Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Maig de 2009 Page 1 of 3

El llibre de Joan B. Culla en estèreo

Fa unes setmanes parlava de la ressenya que havia fet l’amic Francesc Vilanova del llibre de Joan B. Culla: La dreta espanyola a Catalunya, 1975-2008. Ara ja puc dir que me l’he llegit d’una tirada i en el millor moment: en estèreo! M’explico, mentre llegia el magnífic relat del professor Culla (millor que una novel·la!) sobre les aventures de Alejo Vidal Quadras (col·lega en excedència de la nostra universitat) com a emissari-ariet de la direcció del carrer Génova, sentia per la televisió les mateixes paraules, gairebé calcades, dels dirigents del PP: España una y grande, el castellà està discriminat i el PP de Catalunya només té la missió d’aportar vots a la victòria de l’únic àmbit important: España (amb enya i amb moltes admiracions).
En resum, com ens mostra Culla al seu llibre, es repetien ad nauseam els vicis i les equivocacions del PP de Catalunya. Un exemple: ¿per què participa Alejo Vidal Quadras en el debat de TV3 amb els candidats catalans si està afiliat (ja fa anys a Madrid)? Suposo que després de les eleccions, don Alejo desapareixerà de Catalunya i els ‘fernadistes’ tornaran a esperar que els arribi l’hora si no és que intenten el penúltim fitxatge d’un taumaturg que els tregui del marasme.

Una nova aportació al debat sobre l’aplicació de l’EEES

Gràcies a la Júlia Rosell, he descobert el blog Construïm la Universitat Pública, que segons ens expliquen

‘Construimlauniversitat.cat’ és un espai de debat, informació i opinió sobre el present i futur de la universitat catalana i, en especial, dels avantatges, reptes i perills que pot comportar l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) al nostre país. L’espai web pretén convertir-se en un espai majoritari d’interlocució entre els diferents integrants de la comunitat universitària i de la societat en general ja que la configuració del nostre sistema universitari ens ateny a tots i en gran mesura.

Benvingudes siguin les iniciatives realistes i constructives que puguin aportar un punt de vista crític i vigilant a l’aplicació de l’EEES.

Tesis per encàrrec

Si fa uns dies parlava d’una eina per caçar plagiaris, especialment estudiants barruts, ara llegeixo al Periódico de Catalunya que “La venda de tesis doctorals, amb preus al voltant dels 50.000 euros, es converteix en un lucratiu negoci a Portugal“. El tema és prou important perquè es comencin a buscar eines per delatar els plagiaris i estafadors, però sobretot ens hauria de fer reflexionar sobre la nostra cultura universitària, en què aquestes pràctiques no es valoren de manera especialment greu. Noteu el següent extracte:

Un altre problema per frenar aquesta onada de plagis és la impunitat. Quan un alumne és descobert, se li demana que abandoni la defensa de la tesi, però es podrà tornar a presentar en una altra convocatòria. Això li va passar a un alumne, que per raons òbvies no vol donar el seu nom. «Ho vaig admetre, no tenia cap més opció. Encara que després vaig reclamar a qui me l’havia fet, perquè vaig pagar per una tesi, però no perquè la plagiessin d’altres a internet. Això ja ho podria haver fet jo mateix», admet. Ara, tornarà a defensar-la d’aquí un any. En aquesta ocasió, el treball serà seu.

Si el càstig per un crim acadèmic com aquest és un retard d’un any, ja cal ens ho fem mirar tots plegats! A més, la tesi ha esdevingut un mer tràmit administratiu que la gran majoria passa amb cum laude i en què el tribunal mira de no disgustar el director perquè en aquest món acadèmic nostre les venjances són molt fredes i dolces: avui no li poses un cum laude al meu doctorand, demà no et valoro bé un projecte. A més, com que els comentaris del tribunal no es poden incorporar a la tesi, per què ens hem de disgustar? Un dia caldrà repensar el sistema més enllà de canvis recargolats de normatives.

Una forma gens refinada de sabotatge

Si ja fa unes setmanes vaig qualificar de forma refinada de sabotatge les propostes vagues i ecumèniques d’obrir un debat social amb tothom que passés pel carrer sobre l’aplicació de l’EEES, avui ens arriba des de la Facultat de Traducció i Interpretació (FTI) una forma gens refinada de sabotatge, en la línia del que va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la Comunicació. Deixo la narració dels fets al Degà de la FTI, Francesc Parcerisas:

Comunicat a tots els professors, alumnes i PAS de la FTI
Aquest matí, dia 27 de maig, cap a les 7h del matí un grup d’uns deu encaputxats ha entrat a la FTI i ha comminat les senyores de la neteja a abandonar immediatament l’edifici, cosa que elles no han fet. Intentaven posar cadenes a les portes i col·locar una pancarta sostinguda per unes estructures de ferro que portaven. Les senyores de la neteja han pogut avisar a Seguretat del Campus i quan Seguretat s’ha personat a l’edifici, cap a les 7,40h, tots els encaputxats (i un grup que esperava davant de la Facultat) han fugit corrents, saltant per una finestra del segon pis i enduent-se la pancarta.

El Cap de Seguretat afirma que eren “els de sempre” i que no es tractava d’alumnes de la FTI.

Considerem aquest fet d’extraordinària gravetat, perquè s’ha produït sense que els assaltants s’identifiquessin, comminant les senyores de la neteja que complien amb el seu torn laboral i possiblement per part de persones sense cap vinculació amb la nostra Facultat.

És per això que demanem la màxima cooperació de professors, estudiants i PAS, molt especialment atès que ens trobem a final de curs i en període de proves i exàmens. Rebutgem enèrgicament aquestes actuacions de persones alienes a la FTI, totalment injustificades i pertorbadores.

Francesc Parcerisas

Degà FTI

27 de maig, 8,30h

Contra Bolonya (bé devia ser el motiu, perquè és l’excusa per a qualsevol cosa al nostra campus), caputxes, amenaces i cadenats. Aquests sabotejadors de pa sucat amb oli acabaran cridant com els castellans que rebien el funest Ferran VII: “¡Vivan las cadenas!”.

Bolonya en funcionament

L’Enric Canela, que sempre està al cas de tot, ens crida l’atenció sobre l’article de la Vanguardia “Bolonia siete años después” on s’analitza la implantació de l’EEES a Holanda, en concret a la Universitat de Maastricht, que l’aplica des de fa set anys. Hi donen la seva opinió ben fonamentada (7 anys) estudiants, professors i gestors (i no estan pagats pel Banc Santander!), que hi veuen virtuts i defectes i, sobretot, un bon marge per a la millora.

Dono un extracte de l’opinió dels estudiants entrevistats:

En Maastricht se sorprenden cuando oyen hablar del conflicto que se ha instalado a este lado de los Pirineos, con la oposición de parte de estudiantes y profesores, encierros en las universidades, manifestaciones… El último acto de protesta se produjo el viernes en la Universitat Autònoma de Barcelona, donde algunas decenas de estudiantes cerraron las puertas de la facultad de Ciencias de la Comunicación durante más de dos horas, impidiendo la entrada al centro. “¿Cuáles son sus argumentos?”, preguntan Anita van der Ham y Linferd Huismans, estudiantes de Psicología y Derecho financiero en Maastricht y miembros activos del Consejo de Universidad, órgano de decisión formado por profesores, rectorado y alumnos. Tras la explicación – con lectura de documentos incluida – entienden parte de los temores, pero desmontan otros. “No es cierto que se tenga menos tiempo para trabajar o hacer otras actividades”, dice Van der Ham. Admiten que con su metodología de estudio – Maastricht utiliza un sistema llamado ‘problem based learning’, algo así como aprendizaje basado en la resolución de problemas – la implicación de profesor y alumno ha de ser mayor. Se trata de un modelo similar al que se quiere instaurar en toda Europa, con más tareas en casa – lecturas, investigación, trabajos… – y tutorías. “Si eres creativo puedes organizar tu currículum para compatibilizar trabajo y estudio, y siempre puedes matricularte de menos créditos para disponer de más tiempo libre”, resumen. Otros estudiantes entrevistados coinciden con ellos.

“En cuanto a la supuesta mercantilización de la universidad, en nuestro caso no ha sucedido”, añaden estos dos representantes estudiantiles. Se muestran escépticos sobre la idea de que el proceso de Bolonia se haya ideado para privatizar la educación superior. “En Maastricht, son los estudiantes los que tratan de establecer más vínculos con las empresas, lo que no significa que haya que rendirse a sus intereses”, apuntan.

Tot navegant per la web de l’assemblea fantasma

Després de fer un seguiment exhaustiu dels comentaris del fòrum presumptament públic (cal registrar-s’hi per poder-hi deixar comentaris) de l’assemblea fantasma, he trobat que n’hi ha un mereixedor de reflexió (de fer és l’únic dels quatre que no és de l’administrador del fòrum) i per això el vull compartir amb vosaltres. Es titula “Contra Bolonia: legitimar o transformar?” i és de Jaume Balboa i es va penjar de la revista La Hoguera del Colectivo Escuela Libre. Aquest bon home diu coses tan curioses com les següents:

Estos másters representan, en realidad, el cambio académico por excelencia de Bolonia, y que de hecho suponen una estatalización de los antiguos másters que se estaban gestando en las entrañas de las universidades, y que sí representaban una privatización encubierta. Los nuevos másters oficiales, efectivamente, van a suponer un aumento del coste de los estudios estatales, pero muy inferiores a los másters-chanchullos. De hecho, la creación de másters oficiales suponen cierto “golpe” de Estado (al menos en España) contra cierta casta de profesores que estaban aprovechando los estudios de postgrado como una vía alternativa de explotación privada de alguna rama del conocimiento. Así, pues, lo que Bolonia provoca es más bien una estatalización, no una privatización.

Finalmente los más elegidos saltan al doctorado, cuya titulación es necesaria para poder optar a la casta de privilegiados. Pero su acceso depende de las vinculaciones académico-personales que uno tenga con la casta privilegiada, dentro de una auténtica batalla sin cuartel. Se establecen, así, redes de sumisión y servilismo al más estilo feudal (por no decir mafioso), donde se canalizan todas las energías hacia los puntos de interés de la casta privilegiada (que no dejan de ser sus propias carreras, investigaciones, opciones políticas y/o contratos empresariales). De hecho, muchos han usado la Universidad como pantalla para negocios y contratos cuyas investigaciones tienen más de mafiosas que de científicas.

Pero Bolonia, en realidad, lo que les ofrece es la posibilidad de explotar intensivamente a toda la estructura de estudiantes de grado, másters, doctorado y del profesorado complementario con aspiraciones, y sin tener que actuar con el descaro y sinvergüencería con la que han actuado hasta la fecha. La misma metodología prevé cargar de trabajo al alumno fuera de las aulas, con la opción de reducir la docencia presencial. Como se entra en lo opaco de lo virtual, nunca se sabe muy bien quien está al otro lado de la pantalla. Así, becarios e investigadores en precario ya pueden ir preparándose para todo un calvario. Sin duda, algunos ya no tendrán que ir con los pantalones en los tobillos. Podrán dejarlos directamente en casa.

Però hi ha esperança:

Sólo algunos pocos docentes y alumnos universitarios trabajan a contracorriente para sacar el conocimiento de la Universidad del Estado y devolvérselo a la sociedad. Existen serios intentos de generar institutos, universidades libres y populares, centros de formación, etc. destinados a la lucha contra la desigualdad social, y por la libertad. Y no para servir a la explotación y a la dominación.

Justament Jaume Balboa participa en aquesta lluita i una mostra de la seva tasca abnegada es troba a la seva col·laboració
en el col·lectiu no-nacionalista Escuela Libre (seguint amb l’estil de transparència de l’assemblea fantasma, podeu contactar amb el Colectivo Escuela Libre al correu-e escuelalibre@escuelalibre.org o a l’apartat de correus 15088. 08018 – Barcelona).

Una altra perla és el seu article “El Racismo Catalán en el camino hacia Europa” dintre de la publicació del col·lectiu La Hoguera (estan preparant un monográfic “Patrias y nacionalismos”: promet emocions fortes). No em puc estar de copiar-vos l’índex i el resum:

El Racismo Catalán en el camino hacia Europa
Jaume Balboa (jbalboa@escuelalibre.org)

0. Resumen
1. El Estado de la Nación o la Nación del Estado
2. Estado y violencia: la gestación de la Autoridad
3. Del “Drama” al victimismo: las armas del nacionalismo catalán
4. La doctrina de la seguridad: desde el miedo hacia Europa
5. Bibliografía
6. Imprimir artículo
7. Article en català

Resumen

Este artículo analiza el racismo que viene desarrollando el nacionalismo catalán que, como todos los nacionalismos, concibe un mundo de división social donde unos grupos e individuos se otorgan a sí mismos derechos y privilegios en el marco de un territorio más o menos definido, en detrimento de otros grupos sociales que también se han asentado en ese mismo territorio.

Si económicamente y socialmente ello implica la existencia de privilegios y privilegiados, frente a la precarización social de los más empobrecidos, políticamente se traduce en la construcción de una esfera de dominio y de control (el Estado Nacional), que necesita de una mentalidad racista para imponerse.

La dificultad del proceso catalán radica en que debe encajar su proyecto autoritario con la construcción, también autoritaria, de la Unión Europea. Si a primera vista puede parecer difícil e incluso contradictorio, la articulación de ambos proyectos es perfectamente viable gracias a las estrategias de estratificación social y al paraguas que ofrece la doctrina de la seguridad ciudadana para el desarrollo de los instrumentos de Estado. Pues los dos proyectos son, en definitiva, proyectos de Estado.

Estic convençut que les reflexions de ments preclares com la del Jaume Balboa poden contribuir enormement al debat que s’ha d’obrir sobre el futur de la universitat pública i de l’ensenyament.

Altres models universitaris a debat

Com que sovint ens tanquem en discussions sobre el propi model universitari sense ser capaços de mirar més enllà del nostre melic, avui us proposo una immersió en un model socialista d’universitat pública. Ja n’havíem parlat en entrades anteriors, però avui aporto un novetat de la Universidad Bolivariana de Veneçuela: un curs d’especialització en “Planificación Energética Socialista“. Us en reprodueixo la notícia in extenso (a mi l’últim paràgraf em té el cor robat!):

1era Especialización en Planificación Energética Socialista en la UBV.
Este lunes 25 de mayo a las 8:00 am, se realizará el acto de instalación en el Salón Simón Bolívar de la UBV sede Caracas, de la Especialización en Planificación Energética Socialista. El objetivo fundamental es atender a las necesidades de formación del nuevo ciudadano con valores humanistas, que responda, al proyecto Nacional ” Simón Bolívar” (2007-20013).

Entre los invitados podemos destacar: Ivan Orellana, Vice Ministro de Hidrocarburos del Ministerio del Poder Popular para la Energía y Petróleo, Hercilio Rivas, Director Interno de Investigación y Desarrollo del Ministerio del Poder Popular para la Energía y Petróleo. Por la UBV estarán presentes la rectora, Yadira Córdova, y la Directora del Centro de Estudios en Ciencias de la Energía, Dra. Eglee Zapata.
La Especialización estará patrocinada por Petróleos de Venezuela (PDVSA), y la Dirección de Energías Alternativas del Ministerio del Poder Popular para la Energía y Petróleo (MENPET), a través del convenio con la Universidad Bolivariana de Venezuela (UBV), y estará organizada por la Dirección de Estudios en Ciencias de la Energía.
La propuesta esta construida atendiendo a seis (6) ejes de conocimiento a saber: Político, Jurídico, Energía, Planificación, Histórico- Económico y de Proyecto.
El acto contará con la acreditación de treinta (30) estudiantes, quienes combinarán estrategias metodológicas de enseñanza – aprendizaje sustentado en la valoración del aprendizaje práctico, con la reflexión crítica y autocrítica que permita la elaboración y construcción del conocimiento transformador de las distintas realidades abordadas como experiencia del saber para la vida.

Prensa Caracas

Toni Carrillo

Noteu que en aquest model la fixació dels plans d’estudis no la fa l’empresa privada sinó la empresa pública, per tant no té sentit parlar de ‘privatització del saber’, encara que suposo que en podem dir ‘mercantilització del coneixement’, encara que sigui amb finalitats transformadores.
En qualsevol cas, confio que tingui més pes el “aprendizaje práctico” que no pas “la reflexión crítica y autocrítica que permita la elaboración y construcción del conocimiento transformador de las distintas realidades abordadas como experiencia del saber para la vida”, altrament la catàstrofe ecològica està servida.

Ressò informatiu de la concentració del 21 de maig “En defensa de la universitat pública”

Dedicat al Joan Mascaró

A continuació teniu el recull exhaustiu del seguiment informatiu de la convocatòria de l’assemblea fantasma de concentració “En defensa de la universitat pública” a la Plaça Sant Jaume el dia 21 de maig a dos quarts de vuit:

Ja tenim aquí les places de lector de l’Institut Ramon Llull

L’àrea de Llengua i Universitats de l’Institut Ramon Llull publicarà demà a la seva web la convocatòria per a la selecció de professors i professores de llengua i cultura catalanes en universitats de fora dels Paisos Catalans.

És una molt bona oportunitat per adquirir experiència docent, millorar els coneixements d’una llengua estrangera, organitzar activitats per difondre la llengua i la cultura catalanes en un entorn universitari, cursar estudis de postgrau, màster o doctorat, etc. La durada de l’activitat habitualment és d’un curs acadèmic, amb possibilitats de continuació.

La UAB torna a ser l’epicentre de la revolta estudiantil mundial

Com que no volien ser menys que els seus companys veneçolans, avui un grapat d’anti-Bolonya han fet una acció conscienciadora i informativa sobre la maldat de l’EEES (vegeu la notícia a la portada de Vilaweb, al 3cat24.cat i a La Vanguardia). Convençuts que la gent entén els seus arguments i els dóna suport espontàniament, s’han tancat amb cadenes per dintre de la Facultat de Comunicació per impedir l’accés a l’edifici. Han tocat els nassos durant una horeta i tindran una mica de ressò mediàtic després de setmanes d’abstinència forçada. La UAB torna a ser l’epicentre de la revolta estudiantil mundial!

Page 1 of 3

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén