Blog del grup de recerca Tradumàtica

Blog del grup de recerca Tradumàtica sobre tecnologies de la traducció

Tag Archive 'Telegram'

des. 29 2016

Història del Telegram en català – Softcatalà

Telegram en català

Història del Telegram en català

Joan Montané i Jordi Mas, membres de Softcatalà

Tothom coneix el WhatsApp. WhatsApp és l’aplicació de referència en el sector de la missatgeria instantània. Es troba disponible en català gràcies al fet que l’empresa WhatsApp (ara de Facebook) permet traduir l’aplicació al català i al fet que una colla de voluntaris fan la feina de traducció gratuïtament. Però WhatsApp és codi privatiu i tancat. Les traduccions fetes per aquests voluntaris no es poden publicar ni reutilitzar, són propietat de l’empresa. I potser en la versió següent canvia d’opinió i decideix suprimir el català.

Una de les alternatives al popular WhatsApp és el Telegram. Aquesta aplicació, nascuda a la darreria del 2013, a diferència del WhatsApp, és de codi lliure i obert. Com a mínim ho és l’anomenat client, la part que s’instal·la al mòbil o PC dels usuaris.

Al febrer del 2014, quan Telegram agafava popularitat, molts usuaris van ajudar en allò que podien per a millorar l’aplicació. Informar d’errors, corregir-ne, demanar noves funcionalitats i aportar traduccions a la interfície. Com és habitual, alguns usuaris van aportar la traducció en català.

 

Logo de Telegram

 

Una primera traducció es va aportar al lloc de desenvolupament de Telegram i va estar punt de ser acceptada, però no ho va ser. Justament aquells dies Telegram va moure les traduccions a la plataforma Transifex, una plataforma web especialitzada en traduccions d’aplicacions. Permet diferenciar clarament la feina: els traductors tradueixen i no han de barallar-se amb el codi de programació. Més eficiència. Això va endarrerir la incorporació oficial del català.

Al Transifex vam coincidir un bon grapat de voluntaris que, desinteressadament, volíem traduir Telegram al català. De mica en mica es van anar unificant criteris d’estil i terminologia. La guia d’estil de Softcatalà era una de les referències principals, però tanmateix va haver-hi llargs debats. S’hi va discutir de tot, com ara el tractament de tu o de vós a l’usuari, o la terminologia específica. L’ús de la segona persona del singular és un debat present en la comunitat de traductors. A diferència d’altres projectes, al Telegram es va decidir continuar fent servir la segona persona del plural. Sempre que fou possible es conservà la terminologia dels programes de correu electrònic, xats i WhatsApp i la terminologia i estil de traducció emprada es va unificar en les tres plataformes de l’aplicació (Android, iOS i escriptori). En l’adaptació «app» es va optar usar la traducció plena «aplicació», o per ometre el terme quan no era necessari. En el cas de «bot» es considerà que el terme és prou entenedor i té un avantatge significatiu respecte «robot» (més adient per a un aparell físic). Així doncs es va mantenir la forma original «bot». Un dels aspectes a voltes més complex fou superar les limitacions d’espai. El resultat final havia de ser acceptable en pantalles ben petites, sense cap text tallat, i es va aconseguir. De forma regular es feien revisions de qualitat, que van permetre polir fins el darrer detall de la traducció.

Aleshores arribà el problema. Telegram va decidir que només incloïa a l’aplicació unes poques llengües. Des de febrer del 2014 no accepten cap traducció feta per la comunitat d’usuaris. Només inclouen les traduccions fetes per ells de forma oficial. Pots traduir l’aplicació, però no la incorporen a l’aplicació oficial. Per tant, els usuaris no poden gaudir-ne. És com si no existís. Telegram és lliure, però no està enfocat a la comunitat. No s’hi accepten col·laboracions externes fàcilment.

Com que el codi de Telegram és lliure, tothom el pot estudiar i personalitzar. Algunes comunitats lingüístiques creen la seva versió personalitzada de Telegram amb la seva traducció i la distribueixen. Això permet que els usuaris que instal·lin aquesta versió especial de l’aplicació podran de gaudir de Telegram en la seva llengua. A Softcatalà vam descartar aquest camí. Implica destinar molts recursos a construir i distribuir aquesta versió personalitzada. El nostre camí és sempre participar en els projectes de forma oficial, com qualsevol altra llengua. Però en cas de Telegram no hi podíem entrar.

Una característica poc freqüent de les aplicacions de Telegram és que permeten aplicar paquets de llengua. Això permet provar les traduccions mentre es van polint. No és un procediment gaire complicat, però lluny de ser acceptable per al gran públic. Nosaltres continuàvem traduint, amb l’esperança d’entrar oficialment i usàvem el paquet de llengua en català instal·lant-lo manualment.

Passaven els mesos, ja érem al 2015. Teníem la traducció acabada, d’una qualitat més que acceptable. No hi havia manera d’entrar oficialment a l’aplicació. Sabíem com aplicar la traducció manualment. Només mancava trobar una manera de fer-ho fàcil als usuaris. Podríem haver penjat els fitxers i fer un tutorial, explicant als usuaris com baixar els fitxers i instal·lar-los, però calia fer-ho més fàcil, molt més fàcil. Idealment calia no haver de sortir del Telegram. Per què no creàvem un usuari a Telegram que només es dediqués a això? Una feina mecànica. Un compte d’usuari a qui es pogués demanar el paquet de llengua i te l’enviés, i t’expliqués com aplicar-lo. I així ho vam fer. Després d’unes setmanes de proves, el maig del 2015, aprofitant que Telegram va sortir als mitjans catalans, vam donar a conèixer el bot «Softcatalà» per a catalanitzar el Telegram.

Un any i mig després d’obrir el bot al públic, s’han entregat més de 5.800 paquets de llengua. Gairebé 4.000 de la versió d’Android, 1.500 d’iOS i 300 d’escriptori.

El bot Softcatalà de Telegram atén les peticions dels usuaris i entrega de forma automatitzada, els paquets de llengua de les aplicacions d’Android, iOS i l’aplicació d’escriptori multiplataforma Windows, Linux i Mac. Els usuaris només han de cercar el contacte «Softcatala», iniciar una conversa i indicar-hi la plataforma desitjada. El bot envia el paquet de llengua i les instruccions per a instal·lar-lo. Facilita molt configurar Telegram en català a qualsevol usuari sense sortir de l’aplicació.

Aquest bot no és un bot autèntic (en terminologia Telegram), ja que no existien aquests bots a principis del 2015. El bot de Softcatalà en realitat és un compte d’usuari estàndard (amb un número de mòbil associat) que gestiona de forma automàtica els missatges que rep amb un client de Telegram per a Linux en mode text instal·lat en el nostre servidor. Com us podeu imaginar, la infraestructura necessària és un xic complexa.

Usar un compte d’usuari estàndard de forma automatitzada era la millor opció dins de l’ecosistema Telegram per a distribuir els paquets de llengua en català. Avui no ho faríem d’aquesta manera. Des de maig del 2015, quan vam obrir el bot al públic, la plataforma ha afegit dues característiques interessants que també permeten enviar fitxers: els canals i els bots.

Els bots són una forma de comunicació bidireccional. Els usuaris s’hi subscriuen i poden interactuar amb el bot, que hi respondrà seguint un patró definit. El resultat final seria molt similar al bot actual que tenim, però internament encara és més complex. La infraestructura necessària és molt important. Cal un servidor engegat i connectat a internet 24 h, i una persona que programi, mantingui i administri el bot.

Els canals són una via de comunicació unidireccional. Els usuaris s’hi subscriuen i en reben els missatges, però no hi poden escriure. Només els administradors del canal poden enviar-hi missatges. La infraestructura necessària per al canal és nul·la. Només cal un compte personal de Telegram i es pot crear i administrar un canal. Una comunitat lingüística petita podria, fàcilment, usar en canal de Telegram per a distribuir els paquets de llengua i, de retruc, informació d’altres projectes de traducció.

Fa uns mesos vam obrir canal a Telegram, podeu cercar-lo amb el nom «Canal de Softcatalà». Allà informem quan hi ha noves versions del paquet de llengua de Telegram o d’altres notícies relacionades amb Softcatalà.

La traducció del Telegram segueix al Transifex. De forma regular s’afegeixen noves funcionalitats a l’aplicació i cal traduir cadenes i fixar terminologia. Mentre Telegram sigui un projecte en desenvolupament actiu, la seva localització també ho serà.

El bot és una eina que ens permet rodejar una dificultat. En una situació ideal no hauria d’existir. El nostre desig és que algun dia el català s’incorpori de forma oficial a Telegram. Aleshores el bot deixarà de tenir sentit i el podrem tancar. La feina de traducció continuarà mentre algun voluntari tingui interès i, en qualsevol cas, la feina feta fins ara per l’equip de traducció sempre estarà disponible a la memòria de traduccions que tenim a Softcatalà, un recull de més de 110 projectes de traducció i vora 6,5 milions de paraules (https://www.softcatala.org/recursos/memories.html).

Mirem cap al passat. Softcatalà començà just fa 18 anys. Ha arribat a la majoria d’edat. Des del 1998 hem iniciat, mantingut i, de vegades, finalitzat un bon grapat de projectes de localització i recursos lingüístics. Podem dir que som una comunitat de traductors voluntaris que ha reeixit.

De vegades, altres comunitats lingüístiques que comencen a organitzar-se en el món de la localització ens demanen assessorament. Sempre manquen mans, sempre hi ha feina per fer i sempre en voldríem fer més de la que ja fem, així que cal optimitzar els recursos. Els fonaments principals en els inicis de Softcatalà foren el Recull de Termes i la Guia d’Estil, juntament amb un web (www.softcatala.org) per oferir tot el programari en català, serveis útils a la comunitat de parlants (per exemple el corrector i el traductor) i unificar la política de comunicació en una marca (en el nostre cas «Softcatalà»). La resta: treballar, treballar i treballar. Potser no és la fórmula infal·lible, però ens va funcionar.

Mirem el present. Les plataformes web i mòbil són el sector en expansió. I en el futur pròxim encara més. Tot serà al mòbil i internet serà arreu. És l’anomenada internet de les coses. Haurem d’interactuar amb tots aquests aparells. Ens calen teclats que permetin escriure tots els caràcters de les llengües objectiu. Serveis tan assumits com la correcció ortogràfica o el text predictiu no són garantits per a les llengües minoritàries o minoritzades. Per exemple, avui hi ha mòbils sense català, amb un teclat que no té tots els caràcters necessaris del català, o sense text predictiu per al català. Encara avui, any 2016, no podem donar per assolits un suport mínim al català ni una bona experiència d’usuari en un entorn multilingüe. El reconeixement i síntesi de veu, que són imprescindibles per a poder gaudir d’assistents virtuals, tipus Siri o Google Now, només es troben en un grapat de llengües. Ara com ara, cap fabricant no ha implementat aquests serveis en català. Només cal que demaneu al navegador GPS del mòbil que us porti a casa. Si teniu l’aparell en català no us donarà les indicacions en veu alta, en altres llengües sí que ho farà.

Fer ús de la llengua pròpia en la tecnologia del segle XXI. Aquest és el repte que tenen les comunitats lingüístiques minoritzades. No serà pas fàcil assolir-lo.


No hi ha comentaris