Blog del grup de recerca Tradumàtica

Blog del grup de recerca Tradumàtica sobre tecnologies de la traducció

Tag Archive 'Oscar Diaz Fouces'

jul. 02 2013

Preguntes tendencioses, d’Oscar Diaz Fouces

Oscar Diaz Fouces

Grupo de Estudos das Tecnoloxías Libres da Tradución (GETLT)

Universidade de Vigo

Fins i tot en temps de crisi econòmica com el que ara ens ha tocat de viure, les universitats acostumen a ser un dels motors de la recerca, del desenvolupament i de la innovació. En alguns casos, com el de l’Estat espanyol, les universitats, juntament amb els organismes públics de recerca, són, de fet, els principals motors d’aquests processos, per la poca importància que els empresaris encara hi atorguen (si consulteu la secció cinquena de l’Informe COTEC 2012, veureu que aquesta no és només una opinió personal). L’anàlisi de la manera d’abordar a la Universitat la producció i la gestió del coneixement i de la seva aplicació hauria de tenir, en correspondència, un interès notable.

En aquest context, el fet que les institucions espanyoles d’ensenyament superior hagin optat per un perfil tecnològic determinat (o que hagin deixat de fer-ho) és digne de ser considerat. Per això, les dades que conté el Ranking de Universidades en Software Libre (RuSL), que tot just acaba de fer-se públic, mereixen una lectura atenta. Recordarem que el RuSL vol mesurar l’esforç fet per les diferents universitats en la promoció del programari lliure. Els resultats es tradueixen en una puntuació final, l’Índex de Difusió del Programari Lliure, (IDSL a l’original espanyol). Observeu ara aquest llistat amb els deu centres classificats en primer lloc, a l’últim informe.

Centre

Posició IDPL
Universidad de Granada 1 (100%)
Universidad de Las Palmas de Gran Canaria 2 (80,46%)
Universidade da Coruña 3 (60,63%)
Universidad de Zaragoza 4 (55%)
Universidad de La Laguna 5 (54,15%)
Universidade de Santiago de Compostela 6 (47,09%)
Universidad Rey Juan Carlos 7 (44,60%)
Euskal Herriko Unibersitatea 8 (40,40%)
Universidade de Vigo 9 (31,99%)
Universidad de Cádiz 10 (26,20%)

Cal advertir, com ho fan els autors, que el valor assolit a l’índex IDPL resulta més rellevant que la mateixa posició. Per exemple, la distància que hi ha entre el primer centre i el que està classificat en segon lloc és gairebé la mateixa que la que hi ha entre la tercera universitat i la vuitena. Correlativament, és molt poc significativa la distància que hi ha entre l’última universitat classificada en aquest grup i les tres que venen a continuació: Universidad Politécnica de Madrid (25,20%), Universidad de León (24,19%) i Universidad Carlos III de Madrid (23,04%). Tot i així, encara que la progressió sigui molt més gradual, acaba per fer-se notar (la Universidad Complutense, per exemple, ocupa el vint-i-cinquè lloc, amb un IDPL de només el 10,24%).

Segurament allò que crida més l’atenció és l’absència en els primers llocs d’aquelles universitats que els ocupen de manera habitual a les classificacions d’excel·lència més populars (com ara la del diari El Mundo), en particular la d’alguns centres públics de les àrees de Barcelona i de Madrid. Si premeu a l’enllaç anterior i consulteu les deu primeres universitats del llistat que trobareu a la segona pàgina del document enllaçat, podreu comprovar l’absoluta manca de correspondència amb aquesta altra desena de centres. No cal ser un especialista en taxonomies per intuir que, encara que els elements ordenats siguin els mateixos, les classificacions poden respondre a criteris, a mètodes i a objectius diferents. Si us vingués de gust, podeu consultar aquest senzill recull que manté la Universidad Carlos III i que us servirà per contrastar els resultats de diverses (menes de) classificacions de centres universitaris.

Torneu a llegir ara el títol d’aquesta entrada del bloc, perquè l’entendreu de seguida. Quan jo comentava amb un grup de companys de professió, ara fa uns dies, els resultats del RuSL i els confrontàvem amb la classificació d’El Mundo, un d’aquests col·legues va deixar caure, com qui no vol, la pregunta que segueix, i que trobo que podem qualificar, literalment, de tendenciosa: “Pot ser que les millors universitats siguin les que renuncien a l’ús i a la promoció del programari lliure?”

És veritat que quan comparem aquestes dades amb les de la classificació d’El Mundo podem sospitar que hi ha alguna mena de correspondència entre la qualitat acadèmica i l’actitud envers el foment del programari lliure. Aleshores, ¿és lícit pensar que un alt grau de compromís en l’ús i en la promoció del programari lliure resulta incompatible amb un alt nivell d’excel·lència cientificoacadèmica? Potser podríem començar per replantejar aquesta qüestió si miràvem d’eixamplar una mica el nostre marc de treball. Per exemple, podríem fer entrar en la comparació dues classificacions, raonablement ben considerades, que van molt més enllà de les fronteres estatals: el Ranking Iberoamericano SCIMAGO (RIS) i l’Academic Ranking of World Universities (més conegut entre nosaltres com el Rànquing de Xangai), totes dues en la seva versió més recent, la de 2012. Si féssim això, descobriríem que les deu universitats classificades al capdamunt del RuSL de 2013 estan situades entre les cent primeres del RIS i cinc d’elles hi estan entre les cinquanta primeres (el total de centres considerats és de 1.401). I notarem, també, que de les onze universitats espanyoles que inclou el top 500 del Rànquing de Xangai (d’abast mundial), quatre d’elles es troben a la llista dels primers deu centres classificats al RuSL (les de Granada, Saragossa, el País Basc i Vigo).

No sembla pas tan evident, doncs, que existeixi cap mena de correlació entre la manca d’excel·lència acadèmica i el foment del programari lliure. Fet i fet, les universitats que ara mateix estan situades al capdavant del RuSL només demostren la seva voluntat de respectar, amb més o menys encert, alguna de les recomanacions de la Comissió Sectorial de Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions de la Conferència de Rectors de les Universitats Espanyoles. La CRUE-TIC, com també se la coneix, elabora anualment (des de l’any 2005) uns informes, a propòsit de l’anàlisi i de la planificació estratègica de les universitats espanyoles, pel que fa a les tecnologies de la informació i de les comunicacions. Precisament en el document que correspon a l’últim any, l’Universitic 2012, la CRUE-TIC es felicitava pel fet que (p. 8)

Las universidades españolas facilitan el acceso a software libre y llevan a cabo casi el 40% de las buenas prácticas propuestas para este tipo de software. Esto ha supuesto que en la actualidad 1 de cada 4 ordenadores tenga instalado un sistema operativo no propietario y que 1 de cada 3 productos software en uso en la universidad se haya desarrollado con código de fuente abierta.

Per cert, encara que sigui tendenciosament, aquest és un bon moment per recordar que qui prologa l’última edició del RuSL és, ni més ni menys, l’actual president de la CRUE-TIC. A la vista de les dades que hem anat presentant, tot fa pensar que, perquè hagin estat assolits aquests resultats globals, una part significativa de la feina (de migració d’equips, de formació de persones, i de desenvolupament de recursos) l’han hagut de fer algunes universitats que podem qualificar de mitjanes (i de joves, en alguns casos). Aquest esforç, però, no hauria impedit a aquests centres d’arribar a assolir unes qualificacions cientificoacadèmiques força raonables més enllà de l’àmbit estatal (la qual cosa no és gens menyspreable, en un món globalitzat). Al capdavall, potser el que resulta més inquietant és l’absència de moltes grans universitats a les primeres places del RuSL. Per descomptat, la Universidad de Granada, que presenta una bona combinació de grandària (més de 80.000 alumnes), de tradició de funcionament (des del 1531), una qualificació notable en diverses classificacions (encara que no entrés l’últim any al top ten d’El Mundo) i un compromís ferreny amb el programari lliure és en bona mesura una excepció (i un model envejable).

És clar que no ens hem d’enganyar. Els resultats que presenta el RuSL són la conseqüència d’una constel·lació de factors molt complexos, que van més enllà de les decisions que van prendre l’any passat els consells de govern de les universitats espanyoles. La promoció real del programari lliure només és viable en un ecosistema ideal, amb comunitats d’usuaris, de desenvolupadors, i de localitzadors dinàmiques, amb unes institucions realment compromeses (i no amb unes simples “caçadores de subvencions”). Si em permeteu que arrisqui una mica, us confessaré que jo crec que la presència en el top ten RuSL dels tres centres que conformen el sistema universitari gallec –faig servir com a exemple el cas que em toca de més a prop– no hauria de justificar cap cofoisme per part dels responsables universitaris corresponents. En la meva modesta opinió, aquests resultats més aviat són conseqüència d’un seguit de decisions que van ser preses fa ja uns quants anys, i que només ara donen els seus fruits, malgrat que la situació hagi canviat notòriament. L’aposta pel programari lliure vol una planificació a llarg termini, que va molt més enllà de les conjuntures particulars (també de les econòmiques).

I… potser a hores d’ara us estareu preguntant pel que vaig respondre a aquell col·lega entremaliat que us presentava uns quants paràgrafs més amunt. Vaig començar així: “M’agrada molt que em facis aquesta pregunta.”


2 Comments