Jul 03 2009
Expedient Bolonya
Grà cies al blog de l’Elliot Fernández, he pogut rescatar de les golfes del 33 aquest reportatge emès anit:
Aquesta entrada es va publicar el Divendres, 3 Juliol, 2009 a les 9:33 i s'ha arxivat a General. Pots seguir qualsevol de les respostes d'aquesta entrada mitjançant el canal d'informació . Pots deixar una resposta o posar un retroenllaç des del teu web.
3 Juliol, 2009 a 10:03
Xavier, ahir mentre veia les imatges del reportatge i recordava els moments estel·lars que vam viure a la nostra facultat em venien al cap moltes coses. Què ha quedat de tot allò? De les moratòries, la privatització de la universitat, la mercantilització? D’ençà Setmana Santa no s’ha tornat a sentir parlar de tot plegat.
Una altra pregunta que em faig és perquè la universitat va permetre una ocupació de prop de mes i mig a la UAB o de tres mesos (si no recordo malament) al rectorat de l’UB. Però també és interessant preguntar-se perquè professors i alumnes ho vam permetre.
Algú assumirà responsabilitats per tot el que va passar? La UAB es disculparà amb els estudiants de Lletres que durant mes i mig vam estar totalment abandonats?
3 Juliol, 2009 a 10:15
Elliot,
Ja tens raó, ja. Els eslògans cansen i passen. Només cal passejar-se pel campus i veure l’anacronisme de les pintades.
A veure si a l’octubre s’anima la cosa. Ara et toca a tu explicar què passa a la UPF, à lies el ‘pati de Mediapro’.
3 Juliol, 2009 a 15:16
LA MILLOR ARGUMENTACIÓ
Com sempre, la Vera Sacristán.
EXPEDIENTS
L’instructor amb la frase “A tu mai t’han entrat al teu despatx, oi?” deixa a “quadros” a l’advocat dels expedientats. Genial.
Tot i que com diu l’Arcadi Oliveres, els expedients estan posats per actituds intolerants i violència al mobiliari; i no són expedients polÃtics. I també ho crec jo. Si que és cert, des del meu punt de vista que el Rector de la UAB els va usar polÃticament perquè -i ho sé- els va posar sobre la taula del dià leg els dies de les ocupacions. Una imputació és pura llei i Estat de dret, però un expedient (com és universitari) sembla que pugui ser “flexible”. A mi m’agradaria que també algunes autoritats tinguessin el seu expedient perquè fos una situació justa. És just que alguns brètols i intolerants, els rebin, SÃ. És injust que autoritats acadèmiques (em refereixo a una) agafin del coll a un anti-bolonya no rebi cap amonestació, També. Més enllà de les irregularitats del procés i de la demagògia per part dels lÃders estudiantils en usar tots els estudiants pel seu propi benefici (posar en el mateix sac expedients i bolonya) per ser inconseqüents; també és cert que m’hagués agradat una solució dialogada. Perquè si és ben cert que treure expedients comporta precedent i es perillós; el camà sense sortida en els que ens han dut autoritats que no saben canalitzar inquietuds i protestes i lÃders estudiantils interessats i impresentables, no és precisament per tirar coets i fer una festa democrà tica.
Amb una negociació entre les parts hagués estat millor per aturar d’arrel qualsevol actitud en contra de les persones. Tot i això, pel que tinc entès en una de les negociacions de la UAB, se’m va dir que els havien demanat que demanessin perdó a canvi de treure’ls a uns quants els expedients i van dir que no amb la seva xuleria i incomprensió dels fets.
LA VEU DELS ESTUDIANTS
On surt l’AEP i l’FNEC? A la Coordinadora (CAE) segur que no. Està instrumentalitzada pel SEPC. I a més, el SEPC té múltiples actors (expedientats, els que debaten, els que expliquen). Això si, un sindicat (d’ERC) com Estudiants en Acció si que té veu (jo també els hi hagués donat, em cauen molt bé) tot i ser un sindicat fantasma a la UAB (no existeix) i a la resta tampoc tenir gaires representants d’estudiants. En canvi, l’FNEC i l’AEP no tenen ningú.
3 Juliol, 2009 a 15:51
Joan,
M’agrada molt la teva anà lisi del tema dels estudiants i estic d’acord que el Botella mata la discussió amb l’exemple. Lamentablement, aquesta reflexió no se l’ha feta en cap moment una gran part del professorat de Lletres, que han rigut les bretolades d’un grapat de delinqüents com si fossin expressions de lluita estudiantil. Com m’he cansat de repetir en aquest blog: ocupació sÃ, però no al meu despatx; no fer classes, però cobrar a final de mes. Molt poc coherent, tot plegat.
Sobre el tema dels expedients. No et negaré que hi hagués joc polÃtic, però qui primer els va instrumentalitzar no va ser el rectorat (al vÃdeo, la noia de la UB diu clarament que la condició prèvia a qualsevol dià leg era la retirada dels expedients). A més, com ja he repetit moltes vegades, venÃem d’una situació de ‘laisser faire’ (les destrosses a PolÃtiques i els expedients informatius que van anar a la paperera), en què tot estava permès. Com sempre, quan has arribat aquà i vols reconduir la situació sempre és més difÃcil que posant-hi uns lÃmits clars d’entrada (el premi Nobel Thomas Schelling “The Strategy of Conflict” ja ho explicava al 1960).
Sobre el professor que va agafar un estudiant pel coll, la meva opinió és clara: denúncia i expedient. Ara, suposo que aleshores sortiran a defensar-lo els de la plataforma pel dià leg i els seus companys de la CGT (espero, però, que no el defensin com al guà rdia de seguretat agredit…), que demanaran la retirada de l’expedient. Tot plegat un desori monumental!
3 Juliol, 2009 a 19:13
A mà el que més em va agradar va ser la periodista aquella infiltrada d’El Periódico que se’ls va colar a dormir a les habitacions de l’hotel UAB, secció de Lletres. No ho sé, crec que va marcar una fita important… i la veritat és que els antibolonya s’han esfumat coincidint amb l’arribada del bon temps, les tres victòries del Barça -suposo que el centre d’atracció, destrosses i enfrontament va traslladar-se a Canaletes i Plaça Catalunya- i poca cosa més… no ho sé, aquest curs que arriba podria tornar a animar-se el tema. Però la veritat és que el circ medià tic que van intentar crear fou realment de deliri. Si fins i tot van haver de retirar els quadres de la UB per perill de degradació…
3 Juliol, 2009 a 19:18
Ai, les cròniques del Periòdico. Eren divertidÃssimes. Les vaig penjar al blog i em van dir el nom del porc (anònimament, esclar). També volien denunciar la periodista davant del Col·legi de Periodistes!!
4 Juliol, 2009 a 10:13
Salutacions!
Per un cop l’insomni m’ha servit d’alguna cosa i el vaig veure de casualitat!
Un docu prou bo no? Pena que qui va tenir més veu… (segueixo les paraules de JGO).
Salut!
5 Juliol, 2009 a 17:20
Júlia,
Jo a aquestes hores ja no estic per res…
Estava bé, encara que no apareixia ni un sol afectat per les ocupacions i els boicots a la UAB. Com sempre, banyuts i pagar el beure.
De tota manera, està en una lÃnia molt tÃpica dels reportatges d’avui en dia: (gairebé) tothom té (una mica de) raó, però els editors no es mullen. Ells posen la cà mera i ja està . AixÃ, surten quatre arreplegats mentint i dient que els han repressaliat polÃticament i tothom es queda tan ample. No ho sé, a mi, quan algú diu una mentida o una barbaritat (e.g. l’Aznar o el Bush i les armes de destrucció massiva) no m’agrada que es plantegi al mateix nivell de credibilitat que una persona que argumenta amb fets. En fi, dec ser una rara avis.
6 Juliol, 2009 a 17:44
El professor era un cà rrec institucional de la Universitat. No vaig estar present quan va passar però me’n refio de la font. Tot i això no diré el nom. Però no era precisament un anti-bolonya (pq ens entenguem).
7 Juliol, 2009 a 10:22
Joan,
És certament una mostra de la degeneració en què va caure la UAB. Això no hauria hagut de passar mai si les autoritats acadèmiques haguessin actuat amb coherència des del principi, en comptes de deixar fer i permetre coses que fora del campus tothom reprovaria.