Una realitat curiosa

Una realitat reflexada en imatges i paraules

maig 13 2010

Fent camí per la vida…

Posted in General by Ada |

bici.jpg

La vida dóna tantes voltes que no saps mai cap on et portarà… qui sap si mai aniràs més enllà de les muntanyes…

Aquesta és la pàgina web d’una pel·lícula molt interessant, basada en fets reals.

http://www.intothewild.com/


No hi ha comentaris

maig 12 2010

Xarxes Socials a tort i a dret

Posted in General by Ada |

Avui dia hi ha diverses xarxes socials i és difícil trobar alguna persona que no en formi part de cap. Alguns exemples podrien ser el famós i conegut Facebook, el Tuenti, el Twiter, el Hi5, el Myspace, el Fotolog que sembla que ja no està tant de moda… i tants altres.  Sembla mentida la dependència que poden arribar a crear aquestes pàgines. Jo sóc usuaria del Facebook i l’utilitzo bastant. Penso que no és dolent si ensaps fer un bon ús. Pot tenir aspectes negatius com tot en aquesta vida: com ara crear addicció, ocupar-te molt de temps, escampar informació per internet no desitjada, possibilitat de perdre una mica la intimitat de la vida privada… però també té coses bones: permet una fàcil i gratuïta comunicació amb els amics i/o familiars siguin d’on siguin, et permet tenir un espai teu virtual on publicar-hi coses, rebre informació…
Així doncs, personalment crec que és un bon invent que si el sabem fer anar bé ens pot ser molt útil. Per sobre de tot però, hem de tenir en compte que no és cap substitució de les relacions humanes en directe, és a dir, que mai s’ha de perdre de vista la realitat i centrar-te en una pantalla d’ordinador, ans al contrari, només és un mitjà més de comunicació complementari a la vida de cadascú. En aspectes pràctics, no deixis mai de fer un cafè amb aquella amiga perquè ja “hi has parlat pel Facebook”.


No hi ha comentaris

maig 12 2010

Blogs que m’han agradat!

Posted in General by Ada |

M’hi he perdut mirant altres Blogs… i n’he trobat de molt interessants, com ara:

Petits detalls…

La guitarra elèctrica

Un món per descobrir

Petits i intensos plaers…

Les quatre barres

Maravillas del mundo

en tots ells es tracten temes que trobo molt interessants, ja sigui perquè estan relacionats amb el tema del meu blog o perquè senzillament m’agrada el seu contingut. Així que m’ha agradat perdre’m-hi una estona llegint les seves entrades.


No hi ha comentaris

maig 12 2010

Il·lusiona’t!

Posted in General by Ada |

banksy1.jpg

En Guerau i la Jana seuen sobre la terra del parc. Juguen, a fer pastissets de sorra fina, per vendre’ls a dos petons, el pastís, al mercat de la imaginació. Parlen, de coses de què els grans mai parlarien. Coses importants de debò, com deia el Petit Príncep. Importants perquè son boniques. En Guerau explica a la Jana que li agradaria ser el sol, no per ser el centre de la galàxia, sino per fer créixer les flors i fer brillar les aigües de les gorges d’un riu. La Jana li diu és molt bonic això que m’expliques. Jo podria ser la lluna i em donaries llum per banyar el mar d’estels i fer més valentes les poesies dels enamorats.
Pensaren de demanar un desig. En Guerau escopí, sobre la mà de la Jana, innocència. La Jana escopí, sobre la mà d’en Guerau, puresa. Es donaren les mans i fent-se un petó d’infants somniaren ell que era sol i ella lluna. Ho desitjaren tan ferventment que els déus els concediren la oportunitat de ser esferes a l’univers.
S’equivocaren, potser. Ell astre, ella satèl•lit viurien separats per a l’eternitat.
Ploraren molt durant els primers temps. Perderen jocs, petons, pastissets de sorra fina i el mercat de la imaginació. Trobaren la paciència i l’esperança de retrobar-se. Havien après als contes de l’univers que el sol i la lluna es trobaven de tant en tant. Els grans en dèien eclipsi de sol, però en realitat, només els infants ho sabien, eren cites d’amor. La primera que tingueren en Guerau i la Jana es besaren i desitjaren com mai ningú ho havia fet. Ella no se n’adonà però es cremà la pell de tant de foc. Li quedà el rostre ple de cicatrius de besades i d’il•lusió.
A voltes el cel es torna roig i n’impregna la lluna. Quan és més dèbil l’esperança esclaten el desig i la desesperació.
Des de la Terra ho rebem en forma de color carmesí.
Diuen que el costat que no veiem de la lluna és el més bell. Però no és veritat perquè és el costat il•luminat per l’infant, el que dóna valentia a les poesies dels enamorats.


2 Comments

maig 12 2010

Viu

Posted in General by Ada |


No hi ha comentaris

maig 10 2010

Sempre lluna plena

Posted in General by Ada |

lluna plena

Qui pogués tenir tot el que desitja…
Qui pogués fer realitat tots els seus somnis…
Qui pogués caminar en un camí pla i senzill durant tota la vida…
Qui pogués fer tot allò que li vé de gust a cada moment….
Qui pogués ajudar sempre i en tot moment incondicionalment…
Qui pogués volar…
Qui pogués saber què passarà demà…

 i qui pogués veure sempre i de tant d’aprop la lluna plena… si tot això fos real…


No hi ha comentaris

març 17 2010

Una visió del món a través de fotografies

Posted in General by Ada |

felicidad1.jpg

La nostra realitat queda congelada en imatges. Podem fixar moments, colors, sentiments, sensacions i fins i tot olors en un paper que li diem fotografia. I això és cert; una fotografia sempre representa un instant passat de la realitat, quelcom ja viscut, però a l’observador l’evoca a un present plenament real que fins i tot li permet esdevenir dins d’aquella imatge tant en la situació com de manera sensitiva. Qui no sent felicitat en veure aquesta fotografia, aquets nens somrient, aquesta innocència… malgrat no haver viscut la realitat que representa ?


No hi ha comentaris

març 17 2010

Hola, món!

Posted in General by Ada |

Benvinguts!


1 comentari