Blog d'en Xavier Villalba

Recerca, docència i altres assumptes

Mes: Desembre de 2008 Page 1 of 4

Sobre negociacions i diàleg, cinquena i (pen)última part

Us reprodueixo la carta del Rector Lluís Ferrer, on reflexiona sobre la situació i exposa la seva opinió:

Benvolguts companys,

No em sembla que es pugui definir com a personal un missatge que no va signat. No se ben bé a qui estic escrivint però, en qualsevol cas, com contesto tots els correus electrònics i entenc la importància del tema, us adreçaré unes línies per a explicar el meu punt de vista.

Des d’abans de l’estiu he estat intentant una mediació, sense obtenir cap resposta mínimament esperançadora. El mes de juliol hi va haver una primera reunió, que jo mateix vaig sol·licitar mitjançant dos professors. La resposta dels representants dels col·lectius d’estudiants assemblearis va ser que acceptaven parlar de certs aspectes, però en cap cas calia fer menció dels estudiants expedientats. Ells consideraven, tot i la meva petició al respecte, que era un tema absolutament col·lateral i sense importància. Per a reblar el clau se’m va assegurar que, per evitar malentesos, els estudiants que vindrien a les properes negociacions serien sempre estudiants no implicats en els expedients. Així ho vaig acceptar i es va concertar la següent reunió pel mes de setembre, un cop les assemblees tornessin a reunir-se.

Ben passat el mes de setembre, vaig demanar que passava i vaig insistir en la necessitat de reunir-nos. Els estudiants que van assistir a la sessió d’octubre, sorprenentment, van ser alguns dels expedientats. Aquell dia se’m va exigir, com a conditio sine qua non, que per a avançar calia que la UAB es retirés com a part en el procés penal. Tot i que alguns estudiants ja mantenien un contenciós administratiu contra la Junta Permanent de la Facultat de Filosofia i Lletres, i amb la finalitat de restringir el procés a
l’Autònoma, també ho vaig acceptar. Varem endegar tots els tràmits i vaig enviar als mediadors l’escrit final que precisava que ni érem ni seríem part, així com la nostra renúncia a la via penal (la reacció a aquestes accions va ser un lacònic “gràcies”). A partir d’aquell moment no se’ns va tornar a dir res sobre la continuació de les sessions de mediació, imprescindibles per aconseguir crear un clima de “diàleg al campus i restaurar la convivència”, que en principi era l’objectiu final de les reunions i amb el que jo estava absolutament d’acord (en aquest sentit podeu consultar la meva intervenció al consell de govern).

També varem demanar al Síndic de Greuges, el mes de juny, que obrís una mediació i que nosaltres acceptaríem la seva resolució. Desprès de molts intents infructuosos per contactar amb els estudiants expedientats i amb el Sindicat d’Estudiants del Països
Catalans, se’ns va comunicar que no es veia viable la seva tasca. A més, en la comunicació del 9 de desembre ens diu el següent: “darrerament he rebut queixes, d’una manera formal o més indirectament, tant de professors com d’estudiants, queixant-se de
la impunitat amb les que s’han bloquejat les classes –concretament les he rebudes d’Història de l’Art, de Filologia i de Ciències Polítiques i Sociologia– que reclamen mesures per part de l’Equip de Govern per tal de respectar la llibertat d’uns i altres a seguir els seus cursos amb normalitat, tot i que també estiguin d’acord amb analitzar més a fons l’aplicació del Pla de Bolonya. Reclamen el seu dret a rebre les classes”.

Poc desprès van començar les ocupacions de centres i l’assumpte dels expedients, que primer no tenia importància i desprès semblava que s’anava a discutir en les negociacions i/o mediació, i sobtadament va entrar a formar part de les reivindicacions dels ocupants. Suposo que es pensava que aquest procediment era més ràpid o més efectiu.

Malgrat la situació inacceptable de coacció cap a molts professors i estudiants varem continuar les reunions amb representants dels ocupants, que sovint eren majoritàriament estudiants expedientats. Reunions constants des del 17 de novembre (dia que s’inicià l’ocupació de Polítiques), a moltes de les quals hi han assistit també membres dels deganats de les facultats ocupades. Us puc facilitar el llistat de totes les reunions que els vicerectors, el secretari general, i jo mateix, hem mantingut (en algun cas en presència del president de l’ ACUP i de la Comissionada). Actes als que han assistit sovint els advocats dels estudiants i professors/es a favor del diàleg i de la mediació. De fet, el nostre únic “prec” era que no s’impedís l’activitat acadèmica d’aquells que volguessin continuar-la (una actuació que a més era il·legal i violava drets fonamentals). Malgrat no rebre cap resposta positiva, més enllà del propi diàleg, varem seguir reunint-nos i treballant les reivindicacions que ens feien arribar els estudiants ocupants. Es va facilitar documentació sobre l’economia de la UAB, actes de reunions i còpies de convenis amb empreses. Tot sense rebre més que amenaces de noves ocupacions i, en un dels casos, una proposta de “congelació de les accions” que posteriorment no es va complir. Fins i tot, i en contra de l’opinió dels altres rectors, vaig induir un comunicat del CIC dient que seria possible obrir de forma immediata, dins de la legalitat vigent, un procés de debat i de consultes sobre l’EEES. Pensava –ara veig que equivocadament– que un gest com aquest ajudaria a “distendre la situació”. Sempre vaig repetir que la resolució dels expedients també es podia arribar a considerar -sense excedir els límits de les conductes violentes contra les persones- al final d’un procés de diàleg i de recuperació de la normalitat acadèmica. Insistint en la urgència per restablir el respecte a la llibertat
individual de les persones, evitant les ocupacions i així la vulneració dels seus drets fonamentals.

Dia a dia creixia al campus una reacció d’indignació contra aquests sistemes coactius de mobilització. Es convocaven assemblees que decidien aparentment una cosa, i després es repetien, quasi clandestinament (en horaris forçats i amb minsa participació), i se’n decidien de noves. Alhora, les ocupacions amb boicot contra l’activitat docent s’incrementaven. Cada dia ens comunicaven, gairebé sempre en to d’amenaça, que les assemblees havien decidit “noves accions”. Fins i tot es va arribar a redactar un document de vuit punts que contemplava propostes per a TOTES les reivindicacions i garantia que no s’obririen nous expedients per aquests fets i mobilitzacions. També es deixava a banda el tema dels expedients oberts, dient que es podria també parlar un cop acabades les coaccions (alguns de vosaltres sou coneixedors d’aquesta realitat). Un dels punts proposats per nosaltres va ser la immediata creació d’una instància de mediació autònoma i independent al campus, de mutu acord amb tota la comunitat. Aquest ens semblava el millor camí per a resoldre conflictes d’una manera no violenta i sempre dins el marc de la pròpia universitat. Els representants dels estudiants ocupants van presentar esmenes orals als vuit punts, consideraven aquest punt innecessari (“n’hi havia prou amb comissions paritàries, ja funcionaven prou bé”). Al final de la reunió es va constatar que el desacord irresoluble eren les eventuals sancions a persones que havien comès actuacions violentes, els estudiants consideraven que no es podia anar més enllà de les amonestacions. Se’ns va anunciar que s’enviarien les esmenes escrites per acordar eventualment una nova reunió, cosa que encara no s’ha fet.

El mateix dia es van produir noves ocupacions i actes de violència a la Facultat de Lletres, fets que van acabar amb una estudiant al dispensari per un atac d’angoixa. Els propis blogs d’alguns dels estudiants amb els que “dialogàvem”, i en els escrits de les assemblees, parlaven de seguir les ocupacions i de forçar situacions límits. Cap de les plataformes demanava propiciar un canvi de clima, arribar a acords o reduir ocupacions.

Els meus dubtes creixien dia a dia, com podeu imaginar, de forma molt alarmant.

En cap cas s’ha produït un descens, ni que fos petit, de les accions coactives (que us recordo només es produeixen a la UAB). A més a més, els darrers dies la tensió creada per aquestes ocupacions il·legals, inacceptables i que conculquen els drets més
fonamentals de les persones, han creat un ambient molt allunyat del desitjat “diàleg” (fita principal segons el blog dels estudiants ocupants). És innegable el que s’ha aconseguit en realitat: cada dia rebo multitud d’escrits d’estudiants i de professors absolutament indignats -humiliats en ocasions- que demanen que, amb total fermesa, es restaurin els seus drets més elementals.
En resum, és possible que la via de la negociació i/o de la mediació (intervenció imparcial de tercers en una negociació, segons la definició estàndard) doni resultats en certs casos. Es fa evident que en el nostre no ha funcionat, tot i que podria llistar la quantitat de passos i de mostres de voluntat de diàleg que he tingut, no he obtingut el més mínim resultat. No es pot dir que es vol millorar la convivència i crear un clima de diàleg i, alhora, ocupar coactivament aules i impedir les voluntats dels altres. Jo sempre vaig voler entrar en vies de diàleg i mediació, però és evident que ha hagut persones que han pensat que amb la pressió arribarien més lluny i han arraconat les vies de mediació.

Tanmateix, sempre és possible pensar que la situació pot canviar. Una ràpida recuperació de la normalitat acadèmica pot permetre tornar al diàleg. La comunitat universitària, tot i estar actualment absolutament indignada, també oblida ràpid i és generosa. Es pot tornar a la negociació –reconeixent que aquesta és la via- i abordar qualsevol tema. La resolució que es prepara és prou generosa, com per a permetre si escau, el diàleg. Sempre es poden trobar espais entre la resolució i l’execució, on la mediació hi tindria lloc. Llocs on les diverses formes de reconciliació o de justícia reparadora comencen sempre per l’acceptació de les parts de conductes indegudes.

Tant de bo que aquest sigui el camí, jo seguiré treballant fins el meu últim dia com a rector per a reconduir els conflictes per aquesta via. Ara, no n’hi ha prou que això ho faci una part, una persona.. I tinc seriosos dubtes que, de l’altra banda realment es
vulgui resoldre el conflicte per la via de la mediació i el diàleg. Basta una breu lectura a algunes webs, blogs i correus electrònic de les assemblees per a copsar que l’esperit de la mediació í el diàleg és absolutament absent.

A mi i a l’equip de govern, sempre ens trobareu ben disposats, com a càrrecs i com a membres de la comunitat, i de ben segur que així serà també en el cas del nou rector/a i del seu equip de govern.

Ben cordialment,

Lluís Ferrer

Sobre negociacions i diàleg, quarta part

La nova proposta de la Comissió de Negociació del Comitè Contra Bolonya de la UAB.

Des de la Comissió de Negociació del Comitè Contra Bolonya de la UAB, després de les darreres negociacions amb el Rector, Lluís Ferrer, amb el Secretari General, Rafel Grasa, amb la viceRectora de relacions institucionals, Anna Cros, amb el Vicerector d’Estudiants, Joan Carbonell, amb el Rector de la UPF i President de l’ACUP, Josep Joan Moreso, amb la Comissionada per Universitat i Recerca i la seva secretària, Blanca Palmada i Eva Inglés, amb estudiants de la UB i la UPF i amb professors de lletres i psicologia, exposem que:

1. Malgrat els moments de tensió viscuts en determinats punts de les negociacions, fruit del marc d’excepció en el que es troba el Campus de la UAB, les i els estudiants ens reafirmem en la nostra voluntat de continuar amb el diàleg i les negociacions.

2. Valorem positivament els acords parcials assolits en la darrera reunió.

3. Instem al Rector i al seu Equip de Govern a seguir avançant cap a la consolidació d’uns acords que beneficiïn al conjunt de la comunitat universitària.

4. Continuarem treballant en l’elaboració d’una proposta de consulta a tota la comunitat universitària referent a l’aplicació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior, tal i com s’ha compromès el Consell Interuniversitari de Catalunya.

5. Lamentem que, en el marc de les negociacions, s’estigui fent un ús polític de la resolució dels expedients disciplinaris contra 27 estudiants de la UAB.

En la voluntat ferma de seguir avançant en el diàleg, proposem que:

1. Les assemblees valorin els moviments relatius a la negociació i, si ho creuen convenient, iniciïn un procés parcial de desocupació de les aules per tal de que les negociacions avancin amb garanties.

2. Es congelin les ocupacions planificades per la setmana vinent a l’espera de l’evolució de les negociacions.

Dit això, entenem que el Rector ha de modificar la seva posició vers els expedientats, doncs és inconcebible que, en el marc de la universitat al segle XXI, s’expulsin 27 estudiants emparant-se en un reglament franquista.

Els estudiants ens mantenim ferms, arreu dels Països Catalans, en la lluita per una universitat pública, popular i de qualitat.
Comissió de Negociació del Comitè Contra Bolonya de la UAB.

Sobre negociacions i diàleg, tercera part

Heus aquí la contraoferta (hi respecto les errades tipogràfiques i/o ortogràfiques):

Proposta de resolució del conflicte.
Comunicat conjunt dels estudiants i la UAB.

Deprés d’un llarg procés de mobilitzacions que han generat un espai de negociació i diàleg ampli entre estudiants i rectorat, ens comprometem i garantim que:

1. Al llarg del curs acadèmic 2008-09 es durà a terme una consulta al conjunt de la comunitat universitària respecte l’aplicació del EEES a la UAB, i que la voluntat que se’n desprengui s’aplicarà a efectes pràctics dins del marc legal vigent.

2. Iniciarem i desenvoluparem un procés de diàleg i debat públic en el qual hi participi el conjunt de la comunitat universitària.

3. Establirem una moratòria en les noves actuacions respecte l’implamentació de l’EEES fins el dia de la consulta per tal d’exercir,
sense pressions, un debat participatiu i transperent. Així doncs no s’aprovarà cap nou Grau fins que no es faci la consulta.

4. (Relatiu als expedients disciplinaris, amb proposta d’expulsió, oberts a 27 estudiants de la UAB, els resoldrem per la via del diàleg renunciant a qualsevol tipus d’expulsió). (Cal donar propostes de sancions per part del Rectorat). Instem a la participació massiva del estudiantat, el PDI i el PAS en el procés de debat, doncs entenem que hem de treballar per recollir les diverses sensibilitats que conviuen en el campus universitari i així poder adecuar laplicacó de l’EEES a la voluntat de tots els sector de la comunitat universitària.

Acordem, que en el mateix moment en que es faci públic aquest comunicat, els estudiants ens comprometem a iniciar un procés de desocupació de les aules que finalitzarà en un període màxim de tres dies.
Es constata, per la part dels estudiants, que si els acords no són respectats, reprendrem les mobilitzacions en defensa d’una universitat pública, catalana i de qüalitat.

Comissió negociació del Comité AntiBolonya UAB

Sobre negociacions i diàleg, segona part

Anem completant la informació. Ara us adjunto l’esborrany de proposta d’acord ofert per l’Equip de Govern:

Esborrany, a proposta de l’Equip de Govern per a un eventual acord (9/12/08)

Les parts que subscriuen acorden:

1. Manifestar que durant l’any 2008 s’han produït a la UAB conductes diverses que cal evitar en el futur, atès que la universitat hauria de ser sempre un espai de lliure convivència i de lliure debat d’idees, on sigui possible exercir el dret i el deure a l’educació, la llibertat de càtedra i la llibertat d’expressió amb ple respecte i sense pressions de cap tipus sobre les persones. Cal assegurar que els conflictes i les dissidències es resolen mitjançant el diàleg, sense cap tipus de violència i en el marc de les
institucions i òrgans de la universitat.

2. Comprometre’s, en coherència amb el punt anterior, a impulsar, juntament amb el conjunt de la comunitat universitària, la ràpida
aprovació d’un Estatut de drets i deures dels estudiants i, eventualment, la creació d’una instància independent de mediació universitària, a la qual podran recórrer tots els estaments. Ambdues coses haurien de ser plenament vigents per al curs 2009-2010.

3. Garantir que a la UAB s’aplicarà, durant el curs 2008-09, l’acord del CIC, que diu: “Les parts implicades de la comunitat universitària ens comprometem, després d’un procés de diàleg i debat públic, a recollir les voluntats de les diferents comunitats universitàries expressades en forma de diversos tipus de consulta, durant aquest curs, i a aplicar a efectes pràctics els resultats que se’n desprenguin en el marc legal vigent”.

4. Dur a terme, en aplicació del punt anterior, una consulta als diversos estaments de la comunitat universitària sobre l’aplicació de l’EEES, els resultats de la qual tindran efectes pràctics en el futur, dins del marc legal vigent. Prèviament, s’obrirà un procés de diàleg i debat públic, on es buscarà la màxima participació del conjunt de la comunitat universitària.

5. Establir que, per tal de fer-ho possible, i després d’un debat al Claustre, es crearà una comissió paritària, que prepararà la proposta de preguntes, algunes d’àmbit general de la UAB i d’altres específiques de centres i titulacions, totes elles acordades amb un 75% dels vots dels membres. La proposta de consulta i el procediment serà aprovat posteriorment pel Consell de Govern. La totalitat del procés, des del debat fins a la realització de les consultes, es farà entre el 16 de febrer i el 30 d’abril.

6. Manifestar que un cop es faci públic l’acord i fins al final del període abans esmentat, no s’aprovarà cap Grau, no ser que ja estigui en tràmit (aprovació a Junta de Facultat o a Comissió d’Afers Acadèmics).

7. Declarar el compromís, per part dels representants dels estudiants, d’iniciar un procés de desocupació de les aules que finalitzarà en un període màxim de dos dies, a partir del moment en què es faci públic el present acord. A partir d’aleshores es garanteix la plena normalitat acadèmica.

8. Assegurar que, en el context del compliment inequívoc dels acords establerts a la totalitat dels punts anteriors, no s’iniciarà cap expedient per fets relatius a mobilitzacions realitzades durant el curs acadèmic 2008-09 i fins la data de signatura del present document.(…)

Sobre negociacions i diàleg, primera part

Aquí teniu el text que ha fet públic l’Equip de Govern sobre les negociacions amb els representants

RELATORIA DE REUNIONS, NEGOCIACIONS I ACTUACIONS MANTINGUDES PER L’EQUIP DE GOVERN I D’ALTRES ÒRGANS DE LA COMUNITAT DE JULIOL A DESEMBRE DE 2008

SÍNDIC DE GREUGES.

JULIOL-SETEMBRE
Durant el mes de juliol, el Síndic de Greuges, en qualitat de mediador, es va reunir dues vegades amb un grup d’estudiants expedientats. El 2 de setembre, el Síndic va demanar una entrevista amb representants del Sindicat d’Estudiants dels Països
Catalans, que no van respondre. Quan, una vegada començat el curs, va aconseguir establir-hi contacte, els estudiants van rebutjar el seu paper de mediador, tot al·legant que volien establir els contactes directament amb l’equip de Govern (Existeix nota
interna del Síndic de Greuges, de 9 de desembre).

EQUIP DE GOVERN

JULIOL
A petició del rector, el dia 24 de juliol hi ha la primera reunió de l’Equip de Govern amb representants de col·lectius d’estudiants assemblearis i dos professors mediadors, amb l’objectiu d’iniciar un procés de diàleg sobre les reivindicacions dels estudiants en relació al procés d’adaptació a l’EEES. A proposta dels estudiants, es va acordar continuar el diàleg sobre aquesta qüestió a principis d’octubre i excloure’n, expressament, el tema dels expedientats per tal que no interferís en la qüestió principal.
Els estudiants es comprometen a posar-se en contacte amb els membres de l’Equip de Govern quan hagi començat l’activitat acadèmica i creguin que és el moment idoni.

NOVEMBRE. Setmana del 3 al 7
Veient que a començaments de novembre els estudiants encara no s’han posat en contacte amb l’Equip de Govern, el rector demana una reunió amb ells i els mediadors, amb l’objectiu de començar a treballar una metodologia que permeti el debat i la
participació dels estudiants en relació a l’EEES i l’aplicació dels plans d’estudis. La reunió s’esdevé el 4 de novembre. Els nous representants dels estudiants posen com a conditio sine qua non per reprendre el diàleg, que la UAB es retiri com a part en el
procés penal denunciat arran dels esdeveniments succeïts els dies 29 i 30 de maig, per tal de restringir a l’àmbit intern de la UAB, la resolució del conflicte. L’equip de govern accepta aquesta proposta, tot comunicant posteriorment al Jutjat que no vol ser part en les diligències i que renuncia a qualsevol reclamació per via penal. A més, reconeix que això pot afavorir el clima de diàleg i la restauració de la convivència al campus.
L’Equip de Govern queda a l’espera d’una nova convocatòria de reunió. Es comunica al professorat i als estudiants l’escrit en què la UAB anuncia que no es presentarà com a part en el procés penal.

NOVEMBRE. Setmana del 17 al 21
S’ocupa la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia per part d’una cinquantena d’estudiants, la qual cosa altera la normalitat acadèmica de la facultat. Els objectius de l’acció són tres:

o Organització d’un referèndum vinculant sobre l’EEES.
o Reconeixement del dèficit de la UAB i explicació de les mesures previstes per fer-hi front.
o Retirada dels expedients i del procés penal.

L’Equip de Govern i l’equip deganal de la Facultat assisteix a una sessió de l’assemblea dels estudiants i es reuneixen diàriament amb els seus representants en sessions de dues hores per avançar en el diàleg i trobar punts d’acord. L’Equip de Govern informa
els estudiants sobre el dèficit acumulat de la UAB –ja reconegut en els òrgans de govern de la universitat i davant la Generalitat de Catalunya-, i insisteix que ha renunciat a la via penal. Igualment, per tal de poder continuar les negociacions, l’Equip de Govern
insisteix en la necessitat que es respecti la llibertat per impartir i per rebre docència. Un grup majoritari d’estudiants de la Facultat reclamen el dret a poder assistir a classe.
Divendres, 21 de novembre, els estudiants desocupen la Facultat i l’equip de govern fa arribar un comunicat a la comunitat universitària.
El dia 19 hi ha una reunió de l’Equip de Govern amb la Junta ampliada de la Facultat de CC. Polítiques i Sociologia.

NOVEMBRE. Setmana del 24 al 28
S’ocupen les facultats de Filosofia i Lletres i de Ciències de la Comunicació, impedint la realització de la major part de les classes en ambdós centres. Es crea un gabinet de crisi de l’Equip de Govern, que es reuneix diàriament a les 13.00h. Els dies 24 i 25 l’Equip de Govern es reuneix amb els representants dels estudiants ocupants a la facultat de Filosofia i Lletres; reclama respecte a la llibertat per impartir i per rebre docència; ofereix espais alternatius per a realitzar l’ocupació, que no interfereixin absolutament en l’activitat acadèmica; refusa el caràcter vinculant del referèndum sobre l’EEES i la retirada dels expedients; es referma en la retirada de la UAB del procés penal.
Els dies 26 i 28 es continua mantenint obertes les vies de diàleg a la Facultat de Ciències de la Comunicació, malgrat que no es compleix el requisit de permetre la docència. Amb voluntat de continuar avançant es proporciona als estudiants, per escrit,
tota la nova informació que sol·liciten sobre el dèficit i la forma de fer-hi front; alhora es parla de la possibilitat d’iniciar un debat i una sèrie de consultes sobre l’aplicació de l’EEES a la UAB, concretada en la posada en marxa dels plans d’estudis. Les
negociacions s’encallen sempre en l’exigència de la retirada dels expedients. El rector es compromet a implicar en la solució del problema al Govern de Catalunya i a l’ACUP.
El dia 26 hi ha una reunió de l’Equip de Govern amb la Junta de la Facultat de la Facultat de Filosofia i Lletres. El dia 27 hi ha una reunió de degans i directors de centre per informar-los de la situació.

DESEMBRE. Setmana de l’1 al 5
S’amplia l’ocupació a les Facultats de Ciències de l’Educació i de Psicologia, impedint la realització de la major part de les classes en els centres ocupats.
El dia 1 de desembre, tal com s’havia compromès el rector, hi ha una reunió al rectorat de la Universitat Pompeu Fabra, amb presència del seu rector, com a president de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques, la Comissionada per a Universitats, el
rector i membres de l’Equip de Govern de la UAB, i representants dels estudiants de la UAB i de la UPF. Es troba una solució satisfactòria pel que fa a l’organització de la consulta sobre l’EEES -que haurà de ser no vinculant i d’acord amb la legalitat vigent.
Es redacta el text de proposta que serà sotmès a l’aprovació del CIC que es reuneix el dia 3 i que aprova el text amb el vot dels estudiants presents (veure Acord del CIC). El dia 3 hi ha una reunió de degans i directors de centre per informar-los de la
situació.
El dijous, 4 de desembre, continua la reunió amb les mateixes persones, a més d’una representació d’estudiants de la UB i l’increment de representants de diferents assemblees de la UAB. En aquesta reunió els estudiants posen sobre la taula dues
condicions imprescindibles per acceptar el text que ha estat aprovat el dia anterior amb el seu vot afirmatiu: una de nova, la moratòria de dos anys en l’aplicació dels nous plans d’estudis, i la retirada dels expedients, a les quals l’Equip de Govern i els representants polítics no accedeixen. Per part de les autoritats acadèmiques se’ls exigeixen indicis clars de desocupació dels espais i de facilitació de l’activitat acadèmica. Després d’hores de negociació, els estudiants accepten d’enviar un comunicat, on anuncien la congelació de noves ocupacions i l’inici de les desmobilitzacions a les facultats ocupades (veure comunicat enviat per la CAF divendres dia 5).
Divendres, dia 5 de desembre, un membre de l’equip de govern torna a reunir-se amb els estudiants de la UAB, acompanyats de dos professors mediadors, per proposar un acord que permeti desplegar a la nostra universitat el text aprovat pel CIC.

DESEMBRE. Setmana del 9 al 12 de desembre
Malgrat el comunicat dels estudiants de divendres 5 de desembre i la proposta d’acord de l’Equip de Govern, grups d’estudiants amplien les ocupacions a les Facultats de Ciències, de Biociències i a l’ETSE.
Els dies 9 i 10 de desembre l’Equip de Govern es torna a reunir amb representants dels estudiants ocupants a la Facultat de Ciències de la Comunicació, amb l’objectiu de discutir la proposta d’acord de l’equip, que conté finalment vuit punts (veure proposta de l’Equip de Govern). Els estudiants estan disposats a acceptar-la, sempre i quan s’hi afegeixi que l’Equip de Govern no executarà les sancions que es desprenguin dels expedients. L’Equip de Govern s’hi nega. Alhora, els dies 11 i 12, el rector i membres de l’equip, igualment com han fet els degans de diverses facultats, es reuneixen amb grups d’estudiants que exigeixen que es respecti el seu dret a anar a classe.
Divendres, dia 12 de desembre, hi ha una reunió de degans i directors de centre per informar-los de la situació i preveure actuacions al respecte. Se’ls lliuren els vuit punts de l’eventual acord.

DESEMBRE. Setmana del 15 al 19 de desembre:
Dilluns, 15 de desembre, a la tarda s’inicia la desocupació de les facultats de Psicologia, CC. de l’Educació, CC. de la Comunicació, Ciències i Biociències i s’ocupa l’edifici del rectorat. Es manté l’ocupació de la Facultat de Lletres.

Els ocupants incompleixen el resultat del referèndum i se’n van de vacances!

Com ja vinc anunciant des del dia 18 de desembre, els lluitadors per la universitat pública se n’han anat de vacances. En una mostra de respecte a les decisions de la majoria, que s’havia pronunciat per mantenir l’ocupació de manera indefinida, els ocupants han buidat la Facultat de Lletres i se n’han anat a passar les vacances a un lloc una mica menys avorrit. Com que no sóc rancuniós, des d’aquí els desitjo un bon Nadal i que els Reis els portin molts regals i una mica de coherència!

La solució a les endevinalles!

Com que ja sabem que no ens ha tocat la rifa de Nadal, aquí van les solucions a les endevinalles que us plantejava. Comencem per la dels dòlars americans (USD).

Tarifa Nacional Anual en USD 1ro. $4000,00 2do. $4000,00 3ro. $4500,00 4to. $5000,00 5to. $6000,00 También se
ofertan otras variantes de estudios en el nivel de pregrado como semestres de carrera, años académicos de una
carrera, asignaturas específicas individuales o agrupadas, prácticas pre-profesionales, entrenamientos, pasantías,
realización de tesis o trabajos de culminación de carrera, muchos de estos dirigidos por la Facultad de Educación a
Distancia . En tales casos se extiende una certificación oficial de los estudios cursados.

PROGRAMAS DE MAESTRIA El costo de la matricula varía entre $3 000,00 – $5 000,00
USD para todo el programa que generalmente es de hasta 2 años y le da derecho a recibir todos los cursos, los
servicios de un tutor para la tesis y el título de Master en Ciencias expedido por el Ministro de Educación Superior de
Cuba. Existe la posibilidad de hacer variantes semipresenciales o a distancia mediante programas especiales aprobados
por los Comités Académicos de las Maestrías.

PROGRAMAS DE DOCTORADO El costo de la matrícula de un
Doctorado bien sea Escolarizado Presencial, Semipresencial o Tutoría a Distancia es de $6 000,00 – $6 500,00 USD
para un programa de 3 años académicos en la variante presencial, 4 años en la variante semipresencial y hasta 5
años en la variante a distancia, desde el momento de la aceptación oficial del doctorante.

Aquesta era fàcil, almenys el país: efectivament, era Cuba, en concret la Universidad de la Habana.

I ara ve la següent:

Tradicionalmente llamadas carreras, los Programas de Formación de Grado constituyen las unidades académico-administrativas de la Universidad Bolivariana de Venezuela en las que los estudiantes adquirirán las competencias propias de su formación profesional de acuerdo con las áreas que la Universidad ha definido como prioritarias para el desarrollo nacional y con la elección del campo profesional por parte del estudiante (Art.1 del reglamento de los Programas de Formación de Grado).
Actualmente la UBV ofrece PFG conducentes al título de Licenciados (algunos de los cuales presentan salidas intermedias como TSU).

Agroecología
Arquitectura
Comunicación Social
Educación
Estudios Jurídicos
Estudios Políticos
Gestión Ambiental
Gestión en Salud
Gestión Social
Informática
Medicina Integral
Hidrocarburo

Efectivament, la Universidad Bolivariana de Venezuela fundada fa cinc anys.

Els ocupants se’n van de vacances!

En un comunicat que publica al seu blog, l’Assemblea de Lletres anuncia:

Els resultats de la consulta realitzada aquest dilluns (que ha tingut la participació més alta que ha tingut lloc a la facultat) van donar suport a mantenir l’ocupació amb aturada de classes. Per tant, l’Assemblea d’Estudiants fa públic que no cedirà a les pressions que s’estan realitzant des de dalt i que l’ocupació es manté a la facultat fins el dimarts 23 de desembre tal com estava previst, més quan el rectorat ja anunciat l’expulsió immediata de 6 estudiants expedientats (5 d’ells de la facultat de lletres).

Fins dimarts es continuaran realitzant xerrades, debats i tallers de formació sobre el model d’universitat i sobre un model de coneixement crític. Fem una crida a tots els membres de la facultat a participar a aquestes activitats. Amb l’ocupació, l’aprenentatge continua, cosa que sembla molestar a les altes instàncies de la Universitat amb la seva decisió de donar vacances avançades.

A quina opció del referèndum s’acullen per ajornar l’ocupació per vacances? Noteu els resultats de la consulta publicats al mateix blog:

Els resultats de l’escrutini, un cop tancades les urnes a les 20:30, del referèndum “Quina creus que hauria de ser la continuïtat de les mobilitzacions a la Facultat de Filosofia i Lletres?”, són:

1. Continuar amb l’Ocupació i l’aturada de classes. 368 vots

2. Ocupació amb classes: reprendre les classes a alguns passadissos. 30 vots

3. Ocupació amb classes: reprendre les classes de dilluns, dimarts i divendres. 155 vots

4. Ocupació amb classes: reprendre les classes amb una menor durada (45 min. de classe). 20 vots

5. Ocupació amb classes: reprendre les classes d’últim curs i les carreres de segon cicle. 15 vots.

6. Continuar amb l’Ocupació i reprendre les classes amb normalitat. 268 vots

7. Aturar l’Ocupació i reprendre les classes amb normalitat. 210 vots

Vots nuls: 8

Vots en blanc: 3

Per tot això demà es renova el compromís amb la facultat per mantenir l’aturada de la activitat acadèmica.

On apareix la data del dia 23 de desembre per plegar l’ocupació i anar-se’n de vacances? Si hi havia 7 opcions de votació, no costava tant posar-ne una altra:

1.bis Continuar amb l’Ocupació i l’aturada de classes fins que la gent no comenci a tocar el dos per Nadal i ens quedem més sols que un mussol.

¿Així evitarem, com diuen en la seva carta oberta al Parlament “que les polítiques neoliberals promogudes en el sí de l’OMC, articulades a través de l’Acord General de Comerç de Serveis, no destrueixin l’estat del benestar”? Anant-nos-en de vacances perquè a la UAB fa fred, som quatre gats i ens avorrim?

Visions contrastades dels nous graus

El diari El Punt (edició de Barcelona) publica avui dia 22 un reportatge amb les opinions sobre els nous graus de diversos estudiants.

«Amb Bolonya s’aprèn més»

Sis de les vuit universitats públiques de Catalunya han implantat aquest curs el pla de Bolonya. El nou pla redueix el nombre de classes teòriques i requereix més hores de feina a casa. Els estudiants que ho han provat estan satisfets

SUSANA PÉREZ. Barcelona

A Barcelona, la Universitat Autònoma (UAB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han estat les primeres a incorporar el pla de Bolonya. La primera imparteix graus d’humanitats, física, matemàtiques i medicina, mentre que la segona ha adaptat les carreres de comunicació audiovisual, publicitat i relacions públiques, traducció i interpretació, humanitats, biologia humana i medicina al nou pla, alhora que ha encetat un programa pilot a la resta de carreres (excepte dues) per adaptar els estudis al model europeu. Amb el pla de Bolonya, les carreres actuals passen a anomenar-se graus i tenen una durada de quatre anys. Els estudis s’estructuren en dos nivells: grau i postgrau (màster i doctorat), i els programes s’articulen en crèdits europeus (ECTS), que tenen en compte el temps que l’estudiant dedica a les matèries fora de l’horari lectiu.

MÉS FEINA A CASA
«A les assignatures que no segueixen el pla de Bolonya et donen teoria a les hores de classe i t’avaluen a final de trimestre; és el sistema dels nostres pares. Amb Bolonya hi ha un treball continuat. Hi ha menys hores de classe i més de feina a casa», explica Pau Ferrer, estudiant de primer curs d’administració i direcció d’empreses (ADE) a la UPF, una de les carreres que aquest curs s’està adaptant al pla de Bolonya; de manera que s’imparteixen algunes classes que segueixen el model europeu i d’altres que no. «Cada setmana tenim quatre o cinc treballs, que hem de fer a casa. A més, hi ha classes de poques persones en les quals el professor fa preguntes als alumnes perquè vol que participem», apunta Helena Gallego, estudiant d’ADE de divuit anys.

Els estudiants afirmen que amb aquest sistema d’avaluació continuada aprenen més. «Cada dia hem de mirar a casa el que hem tractat a classe, de manera que et queden més les coses», diu l’Helena. «El treball continuat, la feina en grup, les presentacions orals; tot plegat fa que aprenem molt més», explica Samuel Rodríguez, estudiant de 25 anys de ciències polítiques a la UPF.

ALGUNES QUEIXES
Mai no plou a gust de tothom, però. Hi ha estudiants a qui no agrada el nou model d’ensenyament. «Dediquem massa temps a fer pràctiques, i poc a la teoria. Però s’ha d’aprovar l’examen final perquè la pràctica et compti per a alguna cosa», explica Iñigo Gaminde, estudiant de ciències polítiques de vint anys. «Fem molta feina a casa i la relació amb el professor disminueix», afegeix.

Altres estudiants afirmen que, tot i que en un futur pròxim seran graduats, no han notat cap canvi en la manera de fer classe. És el cas d’alguns estudiants de la Facultat de Ciències de la UAB. «Els professors passen del nou pla, no es fa avaluació continuada. Això sí, els crèdits són més cars i paguem 500 euros més anualment», expliquen Eloi Pareja i Albert Parra, estudiants de tercer curs de física a la UAB. El coordinador de física d’aquest centre, Javier Bafaluy, afirma que la llicenciatura ja buscava seguir el model europeu. Aquesta pot ser, doncs, una de les causes per les quals els estudiants no han notat un gran canvi en passar del pla vell al nou. Tot i això, Bafaluy afegeix que «cal un temps per adaptar-se al pla de Bolonya, i, a més, s’ha de tenir en compte que hi ha professors adversos al canvi i d’altres que no ho són». El grau de matemàtiques de la Facultat de Ciències de la UAB, segons expliquen els alumnes, sí que s’ha adaptat al model d’ensenyament europeu. «Els de matemàtiques fem molts exercicis a casa. A la nostra carrera el treball constant és imprescindible», diu una alumna.

Als passadissos de la Facultat de Ciències de la UAB hi ha una queixa que es repeteix: els alumnes no han rebut prou informació sobre què és el pla de Bolonya. «Ara és quan ens hem assabentat de què és Bolonya», diu Miquel Masoliver, estudiant de quart curs de física. «L’any passat no ens van dir ni que el preu dels crèdits augmentaria», apunta l’Eloi.

Una opinió

En el seu blog, L’Enric I. Canela ens dóna la seva opinió sobre els aldarulls d’aquesta setmana.

Podia haver estat d’una altra manera, però els fets s’han precipitat. Crec que els estudiants radicals no buscaven cap diàleg. El diàleg podia haver atemptat contra els interessos dels pocs que volen mantenir l’actual estat de les coses més enllà de qualsevol reivindicació anti-Bolonya. Els objectius són uns altres, la desestabilització del sistema. El procés de Bolonya requereix reflexió, segur, diners, també, però no és això. Tenim tres articles de la premsa que ens ho expliquen prou bé. Cada vegada més gent no sospitosa de combregar amb les idees de Bolonya s’allunya d’aquesta minoria antisocial.

Completament d’acord!

Page 1 of 4

Impulsat per WordPress & Tema creat per Anders Norén