Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Novembre de 2009 Page 1 of 4

Possessius

A) Redundàncies

En moltes situacions el català pot expressar la possessió de manera implícita, sense necessitat de recórrer a un pronom possessiu. Per exemple, si diem:

1. S’ho va apuntar a la agenda.

Tothom entén sense cap dificultat que ho va fer a la seva, d’agenda, i, per tant, l’ús del possessiu resulta estrany i clarament superflu:

2. S’ho va apuntar a la seva agenda.

Al costat d’aquests usos superflus, el possessiu és totalment correcte i necessari quan establim un contrast, com en l’exemple següent:

3. No es va recordar de la reunió perquè s’ho havia apuntat a la seva agenda i no a la de la feina.

Per reblar el clau, noteu el següent exemple, certament espectacular, extret de la Viquipèdia (s.v. Miguel Pellicer), que comento entre claudàtors:

Amputació de la seva cama [És el que us esperaria, que fos la de la cama pròpia, per tant no cal el possessiu: “Amputació de la cama”.]
Als 19 anys, a finals de l’any 1636 o inicis de 1637, deixa la casa dels seus pares [Dels propis, evidentment, per tant el possessiu és sobrer: “dels pares” o “la casa pairal”.] i es trasllada a Castelló, a casa d’un oncle seu per part materna [El mateix d’abans: de qui ha de ser l’oncle, sinó? Fora el possessiu.]. Diu la llegenda que un dia de finals de juliol de 1637, portant un carro carregat de blat i tirat per dues mules, sobre una de les quals cavalcada Miguel Juan, va caure aquest a terra [Qui podia caure, sinó? No hi ha cap altre antecedent possible, per tant el demostratiu no és contrastiu (no tenim un ‘aquell’) i, en conseqüència, és sobrer.], passant [Gerundi de posterioritat: “i li va passar”.] una roda del carro sobre la seva cama dreta [Un cop més, el possessiu és sobrer: de qui havia de ser la cama?!], i suposadament, li fracturar la tíbia en la seva part central [Un cop més, el possessiu és sobrer. Què costava dir: “li va fracturar la tíbia per la meitat”?].

Ras i curt: mots catalans amb sintaxi alienígena.

B) Altres construccions que expressen possessió

Hi ha altres construccions en què el possessiu resulta forçat i en què la idea de possessió es resol genuïnament amb una altra estructura. Per exemple, en molts casos es pot fer servir un pronom feble (en, hi, li, els, segons el context) en lloc del possessiu:

4. Els cossos estan sotmesos a la força de la gravetat, que condiciona la seva caiguda. -> … que en condiciona la caiguda.

5. Has d’agafar el bufador i encendre la seva flama. -> … i encendre’n la flama.

En altres casos, podem fer servir el verb corresponent en comptes del nom, cosa que, a més, fa el discurs més planer i dinàmic, especialment en el llenguatge periodístic:

6. La normalitat queda lluny, però els esforços dels ciutadans ajudaran al seu assoliment. -> … ajudaran a assolir-la.
7. Traslladarem la proposta a la junta per a la seva discussió. -> … perquè la discuteixi.

En resum, malgrat la mala fama, els catalans no són gaire possessius quan parlem.

El valor de l’adjectiu ‘multitudinari’

Els semantistes ens ensenyen que hi ha alguns adjectius que són vagues (no pas ganduls!), és a dir que el seu valor de referència s’ha de fixar contextualment. Així doncs, quan diem que una persona és alta, el valor d’alt pot variar segons el context: un pot ser alt entre els Pigmeus i no ser-ho entre els Watusi. Aquesta vaguetat sorgeix molt sovint amb l’adjectiu multitudinari quan modifica el nom assemblea. Noteu alguns exemples nostrats espigolats de la xarxa:

Més d’un centenar:

El passat dijous, 8 d’octubre, va tenir lloc una multitudinària assemblea d’estudiants a la plaça Cívica per a organitzar la Festa Major de la UAB, després que el Rectorat fes pública la decisió de no celebrar aquest curs la gran diada festiva de la universitat. L’assemblea va ser convocada per la Coordinadora d’Assemblees de Facultat (CAF) i el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i va tenir una molt bona acollida entre l’estudiantat universitari, arribant a aplegar més d’un centenar de persones.

Però això no s’atura aquí. Ahir mateix, l’Assemblea d’Estudiants de la Facultat de Filosofia i Lletres decidia en una assemblea multitudinària i per un resultat de 165 vots a favor, 3 vots en contra i 12 abstencions, ocupar a partir de dilluns la Facultat

Compareu la versió d’aquest esdeviment amb la següent:

Més de dos centenars:

1. És legitima la convocatòria d’ocupació des de l’assemblea de lletres?
Sí. El 18 de novembre una assemblea multitudinària de més de 250 estudiants (la més gran dels últims 3 anys) va decidir per majoria absoluta convocar l’ocupació amb aturada de classes.

D’altra banda, una altre assemblea multitudinària (entre 200 i 300 persones) a la Facultat de Ciències de la Comunicació va decidir per aclaparadora majoria una acció similar amb l’objectiu d’obrir espais de debat,

Una Assemblea multitudinària de gairebé la majoria de les més de 600 persones que han vingut a la plantada, recollia el sentiment general de satisfacció i perseverança

Noteu la semàntica de l’expressió “gairebé la majoria de les més de 600 persones que han vingut a la plantada”: és a dir, menys de la meitat! Premi per al redactor!

Uns 400 conductors d’autobusos tallen la via Laietana de Barcelona per fer una assemblea multitudinària al carrer

Més d’un miler:

La Plataforma en Defensa de l’Ebre va reunir ahir més d’un miler de persones a Tortosa en el que va ser una assemblea multitudinària.

Assemblea multitudinària dels treballadors de TMB – autobusos de Barcelona
El dimarts 23 de desembre més de mil treballadors de Transports de Barcelona (autobusos) van participar a l’assemblea que es va dur a terme al vestíbul de la Universitat de Barcelona, ocupada pels estudiants en contra de Bolonya.

Nombre indefinit (no pas infinit, espero!):

Els estudiants de la Facultat de Traducció i Interpretació (FTI) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), després d’una assemblea multitudinària celebrada el dia 3 de desembre de 2008, vam decidir, per gran majoria, manifestar-nos en contra d’alguns aspectes de l’aplicació del Procés de Bolonya.

La Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia tornarà a ocupar la facultat la setmana vinent després d’una assemblea multitudinària celebrada avui.

Desprès de l’assemblea multitudinària del dimecres passat a la nit, l’ambient a la facultat i el clima de mobilitzacions contra Bolonya que es viu a Barcelona i a moltes universitats del país, a Mundet hem decidit tancar-nos fins que aconseguim els nostres objectius a partir d’AVUI a les 19.00 hores.

En una assemblea multitudinària que es va fer a la Bisbal, els representants de la plataforma van denunciar la campanya mediàtica dels sectors «afins al govern tripartit», especialment dels representants territorials del PSC.

La decisió de donar el vistiplau al preacord municipal es va prendre el 15 de desembre durant una assemblea multitudinària celebrada al Parc de Bombers de l’Eixample.

Com podeu veure, hi ha una notable variació i la UAB té un llindar molt baix. Si a això hi afegim que a Google hi ha 1620 pàgines amb ‘assemblea multitudinària’, en contrast notable amb les 5 pàgines per a ‘assemblea minoritària’, 2 per a ‘assemblea poc representativa’ i cap per a ‘assemblea testimonial’ o ‘assemblea poc concorreguda’, la conclusió (lingüística) és que l’expressió ‘assemblea multitudinària’ s’ha convertit en un clixé. Això o és que apliquem la dita que dos són companyia i tres són multitud.

Nova concentració multitudinària de l’assemblea fantastama

L’altre dia us penjava fotos de la concentració multitudinària de l’assemblea fantastama a la Plaça Sant Jaume, avui us volia penjar les fotos de la concentració multitudinària d’ahir davant de la Ciutat de la Justícia, però no n’he pogut trobar cap. A la premsa parlen d’un nombre variable d’estudiants (una quarantena a l’Avui, cap al centenar al 3cat24.cat, on podeu veure el vídeo de la ‘performance’), però de professors i PDI no en diuen res (algú una mica granadet sí que es pot veure en el segon pla del vídeo del 3cat24, però això no permet extraure conclusions). Això, esclar, pot ser producte de la censura dels mitjans comunicatius, segurament venuts a foscos interessos mercantilistes i/o polítics (sobre el grau de probolonyesisme dels diaris de Barcelona, podeu consultar aquest estudi i l’interessant resum de la seva presentació pública).
Miraré d’esbrinar-ho.

Ajuts per a estudiants de màsters de llengua catalana

L’AGAUR acaba de convocar uns ajuts per cursar màsters universitaris impartits per les universitats del sistema universitari català, l’objectiu dels quals sigui el foment i la difusió de la llengua catalana. Aquí podeu trobar la informació.

L’estat de salut de l’educació a l’UE

Ja podem llegir el document “Progress towards the Lisbon objectives in education and training – Indicators and benchmarks 2009″, que retrata l’estat de la política educativa europea. Vistes les notícies de la premsa, segur que ens farà plorar, però ja se sap que els periodistes són uns exagerats i que som una meravella.

Jornada “Uns apartats germans” a l’Ateneu

El col·lega i amic Víctor Martínez-Gil, del Departament de Filologia Catalana de la UAB, coordina la Jornada “Uns apartats germans.
Jornada sobre les relacions històriques entre Catalunya i Portugal”, que tindrà lloc, demà, dia 26 de novembre a la Sala Sagarra de l’Ateneu Barcelonès. Aquí teniu el programa:

10.00 h Parlament de benvinguda
A càrrec del Cònsol General de Portugal a Barcelona, Dr. Bernardo Futscher Pereira

11.00 h Conferència inaugural
Josep Sánchez Cervelló – Catalunya i Portugal des de la separació fins ara

12.00 – 14.00 h Sessió de matí
Fernando Catroga – Patriotismos e iberismos no século XIX

Víctor Martínez-Gil – La retrobada de les cultures catalana i portuguesa l’any 1880: de
l’homenatge a Camões al Primer Congrés Catalanista

Maria da Conceição Meireles Pereira – Concepções e avatares do Iberismo no Portugal
finissecular – do federalismo republicano ao eclectismo dos republicanos

16.30 – 18.00 h Sessió de tarda
Joaquim Sala-Sanahuja – El lusitanisme català: d’Ignasi Ribera i Rovira a Fèlix Cucurull

Jesús Revelles Esquirol – Cambó, Pla, Gaziel i els contactes lusocatalans

18.30 h Conferència de clausura
José Medeiros Ferreira – Do 25 de Abril à União Europeia

Windows 7 en català

La Júlia Rosell m’envia aquest enllaç per descarregar-vos la interfície catalana del Windows 7! Aprofiteu-la i envieu el Vista a la paperera!

“*arrel de” en comptes d'”arran de”

La forma arrel de és un calc del castellà a raiz de. En català disposem de la forma genuïna arran de, basada en l’adverbi arran:

Li van tallar els cabells arran.

Van segar el blat arran.

Em aquest ús, l’adverbi arran té un valor original purament locatiu, equivalent a “gairebé tocant a”:

Viu en una casa arran de mar.

Va tallar la flor arran de terra.

A partir d’aquest sentit literal va desenvolupar el sentir figurat de “com a conseqüència de”: de dues coses en contacte, es va passar a una metàfora de tipus causa-efecte entre dos esdeveniments.

Arran de la derrota, la premsa va qüestionar l’entrenador.

El videojoc d’aquest Nadal!

Aquí podeu trobar el videojoc d’aquest Nadal. Ben aviat a les botigues especialitzades!

Suport a l’Assemblea de Lletres: no a la censura!

Completament d’acord amb el comunicat anònim del blog de l’Assemblea de Lletres: no a la censura! Des d’aquí la meva solidaritat. Em comprometo a col·laborar en la seva campanya i a difondre des del meu blog les actes de les seves reunions (les convocatòries ja les difonc!) i a defensar personalment la vitrina que tenen per penjar els anuncis. Tot per defensar la transparència i la llibertat d’expressió… excepte pintar bens a les parets, però!

Page 1 of 4

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén