Feb 07 2010
D’autònoma a autónoma
Divendres vaig participar en el Seminario de Nominalizaciones 2010 a la Universidad Autónoma de Madrid, la bessona de la UAB. Cal que agraeixi l’hospitalitat dels companys de la UAM: gràcies Antonio, Ángeles, Irene, José, Paloma. Em vaig sentir en un altre món: un català convidat a tot a Madrid! No vaig haver de treure la cartera ni una vegada!
Bromes a part, el seminari va ser interessantíssim, amb ponències i discussions de gran nivell. A més, vaig poder extreure un parell d’experiències notables. En primer lloc, em van hostatjar a la Residencia de Estudiantes, un edifici històric restaurat amb una cura i un bon gust extraordinaris, amb habitacions còmodes i ben equipades (encara que austeres). Un lloc magnífic per passar una temporadeta a Madrid. Només cal dir que a l’esmorzar hi vaig coincidir amb el Secretari General d’Universitats, el Màrius Rubiralta.
En segon lloc, vaig visitar per primer cop la UAM. Està situada en un descampat, com l’autònoma, és laberíntica, com l’autònoma, i plena d’escales, com l’autònoma, però amb una diferència fonamental: les escales de l’autònoma tenen un sentit, atesa la situació, les de la UAM són un caprici de l’arquitecte, perquè la universitat ocupa un pla. Hi ha qui comenta que, com a la autònoma, el disseny era preventiu, per afavorir el control de la policia. Potser és veritat o és una llegenda urbana, el cert és que és un campus d’excel·lència, com nosaltres, però una tortura per a una persona en cadira de rodes o amb crosses!
