Blog d’en Xavier Villalba

Com ens explica l’Enric Canela, demà és el dia clau de la gran mobilització universitària mundial contra l’EEES, l’inici de la nova era de la universitat pública, popular, antipatriarcal, autogestionada i biodegradable. L’assemblea fantasma (versió 1.2) es reuneix amb el ministre Ángel Gabilondo. Com ens expliquen des de la seva web (cito literalment, malgrat que faci mal als ulls: no només escriuen de pena els estudiants, oi?):

La coordinadora estatal d’assemblees PDI-PAS (formada per assemblees de Personal Docent Investigador i Personal d’Administració i Serveis d’arreu de l’estat) es reunirà amb el Ministre Ángel Gabilondo per a parlar sobre la problemàtica deribada del anomenat Plà Bolonya.

Entre altres coses, es veu que li explicaran els resultats de les votacions de les assemblees massives i multitudinàries que s’han produït per tot el país i part de l’estranger, en concret:

li expressarem - traslladant-li els acords de les assemblees PDI-PAS - que considerem imprescindible que per a iniciar qualsevol procés de negociació cal que des del Ministeri d’Educació i Ciència es comprometi prèviament a portar a terme:

a) Una moratòria de l’aplicació i el desplegament del procés de Bolonya.

b) I procedir, valent-se de les seves competències, a una retirada immediata dels expedients sancionadors i, com a ministre, declarar amb una manifestació pública i explícita que s’iniciaran els passos i les accions necessàries per retirar i/o no aplicar qualsevol acció punitiva. Es tracta de resoldre els conflictes per la via del diàleg, sense recórrer mai a l’exercici de la repressió.

Sí, senyors, després d’un any de blablabla, la gran alternativa que proposen: no a l’EEES i retirada dels expedients!!! I després ja ens posarem a pensar una alternativa… Ara, perquè veieu que els assemblearis fantasmes no són uns negativistes, us desenvolupo el punt a), tal com apareix a la ‘Declaración de Madrid”:

Por todo ello, EXIGIMOS:

Una moratoria general no simplemente en la implantación de nuevos Grados y Másteres, sino en el sistema completo de medidas en que consiste esta reforma en todo su alcance.

Esta moratoria debe sustanciarse, por ello, en la paralización (o en su caso revocación) de:

1. La implantación de los Grados y Másteres.
2. La Estrategia Universidad 2015.
3. La actividad de la ANECA en todos sus planos.
4. El borrador del estatuto del PDI.
5. El borrador de la Nueva Ley de la Ciencia.
6. La órdenes ministeriales que atañen a las profesiones reguladas.

Aquí ja veiem aportacions més constructives (i s’han descuidat la LOU!!!). Si tenen més temps lliure, fa por pensar a què més es poden oposar, però tot ho fan per reformar la universitat pública, perquè ells són els primers a exigir canvis i reformes, encara que no sàpiguen quins!

Tres estudiantes de Corriente Roja (!?) publiquen a Kaosenlared.net La necesidad de un balance en el movimiento antiBolonia deixant a caure d’un burro els assemblearis que van (auto)gestionar les mobilitzacions contra l’EEES. Sembla l’anàlisi d’una consultora revolucionària, perquè reconeix els errors comesos… pels altres i es vénen a oferir com a tecnòcrates de la revolució marxista, però s’hi diuen algunes coses interessants. Us cito el paràgraf final:

Es imprescindible que quede claro que no hay ninguna posibilidad de conseguir victorias contundentes mediante acciones de los activistas antiBolonia y que el único camino es la movilización masiva, unitaria y democrática. En definitiva, la tarea inmediata que tiene planteada el movimiento antiBolonia es comprender dichos errores, para lo cual debe parar de una vez de seguir convocando actividades y acciones sin sentido que no tienen unos objetivos claros, asumir esta derrota (que en ningún caso implica el fin de la lucha) y centrarse en hacer un balance exhaustivo de lo acontecido hasta el momento en el movimiento estudiantil.

Tot això està molt bé, però i els expedientats, què?

Avui hi havia sessió del Consell de Govern, el màxim òrgan de govern de la UAB. Hem començat a dos quarts de deu i hem plegat a les cinc, amb mitja horeta per menjar un parell d’entrepans i alguna croqueta. Una sessió, doncs, de set hores. Déu n’hi do.

Ara, no tothom treballa igual. Els representants dels estudiants, per exemple, han escoltat l’informe de la rectora, han fet dos intervencions defensant el model de Festa Major de la UAB i denunciant els acomiadaments de les dues treballadores de Océ i han tocat el dos. La resta de coses (nous títols, normatives de empreses de base tecnològica, composició de les comissions del Consell de Govern, entre d’altres), no els devien interessar ni devien creure que estaven allà representant algú que podia tenir interès en aquells temes.

Alguns representants del PAS, el Carlos Alonso, en particular, s’han encomanat del virus dels comunicats i de les actituds victimistes dels nostres assemblearis. Després d’esgotar i depassar el minut fixat per a la segona ronda d’intervencions amb divagacions, quan la Secretària General l’ha tallat, s’ha enfadat i s’ha queixat durant un parell de minuts més i tot ofès se n’ha anat com si fos un màrtir de la llibertat d’expressió. Sorprèn aquesta reacció, perquè no tenia raó i, a més, disposava d’un torn obert de paraules al final, però com que segurament deu fer jornada intensiva, no es devia voler quedar fins tan tard. I així, per una rebequeria no s’ha llegit el comunicat i un parell de consellers s’han estalviat cinc hores de Consell.

A més de les anècdotes, dues notícies. La majoria de les intervencions han denunciat que la Festa Major ha degenerat fins a convertir-se en una excusa per fer gresca (música, alcohol i drogues: una trentena d’intoxicacions alcohòliques i/o psicotròpiques), produir gairebé vuit tones de residus i que alguns grupets facin una mica de calaixet per a les seves activitats extrauniversitàries, sovint venent productes sense les necessàries garanties sanitàries. A canvi, la UAB s’hi gasta gairebé 300.000 euros, sense comptar les despeses de reparació de pintades i destrosses diverses (ja no parlo de la fressa inhumana que comença el dia abans). Evidentment, no és un model sostenible i encara menys en l’actual context de crisi. Cal repensar el model i destinar part d’aquests diners a coses més urgents.

La segona notícia és el nou pressupost de la UAB, que fa posar la pell de gallina. A veure si amb el nou model de finançament aconseguim que obri el puny el senyor Huguet, perquè anem abocats a la fallida. Una curiositat, retallant un 15% als pobres (departaments, centres), s’ha aconseguit reduir el pressupost 1 milió d’euros (sobre 332)! I és que les despeses més importants, les de personal (210M) i les de serveis diversos (62M), no són reduïbles i s’incrementen any a any. També s’ha de dir que els departaments ens hem d’estrènyer el cinturó per pagar les despeses dels nous vicerectorats i el petit augment de les despeses del Consell Social. Poc estètic, certament.