Voluntariat de NNUU. Blog d'experiències. FAS

Nov 06 2013

Recollint aprenentatges des de Guatemala

Posted in Guatemala 2012-13 by Àrea Cooperació |

Ya hace más de tres meses que acabé mi asignación como VNU, y créanme que se me hace bastante difícil escribir el fin de mi experiencia en el blog, pues realmente continuo viviendo en Guatemala trabajando como consultora para la Organización Panamericana de la Salud (OPS), la misma agencia de NNUU dónde estuve como Voluntaria Universitaria en el Sistema de Naciones Unidas (VNU).

Pero, bueno voy al menos a contaros el balance de esta etapa, aunque sea para que tengáis la aventura completa!

El pasado enero llegué a Guatemala dispuesta a iniciar mi experiencia como VNU. Un país hasta entonces desconocido para mí, que me ha cautivado por la amabilidad y bondad de su gente, el colorido de sus trajes y artesanías, y sus paisajes vivos, poblados de volcanes.

Mi asignación principal como VNU en la OPS consistió en dar apoyo a la unidad de prevención y control de enfermedades transmisibles. Como veterinaria me centré en enfermedades zoonoticas, brindando apoyo y asesoramiento al Ministerio de Salud Animal y Salud Pública, en la implementación y seguimiento de distintos proyectos.

Mis tareas han consistido principalmente en el apoyo y acompañamiento del personal del MSPAS y MAGA en estrategias de vigilancia epidemiológica de varias enfermedades (Rabia, leptospirosis, tuberculosis, brucelosis, encefalitis equinas y gripe aviar entre otras) y la aplicación de estrategias de comunicación social para las acciones preventivas de éstas. También participé en la organización de talleres de capacitación y charlas a nivel nacional, dirigidos a diversos agentes: ONGs, diferentes Ministerios, funcionarios médicos, veterinarios privados, el sector académico, medios de comunicación y sociedad civil.

Otra de mis funciones fue hacer seguimiento y apoyar las acciones dirigidas a las comunidades de la región de San Marcos, que fue afectada en noviembre del 2012 por un fuerte terremoto. Se focalizaron acciones como respuesta a las principales amenazas a la salud pública en las comunidades, incluyendo prevención de la propagación del dengue y de las enfermedades infectocontagiosas. Se supervisó y organizó brigadas sanitarias para la implementación del sistema de vigilancia epidemiológica de poblaciones viviendo en albergues y autoalbergados. Se reorganizó a la población afectada, a la cual se capacitó en medidas higiénicas, para prevenir el aumento de enfermedades por contaminación fecal del agua y de los alimentos.También se apoyó en el restablecimiento y reorganización de los programas de salud pública como: servicios de vacunación, seguimiento de los tratamientos ambulatorios de TBC, VIH y Malaria, y programas de lucha anti vectoriales.

Como veis, he hecho de todo un poco. Llevar a cabo todas estas acciones, me ha enriquecido mucho profesionalmente, pues solventar los problemas a los que he tenido que enfrentarme con la escasez de recursos financieros y humanos, unido a la dificultad de articular el trabajo con los numerosos agentes que participan en la consecución de todas estas acciones es sin duda un gran reto.

Personalmente me siento muy afortunada, pues de algún modo creo haber contribuido en la tentativa de “una salud para todos”, en la reducción de las desigualdades de salud, que va unido a las desigualdades socioeconómicas tan enormes que existen en Guatemala. Este sentimiento, es lo que me hace creer en lo que hago y seguir uniendo fuerzas, apostando por la consecución de un mundo más igualitario.

Animo a todos los que me estéis leyendo que os inscribáis para formar parte de la familia de Voluntarios de Naciones Unidas, pues os aseguro que tendréis una experiencia única. Si alguien pasa por Guatemala, si quieren contactarme, estaré encantada de enseñarles mi nueva casa “linda Guatemala”.

Fins aviat!

ANA


No hi ha comentaris

Jul 15 2013

Fent balanç, o processant, aquest petit gran camí recorregut.

Posted in Guatemala 2012-13 by 1141533 |

Ara que fa una setmana i mitja que vaig aterrar de nou a Barcelona, és bon moment per a fer balanç (si es que és possible resumir en unes linies tantes i tantes experiències valuoses…).

Els ultims mesos han estat plens de petits viatges amb l’Anna, amb el sentiment que se’ns acabava el temps i que havíem de veure tot el que quedava pendent (ruines de Copán a Hondures, platges del Salvador, pujar un volcà per fí, tornar al llac Atitlán per enèsima vegada…), i també plens de persones que s’han creuat pel nostre camí, com sempre, fent-nos conèixer millor aquest petit país que ens té el cor robat.

PIC

Com sabeu, els que m’heu anat llegint, des de la meva arribada la rebuda i l’adaptació van ser fàcils, ja que l’equip de treball sempre va confiar en les meves aportacions i en la meva manera de treballar, deixant-me llibertat per avançar pas a pas en els diferents processos. Des del primer dia em vaig sentir molt acollida i vaig anar donant passos en el procés de trobar el meu lloc, tant a la feina com a Guatemala.

Precisament gràcies a manera de treballar de l’INDH (Informe Nacional de Desenvolupament Humà) i també a la relació amb diferents organitzacions que he tingut a través de VNU (Voluntaris de Nacions Unides), he pogut aprofundir en l’enteniment de la societat guatemalenca des d’una visió crítica però també constructiva. Des dels Acords de 1996 el repte del país per dur a terme un veritable procés de pau ha estat ple de desafiaments, que per descomptat afecten a la manera en què es configura la societat civil des de llavors i al paper que pren (o del que és exclosa ) la població en el desenvolupament del seu propi país.

Les meves dues assignacions han arribat al seu final amb molts aprenentatges. Les consultes Post-2015 per a una nova agenda de desenvolupament després dels ODM ja han generat un document (us proposo llegir el resum executiu i mirar els annexos, que són més il·lustratius). El procés de l’Estudi sobre el Voluntariat a Guatemala també va continuar amb els grups focals (grups de discussió com li diem aquí) i entrevistes en profunditat. Espero poder compartir-vos-el quan el publiquin!

Més enllà de la part estrictament professional, la meva estada a Guatemala ha coincidit amb un nivell de conflictivitat i criminalització de la protesta social força elevat, així com amb el judici per genocidi contra l’ex general Ríos Montt (recomano llegir el següent manifest), tots dos processos importants a tenir en compte quan volem entendre les lògiques de la participació ciutadana, l’activisme, les formes de suport mutu a les comunitats, etc. Igual succeeix amb els grups habitualment exclosos de la presa de decisions: tenir l’oportunitat d’escoltar durant el procés de consultes Post-2015 va ser molt enriquidor. Ara que ja s’han redactat els nous objectius és necessari un procés de retorn a aquests col·lectius que van participar, i aconseguir que les seves veus no siguin només escoltades en moments concrets.

Així doncs, l’esforç per analitzar, reconèixer i visibilitzar les diferents formes de voluntariat i poder acompanyar l’INDH durant aquests mesos ha estat inspirador. Cap d’elles és tasca fàcil, i sempre queda feina per fer, però vaig tenir l’oportunitat de plantar llavors, com si fos un retorn de tot el que vaig rebre. Llavors per continuar aquesta anàlisi de la societat guatemalenca, però sobretot per, a més de mirar des de fora, donar-li veu i implicar-nos en visibilitzar les injustícies que s’hi donen, aconseguint finalment transformar-les.

I res família, que ha estat un plaer compartir aquest viatge amb totes vosaltres. A mi m’ha deixat petjada, de les grans. Ara tocar processar, cada día, un trocet, i mantenir viu tot el que l’experiència allà m’ha ensenyat.

Fins aviat!

Mònica


No hi ha comentaris

Mai 07 2013

Aquí seguimos pilas!

Posted in Guatemala 2012-13 by 1141533 |

Por aquí seguimos Mónica y yo pilas!! (como dicen por acá los guatemaltecos), cargadas de energía para seguir disfrutando de nuestra experiencia en Guatemala!

Lo siento haber estado ausente tanto tiempo, pero estos dos últimos meses han sido de mucho trabajo, pues varios problemas de salud pública han mantenido al país en el objetivo de mira regional.Un caso de intoxicación alimentaria que ha dejado tres fallecidos en el sur del país,rabia bovina en el norte, y la gripe aviar en México, una amenaza para Guatemala teniendo en cuenta que compartimos 10 Km de frontera con este país, me han mantenido más que ocupada. Aquí andamos realizando talleres de prevención en los lugares fronterizos, y adaptando los planes nacionales de respuesta. No podéis ni imaginar la cantidad de reuniones que hemos tenido que convocar para llevar a cabo coordinadamente un plan nacional de prevención de esta magnitud.Aunque, como siempre, he podido escaparme del trabajo un poco para disfrutar de la vida de Guatemala durante la semana santa. Aquí la fiesta de semana santa se presenta de una forma muy tradicional y colorida, todas las calles se cubren de tapices impresionantes realizados con flores o serrín pintado, las calles se llenan de gente y huele toda la ciudad a una combinación de incienso y de buñuelos cubiertos con miel. También aproveché para visitar algunos de los sitios arqueológicos de la cultura maya. Es increíble poder ver cómo en algunos de estos sitios continua viva la cultura maya, ya que no faltan en los templos las velas y otras ofrendas que utilizan los indígenas en sus rituales.
Y cómo no hablar de los medios de transporte de Guate, que aunque no sean un punto turístico para visitar es algo que quería comentaros desde el primer día, porque a mí es una de las cosas que más me llaman la atención de aquí. Se trata de viejos autobuses escolares de los Estados Unidos tuneados, y transformados en camionetas muy pintorescas de colores brillantes, que trasportan el doble de pasajeros de los que aparentemente caben (de ahí que se les denominen “Chiken bus”, en las guías turísticas de los gringos) y a las que suben miles de vendedores ambulantes que tienen la habilidad de venderte hasta a su madre! 😛 Hay una película que ha sido premiada que os aconsejo que veais.Habla de la vida de una de estas camionetas, y la compara con la del ser humano, como va cambiando el recorrido de su vida, va conociendo distinta gente y va enfrentandose a distintas situaciones inesperadas. Siguiendo el recorrido de ésta se muestra la realidad de Guatemala, como la problemática de los impuestos de extorsión que piden las pandillas de jóvenes o “maras” a los conductores, para seguir vivo.Desde entonces veo a estas pintorescas camionetas como un baúl rodante de historias. Si os pica la curiosidad, aquí el trailer

Y ya, que he mencionado la realidad de Guatemala, me gustaría mencionar para vuestro conocimiento uno de los problemas que existente en este momento en cuatro poblados de Guatemala dónde el estado ha declarado “Estado de Sitio”, por los disturbios ocurridos entre las mineras y los locales, que naturalmente, se oponen a la explotación minera de sus tierras por empresas extranjeras. Y ahora los tanques y soldados se encuentran patrullando sus calles, como si de una guerra se tratase. No quiero dar más mi opinión sobre este tema, pues mi objetivo era simplemente dar a conocer esta situación (por si alguno de vosotros no había escuchado esta noticia por allí) para que ya cada uno investigue sobre los hechos y saque sus propias conclusiones, y para que esta situación se difunda en España. En el siguiente enlace se puede conocer más sobre esta problemática.

Bueno, y para terminar, voy a intentar dejaros con buen sabor de boca, con algunas fotos, para que puedan sumergirse un poco más en esta maravillosa cultura chapina! (que curisamente así se les denomina a los guatemaltecos “bautizados” por los españoles con este nombre porque calzaban una especie de chanclas con suela de alcornoque denominadas chapines)

Hasta la próxima entrada!!

Ana


2 Comments

Abr 16 2013

Passant l’equador d’aquesta aventura

Posted in Guatemala 2012-13 by 1141533 |

Estimades companyes que em llegiu,

Per Guatemala tot continua molt i molt bé. Ja he passat l’equador de l’aventura i em resisteixo a creure’m que ja queda tant poc: menys de 3 mesos!

Coincidint amb aquest punt intermig, des de la UAM, la Universitat que gestiona el programa amb l’AECID, ens han demanat un petit informe on expliquem com ens ha anat fins ara. Aprofito per compartir-vos-el, ja que crec que la part més tècnica del que estic fent aquí hi queda bastant ben reflectida, i sobretot perquè hi ha hagut una ampliació en les meves funcions que s’ha anat donant en aquest temps en que no us havia escrit.

Mi asignación como VNU en el PNUD Guatemala contempla dos funciones. La primera es realizar un estudio sobre el Voluntariado en Guatemala. La segunda es dar apoyo al equipo del Informe Nacional de Desarrollo Humano de Guatemala en temas de divulgación de mensajes clave de sus publicaciones y acciones.

Desde mi llegada el recibimiento y la adaptación fueron fáciles, pues el equipo con el que trabajo ha confiado mucho en mis aportaciones y en mi forma de trabajar, dejándome libertad para avanzar paso a paso en los distintos procesos.

El objetivo del Estudio sobre el Voluntariado en Guatemala 2013 es conocer en profundidad el perfil de la acción voluntaria a nivel nacional, tanto de las distintas entidades en que se da, como de las personas que son protagonistas de ésta. En el estudio se quiere abordar el voluntariado, de manera amplia y en toda su complejidad, como una acción en la que personas ofrecen libremente su tiempo para dar un servicio (sin un fin lucrativo) que beneficia a su comunidad o a la sociedad a través de la ayuda al otro o el apoyo mutuo, con respeto y comprensión recíprocos, promoviendo el desarrollo sostenible. Los datos recogidos con las encuestas nos están sirviendo para saber qué existe actualmente en cuestiones de voluntariado en el ámbito del país, para caracterizar esas acciones e identificar posibles futuros pasos en el reconocimiento y promoción del voluntariado, incluyendo las distintas realidades de Guatemala.

En esta parte de mi asignación el principal reto ha sido el contacto con las organizaciones. Despertar en ellas el interés por el estudio y conseguir su colaboración para que respondieran a las encuestas y colaboraran en la difusión de éste ha implicado un constante esfuerzo para que la implicación fuera real y continuada. Actualmente ya hemos finalizado la fase de encuestas del estudio y estamos comenzando a diseñar los grupos focales que se llevaran a cabo durante Mayo, el objetivo de los cuales es discutir sobre el concepto de voluntariado en sí mismo y las distintas formas de voluntariado que se dan en el país, para definir puntos de encuentro y reconocer la diversidad de acciones.

Por lo que respecta a mi otra asignación, los Informes Nacionales de Desarrollo Humano que existen en distintos países del mundo intentan dar una cobertura en profundidad del enfoque de capacidades del desarrollo humano en cuestiones concretas de las realidades nacionales de dichos países. Con el INDH he tomado las funciones de divulgación del Informe Nacional de Desarrollo Humano 2011-2012: “Guatemala, ¿un país de oportunidades para la juventud?”, a través de su web, redes sociales, difusión de publicaciones, monitoreo de noticias, etc. Por este motivo, y como parte del INDH, también formo parte del GICI, el Grupo Interagencial de Comunicación e Información del Sistema de Naciones Unidas en Guatemala, en el que se trabaja conjuntamente con los comunicadores de otras agencias para definir estrategias alineadas sobre los mensajes y la imagen de Naciones Unidas que se transmite hacia el país.

Adicionalmente, el INDH lleva a cabo un proceso de consultas ciudadanas en Guatemala, en el marco de la construcción de la agenda Post 2015 (en el marco de la cercanía del fin del periodo de los Objetivos del Milenio), como uno de los más de 80 países que conforman este proyecto. Desde el inicio colaboré en el diseño del proceso, en la preparación del marco teórico y en la sistematización de los distintos talleres de consulta que se están realizando. La consulta pretende incluir la visión sobre desarrollo que tienen los colectivos habitualmente excluidos de la toma de decisiones: pueblos indígenas, adolescentes y jóvenes, mujeres, personas viviendo en asentamientos precarios, discapacitadas, portadoras del VIH, etc. Como consecuencia, en este caso el principal reto es que sus voces sean realmente escuchadas, que la construcción sea desde abajo y que tengan la libertad de aportar sin que se les induzca, ya que se trata de agendas de desarrollo que habitualmente se deciden desde arriba.

En los próximos meses continuaré trabajando para las dos asignaciones, aportando a la vez que aprendiendo muchísimo de los equipos en los que colaboro.

Com veieu des d’aquí no he parat de fer feineta, i la veritat es que estic feliçment sorpresa per la llibertat d’acció que em donen. Per altres experiències de companys VNU havia sabut que les assignacions no sempre destaquen per l’autonomia del lloc de feina, sinó que precisament són bastant dirigides i fins i tot de vegades lentes, o faltes de càrrega de treball. En el meu cas res a veure: Hi ha molta feina per fer i només mostrant interès per fer-la sempre se m’ha facilitat la manera d’assumir-la, al meu ritme i amb la possibilitat de fer servir les meves eines. He pogut donar sempre la meva visió, apuntar opinions, aportar canvis, proposar futures accions, etc. Estic contenta perquè per fi sento que aplico tantes i tantes coses treballades a la carrera de Sociologia: amb metodologies concretes com els grups de discussió, a través dels marcs teòrics, en temes de gestió i coordinació… Agraeixo enormement al meu equip de treball tot el que m’estan brindant (com diuen aquí!).

La vida no laboral també continua molt bé pel país chapin. Durant setmana santa vaig tenir l’oportunitat de viatjar força: Coban (i les increïbles piscines naturals de Semuc Champey), Livingston (i la cultura garífuna, hereva dels immigrants esclaus de l’Àfrica negra), Peten (i les ruïnes maies de Tikal). A més, vaig poder conèixer una comunitat d’exguerrillers que després dels acords de pau, i en absència de la implementació d’un programa de reintegració que estava aprovat, van crear per iniciativa pròpia una cooperativa en mig de la sabana, on ara s’hi respira el treball de dones i homes amb vides molt dures, però també la calma de persones que saben que han fet tot el que estava a les seves mans per reconciliar-se i crear un lloc millor per als seus fills. En fi, una experiència increïble al costat d’uns acompanyants increïbles.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Aquests últims dos mesos també han coincidit amb un nivell de conflictivitat bastant elevada. No es estrany a Guatemala (per desgràcia) però hi ha hagut casos greus (assassinats, segrestos, empresonaments) relacionats amb persones de la societat civil que treballen per les seves comunitats: sindicalistes, líders comunitaris, activistes, periodistes, etc. Aquí manifestar-se en contra de decisions del govern o d’altres poders hegemònics com les grans empreses, no es que molesti alguns, sinó que pot costar-te la vida.

Coincideix també que s’està duent a terme el judici per genocidi contra l’ex General Rios Montt, el qual recomano seguir en detall, ja que és la primera vegada a la història que un país jutja algú dins el seu propi sistema de justícia per aquest tipus de motius. Podeu seguir videos i testimonis aquí: http://ajrguatemala.org/

I crec que només em queda comentar que les poques hores lliures que em queden fora de tot això (sí, m’estic tornant workaholic…) també les estic disfrutant molt: amb les classes de salsa, descobrint bars amb història on potser anirem a tocar unes cançonetes properament i coneixent gent extraordinària i ordinària (amb la bellesa absoluta que impliquen les dues coses) de la que estic aprenent tant, tant, tant, que encara no sé si mai ho acabaré de processar.

Gràcies de nou per llegir-me. De fet, compartir tot el que passa aquí amb vosaltres és part de començar a processar…

Abraçades enormes a totes i fins molt aviat!

Mònica


1 comentari

Feb 20 2013

Un mes i mig, i sentir-se a casa.

Posted in Guatemala 2012-13 by 1141533 |

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Hola a tot@s,

Ja fa més d’un mes que vaig escriure el primer post i creieu-me, no passa setmana que no pensi: “Monica, volies escriure al blog i no ho has fet”. La falta de temps i la quantitat extensíssima d’informació nova al meu cap no em facilita trobar el moment adequat per fer-ho, però avui ha arribat el dia. Diversos factors han fet que els planetes s’alineïn i em ve molt de gust explicar-vos varies coses. Perdoneu si avui us col•lapso amb links, però em sento amb el deure de compartir informació valuosa amb totes vosaltres.

Com us explicava en l’anterior post, la meva assignació aquí té dues parts: una és l’estudi sobre Voluntariat a Guatemala juntament amb VNU (Voluntaris de NNUU), i l’altra és amb l’INDH (Informe Nacional de desenvolupament Humà) del PNUD, del qual us parlaré avui una mica més, entre paràgrafs més lleugers sobre “La vida i aventures de dues voluntàriesi a Ciutat de Guatemala”.

Aquest matí quan he pujat al taxi (sí, ja no em deixen anar a treballar a peu…), el senyor taxista m’ha dit: “Y como me le ha ido la mañana señorita?” i això que el matí només acabava de començar. Després, pujant a la desena planta del megaedifici on està NNUU, a cada pis on baixava algú, la resta de gent que seguia pujant s’acomiadava de la persona en qüestió amb un “Feliz dia”. Arribant finalment a l’oficina, tothom amb qui m’he creuat tenia un “Buen dia” a punt per regalar-me’l. Només us dic que tot i que tinc marge de maniobra, entro a treballar a les 7.30 (inaudito en mi!), però es que és ben fàcil quan tots els dies comencen així.

Habitualment, un cop m’instal•lo a la taula (amb el meu cafè amb llet de bon cafè guatemalenc, però aiguadot, tot s’ha de dir) començo amb la revisió dels mitjans de premsa del país, els massius i els alternatius. Amb l’INDH tenen una manera de funcionar en la que necessiten estar ben actualitzats del que passa al país, i compten sempre amb una anàlisi crítica de les qüestions d’actualitat.
Precisament parlant d’actualitat, la setmana passada va tenir lloc la visita oficial del president de Guatemala a España. Intentaré fer-vos-en cinc cèntims i, tot i que sempre amb les ulleres de sociòloga (com ens deien a la carrera) a la butxaca per no caure en la parcialitat, penso que avui em mullaré una mica, perquè de vegades quan només passem de puntetes no aconseguim visibilitzar allò que ens sembla injust.

Crec que a nivell espanyol no hi va haver massa rebombori per la visita de l’Otto Perez Molina, però he trobat aquesta notícia que crec que dona una visió crítica d’aquest tipus de reunions on dos caps d’estat es feliciten mútuament per la “gran” feina feta i prenen decisions sobre els respectius països sovint al marge del que diu l’opinió pública. Potser és que els dos pertanyen a un partit les sigles del qual son “PP”:
http://www.eldiario.es/politica/Ana-Botella-Llave-Oro-Guatemala_0_100790665.html

També us deixo aquí un altre article sobre les pràctiques d’algunes empreses espanyoles a Guatemala, aspecte del que sembla que no van parlar massa durant les diferents reunions:
http://eltercerexpolioylareconquista.blogspot.com/2013/02/mision-de-inversion-de-espana-cuando_3.html

Per als que voleu saber com està Guatemala us diré que un post no dóna per tant, però que per ser un país on es va dur a terme un procés de pau que es posa d’exemple a les classes de resolució de conflictes per la participació que hi va tenir la societat civil, no hi ha mostres d’una continuïtat amb el que els Acords de Pau van posar sobre la taula. La població indígena (principal afectada durant conflicte) continua sent apartada de la vida política i participativa del país, i la discriminació segueix estant a l’ordre del dia. A Guatemala hi ha por, una por fonamentada a causa de la criminalitat fruit de les desigualtats, però també una por induïda per una manera de fer les coses per part del govern. És més, hi ha diferents tipus de por: por a patir violència directa (un atracament, un assassinat), però també por per la violència simbòlica que reben aquelles persones que volen manifestar-se i expressar-se amb llibertat.

Intento dia a dia anar coneixent millor aquesta realitat, i la veritat es que penso que l’INDH és el millor lloc per fer-ho. És complicat expressar com m’estic sentint de valorada a la feina (i com em motiva poder per fi fer funcions de sociòloga!). Estic envoltada d’un equip de professionals que m’ha acollit amb els braços oberts. Recomano la feina que fan arreu del mon els Informes Nacionals de Desenvolupament Huma, que (a diferència de l’Índex de Desenvolupament Humà, per a aquelles persones més reticents amb aquest tipus d’indicadors i anàlisis) intenten donar una cobertura en profunditat, i no només numèrica, de l’enfocament de capacitats del desenvolupament humà en qüestions concretes de les realitats nacionals del propi país.

Precisament avui m’ha tocat canviar-me de despatx perquè arriba una altra companya al INDH, i resulta que tindré l’honor de compartir taula amb l’Edelberto Torres Rivas. Aquest nou despatx és ple de llibres, articles, informes… sento que estic rodejada del coneixement d’aquest sociòleg que ronda els 80 anys i que és brillant en la seva feina. Aquí us deixo un article seu al diari digital guatemalenc Plaza Pública sobre la democràcia a Centre Amèrica:
http://www.plazapublica.com.gt/content/centroamerica-estado-debil-y-democratico

Pel que fa a la meva feina amb l’estudi sobre el voluntariat, ja hem publicat on-line les dues enquestes que en formaran part (l’enquesta a entitats i l’enquesta a voluntaris) per a que es puguin anar contestant, i la veritat es que les entitats i el voluntariat guatemalencs estan responent força!
Durant el temps lliure que em queda he de confessar que m’estic tornant adicte a les classes de salsa a les que anem dos dies per setmana amb l’Anna. Estem aprenent molt, però ens falta donar el pas per sentir-nos còmodes en el “baile social”, que és com li diuen aquí a ballar en una sala o discoteca, fora de les classes formals.

També amb l’Anna estem convertint els caps de setmana en aqüeductes de qualitat. No n’hi ha un que se’ns escapi sense un bon pla. Estem visitant tots els pobles que podem i la veritat és que l’interior del país enamora, molt més que la capital. És un plaer tastar nous sabors, experimentar l’olor de la canya de sucre cremada dels camps (bé, monocultius a punt d’acabar exhausts…), i sentir que a cada nou lloc on arribem ens tracten, si cap, encara millor que l’anterior cap de setmana. Em sento afortunada de tenir aquesta companya d’aventures i feliç de trobar cada setmana algú més amb qui compartir el viatge.

I pels que esteu a l’altra banda del bassal, només dir-vos que us porto sempre a la motxilla, al costat del quadern d’anècdotes, perquè aquí vosaltres sou allò sobre el que ens pregunten, i la realitat des de la qual m’aproximo cada dia a les noves històries que m’esperen.

Una abraçada enorme,

Mònica


1 comentari

Feb 14 2013

¡Ya un mes en Guatemala!

Posted in Guatemala 2012-13 by Àrea Cooperació |

¡Hola!

Hoy hace un mes que llegué a Guatemala, y me parece que llevo aquí mucho más, por lo integrada que me siento. Aunque al mismo tiempo, me da la impresión que seis meses van a pasar volando; Ya ha pasado uno, y no me he dado cuenta! Siento que cuando realmente conozca la realidad del país tan maravilloso en el que estoy va a ser hora de regresar, pero bueno, mientras tanto a intentar aprender lo máximo posible y seguir disfrutando con lo que hago.

Como ya sabéis, estoy haciendo el voluntariado VUNU en la oficina de la Organización Panamericana de la Salud (OPS) y la Organización Mundial de la Salud (OMS). Como veterinaria me han asignado apoyar en el fortalecimiento del sistema nacional de prevención y control de rabia transmitida por perros, y de la vigilancia de enfermedades transmitidas por alimentos. Un reto profesional muy grande, teniendo en cuenta los recursos disponibles en el país; Pero a su vez muy enriquecedora, sobretodo porque voy a aprender cómo lidiar entre ministerios y otros organismos/instituciones que participan en esta respuesta y que tienen diferente perspectiva a la hora de abarcar el problema.

La vida en Ciudad de Guatemala es bastante diferente a España, por el tema de seguridad, como ya cuenta Mónica. Se nos hace extraño tener que ir a todos sitios en taxi, incluso al trabajo, aunque sólo está a 10min caminando. Pero ahí vamos adaptándonos; De momento para mantenernos un poco en forma y socializarnos con el resto de voluntarios nos hemos apuntado a clase de baile (salsa, bachata, cha cha cha…) y es muy divertido. En cuanto a Guatemala, el país, tiene un montón de sitios por explorar: playas paradisiacas, volcanes escalables (En Guatemala se han identificado la sorprendente cantidad de 324 focos eruptivos, 11 de éstos activos); Pueblos “coloniales” preciosos, sitios arqueológicos mayas, y una multiculturalidad enorme, para que os hagáis una idea en su territorio se hablan 24 lenguas.

Cada fin de semana estamos intentando conocer algo nuevo. La verdad, es que tenemos mucha suerte de estar Mónica y yo en la misma ciudad, llevarnos tan bien y tener tanta complicidad, porque uno se siente más seguro a la hora de moverse, sobre todo cuando las recomendaciones de seguridad son tan fuertes.

Así que en general la adaptación muy buena, aunque es fácil rodeándote de gente tan encantadora, como son los guatemaltecos. Hoy, día 14 de febrero, cuando llegué al trabajo mi mesa estaba llena de pequeños detalles de chocolate, por ser el día del cariño. Aquí todos son muy educados, cariñosos, amables y lindos (cómo dicen acá).Vamos que se me va a hacer difícil volverme!! ;-P

Mandaré más noticias pronto!La próxima vez con fotos para que podáis sorprenderos de la linda Guatemala!!

 Ana

 


11 Comments

Gen 10 2013

La primera setmana d’aquesta prometedora aventura

Posted in Guatemala 2012-13 by 1141533 |

Mònica Guiteras

Avui fa una setmana que vaig aterrar a Ciudad de Guatemala i encara no m’ho crec. El procés fins arribar aquí ha estat llarg… presentació de la sol·licitud, processos de selecció, entrevista amb destí, i tots els tràmits burocràtics previs a la marxa! Un cop aquí sento que tot plegat ha valgut molt la pena, i que m’esperen 6 mesos plens de coses  per aprendre i també molt per aportar.

La meva assignació com a voluntària al PNUD contempla dues funcions. La primera es realitzar un estudi sobre el voluntariat a Guatemala, el qual ja hem començat a esbossar. La segona es donar suport a l’equip de l’Informe Nacional de Desarrollo Humano de Guatemala, amb els que de moment només he tingut un petit acostament en el que m’han dotat d’una bibliografia amb la que m’he de posar “manos a la obra”!

Des del primer dia em vaig sentir molt acollida (els guatemaltecs/ques són molt amables, diria que fins i tot dolços/es!), i durant la setmana he anat fent passes en el procés de trobar el meu lloc, tant a la feina com a la ciutat. El Sistema de Nacions Unides té unes normatives molt pautades pel que fa al nou personal (també pels voluntaris), sobretot en qüestions de seguretat. Al principi et sents una mica sobrepassada, al menys en el cas de Guatemala, ja que la delinqüència al carrer és considerable, i les recomanacions et fan sentir dins d’una bombolla de la qual costa sortir. No ens permeten caminar pel carrer quan és fosc (i de dia gairebé tampoc…), hi ha zones on és preferible no anar, i venen a revisar la casa on decideixes viure. Per sort he trobat un apartament compartit en una zona “recomanable” i relativament a prop de la feina, amb la qual cosa he decidit que, de dia, hi puc anar caminant (són uns 20 minuts). En transport públic m’han dit que ni parlar-ne, però m’agrada que em toqui l’aire una estona i passejar fins a la feina veient com a les 7.30 del matí et venen l’esmorzar a diferents paradetes ambulants: entrepans, cafè, xocolata calenta, fruita… És genial! En fi, que poc a poc vaig trobant el punt mig entre ser prudent (obligadament, perquè hi pot haver sancions i és cert que cal sentit comú) i alhora no perdre’m la realitat que m’envolta.

De fet, segurament la meva realitat és molt diferent que la d’altres voluntaris que estan assignats a poblacions apartades de la capital, però des de la desena planta d’uns dels edificis mes alts de la ciutat (on estan les nostres oficines) no tothom mira cap avall… La meva intenció és poder incloure en l’estudi sobre el voluntariat a organitzacions que treballen des de la base de la societat, per la ciutadania i el desenvolupament a traves de la participació social. A més, la nostra idea és que quedin plasmades organitzacions de tot el país, per no caure en el centralisme de la capital, on la tipologia de voluntaris i organitzacions és molt diferent a la de l’interior, on estan els altres departaments.

Pel que fa al meu dia a dia estic buscant la manera de participar en alguna activitat ludico-esportiva. De moment estic provant d’unir-me a algun club de voleibol i poder així també relacionar-me amb la gent local i no només amb altres voluntaris internacionals –de vegades sento que és un Erasmus post universitari- ja que sempre coincideixes en molts espais.

L’Ana, l’altra voluntària que estarà a la ciutat (treballant amb la OMS i l’OPS) arribarà dema i ja l’estic esperant en candeletes. El més probable és que siguem companyes de pis, i ja tinc ganes de voltar per la ciutat amb ella. Ciudad de Guatemala és molt diferent segons la zona i espero tenir l’oportunitat de conèixer més el centre i la seva gent; em va semblar força mes autèntic que la nostra zona! De totes maneres estic molt contenta amb l’apartament:  tenim un petit jardí on es pot prendre el sol i on de vegades dinem i, tot i que la zona es massa comercial pel meu gust, segur que trobarem la manera de fer vida una mica a tot arreu.

I poc més per avui! Seguiré actualitzant informacions i compartint les meves vivències sovint.

Fins aviat!

 


No hi ha comentaris

Des 04 2012

La Mònica i l’Ana, cap a Guatemala

Posted in General, Guatemala 2012-13 by Àrea Cooperació |

Mònica Guiteras i Ana Luciáñez han estat les estudiants de la UAB seleccionades per a participar a l’edició 2012-2013 del Programa de Voluntariat Universitari de les Nacions Unides. Totes dues s’incorporaran durant el mes de desembre a les seves respectives places a Guatemala.

La Mònica, llicenciada en Sociologia per la UAB  i estudiant de la darrera edició de la diplomatura de postgrau en Cultura de Pau,  ocuparà una plaça en l’àrea de “Voluntariat tècnic en divulgació i voluntariat” a l’oficina del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) a Gautemala. “Aquest programa és una gran oportunitat que em permetrà aprofundir i vincular-me en els àmbits laborals que més m’agraden: sociologia, cooperació i pau”, ens explica.

L’Ana, llicenciada en Veterinària per la Universitat de Múrcia i estudiant del màster en Salut Internacional de la UAB assumirà tasques vinculades al “Control de malalties transmissibles” a la delegació guatemalenca de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per a ella “aquesta és una oportunitat per viure una experiència professional a l’estranger i conèixer una institució referent a nivell mundial en l’àmbit de la salut”.

Que tingueu bon viatge i molt bona experiència!!!


No hi ha comentaris

Jul 16 2012

Places 2012, obertes fins al 14 de setembre

Posted in General by Jordi Prat Fernández |

A partir d’avui ja es poden consultar les places del Voluntariat de Nacions Unides 2012. Aquestes places les podeu trobar a la web de la FAS.
El termini de presentació de propostes s’acaba el 14 de setembre. Les sol·licituds s’han de fer arribar a la FAS per via electrònica i en paper, ja que és aquesta institució la responsable del procés de selecció de candidats de la UAB. mentrestant, es poden adreçar consultes a l’adreça fas.cooperacio@uab.cat. Recordeu que la FAS romandrà tancada de l’1 d’agost al 3 de setembre.


No hi ha comentaris

Jun 19 2012

Places consultables a partir del 15 de juliol

Posted in General by Jordi Prat Fernández |

A partir del 15 de juliol es podrà consultar quines places hi ha disponibles per a poder realitzar el voluntariat de Nacions Unides a la web de la Fundació Autònoma Solidària. A la web també hi trobareu els documents necessaris a presentar, així com els detalls dels requisits per la convocatòria d’enguany.

El període de presentació de sol·licituds serà del mateix dia 15 fins el 14 de setembre. Les entrevistes de selecció es realitzaran a partir del 17 de setembre.

Com a novetat, un requisit imprescindible serà tenir una edat mínima de 25 anys per optar a participar en el programa.


No hi ha comentaris

Next »