de ‘multitudinària’ perquè no hi ha cap pla dels assistents (per evitar represàlies, suposo).

Perles de la retòrica argumentativa: material per a ús docent

No me n’he pogut estar, ho admeto. Aquí teniu algunes perles del magnífic document de conclusions del debat (?) sobre la universitat i la societat que va tenir lloc al desembre del 2009 a la nostra facultat.

La docència i la investigació han de atenir-se a criteris d’interès públic no al mercat, ni tampoc als interessos corporatiu interns de la Universitat, que tampoc podem no considerar.

Perfecta per a les classes de lògica i de semàntica, especialment quan s’hagi d’explicar l’abast dels quantificadors.

Els estudis universitaris han de ser considerats com l’etapa formativa del futur treballador que en seran els seus graduats.

Ideal com a exemple de pleonasme i de relacions anafòriques confuses.

La diferència clau entre l’esfera del que és públic i l’esfera del que és privat, és que la primera no contempla exclusions, mentre que la segona per definició és parcial, excloent allò que no és propi de la seva singularitat.

Adequat per a un exercici de definició de conceptes complexos.

Com ha posat de manifest la declaració de la Universitat Complutense de Madrid sense recursos addicionals no és possible el nou model; que se’ns parla de cost cero s’està parlant de cost públic cero, se’ns amaga el sentit darrer de la fórmula, per bé que en ella no hi ha ni imprevisió, ni frau en la voluntat de portar a terme la reforma, però si una mitja veritat per no assumir públicament las conseqüències real del cost cero, la reforma de fer-se, i ja està en marxa, serà finançada i si no és pel pressupost públic ho serè pel interès privat; en aquest darrer cas no només serà finançada, també serà orientada en el seu benefici, en el seu màxim benefici que és la regla d’or que regeix l’actual sistema de mercat.

Un autèntic repte per a una classe de puntuació!

En resum, un material de gran utilitat per a la docència, encara que sigui de manera involuntària.

De la literatura de guerra a la guerra per la literatura

Un grup d’estudiants (ja són 539 al Facebook) s’han declarat Orfes de Literatura als Graus de Periodisme i Comunicació Audiovisual. Des d’aquí els vull encoratjar a mantenir la seva lluita i els desitjo més sort que no vaig tenir jo defensant la literatura a terra d’infidels (al 90% per cent del Campus).

Ja tenim conclusions del debat prenadalenc

Al blog del Deganat de Lletres podeu llegir les Conclusions de la jornada de debat universitari del 23 de desembre del 2009. Si no us fa mal la vista llegir un text mal escrit, que suposaria un suspens a un alumne universitari, podeu passar una estona divertida. Jo (ho reconec) m’ho he mirat per sobre, perquè la redacció (no pas el contingut) em posava de mala lluna. Quan he llegit

La docència i la investigació han de atenir-se a criteris d’interès públic no al mercat, ni tampoc als interessos corporatiu interns de la Universitat, que tampoc podem no considerar.

gairebé se’m posa malament el dinar.

De moment, per evitar l’úlcera us selecciono un fragment, que penso que dóna el to general (amb un “SIC” en majúscules i negreta):

També l’accés a la Universitat ha de tenir característiques plenament democràtiques. La democràcia no es només una forma de governar, es també una forma de relacionar-se una forma de funcionar la societat i els seus diferents organismes. L’accés al estudis universitaris ha d’estar obert a tota la societat, d’acord amb les capacitats intel·lectuals de cadascú i la seva disponibilitat per l’estudi. Les condicions que la Universitat pot posar per aquest accés només han de ser acadèmiques, mai econòmiques. Les matrícules universitàries, si han d’existir, i fins que no hi hagi una reforma global del sistema impositiu han de fixar-se en funció de la renda. El seguiment dels estudis han de fer-se possibles per mitjà de beques-salari, la quantia de les quals ha de ser fixada també en funció de la renda. Els estudis universitaris han de ser considerats com l’etapa formativa del futur treballador que en seran els seus graduats. Òbviament, això també comporta determinats deures per part de l’estudiant, que per mantenir la seva beca-salari haurà de mostrar els pertinents rendiments acadèmiques. La beca-salari estarà associada a un reglament de permanència a la universitat i de repetició màximes d’assignatures així com de renúncia voluntari de convocatòries. Per la seva banda l’accés a la funció docent haurà de respondre al mèrit, avaluat de manera transparent i objectiva.

És curiós que es parli de mèrits (dels alumnes i dels docents) com a medi d’accés, justament quan el mèrit no és democràtic (pensen que la meritocràcia és equivalent a la democràcia?). Suposo que volen dir que l’accés a l’ensenyament universitari no ha de discriminar per motius econòmics, com especifiquen tot seguit. Ara, dir-ne democràtic? És l’accés a la sanitat pública democràtic? Té sentit plantejar-lo en aquests termes? ¿Té sentit que ho facin professors universitaris de prestigi i carregats de ‘mèrits’?

La Plataforma Unitària contra el PRIM surt del congelador

Finalment, la Plataforma Unitària contra el PRIM surt del congelador. És una bona notícia (ho dic sense ironia), perquè ha de servir per articular una (o)posició coherent. Ara, de moment, el manifest que he vist al seu blog m’ha deixat una estranya sensació de déjà vu: no a cap mesura i més diners. L’única aportació positiva és:

Per contra, proposem com a mesures la retallada de despeses amb l’ajustament dels salaris dels membres de l’equip de gerència, la reducció de professorat amb càrrecs de gestió, reducció de les despeses de caràcters protocol·lari de l’equip de govern i gerència o la supressió de les aportacions netes a les diferents fundacions i entitats.

Jo, us ho asseguro, m’apunto a “la reducció de professorat amb càrrecs de gestió”: em poso el primer de la llista! Mentre no em redueixin el cap, ja m’hi avinc.

Nous Premis ICREA Acadèmia

Ja s’ha fet públic el nom dels premiats de l’ICREA Acadèmia de la convocatòria 2009. L’Autònoma passa de deu a onze guardonats (sobre trenta):

  • Maria Dolors Baró, Enrique Fernández Sánchez i Alex Pomarol, del Departament de Física;
  • Joaquín Ariño i Salvador Ventura, del Departament de Bioquímica i de Biologia Molecular;
  • Jordi Caballé, del Departament d’Economia i d’Història Econòmica;
  • Maria Teresa Espinal, del Departament de Filologia Catalana;
  • Jaume Llibre, del Departament de Matemàtiques;
  • Rafael Mora, del Departament de Prehistòria;
  • Agustí Nieto-Galán, del Departament de Filosofia;
  • Jordi Suñé, del Departament d’Enginyenieria Electrònica.
  • Per molts anys!

    La influència del context en la interpretació

    Després del 0-2 de dissabte, ha tornat a primer pla el ‘model Barça’, basat en el planter. És un model que va resumir fa uns mesos Xavi Hernàndez (el Periódico):

    Però el més important de tot és que es tracta del triomf del planter, som alumnes d’aquest estil. En aquests moments, vull recordar tota la gent que treballa al futbol base del club, els que han dedicat el seu temps i el seu talent perquè nosaltres puguem arribar fins aquí. Som tres jugadors de la casa, fets a casa, és l’exemple del model del Barça. Som uns privilegiats perquè ens han educat tant futbolísticament com personalment per ajudar-nos a competir al màxim nivell. Ens han donat tants valors i tan grans que sense ells seria impossible que estiguéssim entre els millors del món.

    Impecable, oi?

    Ara fem un petit canvi:

    Però el més important de tot és que es tracta del triomf del planter, som alumnes d’aquest estil. En aquests moments, vull recordar tota la gent que treballa a la UAB, els que han dedicat el seu temps i el seu talent perquè nosaltres puguem arribar fins aquí. Som tres professors de la casa, fets a casa, és l’exemple del model de la UAB. Som uns privilegiats perquè ens han educat tant acadèmicament com personalment per ajudar-nos a competir al màxim nivell. Ens han donat tants valors i tan grans que sense ells seria impossible que estiguéssim entre els millors del món.

    Quina diferència! Un petit canvi dels referents ha convertit un discurs políticament correcte en una defensa vergonyosa de l’endogàmia.

    Un e-book revolucionari

    Aquí teniu el vídeo de un prototip d’e-book que pot revolucionar el mercat!

    Eufemismes

    Ja sabem que el llenguatge eufemístic ha amarat totes les àrees de la política i el periodisme. També ha arribat, evidentment a la pedagogia, àmbit per excel·lència del llenguatge terapèutic: avaluació quantitativa [=notes], discent [=alumne], docent [=professor], activitat dirigida [=classe], activitat supervisada [=tutoria], activitat autònoma [=treball]. Fins i tot puc acceptar que el gerent o el vicerector negociïn amb els ‘agents socials’ [=sindicats], però que un representant sindical es refereixi a ell mateix en aquests termes en un Consell de Govern ja em sembla un gra massa. Acabarem parlant com els polítics que satiritzava Javier Marías a “Decir feamente nada

    “Bien, el Gobierno, lo que piensa en ejtos momentos, ej que la situación requiere, medidas que contribuyan a disminuir la tensión, ¿no?, y no a incrementarla. Y con eso yo creo, puej que le digo, de forma más o menos clara, cuál ej la posición del Gobierno en ejtos momentos, ¿no?”

    Què se n’ha fet, del ‘pla i català’?

    Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén