Blog d’en Xavier Villalba

Si sou de la UAB, ja haureu patit el correu-spam dels pesats de sempre (van canviant de nom i de plataforma: abans Plataforma pel diàleg, ara Assemblea PDI i PAS, demà ves a saber; els de la CGT ja no ho fan perquè és fàcil fer-ne un filtre i enviar-los a la paperera). Ens convoquen a tots els PDI i PAS de les universitats catalanes i (en la part castellana de la convocatòria que tenen al seu blog -amb zero comentaris, com els que van obrir abans) de la resta de l’estat si s’hi volen apuntar. Deveu pensar que han reservat el Camp Nou per encabir tanta gent. Doncs, no, haurem d’enllaunar com sardines els milers i milers de persones que hi estem convocats a la capella de la UB!!! No la recordava tan gran, però el cert és que ja han passat molts anys des que hi assistia a les assemblees quan era estudiant de la fantàstica universitat pre-Bolonyesa.

No em puc estar de reproduir el magnífic ordre del dia, molt ben elaborat, però avorridíssim. Per això hi he afegit un punt de broma: a veure si endevineu quin és.

0. Aprovació de la proposta d’ordre del dia.
1. Valoració dels fets de 18 de març.
2. Necessitat d’establir canals de diàleg per a resoldre el conflicte.
3. Recull de propostes.
4. Celebració d’una missa.

Per cert, parlant d’aquesta megaassemblea a la capella de la UB, se m’han avivat els records de la meva època d’estudiant mobilitzat de vint anys enrere i puc donar fer que les assemblees eren tan multitudinàries com ara (no arribàvem a la cinquantena) i les decisions que es prenien al matí es canviaven a la tarda: ben bé com ara! Ah, i teníem assemblearis professionals, juraria que funcionaris, perquè anys després de fer la carrera i de treballar com a becari quatre anys al Laboratori de Fonètica, encara corrien pel pati de Lletres fumant porrets i jugant a malabars. O tempora o mores!

En Vicent Sanchís, a l’Avui ajuda a situar el tema i a separar coses: una cosa va ser el necessari desallotjament i una altra cosa la batalla campal:

Seguretat ciutadana i inseguretat urbana
En aquest país mig convuls tot es barreja i tot es confon. Durant mesos grupets d’estudiants han portat de corcoll les autoritats acadèmiques col·lapsant amb protestes esquifides però efectives parts sensibles del cos universitari. Amb el pla Bolonya com a excusa. L’actitud decidida d’aquestes minories ha sorprès i ha descol·locat els encarregats d’evitar que uns quants imposen la llei a tota la resta. Hi ha hagut proclames, hi ha hagut indignacions i grans declaracions, però el sabotatge calculat d’una minoria espavilada i identificada ha pogut més. Una d’aquestes colletes va envair el vestíbul de l’edifici històric de la Universitat de Barcelona. La història envaïda! Després de mesos de protestes i barbacoes, el rector va decidir que ja n’hi havia prou. I aleshores vam passar a l’altre extrem.

El viacrucis va començar amb un desallotjament accident i va acabar en guerra guerrejada per tot el centre de la ciutat. Els Mossos van agredir igualitàriament: sense diferència de raça ni de credo. Al final ha acabat protestant tothom. Han protestat els estudiants –fins i tot els més pagats amb Bolonya i el seu pla–, els contribuents agredits que hi passaven, els periodistes apallissats a grapats i els mateixos mossos, que acusen els seus responsables de desorganització i desemparament. Enhorabona. No es pot deixar fer i després desfer-ho tot. Els responsables de la seguretat ciutadana s’han convertit en els principals causants de la inseguretat urbana.

Amb tot, no són sobreres les reflexions que fa Miquel Sellarès a Tribuna.cat, on a l’article ‘Què passa a la brigada mòbil?’ es planteja que deixar podrir-se la situació per falta de tremp i després cridar els mossos per fer la feina bruta i a més criticar-los és irresponsable. També té raó, l’home.

Segons anuncia el portal de la UAB, el Consell Interuniversitari de Catalunya ha demanat comparèixer davant del Parlament per aclarir una mica més encara la postura de les universitat catalanes davant de les protestes contra l’aplicació de l’EEES. A molts polítics ja els aniria bé d’escoltar una mica el que està passant en comptes de desbarrar a partir de retalls de diari i vídeos que lamentablement només donen veu als que fan gresca.

El CIC demana comparèixer davant del Parlament

La Junta del CIC de Catalunya, de la qual formen part representants de l’Administració de la Generalitat i rectors i rectores i presidents i presidentes dels consells socials reunida, a Barcelona, en sessió ordinària el 19 de març de 2009

Declara

Primer- que dóna suport a les decisions que en l’exercici de les seves responsabilitats, en el marc de l’autonomia universitària, han pres i prenguin els
rectors i rectores per tal de garantir la normalitat acadèmica i els drets d’estudiants i professors i del personal d’administració i serveis en el desenvolupament de les seves responsabilitats.

Segon- que reconeix la legitimitat de totes les opinions sobre el futur de les universitats catalanes sempre que s’expressin de forma pacífica i democràtica. I,
rebutja l’ús de la violència i el deteriorament del patrimoni públic, que és de tots.

Tercer- que s’assumeix el desplegament de l’espai europeu d’educació superior com a una oportunitat per assolir unes universitats catalanes inclusives socialment i d’excel·lència com a motor del canvi de model de societat necessari per abordar amb èxit la sortida de l’actual crisi global.

Quart- que sol·licitarà la compareixença davant del President del Parlament i dels representants de tots els grups parlamentaris per valorar la viabilitat de conèixer el posicionament del Parlament quant als punts d’aquesta declaració.