Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Juliol de 2009 Page 1 of 2

Hi ha vida intel·ligent no extraterrestre a la Terra?

La notícia bomba d’aquest cap de setmana ha estat la Cimera Exopolítica Europa de Sitges. Segons el 3cat24.cat és una cosa molt seriosa:

Aquest dissabte al matí ha començat a Sitges una cimera que reuneix els més destacats experts en vida extraterrestre. Més de 1.400 investigadors, entre exmilitars, exmembres d’organitzacions d’intel·ligència i astronautes, se citen a la ciutat per aportar proves de l’existència de vida extraterrestre.

Entre els ponents del congrés que es fa a Sitges, hi destaquen l’exastronauta Brian O’Leary; Nick Pope, responsable durant més de vint anys de la investigació oficial sobre ovnis al Regne Unit; Steven Greer, director del Disclosure Project; l’oficial de l’Armada dels EUA Robert Dean, o el fundador d’Exopolitics i director internacional de l’Institut per a la Cooperació a l’Espai (ICIS), Alfred L. Webre.

Bé, la llista d’experts és impressionant, certament, i les proves presentades molt convincents, suposo. Ara, perquè aprecieu el nivell de l’assumpte, només cal que mireu el programa (ho sento, el català no és prou apte per a les relacions exopolítiques: ens tocarà canviar al castellà quan un extraterrestre ens pregunti com es va a la Sagrada Família):

Esta Cumbre presentará por un lado la evidencia de la presencia extraterrestre a través de los testimonios militares y de inteligencia recogidos por autoridades en el ámbito como el Dr. Steven Greer, Nick Pope, Dr. Michael Salla, Alfred L. Webre, Paola Harris, Klaus Dona, Steven Bassett, y Robert Dean.

Por otro lado presentará el paradigma propuesto por la disciplina exopolítica. Se discutirán las implicaciones que conlleva dicho paradigma: nuevas tecnologías, energía libre y otros conceptos que son clave para el desarrollo de la humanidad, con la participación de los miembros de exopolítica de los distintos países europeos.

Un evento que pretende derribar viejos moldes y ayudar a construir una alternativa al actual modelo de desarrollo socioeconómico, que actualmente está sumido en una grave crisis y que no ofrece alternativas viables.

La solució a tots els nostres problemes vindrà del cel. Déu n’hi do, si fins i tot els jesuïtes ens explicaven quan érem petits que el que calia era treballar per crear el cel a la Terra.

La postmodernitat és dolenta per a la salut

Divendres, a l’autocar de la Sarfa que em transportava al paisatge favorit de Catalunya, llegia l’entrevista que li feien a Mario Bunge al Periódico. Hi deixava anar algunes frases contundents que em permeto reproduir-vos:

–Va estudiar Física i Filosofia per entendre el món. ¿Ha arribat a alguna conclusió?
–Alguna. Quan era jove creia en la revolució. Ara ja no. He comprès que a la majoria de la gent l’únic que li interessa és continuar vivint.

–¿I a vostè?
–M’interessa seguir viu, amiga. Al setembre compleixo 90 anys.

–Doncs té un aspecte molt juvenil.
–Això és perquè evito l’alcohol, el tabac i la postmodernitat.

–¿Tan dolenta és?
–És una traïció als pilars de la Il·lustració. És la ideologia dels idiotes que se senten amenaçats per la ciència i la tècnica. ¡No trobarà metges o enginyers postmoderns! Però hi ha una cosa pitjor que la postmodernitat: l’escapisme filosòfic. Tota aquesta gent que tracta de mons possibles… El que és difícil és estudiar el món que existeix.

No hi puc estar més d’acord amb la seva opinió sobre la trepa postmoderna (però la cossa que li venta a David Lewis no és gens justa). Ja fa uns quants anys que Jean Bricmont i Alan Sokal van desemmascarar el frau de la filosofia postestructuralista francesa (Lacan, Baudrillard, Derrida, Kristeva, Guattari) al seu magnífic Impostures Intellectuelles (traduït al català a Empúries) i ja al 1965 Raymond Picard acusava la nouvelle critique de Barthes d’una cosa semblant. Perquè us en feu una idea del nivell, un parell de cites, l’última de les quals, de Lacan, l’apreciaran els lingüístes, que el poden llegir sencer aquí:

Aquí es veu bé que no hi ha cap correspondència biunívoca entre les baules lineals significants o d’arque-escriptura, segons els autors, i aquesta catàlisi maquinal multidimensional, multidiferencial.

Félix Guattari

Potser hem de considerar la mateixa història com una formació caòtica on l’acceleració suprimeix la linealitat, i on les turbulències creades per l’acceleració allunyen definitivament la història del seu final, igual que allunyen els efectes de les seves causes

Jean Baudrillard

Per indicar I’emergencia de la disciplina lingüística, direm que aquesta consisteix, tal i com és el cas de tota ciencia en el sentit modern del terme, en el moment constituent d’un algorisme que la funda. Aquest algorisme és el següent:
S/s
que es Ilegeix: significant partit per significat, on el «partit per» respon a la ratlla que en separa les dues etapes.”
El signe escrit així mereix que sigui atribuit a Ferdinand de Saussure, encara que no es redueixi estrictament a aquesta forma en cap dels nombrosos esquemes sota dels quals apareix a l’edició de les diverses lliçons dels tres cursos dels anys 1906-07, 1908-09, 1910-11, que la devoció d’un grup de deixebles va reunir sota del títol de Cours de linguistique générale: publicació primordial per transmetre una ensenyança digna d’aquest nom, és a dir, que hom no pot deturar si no és seguint el seu moviment propi. Per aquesta raó és legítim que li sigui retut I’homenatge de la formalització S/s en què es caracteritza, en la diversitat de les escoles, l’etapa moderna de la lingüística.

En efecte, la temàtica d’aquesta ciencia és des de llavors suspesa a la posició primordial del significant i del significat, com a ordres distints i separats inicialment per una barrera que es resisteix a la significació. És això mateix el que farà que sigui possible un estudi exacte dels enllaços propis del significant i de l’amplitud de llur funció en la genesi del significat. Perquè aquesta distinció primordial va molt més enllà del debat que es refereix a I’arbitrarietat del signe, tal i com l’havia elaborat ja la reflexió antiga, fins i tot més enllà de l’atzucac, que ja des de la mateixa epoca era sentit, de I’oposició a la correspondencia biunívoca del mot a la cosa, encara que fos només en l’acte de posar nom. I això al revés de les aparences que en dóna el paper que li és imputat a l’índex que apunta a un objecte en l’aprenentatge que fa el subjecte infans de la seva llengua materna, o en l’ús dels
metodes escolars que en diuen concrets per a I’estudi de les llengües estrangeres.

Jacques Lacan

El nou comissionat no està al cas

Joan Majó, el nou Comissionat per a Universitats i Recerca va demostrar el seu bon coneixement de les noves titulacions en la seva entrevista a l’Avui. Aquí en teniu la mostra:

I el cas de les filologies?

Filologia com a tal només la farà la UB, la que té més tradició, i, tot i això, ha reduït el nombre de titulacions en aquesta àrea de 15 a 9. Les altres universitats que fins ara impartien filologia faran llengua i literatura.

Aquesta és molt bona. Potser que algú li faci arribar els plans d’estudis respectius perquè se n’assebenti que en aquest cas concret, el nom no fa la cosa!

Regles d’or d’una bona xerrada

Navegant per la xarxa es troben diversos llocs dedicats a ajudar a fer presentacions acadèmiques reeixides. Avui us vull destacar el magnífic compendi del psicòleg evolutiu Marc Hauser (també són útils les Five Golden Rules (well, actually six) for giving academic presentations de Geoff Pullum):

Golden Rules for Giving a Talk
Marc Hauser

A. Talk content:
1. Start out simply. Tell a story that anyone in the audience can understand. Link some of the main problems into an opening line that will capture the problem, something vivid, memorable.

2. Tell the audience what the general problem or problems are. Although some members of the audience will be familiar with your work, many will not and will need some help. They are smart, but you need to tell them why you think you have an interesting problem and why they should care.

3. Give the audience a road map. Tell them what you are going to tell them. Give them the structure, the logic.

4. Summarize main points along the way. Don’t assume they have followed everything you have said. If you have structure to your talk, then you can summarize at the key junctures. Give sound bites and take home messages. Do this often.

5. Anticipate questions by being explicit about the kinds of things that are weak in your analyses or things that are incomplete that you are working on. By being humble about your work, you will fend off rude questions from the audience.

6. Think about who you are talking to. Try to work out ways to engage the audience members. Chances are, you will be talking to a diversity of people. There are always things you can say to engage people outside of your core area.

7. Typical seminars: Plan your talk for about 45-50 minutes so that there is time to have questions. Chances are that for a 45 min talk, you will actually talk for 50 minutes, so plan accordingly. Here’s another issue: when you are talking to a broad audience, you will want to move more slowly through the material because you can’t assume that everyone will know the jargon or be able to read your data slides with the same level of efficiency as an expert. Walk people through the slides. This takes time. Plan accordingly.

8. It is always best to give a talk without having to read the material. If you need to use notes, then make sure that you can readily see them. Thus, I would recommend printing the key ingredients in a large font on index cards.

9. Conclude your talk by reviewing the main points. If possible, come back to your opening story and link up with the material you presented. I like to leave off with potential future directions. And remind audience of the important themes or ideas to emerge from your work.

B. Technical details pertaining to slides, video, audio:
1. Use large fonts for your slides. I never use anything less than 24 pt. and use 36pt for titles. I like fonts such as Helvetica or Verdana. They are clean fonts. These are guidelines that will serve you well for any kind of auditorium. In general, bigger fonts are better, and less material per slide is better as well.

2. Red is a terrible color for text. It is fine for lines on a regression. Use dark colors for fonts. Don’t use a lot of colors –it is very distracting. Basically, there are two ways to color a slide: dark fonts on white/light gray background, or light font colors on dark blue/black backgrounds. If you like light on dark, then don’t use red or blue as font colors. They bleed and are impossible to
read.

3. Walk the audience through your slides. Tell them what the axes are, what the variables are and the measurement units. Don’t assume that they know what the graph means.

4. Don’t put more on your figures then you need. If you have a table, you should only present the material that the audience needs to see. Large tables with lots of information, but only one relevant row, are disasters. If you have a regression with lots of data points, but the regression line is the key piece, put the data points in a dark color, and the line in a bright colorful one. For example, put the data points in black and the line in red. This will automatically grab the audience, and have them attend to
the key piece – the line.

5. For slides with text, keep the amount of text to a minimum. It is better to have more slides with less text than fewer slides with more text.

6. When axes have numbers, put the fewest labels possible. Remember that a figure on a slide is different from a figure in a paper. If, for example, you have a y-axis with percentages, all you need is 0% and 100%; show the gradations in between with tick marks.

7. If you are presenting audio or video material, add on at least 3-5 minutes more than you have planned because things always take a bit longer during a talk.

8. The challenge for all speakers is finishing on time. This means allocating anappropriate number of slides. For a 50 min talk, somewhere between 45-50 slides is about right. Remember, some of your slides will be simple pictures that enable you to make a simple point effectively, while other slides include data or methods and thus, require careful discussion. Remember that your
audience has never seen your slides and thus, will need to orient. If it is a data slide, use a laser pointer to orient your audience. For slides with text and multiple points, I like to take advantage of powerpoint to introduce each point sequentially, and then gray out prior points. This allows audience to follow the point that you are currently focused on without being distracted by the other points on the slide.

9. Powerpoint can be dangerous! Don’t use all the bells and whistles. Don’t have your text animate in with flying titles or characters that drop out of heaven or rise from hell. This is unnecessary. Don’t use complicated backgrounds or borders. In general, use naked slides: the only thing on your slide should be information that you plan on discussing.

C. Talk style:
It is of course not possible for one person to give an objective assessment of talking style, nor to provide coaching that is for everyone. Here are, however, a few personal tips.

1. There is a fine line between a stand up comedy routine and the desiccated talk of the Sahara. Humor is good to break up the flow of a talk. But use it wisely.

2. Even the most avid scientific audiences need a break from the intensity of data slides. Find ways to take such breaks. Step back from the data and summarize, find analogies, use slides that are artistic or schematic or metaphorical, use quotes from scholars in the field or outside it. These pauses are helpful to an audience. Again, moderation is key.

3. If you have largely been talking in a dark room, try to end with the lights up, no slides, and a set of summary points. Even audiences that are keen on your talk, will dose off. Make sure they leave with the punch lines.

4. Try to monitor the pulse of your audience as you go along. If you feel as though you are losing them, it is sometimes possible to take stock, and try to emphasize some key points. This is not easy midstream, but if you plan ahead, it is possible.

5. Modulate your speaking voice. A talk given at 100 miles an hour is boring, as is one that is excited about every point. Take pauses between slides. Emphasize key points, telling your audience why it is important and why you are excited.

6. Answering questions. There is an art here. The temptation, when asked a hard question, is to answer quickly. Take time to think if you don’t have a ready answer. If you don’t have an answer, or are unsure, better to say that you need to think about this some more and would like to talk to the questioner after the session. If you know that you will not be able to get to all the material you have, it is often a good strategy to bring extra slides along. If you are really savvy you can even plant questions in the audience so that they will ask you about data that you have in your back pocket. If you don’t understand a question, ask the
questioner to repeat. In answering questions, especially in a big room, it is often useful to restate the question and then answer. This has two advantages. First, it lets the questioner know that you understood the question, and lets’ audience members re-hear or hear the question.

Després de la trobada amb el ministre, el més calent és a l’aigüera de l’assemblea/col·lectiu fantasma

Després de la trobada amb el ministre, encara que no se’n fes ressò ningú, l’assemblea fantasma estatal ens fa una explicació [!?] detallada:

NOTA DE PREMSA
de la coordinadora estatal
d’ASSEMBLEES PDI PAS de
les UNIVERSITATS PÚBLIQUES
http://coordinadora.universidadpublica.net/

Ayer 16 de Julio de 2009 tuvo lugar una reunión entre el Ministro Gabilondo y la Coordinadora de Asambleas PDI-PAS de las Universidades Públicas críticos con el proceso de Bolonia. En la misma que se ha extendido durante tres horas, hemos trasladado al ministro nuestro profunda preocupación por el proceso de Bolonia y le hemos instado a la apertura de un proceso de diálogo, público y transparente sobre la cuestión.

Previo a ese proceso de diálogo, hemos planteado como exigencias irrenunciables:

1. La implicación del Ministro en el archivo de los expedientes y levantamiento de las sanciones a estudiantes.
2. El reconocimiento de nuestra Coordinadora como interlocutora válida.
3. La moratoria de un año en la implantación de los grados y másteres, así como del resto de medidas vinculadas al proceso de Bolonia, explicitadas en nuestra declaración del Ateneo de 25 de abril.

El Ministro se ha comprometido a estudiar los expedientes a los estudiantes y ha reconocido la interlocución de nuestra asamblea, cuyas posiciones le han merecido un profundo respeto.

Por lo que respecta a la moratoria, el ministro no ha accedido a nuestra petición. Creemos que esto pone de manifiesto la incoherencia del Ministerio, pues ha compartido buena parte de nuestros análisis y preocupaciones e incluso ha planteado la necesidad de un debate a fondo sobre el modelo de universidad que conviene a nuestra sociedad.

Precisamente por ello, entendemos que ese debate, que el ministro propone, es el que proporciona un mayor sentido a nuestra petición de

moratoria.

Hemos instado al Ministro también a aprovechar la futura Presidencia española de la UE para promover en toda la Unión un debate sobre el modelo educativo en el contexto de la actual crisis. Esto es especialmente importante dado el nivel de contestación que el proceso de Bolonia está suscitando en toda Europa.

Pese a las discrepancias en torno a la moratoria, la reunión ha finalizado con la petición por parte de ministro de una futura reunión, cuestión que será analizada por nuestras asambleas.

El punt 2 no era present en la declaració inicial, però es veu que quan un parla amb un ministre adquireix una importància i una representació que abans no tenia… Només un comentari de la noticia que fa un treballador d’una universitat madrilenya (no és un infiltrat del capital, que escriu les animalades habituals de la redacció no sexista):

#3.- En Madrid es colectivo no asamblea

Trabajador de universidad|14-07-2009 08:27

Estuve en una “asamblea” de Madrid y no llegábamos a 20 personas de unxs 20000 trabajadorxs de las 6 universidades públicas de Madrid. Las convocatorias se hacen por correo-e a muy poca gente (a mi me llegó de rebote de una de esas personas) y algún cartel pequeño en alguna facultad. En ella predominaba gente del pce y críticxs de ccoo, que supongo se han puesto las pilas después de que su organización (iu) acordara, por fin, en marzo de este año, su postura sobre el tema.

Lxs trabajadorxs de las universidades públicas de Madrid desconocen su existencia y sus propuestas. No han hecho ninguna movilización ni ningún panfleteo informativo a lxs trabajadorxs.

Se trata pues de un colectivo que merece todos los respetos, como otrxs que llevan luchando contra Bolonia y la LOU desde hace años (no 3 meses como este colectivo de Madrid), pero creo que pecan de falta de humildad y, desde luego, de trabajo de base. Si consiguen algo, estupendo, pero deberán reconocer que ha sido gracias al trabajo de años de las Asambleas de Estudiantes y de otras organizaciones de trabajadorxs y estudiantes.

Més clar, l’aigua!

No, Ministre

Com ens explica l’Enric Canela, demà és el dia clau de la gran mobilització universitària mundial contra l’EEES, l’inici de la nova era de la universitat pública, popular, antipatriarcal, autogestionada i biodegradable. L’assemblea fantasma (versió 1.2) es reuneix amb el ministre Ángel Gabilondo. Com ens expliquen des de la seva web (cito literalment, malgrat que faci mal als ulls: no només escriuen de pena els estudiants, oi?):

La coordinadora estatal d’assemblees PDI-PAS (formada per assemblees de Personal Docent Investigador i Personal d’Administració i Serveis d’arreu de l’estat) es reunirà amb el Ministre Ángel Gabilondo per a parlar sobre la problemàtica deribada del anomenat Plà Bolonya.

Entre altres coses, es veu que li explicaran els resultats de les votacions de les assemblees massives i multitudinàries que s’han produït per tot el país i part de l’estranger, en concret:

li expressarem – traslladant-li els acords de les assemblees PDI-PAS – que considerem imprescindible que per a iniciar qualsevol procés de negociació cal que des del Ministeri d’Educació i Ciència es comprometi prèviament a portar a terme:

a) Una moratòria de l’aplicació i el desplegament del procés de Bolonya.

b) I procedir, valent-se de les seves competències, a una retirada immediata dels expedients sancionadors i, com a ministre, declarar amb una manifestació pública i explícita que s’iniciaran els passos i les accions necessàries per retirar i/o no aplicar qualsevol acció punitiva. Es tracta de resoldre els conflictes per la via del diàleg, sense recórrer mai a l’exercici de la repressió.

Sí, senyors, després d’un any de blablabla, la gran alternativa que proposen: no a l’EEES i retirada dels expedients!!! I després ja ens posarem a pensar una alternativa… Ara, perquè veieu que els assemblearis fantasmes no són uns negativistes, us desenvolupo el punt a), tal com apareix a la ‘Declaración de Madrid”:

Por todo ello, EXIGIMOS:

Una moratoria general no simplemente en la implantación de nuevos Grados y Másteres, sino en el sistema completo de medidas en que consiste esta reforma en todo su alcance.

Esta moratoria debe sustanciarse, por ello, en la paralización (o en su caso revocación) de:

1. La implantación de los Grados y Másteres.
2. La Estrategia Universidad 2015.
3. La actividad de la ANECA en todos sus planos.
4. El borrador del estatuto del PDI.
5. El borrador de la Nueva Ley de la Ciencia.
6. La órdenes ministeriales que atañen a las profesiones reguladas.

Aquí ja veiem aportacions més constructives (i s’han descuidat la LOU!!!). Si tenen més temps lliure, fa por pensar a què més es poden oposar, però tot ho fan per reformar la universitat pública, perquè ells són els primers a exigir canvis i reformes, encara que no sàpiguen quins!

Posant el dit a la ferida de l’assemblearisme anti-Bolonya

Tres estudiantes de Corriente Roja (!?) publiquen a Kaosenlared.net La necesidad de un balance en el movimiento antiBolonia deixant a caure d’un burro els assemblearis que van (auto)gestionar les mobilitzacions contra l’EEES. Sembla l’anàlisi d’una consultora revolucionària, perquè reconeix els errors comesos… pels altres i es vénen a oferir com a tecnòcrates de la revolució marxista, però s’hi diuen algunes coses interessants. Us cito el paràgraf final:

Es imprescindible que quede claro que no hay ninguna posibilidad de conseguir victorias contundentes mediante acciones de los activistas antiBolonia y que el único camino es la movilización masiva, unitaria y democrática. En definitiva, la tarea inmediata que tiene planteada el movimiento antiBolonia es comprender dichos errores, para lo cual debe parar de una vez de seguir convocando actividades y acciones sin sentido que no tienen unos objetivos claros, asumir esta derrota (que en ningún caso implica el fin de la lucha) y centrarse en hacer un balance exhaustivo de lo acontecido hasta el momento en el movimiento estudiantil.

Tot això està molt bé, però i els expedientats, què?

Governar la universitat: una sessió del Consell de Govern

Avui hi havia sessió del Consell de Govern, el màxim òrgan de govern de la UAB. Hem començat a dos quarts de deu i hem plegat a les cinc, amb mitja horeta per menjar un parell d’entrepans i alguna croqueta. Una sessió, doncs, de set hores. Déu n’hi do.

Ara, no tothom treballa igual. Els representants dels estudiants, per exemple, han escoltat l’informe de la rectora, han fet dos intervencions defensant el model de Festa Major de la UAB i denunciant els acomiadaments de les dues treballadores de Océ i han tocat el dos. La resta de coses (nous títols, normatives de empreses de base tecnològica, composició de les comissions del Consell de Govern, entre d’altres), no els devien interessar ni devien creure que estaven allà representant algú que podia tenir interès en aquells temes.

Alguns representants del PAS, el Carlos Alonso, en particular, s’han encomanat del virus dels comunicats i de les actituds victimistes dels nostres assemblearis. Després d’esgotar i depassar el minut fixat per a la segona ronda d’intervencions amb divagacions, quan la Secretària General l’ha tallat, s’ha enfadat i s’ha queixat durant un parell de minuts més i tot ofès se n’ha anat com si fos un màrtir de la llibertat d’expressió. Sorprèn aquesta reacció, perquè no tenia raó i, a més, disposava d’un torn obert de paraules al final, però com que segurament deu fer jornada intensiva, no es devia voler quedar fins tan tard. I així, per una rebequeria no s’ha llegit el comunicat i un parell de consellers s’han estalviat cinc hores de Consell.

A més de les anècdotes, dues notícies. La majoria de les intervencions han denunciat que la Festa Major ha degenerat fins a convertir-se en una excusa per fer gresca (música, alcohol i drogues: una trentena d’intoxicacions alcohòliques i/o psicotròpiques), produir gairebé vuit tones de residus i que alguns grupets facin una mica de calaixet per a les seves activitats extrauniversitàries, sovint venent productes sense les necessàries garanties sanitàries. A canvi, la UAB s’hi gasta gairebé 300.000 euros, sense comptar les despeses de reparació de pintades i destrosses diverses (ja no parlo de la fressa inhumana que comença el dia abans). Evidentment, no és un model sostenible i encara menys en l’actual context de crisi. Cal repensar el model i destinar part d’aquests diners a coses més urgents.

La segona notícia és el nou pressupost de la UAB, que fa posar la pell de gallina. A veure si amb el nou model de finançament aconseguim que obri el puny el senyor Huguet, perquè anem abocats a la fallida. Una curiositat, retallant un 15% als pobres (departaments, centres), s’ha aconseguit reduir el pressupost 1 milió d’euros (sobre 332)! I és que les despeses més importants, les de personal (210M) i les de serveis diversos (62M), no són reduïbles i s’incrementen any a any. També s’ha de dir que els departaments ens hem d’estrènyer el cinturó per pagar les despeses dels nous vicerectorats i el petit augment de les despeses del Consell Social. Poc estètic, certament.

Vergonya al Sudan

Segons ens explica el 3cat24.cat,

una coneguda periodista i altres 12 dones sudaneses podrien ser condemnades a 40 fuetades per vestir en públic de manera “escandalosa”, segons la llei islàmica imperant al Sudan. Lubna Ahmed al-Husayn, periodista i autora d’una columna molt popular en un periòdic local, ha dit a la BBC que quan va ser detinguda per la policia fa una setmana vestia una brusa ordinària i uns pantalons. Al-Husayn, qui usa habitualment la “hijab”, o vel islàmic, no és la primera dona condemnada a ser fuetejada per vestir de manera “indecent”.

Una nova mostra d’intolerància masclista amb pàtina islàmica (i encara moderada per als estàndards dels animals que maneguen el Sudan), que lamentablement és el pa que es dóna també a l’Aràbia Saudita, l’Iran, el Pakistan, l’Afganistan, els Emirats del Golf Pèrsic i un bon grapat més de països islàmics. No s’hi val justificar aquesta violència masclista ni per creences religioses (siguin islàmiques o catòliques o jueves) ni per multiculturalismes mal entesos. Ara que les nostres aules comencen a acollir noies musulmanes amb el cap tapat (de monges catòliques, ja fa anys que n’hem tingut, no ho oblidem), que la tolerància no ens faci ser còmplices del masclisme camuflat.

Una gramàtica universal per a la moral

Si el concepte de gramàtica universal de Noam Chomsky va revolucionar la lingüística del segle XX, el psicòleg evolutiu de Harvard University Mark Hauser ha desenvolupat la hipòtesi que la moral humana també és el producte d’una gramàtica universal que ha evolucionat segons els patrons de la selecció natural, sense cap intervenció divina, evidentment. Els seus estudis mostren que malgrat les diferències culturals i/o religioses hi ha unes bases morals universals.
El podeu sentir en aquesta entrevista i si no voleu llegir tot el llibre Moral Minds: How Nature Designed Our Universal Sense of Right and Wrong podeu fer-vos-en una idea amb l’article Morality without Religion que va publicar amb Peter Singer a Free Inquiry.

Page 1 of 2

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén