VITAMINA A

Prendre una càpsula al dia

maig 13 2010

EL MON DE LA INFORMACIO

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |

 Les xarxes socials han contribuit a augmentar el nivell de globalitzacio de la nostra societat, donant-nos la capacitat d’esbrinar tot el que esta passant a l’altre punta del mon sense moure’ns del nostre sofa.

Hi ha multitut de xarxes socials, que ofereixen el mateix servei pero amb diferents detalls: trobem, per exemple, el twitter, fotologs, blogs, myspace, tuenti… i milers mes. Tots amb un denominador comu, oferir una finestra al mon per mostrar la teva vida i sentiments, permetent compartir fotografies, xatejar, penjar videos… 

Personalment, les xarxes socials no son el meu fort, crec que s’ha de tenir un toc d’ “exhibicionisme” que la meva timidesa no hem permet.

En el meu cas, tinc un perfil de Facebook perque em van obligar a fer-me’l, literalment. Els punts positius que hi trobo son que pots retrobar-te amb velles i oblidades amistats, et pots comunicar amb els teus coneguts, compartir fotografies… pero s’ha de tenir molta cura a l’hora de penjar a internet certes coses, ja que a vegades oblidem la nostra privacitat i les xarxes socials es poden convertir en una eina de tafaneria i xiuxiueigs.


No hi ha comentaris

maig 13 2010

BLOGS INDISPENSABLES

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |

M’agradaria recomanar-vos un seguit de blogs amb una tematica semblant a la meva: l’amor per uns colors, l’amor per l’espanyol.

– El pan de los pobres

El gol de Jonatas

Pericos sin fronteras

La chatarra

Pasion irracional


No hi ha comentaris

maig 13 2010

LA FORÇA D’UN SENTIMENT (0-0)

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |

p4174505.JPGNomés el pal i Valdés eviten que els blanc-i-blaus s’emportin un partit que van assegurar sense cap tipus de problema 

FORÇA D’UN SENTIMENT

 Ni el considerat millor equip del món sembla capaç d’anotar un gol a Cornellà-El Prat. L’Espanyol, després del derbi, segueix fent-se fort a casa, sense rebre un sol gol des de fa més de 600 minuts. I és que si alguna cosa funciona a la perfecció en aquest equip és el treball, la intensitat. Aquest partit servirà de clar exemple del que són capaços de fer els de Pochettino quan surten concentrats i recolzats per tot un estadi que es va bolcar en animar i fer de Cornellà-El Prat un autèntic fortí inexpugnable. Amb un Kameni que gairebé va ser un espectador més, a l’Espanyol només li va faltar el gol per a posar-hi el llacet a un partit perfecte, diana que només va poder evitar un encertat Valdés i un pal.

La gran pressió inicial dels blanc-i-blaus sobre la sortida de pilota del rival, marcava ja de bon començament el tipus de partit que viuríem. Com sempre, els de Pochettino sortien entonadíssims davant de la seva afició, que avui empenyia encara més amb un ple absolut. El futbol a Cornellà-El Prat es mesura per intensitat, i en això s’imposava clarament un Espanyol que tenia acorralat al Barça, incapaç de trobar les combinacions que els són tan necessàries. El partit transcorria sense perill per a les porteries, però amb molta força al mig del camp, on l’Espanyol recuperava una i altre vegada la pilota.

En una d’aquestes recuperacions arribava el primer avís dels periquitos, que aprofitant una incorporació al atac de Baena, aprofitaven la seva alçada per buscar-li un remat amb el cap que sortia fregant el pal. Era el minut vint-i-cinc de partit, i aquesta es convertia en la primera rematada de tots dos conjunts, i també l’avís del que serien els millors minuts dels locals, que trobarien després alguna oportunitat menys clara de remats de falta de Luis i Pareja. A partir d’aquí, l’Espanyol va relaxar-se, era el tram final de la primera meitat, i semblava que els blanc-i-blaus poguessin estar pagant físicament la seva intensitat, però res més lluny de la realitat. Els blanc-i-blaus seguien fent el seu partit, esperant una nova oportunitat que seria la més clara de tot el partit. Callejón recuperava la possessió al lateral, profunditzava per banda i centrava una pilota que Osvaldo rematava sol, trobant Valdés que la salvava miraculosament enviant-la al pal i fora. S’arribava al descans amb la sensació de que l’empat era injust.

p4174505.JPGQuan el joc es va reprendre, el guió semblava seguir el mateix camí. Un Espanyol conscient que estava davant un rival perillós, però que fins ara s’havia mostrat inofensiu, es deixava fer. Es sentien còmodes defensant-se i veient com el rival era incapaç de trobar un espai entre ells. Aquesta aparent relaxació dels blanc-i-blaus, enganyosa com es demostrava amb el pal d’Osvaldo al minut 44, permetia que el Barça pogués tocar més o menys còmode però molt lluny de la porteria. Això semblava començar a dibuixar un altre partit, menys intens en quant a la voluntat de robar la pilota. Xavi tocava les primeres pilotes i la fluïdesa del joc visitant era més notable, conscients que necessitaven canviar el partit si volien imposar-se a Cornellà-El Prat.

Qui no semblava ser conscient del que es jugava el seu equip era Dani Alves, que al minut 61 cometia una clamorosa falta tallant un contracop portat per Callejón, que li costava la segona groga. El Barça es quedava amb 10 i clarament tocat. Per la seva banda, l’Espanyol veia com el partit es posava més al seu favor i començava a proposar un canvi d’iniciativa. Els de Pochettino es feien amb el partit i jugaven amb un Barça clarament superat, però que va saber defensar-se quan el moment va arribar. Els de Pochettino es trobaven amb el mateix que ells havien plantejat, un Barça ben col·locat que arruïnava qualsevol internada blanc-i-blava. Així, l’única opció dels blanc-i-blaus va ser un xut d’Iván Alonso al 80 que sortia per sobre de la porteria. Els últims minuts d’aquest partit tan travat van ser per a un Barça, que s’ho jugava tot donant pilotes als seus dos genis, Messi i Xavi, que van estar perfectament tapats per dos nanos que veuran en somnis: Dídac Vilà i Víctor Ruiz.


1 comentari

maig 13 2010

RECORREGUT PERICO

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |

Quan un obre l’ordinador pel matí per conèixer l’actualitat del seu equip acaba per tenir una rutina a l’hora de consultar les webs d’interés.

Aquesta és la ruta “perica” a seguir:

– Partim de la web d’inici indispensable: PericosOnline

– Continuem amb la pàgina oficial del club: RCD Espanyol

– La millor manera de conèixer l’opinió dels aficionats: Fuerzaperica

– Per descobrir les exclusives més sucoses: Sport

– Notícies futbolístiques a nivell nacional: As

– Necessites saber els resultats internacionals actualitzats al segon, aquesta és la teva web: Marca


No hi ha comentaris

març 22 2010

SOM L’ESPANYOL!

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |

Molts cops em pregunten: “com és que ets de l’Espanyol?”, “no et canses de perdre?”… Aquesta és la meva resposta:


1 comentari

març 21 2010

Així, sí (2-0)

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |
L’Espanyol supera en tots els aspectes al Sevilla en un partit excel·lent
 

n_rcd_espanyol_pablo_daniel_osvaldo-1233916.jpg L’Espanyol ha exercit avui d’equip gran. Però gran, de veritat. Dels de dalt. Ha guanyat superant a totes les parcel•les de joc i dominant a la seva mercè d’un dels grans conjunts d’aquesta lliga: el potent Sevilla, habitual ja entre els quatre millors del nostre campionat. Dos gols d’Osvaldo, ambdós a passada de Marqués, han certificat un triomf afermat en la solidaritat, el joc de bloc, i en el fet de què tots i cada un dels futbolistes que han vestit avui la samarreta blanc-i-blava ha fet un treball perfecte.

Ha arrencat sense contemplacions el conjunt perico, sabedor que a casa la seva força augmenta de manera exponencial, i sense tenir en compte el rival que té al davant. Aquest Sevilla és dels que fan por, però l’Espanyol no tem ningú, i menys a casa.

Així ho ha demostrat abans que s’arribés al minut 10, quan Osvaldo obria el marcador d’un poderós i autoritari cop de cap, a centrada de Marqués. Un d’aquests gols de davanter centre dels de tota la vida. I encara millor es podrien haver posat les coses, perquè Callejón ha robat una pilota perillosíssima, s’ha plantar sol davant Palop, però ha creuat massa el cuir.Aquí ha començat a veure-li el Sevilla les orelles al llop. O les plomes al perico, si volen. Van començar els de Jiménez a voler apropiar-se de la pilota, però abans fins i tot de poder arribar a l’àrea de Cristian per primera vegada, es trobaven amb un nou revés: Navas havia d’abandonar el partit lesionat. I no seria l’únic, ja que Capel tampoc acabaria el primer temps. Una primera part intensa, amb poques arribades, però que ha acabat amb una estratosfèrica aturada de Cristian a rematada d’Escudé. El porter argentí ha volat per treure a mà canviada una pilota que tenia una destinació marcada…

L’Espanyol ha iniciat el segon temps amb la mateixa recepta que va començar el partit: atacant sense treva la porteria sevillista a la recerca del gol. I a punt ha esta d’aconseguir-ho. Primer, amb una pilota que Callejón no ha arribat a controlar, i després, amb un duríssim xut des de la frontal d’Osvaldo que van repel•lir els punys de Palop. Però no perdonaria l’italo-argentí minuts després. Gairebé en el mateix minut que en la primera meitat, el mateix protagonista aconseguia un nou gol. I de nou, a passada de Marqués. La mateixa fórmula per aconseguir un gran resultat davant d’un gran rival, que estava clar que no es conformaria. Molt clar ho ha deixat el tècnic andalús, que ha tret al centrecampista més defensiu que hi havia al seu equip, Duscher, per donar entrada a un davanter centre nat: Negredo.

Liquidat podria haver quedat el partit en una increïble jugada en la qual l’Espanyol ha tingut el gol fins i tot en tres ocasions en dos segons. El primer tir a boca de canó d’Osvaldo l’ha tret Palop; el rebuig ha anat a parar Javi Márquez i Iván Alonso, que s’han destorbat davant d’un xut que era franc; i de nou Osvaldo no ha aconseguit dirigir a gol aquesta pilota perduda. La jugada, a més ha estat doblement negativa per als de Pochettino, ja que Javi Márquez ha quedat lesionat i ha hagut d’abandonar el terreny de joc entre expressives mostres de dolor.

El partit ha entrat en els seus minuts finals amb un esperable i comprensible protagonisme del Sevilla, que ha intentat buscar la porteria de Cristian principalment enviant pilotes al seu home far, Kanouté. Però el treball defensiu blanc-i-blau ha estat avui de nou impecable, i l’equip ha demostrat amb autoritat i jerarquia del que és capaç. Ha demostrat que no tem a ningú, i que el que vulgui guanyar a l’Estadi RCDE no ho tindrà gens gens fàcil.


No hi ha comentaris

març 17 2010

Hola, món!

Posted in General by Adrian Muñoz Blanco |

Welcome to Blogs.uab.cat. This is your first post. Edit or delete it, then start blogging!


1 comentari