El virus de la mala llengua

D’ençà de l’atac informàtic massiu del virus Wanacry, els ordinadors connectats a la xarxa de la UAB s’engeguen amb aquesta pantalla:

La cosa no deixaria de ser una petita nosa si no fos que envia un missatge a tot el personal de la UAB escrit en un català lamentable:

Si escriuen les línies de codi de programació amb la mateixa cura, ja cal que ens cordem les calces. Hem de transmetre aquesta deixadesa a tot el Campus? I, sobretot, ¿com hem de convèncer després els nostres alumnes de la necessitat d’expressar-se amb claredat i correcció, de ser curosos en la feina que fan i presenten?

Psicopedagogia de la redacció

Ara que som en un període propici a les reflexions religioses, permeteu-me que comparteixi aquest fragment de l’evangeli de Lluc (Lc 6,43-44):

15 »Guardeu-vos dels falsos profetes, que vénen a vosaltres disfressats d’ovella, però per dintre són llops rapaços. 16 Pels seus fruits els coneixereu. ¿Es cullen potser raïms dels cards, o figues dels arços? 17 Tot arbre bo dóna fruits bons, i l’arbre dolent dóna fruits dolents. 18 Un arbre bo no pot donar fruits dolents, ni un arbre dolent, donar fruits bons. 19 Tot arbre que no dóna bon fruit és tallat i llençat al foc. 20 Així, doncs, pels seus fruits els coneixereu.

És un text que m’ha vingut al cap tot llegint el següent fragment de la guia docent oficial del mòdul
Psicopedagogia de l’Aprenentatge al llarg de la Vida [42980] del màster en Psicopedagogia:

.

No és només que estigui mal escrit, amb problemes de concordança i de gramàtica, és que en molts casos és pura xerrameca (bullshit), com en el següent punt del temari:

6) Obertura en l’exploració de noves xarxes i formes de coordinar l’acció psicopedagògica amb una visió dinàmica de manera que propiciï noves xarxes i sinèrgies amb l’entorn de manera que es pugui afavorir la innovació tant formativa com de la pràctica.

Bé, si hem de jutjar per les llavors i la jardinera, ja podem atiar el foc per cremar l’arbre.

Com que ja hem vist que això no és una anècdota i atesa la gran inversió que la UAB fa en la Facultat de Ciències (??) de l’Educació, que es queda la meitat de les places fixes de tot el campus, potser que comencem a demanar comptes i exigir responsabilitats.

Analfabetisme universitari

hortografia-02

Els professors de llengua solem plorar per la baixa competència lingüística dels nostres estudiants i pel poc interès que demostren per millorar-la, però és norma arxivar la queixa a la paperera dels rondinaires empedreïts i els mestretites insuportables. Però en la queixa s’amaga una veritat objectiva que mereix ser analitzada i és que la veritat és que a la universitat arriben alumnes que són veritables analfabets funcionals. Podem discutir si són molts o pocs, si n’hi ha més ara que abans, però no podem negar l’evidència.

El que sovint no es destaca prou és una altra veritat també tossuda: l’escassa competència lingüística dels formadors, especialment en l’àmbit universitari. És evident que no és el mateix esquinçar-se les vestidures per la ignorància o la desídia dels alumnes que fer-ho davant de les mateixes faltes dels nostres col·legues, perquè, encara que els professors universitaris tendim a ser terriblement crítics amb els col·legues no presents en converses de passadís, som enormement reticents a fer-ho públicament i cara a cara. És per això que anem renegant de la ruqueria dels alumnes i callem davant la incompetència dels qui els ensenyen.

Ja fa temps que denuncio la plaga de la mala redacció d’alumnes i d’acadèmics i avui porto un cas especialment sagnant: la guia docent oficial de l’assignatura “Orientació educativa i la seva didàctica” [sic], del (agafo aire) Màster de Formació del Professorat de Secundària Obligatòria i Batxillerat, Formació Professional i Ensenyament d’Idiomes. No puc reproduir una a una les més de cinquanta faltes que conté el document, però el podeu llegir aquí en la versió original i aquí amb les correccions i comentaris. Si els docents dels futurs professors de secundària tenen aquest grau d’incompetència lingüística i de descurança, què podem esperar després als instituts?

La vaga semestral

El 3 de març de 2016 publicava un post titulat La vaga a la UAB. El cert és que fora de canviar el 3+2 per la rebaixa del 30% de les taxes, poques novetats. L’únic destacable és que quan he fet la ruta a peu des de la RENFE els contenidors no cremaven.

20170301_091903

A Traducció tenien la porta bloquejada, però sense caputxes i de manera molt educada i amable. He pogut entrar sense cap problema per la porta d’emergència. Evidentment, amb els accessos bloquejats, no hi ha ningú a les aules. Un èxit de convocatòria, doncs.

És una llàstima que una reclamació tan justa com és la rebaixa de les taxes arribi després d’anys de vagues maximalistes (Bolonya, privatització, LOMCE, LUC, 3+2) que han cremat la credibilitat i el personal i que han estat tan inútils com ho serà aquesta.

Quo vadis, UAB?

impacteshp_1280x112_catala-jpg_160876707

Cap a on va la UAB? Si un es mira l’oferta de places Serra-Hunter del 2017, la resposta és clara: la didàctica. Si a la convocatòria del 2013 hi havia 3 places de didàctica (un 16,6%), a la del 2015 el nombre es mantenia, però ja suposava el 30% del total. Ara, al 2017 ja arribem a 4, el 40% (i a la Facultat de Lletres, la més gran del Campus, li toca el 10% del pastís). 10 places en 4 anys! Amb això puc muntar un departament de lingüística de primera línia amb personal jove de qualitat internacional que no té plaça fixa ni perspectiva de tenir-ne. I tot això mentre les places de TU de l’equip Ripoll ja havien afavorit la Facultat de Ciències d’Educació, perquè no tenien doctors ni trams de recerca. Tornem a prioritzar la qualitat internacional contrastada.

Mentrestant, hi ha departaments amb un impacte altíssim en la recerca que quedaran delmats quan arribin les jubilacions dels catedràtics i els seus professors més joves tinguin 45 anys. Esclar que això és el resultat de la magnífica feina del professor Donaire i de la seva gran política de professorat.

Nou llibre sobre les oracions exclamatives

9780814213261

Ignacio Bosque ha editat un volumen sobre les oracions exclamatives en Ohio State University, en la col·lecció “Theoretical Developments in Hispanic Linguistics“, que va fundar el malaguanyat Javier Gutiérrez-Rexach.

Contents

Chapter 1 Spanish Exclamatives in Perspective: A Survey of Properties, Classes, and Current Theoretical Issues
Ignacio Bosque

Chapter 2 Más-Support
Luis Sáez

Chapter 3 Optative Exclamatives in Spanish
Cristina Sánchez López

Chapter 4 Exclamatives in (Argentinian) Spanish and Their Next of Kin
Pascual José Masullo

Chapter 5 At-Issue Material in Spanish Degree Exclamatives: An Experimental Study
Xavier Villalba

Chapter 6 Exclamative Sentences and Extreme Degree Quantification
Raquel González Rodríguez

Chapter 7 Embedded Exclamatives and the Ingredients of Grounded Belief
Javier Gutiérrez-Rexach and Patricia Andueza